EDITORIAL
La televisió pública valenciana À punt retransmet, en aquest temps de pandèmia, la missa dominical en valencià des de la parròquia de Torrent. Ha estat una sorpresa saludada positivament per l’audiència. El programa, que ha iniciat la seua marxa amb dignitat expressiva, estil auster, pot acreditar-se entre les bones experiències nacionals d’aquest gènere: una Eucaristia sense la presència de fidels per les lògiques restriccions per la situació pandèmica actual. Tant de bo que hi haguera voluntat de permanència i que no es quede només en anècdota. Així mateix estimem l’emissió del programa de l’Església Evangèlica “Déu en la de tots” i recolzem de tot cor la seua continuïtat.
Enllà quedaren els temps en què l’Església tenia el privilegi exclusiu d’ocupar espais televisius i dictaminar en assumptes de moral i bons costums; el naixement de l’espai públic democràtic exigia respectar les distintes tradicions arrelades en la societat valenciana i la laïcitat moderna ha sabut recrear una nova relació amb les espiritualitats, que aquesta experiència de confinament ha posat de manifest.
La missa dominical en valencià en l’espai públic de comunicació és un pas endavant que pot mostrar el perfil d’una església encarnada, inculturada i servicial; que opta per entendre i atendre en valencià: que establix com a normal l’ús de l’idioma valencià en el món litúrgic, amb respecte a les normes marcades per l’autoritat acadèmica (Acadèmia Valenciana de la Llengua) i que dona fe davant d’un públic laïc, com a servici a la convivència pacífica, col·laborant d’aquesta manera a cohesionar la Comunitat Valenciana. I per què no vore que la jerarquia eclesiàstica opta per allunyar-se de falsos dilemes que frustraren aprovar oficialment els textos litúrgics en la llengua pròpia dels valencians?
Doncs, tenim la confiança que, una vegada finalitzat el confinament, la missa en valencià es puga continuar celebrant en els distints indrets del País Valencià, i que puga sintonitzar-s´hi. Que el compromís vaja més allà de la conjuntura actual del confinament i que siguen, a més, per raons pastorals que els pobles puguen fer misses en valencià perquè eI valencià siga, sense reserva, una llengua en què es puga pregar a Déu. Atendre en valencià als fidels és inajornable. S’estarà on toca estar.