El camí recorregut per les dones
Poema d´Irja Askola, pastora de l´Església Luterana de Finlàndia i Secretària del Deceni Ecumènic pel Consell d´Esglésies d´Europa.
Anaven caminant a l´alba
tristesa a l´ànima
aromes a ses cistelles
enmig de son desconsol
trobaren forces per actuar
mirra i àloe i bàlsam en les seues mans.
Enmig de la paral·litzant realitat
avançaven
a soles en el seu dolor
juntes en el seu caminar. Continuar llegint “El camí recorregut per les dones”
El Grup cristià del dissabte critica l´opinió manifestada pel secretari de la CEE, Luis Argüello, respecte al sou mínim vital que el Govern vol implementar.
INGRÉS BÀSIC I ACCÉS AL TREBALL
Diumenge de Pasqua, el Papa Francesc, en el missatge a les organitzacions i moviments populars, els felicitava per “posar el seu cos junt als exclosos i descartats, i fer les coses menys difícils i doloroses als qui viuen dia a dia sense cap tipus de garanties legals que els protegisca”. I concloïa: “Tal vegada siga l´hora de pensar en un salari universal capaç de garantir i fer realitat eixa consigna tan humana i tan cristiana: cap treballador sense drets”. No sorprén que les propostes de Francesc no siguen secundades per un sector de l´episcopat espanyol, però resulta penós que el Secretari de la Conferència Episcopal espanyola declare la seua oposició a “una espècie de subsidi permanent”, ja que podria “acabar vivint de manera subsidiada”, sense aspirar al treball; seria prou, segons ell, amb una ajuda cojuntural i provisional per a situacions d´extrema necessitat. Amb absoluta lleugeresa, desqualifica el salari universal proposat per Francesc i denuncia com a “coartada” la proposta de l´actual govern progressista d´un mínim vital permanent com a part estructural de l´Estat social. Continuar llegint “Ingrés bàsic i accés al treball”
Tancat a la cel·la
Moltes vegades, als tribunals i als periòdics, ressona eixe crit: “Crucifica´l, crucifica´l”. És un crit que també escoltí referit a mi: fui condemnat, junt amb mon pare, a la pena de cadena perpètua. La meua crucifixió començà quan era menut. Si hi pense, em veig arrupit en l´autobús que em duia a l´escola, marginat per la meua tratamudesa, sense relacionar-me amb ningú. Comencí a treballar des de xicotet, sense tindre possibilitat d´estudiar. La ignoràcia pugué més que la meua ingenuïtat. Després, l´acaçament furtà llampades d´infantesa a aquell xiquet nascut a la Calàbria dels anys setanta. Em semble més a Barrabàs que a Crist i, tanmateix, la condemna més ferotge continua essen la de la meua pròpia consciència. De nit, òbic els ulls i busque desesperadament una llum que il·lumine la meua història.
Quan estic tancat a la cel·la i rellig les pàgines de la Passió de Crist, comence a plorar. Després de vint-i-nou anys a la presó, encara no he perdut la capacitat de plorar, d´avergonyir-me de la meua història passada, del mal comés. Em sent Barrabàs, Pere i Judes en una única persona. Em fa ois el passat, sabent inclús que és la meua pròpia història. Visquí anys sotmés al règim d´aïllament previst per l´article 41-bis (de la Llei del sistema penitenciari italià) i mon pare morí sota eixes mateixes condicions. Moltes vegades, de nit, el sentia plorar en la cel·la. Ho feia d´amagat, però jo me n´adonava. Ambos estàvem en una obscuritat profunda. Però en eixa no-vida, sempre busquí alguna cosa que fora vida. És estrany de dir, però la presó fou la meua salvació. No m´enutge si soc encara Barrabàs per a algú. Percep en el cor, que eixe Home innocent, condemnat com jo, vingué a buscar-me a la presó per a educar-me a la vida.
Viacrucis Divendres Sant. Roma. 2020
¿Qué estarán tramando el 1% para aprovechar esta crisis como ocasión para hacernos más pobres y hacerse más ricos?
Su patológica avaricia
y su desalmada aporofobia
no quieren más que dinero.
Que se queden solos
en sus paraísos fiscales<
sin nada más.
Que se coman su dinero
y nos dejen en paz.
(Deme Orte. Abril 2020)
Paco Gramage, ens ofereix un article d´opinió respecte a la resposta que el secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Luis Argüello, ha realitzat en ser consultat sobre la postura dels bisbes respecte a la renda mínima vital que el govern està tramitant, on manifesta que no estarien d´acord en el fet que fora permanent perquè podria desmotivar la recerca de treball.
LA CONFERÈNCIA ESPISCOPAL I LA RENDA MÍNIMA
Les recents declaracions de la Conferència Episcopal sobre l´ingrés vital mínim i les clares reticències exhibides pels bisbes, són una mostra de la deriva reaccionària que fa temps prengué la Jerarquia.
L´argument central esgrimit pel president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, sosté que el susdit ingrés ha de ser, com a molt, temporal i excepcional. Segons el seu parer, si romanguera en el temps, convidaria a ampliar capes de pobresa a viure “de forma subsidiada”, a no buscar treball i “exercir-hi les seues capacitats”. Desconeixem el fonament científic de tals hipòtesis, perfectament proferides amb tanta rotunditat. Però el que sí es coneix perfectament són els supòsits ideològics en què es basen: Continuar llegint “Renda mínima”
Emma Martínez Ocaña és llicenciada en Història per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciada en Teologia per la Universitat Pontifícia de Comillas. És membre de la Institució Teresiana i també és membre de l´Associació de Teòlogues Espanyoles i de Dones i Teologia. És autora de diversos llibres. Busca en aquest temps de la pandèmia del COVID-19 un raig d´esperança sense negar les pors que ara l´envaeixen, no tant per la por al contagi sinó a si aquest temps ens obrirà a creure en la construcció d´un món més humà, més assentat en els valors humans i espirituals, que tant necessitem i que des de la fe creiem possibles.
La crisi del coronavirus ens toca a tots, però més a col·lectius que ells en sí mateix ja són vulnerables: refugiats, CIEs, immigrants… El dilluns, 13 d´abril, El País, en la seua editorial ens oferia una reflexió molt apropiada i a tindre en compte.
https://www.catalunyareligio.cat/ca/10-articles-passar-confinament
https://www.catalunyareligio.cat/ca/10-articles-passar-confinament-ii
El portal Catalunya Religió proposa una sèrie d’articles i entrevistes per sobreportar millor el confinament. Són textos de lectura pausada i allunyats dels cànons del periodisme digital, que parlen de persones compromeses, aquí i arreu.
Seguint l’exhortació del Papa Francesc a perseverar units en l’oració enmig d’aquesta emergència mundial causada per la pandèmia del COVID- 19, Vatican News obri un espai d’esperança, anomenat “Fe y Acción” en la qual es convida als seguidors de la web en les xàrxies socials a contar com són les seues vides “en temps de coronavirus”.
http://www.vnavarro.org/?m=202004&lang=CA
Vicenç Navarro és un dels científics socials más citats en la literatura científica internacional de les àrees de Ciències Socials. És professor de polítiques públiques a la Universitat Johns Hopkins (Baltimore, USA) i catedràtic de ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix l’Observatori Social d’Espanya, una xarxa d’acadèmics i investigadors de diverses que són experts en diverses àrees de l’Estat del benestar. Des del seu blog es pot accedir a les seus reflexions i anàlisis sobre la realitat de la pandèmia actual.
Web de l`Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià amb informació, articles i recursos relacionats amb la introducció del valencià en la litúrgia i la vida de les comunitats cristianes del País Valencià.
Per increïble que semble, avui encara hem d´estar plantejant el tema de la llengua valenciana a la litúrgia, ací a la nostra diòcesi de València.
Vicent Ruix ha presentat a la comissió corresponent per al sínode, que actualment està en curs a la diòcesi, un article molt extens on fa història de les peticions per a la incorporació del valencià a la litúrgia i de les negatives que, per part de la jerarquia, es reben des de fa molt de temps.
Avui continuem dient: per a quan els textos litúrgics en valencià? per a quan la nostra llengua als seminaris, a la formació i a la normalització als nostres escrits i comunicacions?
Ja no hi ha cap excusa; sols cal acceptar l´ús normalitzat de la Generalitat, les normes de l´Acadèmia i l´esforç de normalització que ja la societat està realitzant a l´escola i a les administracions. L´Església, quan pensa entrar en eixa normalització sense jugar a no banyar-se, sense estar deixant passar el temps a vore vindre?
Voldríem que el sínode ja es comprometera en aquesta tasca.
Continuar llegint “Sínode diocesà: El valencià a la litúrgia, serà proposta acceptada?”
Monició d´Entrada
Ha ressuscitat! Sentiment de vida, explosió d´alegria. La vida torna a mi: respire, palpe, sent, estime; ja no hi ha gel, entra en calor l´ànima, hi ha relacions humanes, sóc i em faciliten el ser. Ha ressuscitat!
Per a tot ésser humà l´alé és vital: i és possible respirar perquè arreplegue el batec ofert per generositat i acceptat des de la confiança.
