{"id":1107,"date":"2021-02-05T23:32:57","date_gmt":"2021-02-05T22:32:57","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=1107"},"modified":"2021-02-06T10:56:09","modified_gmt":"2021-02-06T09:56:09","slug":"a-proposit-de-la-instruccio-episcopal-un-dios-de-vivos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2021\/02\/05\/a-proposit-de-la-instruccio-episcopal-un-dios-de-vivos\/","title":{"rendered":"A PROP\u00d2SIT DE LA  INSTRUCCI\u00d3 EPISCOPAL \u201cUN DIOS DE VIVOS\u201d"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-1018\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"300\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristi\u00e0 del Dissabte inicia com a educador, soci\u00f2leg i te\u00f2leg un di\u00e0leg amb la llei d&#8217;educaci\u00f3 i amb les declaracions eclesi\u00e0stiques.<\/em><\/p>\n<p>Mentre em sobrepose a l&#8217;immens dolor per la mort del meu germ\u00e0, que ha sigut arrabassat per la COVID, m\u2019incomoda el que diu la Instrucci\u00f3 pastoral de la Confer\u00e8ncia Episcopal en \u201cUn Dios de vivos\u201d sobre les ex\u00e8quies cristianes (desembre 2020): <em>\u201cE<\/em><em>l centro de las exequias cristianas,-<\/em> \u00a0diu \u00a0&#8211; es Cristo Resucitado y no la persona del difunto. Los pastores han de procurar con delicadeza que la celebraci\u00f3n no se convierta en un homenaje al difunto\u201d (&#8230;) <em>\u201cEn el caso de que alg\u00fan familiar intervenga con unas breves palabras al final de la celebraci\u00f3n, se le debe pedir que no altere el clima creyente de la liturgia de la Iglesia (\u2026) y evite un juicio global sobre su persona\u201d.<\/em> \u00a0(n.45) Per motius teol\u00f2gics, per raons antropol\u00f2giques i per requeriment cultural, pense i faig el contrari.<!--more--><\/p>\n<p>El meu germ\u00e0 va creure que la resurrecci\u00f3 de Crist es fa real i efectiva en la vida dels batejats. Aix\u00ed ho transmetia en la catequesi fins al punt de creure que la resurrecci\u00f3 comen\u00e7a en el baptisme, continua en la caritat i\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 s\u00b4acompleix en l&#8217;esperan\u00e7a. Viure cristianamente, per a ell, consistia a seguir i construir petjades del Ressuscitat; fins i tot sabem que Crist ha ressuscitat perqu\u00e8 existeixen marques, efectes i conseq\u00fc\u00e8ncies en les persones i comunitats que creuen en Ell. \u00a0Pau, en les seues primeres Cartes, afirma inequ\u00edvocament que estem ja ressuscitats pel baptisme, i acaba en les seues \u00faltimes cartes dient que ja estem jutjats i asseguts a la dreta de D\u00e9u Pare. Les ex\u00e8quies cristianes s\u00f3n el lloc on mostrar que D\u00e9u va passar per la seua vida creant vincles familiars amb la seua dona i filles, privilegiant, com a professor en Artesans, als que estan pitjor situats, produint g\u00e8rmens de fraternitat i signes de vida, que no poden ser destru\u00efts pel foc ni soterrats en terra. Per a aix\u00f2, com suggereix el papa Francesc, el gran absent en la Instrucci\u00f3 -de 99 cites nom\u00e9s dues s\u00f3n de Francesc en insignificants homilies) \u201cQui predica ha de recon\u00e9ixer el cor de la seua comunitat per buscar on \u00e9s viu i ardent el desig de D\u00e9u\u201d (EG n-137)<\/p>\n<p>El centre de les ex\u00e8quies \u00e9s la persona difunta incrustada i adherida per la fe, l&#8217;esperan\u00e7a i l&#8217;amor al Crist ressuscitat. M\u2019hauria agradat una paraula m\u00e9s articulada, entre el Crist ressuscitat i la vida del difunt. En temps de pand\u00e8mia, no caben ret\u00f2riques desencarnades sobre la resurrecci\u00f3, ni homilies previsibles sobre el morir, ni cerim\u00f2nies impassibles, sin\u00f3 que com afirma el Papa Francesc \u201cl\u00b4homilia \u00e9s la pedra de toc per avaluar la proximitat i la capacitat d\u00b4encontre d\u00b4un Pastor amb el seu poble\u201d (EG. n.135)<\/p>\n<p>De la mateixa manera, em desagrada la Instrucci\u00f3 per raons antropol\u00f2giques, ja que no es pot oblidar que la mort \u00e9s un acte radicalment \u00edntim i individual, i nom\u00e9s aix\u00ed s&#8217;incorpora a la comuni\u00f3 dels sants. Amb el meu germ\u00e0 mor una subjectivitat personal irreductible, que ha assecat els llagrimers dels qui li hem estimat. La individualitat ha de presidir les ex\u00e8quies. Els homenatges i ex\u00e8quies d&#8217;Estat poden i han de ser col\u00b7lectives, com va succeir en l&#8217;excel\u00b7lent acte pels morts de la pand\u00e8mia que es va celebrar en la Pla\u00e7a d&#8217;Orient. En les ex\u00e8quies cristianes se celebra una vida concreta, amb nom i cognoms, amb una hist\u00f2ria concreta i danyada. La cosa contr\u00e0ria, segons l&#8217;antropologia social, \u00e9s negoci funerari i ritual m\u00e0gic. Em repugna assistir a un funeral en qu\u00e8 el capell\u00e0 no sap ni el nom del difunt, l\u00b4anomenen Francisco quan sempre es va dir Paco, Inmaculada quan tots la coneixen com a Concha, Maria Dolores quan \u00e9s Loles. Mai vaig entendre les eucaristies que s&#8217;ofereixen per un llistat de difunts, si no \u00e9s per raons que se m&#8217;escapen.<\/p>\n<p>Culturalment i afectiva, la Instrucci\u00f3 m&#8217;incomoda particularment en temps de pand\u00e8mia, quan les morts se dissolen en corbes estad\u00edstiques i nombre de morts, i s&#8217;acumulen f\u00e8retres, sense nom, esperant el torn per a la incineraci\u00f3. En aquest context no t\u00e9 sentit accelerar la missa exequial si no es pot garantir per motiu de salut la pres\u00e8ncia de totes les persones significatives que van fer \u00fanica i irrepetible la vida del difunt. El sentit de les ex\u00e8quies no \u00e9s tant orar pel difunt, la qual cosa es pot fer en qualsevol moment, sin\u00f3 celebrar comunit\u00e0riament l&#8217;abs\u00e8ncia d&#8217;un dels nostres. El sentit guaridor de l&#8217;eucaristia trasgredix l&#8217;anonimat. En els meus temps de professor d&#8217;Escatologia demanava als estudiants de l&#8217;\u00faltim any de teologia que redactaren l&#8217;homilia que volgueren per a ells. Tots es referien al comprom\u00eds, al seguiment, la bondat, la just\u00edcia, la bellesa de les seues vides, que els agradaria que es digueren al final de les seues vides, excepte aquells que, destinats a ser bisbes, invocaven abstraccions sobre la miseric\u00f2rdia de D\u00e9u i filosofies sobre la finitud humana. Aix\u00ed ho confirmen els fidels quan, en finalitzar l&#8217;eucaristia, prenen la paraula i es refereixen a la vida del difunt; ara comen\u00e7a l&#8217;homilia real i evang\u00e8lica, tot el contrari del que proposa a la Instrucci\u00f3.<\/p>\n<p>Vaig assistir fa uns mesos a funeral per un amic sacerdot. El president va parlar del sacerdoci etern i de la Misericordia abstracta de D\u00e9u. En el moment final de l&#8217;eucaristia, un jove de la parr\u00f2quia, en nom de la comunitat, va dir: \u201cAquest home de D\u00e9u ha sigut el nostre l\u00edder, i hui \u00e9s el nostre guia, i dem\u00e0 caminar\u00e0 amb nosaltres com a guaita\u201d. Qui tenia ra\u00f3? Qui va dir m\u00e9s veritat?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristi\u00e0 del Dissabte inicia com a educador, soci\u00f2leg i te\u00f2leg un di\u00e0leg amb la llei d&#8217;educaci\u00f3 i amb les declaracions eclesi\u00e0stiques. Mentre em sobrepose a l&#8217;immens dolor per la mort del meu germ\u00e0, que ha sigut arrabassat per la COVID, m\u2019incomoda el que diu la Instrucci\u00f3 pastoral de la &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2021\/02\/05\/a-proposit-de-la-instruccio-episcopal-un-dios-de-vivos\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;A PROP\u00d2SIT DE LA  INSTRUCCI\u00d3 EPISCOPAL \u201cUN DIOS DE VIVOS\u201d&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1107","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1107","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1107"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1107\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1109,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1107\/revisions\/1109"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1107"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1107"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1107"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}