{"id":1273,"date":"2021-03-20T13:43:34","date_gmt":"2021-03-20T12:43:34","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=1273"},"modified":"2021-03-20T13:43:34","modified_gmt":"2021-03-20T12:43:34","slug":"evocacio-de-la-cadira","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2021\/03\/20\/evocacio-de-la-cadira\/","title":{"rendered":"EVOCACI\u00d3 DE LA CADIRA"},"content":{"rendered":"

Evocaci\u00f3 de la cadira<\/strong><\/h3>\n

\u00a0<\/strong>\u00a0(Recordant don Jaime Marco Baidal i don Jos\u00e9 M\u00aa Belarte Forment)<\/strong><\/p>\n

Per :Bartolom\u00e9 Sanz Albi\u00f1ana<\/p>\n

De tant en tant m\u2019acudeixen pensaments obsessius. Un \u00e9s en quin lloc prec\u00eds es deuen trobar dos quaderns de notes de la meua joventut. El primer cont\u00e9 els apunts d\u2019Hist\u00f2ria de la Cultura que ens dictava el Dr. Jaume Marco Baidal (Benissa 1898-1978) el curs 1965-66 quan jo feia 3r de Batxiller o de llat\u00ed. En el segon quadern es\u00a0 troben els apunts de Literatura Espanyola \u2014el mester de juglaria, el mester de clerecia, la novel\u00b7la picaresca, etc.\u2014 del professor\u00a0don<\/em>\u00a0Jos\u00e9 M.\u00a0Chema<\/em>\u00a0Belarte al llarg del curs 1968-69.<\/p>\n

Tots dos eren professors que no seguien el manual de la mat\u00e8ria i que no entenc per qu\u00e8 els hav\u00edem comprat, ja que no els vam obrir pr\u00e0cticament mai. Potser foren els primers professors que ens introdu\u00efren en la t\u00e8cnica de prendre apunts sense cap pauta, una destresa fonamental per als estudis posteriors. Ja se sap, a nadar s\u2019apr\u00e9n escabussant-se, fent bra\u00e7ades sense parar i engolint glops d\u2019aigua. Tots dos se centraven a donar-nos unes l\u00ednies b\u00e0siques de les assignatures que impartien, sense mirar cap nota ni llibre mentre explicaven. Eixa \u00e9s la mena de professors que sempre m\u2019ha agradat m\u00e9s: hom es podia quedar bocabadat escoltant-los, i ells i nosaltres\u00a0 perd\u00edem la noci\u00f3 del temps. Mala cosa \u00e9s quan mestres, professors i estudiants\u00a0 miren cont\u00ednuament el rellotge!<\/p>\n

Don<\/em>\u00a0Jaume ens va donar geografia d\u2019Espanya (1963-64) i universal (1964-65). Per cert, era l\u2019\u00fanic professor que a vegades ens parlava en valenci\u00e0, llengua que ens evocava la que les nostres mares ens havien ensenyat i amb la que\u00a0 jug\u00e0vem amb els amics, per\u00f2 que ten\u00edem temporalment tancada en un armari, ja que en aquell temps lluny\u00e0 no es considerava adequada per a la transmissi\u00f3 del coneixement. Una vegada, en primer curs, li vaig preguntar si\u00a0acelga<\/em>\u00a0volia dir\u00a0alga<\/em>, perqu\u00e8 em sonava similar, i em va contestar: \u2018Bleda, bleda\u2019. En aquell moment, com que jo era massa menut, no vaig captar el doble sentit i el joc amb la paraula.<\/p>\n

Era l\u2019autor, entre m\u00e9s, d\u2019un llibre que recollia una descripci\u00f3 succinta de cadascuna de\u00a0 les comarques espanyoles: tota una faena! Per la seua edat, molt b\u00e9 podia ser el meu avi, i recorde que era un poc asm\u00e0tic. En hivern la boina i la bufanda no se es llevava mai de damunt. Ens contava hist\u00f2ries com la de les olives gelades i crues que durant la Guerra Civil es va menjar per les terres de Ja\u00e9n. Ara, navegant per Internet, he esbrinat per una orla de 1944 que es va llicenciar en dret a quaranta-sis anys. Pels anys seixanta, el Google de l\u2019\u00e8poca en la seua mat\u00e8ria eren unes cartelleres de cart\u00f3, cadascuna dedicada a un pa\u00eds, amb retalls apegats de peri\u00f2dics i de revistes que ell penjava per les parets al llarg dels corredors: rius, muntanyes, mineria, agricultura, ramaderia, ciutats importants. Mitjan\u00e7ant eixes cartelleres, nosaltres tr\u00e9iem el cap al m\u00f3n i el descobr\u00edem. En aquells temps els recursos pedag\u00f2gics depenien molt de\u00a0 la imaginaci\u00f3 dels professors.<\/p>\n

Don<\/em>\u00a0Jos\u00e9 M. Belarte ensenyava literatura espanyola el curs 1968-69. Aquell curs qued\u00e0vem trenta-tres alumnes dels seixanta-sis que hav\u00edem comen\u00e7at en primer. Pura i dura selecci\u00f3 natural darwiniana. Doncs b\u00e9, el professor ens va dissenyar un pla de lectures obligat\u00f2ries per si de cas en algun moment ens avorr\u00edem i no sab\u00edem qu\u00e8 fer, i de les quals hav\u00edem de lliurar-li els resums a final de curs:\u00a0Cantar de Mio Cid, Milagros de Nuestra Se\u00f1ora de Berceo, Libro de Buen Amor, La Celestina, El Busc\u00f3n<\/em>\u00a0de Quevedo, el\u00a0Lazarillo de Tormes<\/em>, las\u00a0Coplas<\/em>\u00a0de Jorge Manrique, les \u00e8glogues de Garcilaso, etc., amb un total d\u2019unes vint lectures. Era un professor refinat i molt educat. Un dia ens va demanar que reflexion\u00e0rem en un full sobre quin invent creiem que era el m\u00e9s important de la humanitat i per quin motiu. Cadasc\u00fa de nosaltres, comen\u00e7ant per Andr\u00e9s Ferrandis (Aldaia) i acabant per Valma\u00f1a Buj (Gandia), li vam dir els invents que pens\u00e0vem que havien canviat el transcurs de la humanitat: la roda, el foc, el cotxe, els coets espacials, l\u2019avi\u00f3, el tel\u00e8fon, el microscopi, la impremta, la penicil\u00b7lina, etc. Quan vam acabar, es va al\u00e7ar, i caminant amb el pas pausat i elegant d\u2019un patrici rom\u00e0 ens va dir que l\u2019invent m\u00e9s important de la humanitat era la cadira amb totes les modalitats: cadira de bra\u00e7os, balanc\u00ed, banc, hamaca, sof\u00e0, tamboret, poltrona\u2026 Va concloure que la major part dels invents que nosaltres hav\u00edem suggerit no existirien sense que alg\u00fa haguera estat assegut unes quantes hores calfant-se el cap.<\/p>\n

Mentre Belarte feia la seua dissertaci\u00f3 sobre transcend\u00e8ncia de la cadira per al passat i futur de la humanitat, jo mirava de re\u00fcll Jes\u00fas Marcial Conill Sancho, sens dubte el m\u00e9s llest del meu curs, i que seia uns tres metres davant meu en un angle de 45 graus a la dreta. I el mirava per veure si refutava l\u2019argument del professor. Per\u00f2 pareix que va quedar prou conven\u00e7ut. A dotze anys jo m\u2019havia adonat que Conill, a m\u00e9s d\u2019intel\u00b7ligent de mena, era un faener nat. Mentre tots ens afany\u00e0vem per a anar a jugar a futbol en el temps lliure, ell devia anar no a la biblioteca de curs, on recorde que jo fullejava la revista S\u00e1bado Gr\u00e1fico, sin\u00f3 a la general on era prohibit d\u2019anar. No s\u00e9 si tenia un salconduit especial. La bona q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que en acabar el curs la major part de nosaltres hav\u00edem fet la meitat de les lectures imposades. Conill les tenia totes completades amb floritures i cites dels cr\u00edtics m\u00e9s autoritzats en cadascun dels \u2018monuments\u2019 literaris que ens entraven aquell curs. La resta d\u2019alumnes que no hav\u00edem pogut completar les lectures ens conform\u00e0vem de fer resums dels seus resums. A ell no li importava que ens inspir\u00e0rem en el seu treball i esfor\u00e7. Quan lliur\u00e0rem les llibretes al professor, la de Conill estava tan palpada que no es podia dissimular, i pareixia el doble de gruixuda, signe evident de com l\u2019hav\u00edem repassada.<\/p>\n

No s\u00e9 si Belarte havia llegit l\u2019entrada de Joan Fuster sobre la cadira en el seu Diccionari per a ociosos<\/em> (1964). Belarte era un home molt llegit, i no m\u2019estranyaria gens. A Conill no el vaig veure mai per la Facultat de Filosofia i Lletres on vam fer carreres diferents, tamb\u00e9 en el doble sentit de la paraula: acad\u00e8miques i fugint dels grisos a principis dels anys setanta. Ell hauria pogut fer qualsevol carrera que li haguera passat pel cap, de lletres o de ci\u00e8ncies. Li\u2019n sobraven, de recursos, per a aix\u00f2 i per a m\u00e9s. Fa un grapat d\u00b4anys, quan encara no s\u2019estilaven els m\u00f2bils ni els whatsapps que han trastocat les nostres vides, ens vam reunir a Torrent tots els companys que vam comen\u00e7ar l\u2019any 1963. Tamb\u00e9 hi era l\u2019amic i sacerdot C\u00e9sar A. Buend\u00eda Romero, un sant en vida. Doncs b\u00e9, l\u2019\u00fanic que hi va apar\u00e9ixer amb la muller va ser Jes\u00fas Conill Sancho. S\u2019havia casat amb la fil\u00f2sofa Adela Cortina, s\u00ed, la que escriu a El Pa\u00eds<\/em> una vegada al mes. Ell \u00e9s catedr\u00e0tic de Filosofia Moral i Pol\u00edtica, i ella catedr\u00e0tica em\u00e8rita d\u2019\u00c8tica. Com dir\u00edem col\u00b7loquialment: una parella dedicada al rock dur, sobretot ell. Ho poden comprovar, si no, en YouTube escoltant alguna de les confer\u00e8ncies d\u2019ell. Per a parir eixes idees es necessiten bones cadires, i no diguem els qui l\u2019han d\u2019escoltar.<\/p>\n

Sovint, quan sec a estudiar pense en Belarte, en Conill i en la contribuci\u00f3 de les cadires en les seues diferents variants al progr\u00e9s de la humanitat. D\u2019una manera subtil, Belarte ens va convidar a seure i llegir. De sobte, miraculosament, la locuci\u00f3 horaciana \u2018sapere aude\u2019 s\u2019havia transformat en \u2018sedere aude\u2019. Benaventurats, doncs, els qui seien a pensar, perqu\u00e8 de la resta del m\u00f3n s\u00f3n els fruits del seu treball.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Evocaci\u00f3 de la cadira \u00a0\u00a0(Recordant don Jaime Marco Baidal i don Jos\u00e9 M\u00aa Belarte Forment) Per :Bartolom\u00e9 Sanz Albi\u00f1ana De tant en tant m\u2019acudeixen pensaments obsessius. Un \u00e9s en quin lloc prec\u00eds es deuen trobar dos quaderns de notes de la meua joventut. El primer cont\u00e9 els apunts d\u2019Hist\u00f2ria de la Cultura que ens dictava … Continuar llegint “EVOCACI\u00d3 DE LA CADIRA”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-1273","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1273","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1273"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1273\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1274,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1273\/revisions\/1274"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1273"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1273"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1273"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}