![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Pepe-Vilaplana-298x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
No cal fer una presentaci\u00f3 del bisbe valenci\u00e0 Jos\u00e9 Vilaplana per entrevistar-lo. \u00c9s ben conegut per als valencians. Bisbe em\u00e8rit de Huelva, des d\u2019on va ser destinat des de la di\u00f2cesi de Santander, on arrib\u00e0 despr\u00e9s de ser bisbe auxiliar de Val\u00e8ncia. Aconseguir una entrevista a un bisbe, de vegades, pot suposar una empresa dif\u00edcil, no sols per poder accedir a ser rebut, sin\u00f3 perqu\u00e8 accepte contestar a les preguntes que amb total llibertat es proposen. En el nostre cas hem tingut totes les facilitats i ens hem vist animats des del primer moment perqu\u00e8 tots coneix\u00edem la seua personalitat dialogant, la d\u2019un pastor de proximitat i un home bondad\u00f3s i afectu\u00f3s. Anem, doncs, a les q\u00fcestions:<\/p>\n
\u00a0<\/em>1.Done gr\u00e0cies a D\u00e9u per les meues arrels. Considere que haver nascut i viscut la meua inf\u00e0ncia en un poble rural xicotet ha significat per a mi una \u201cuniversitat de la vida<\/em>\u201d. Haver pogut observar la floraci\u00f3 dels arbres, el naixement dels corderets, la import\u00e0ncia de les fonts, les labors de sembra i recol\u00b7lecci\u00f3, etc. juntament amb la proximitat a les persones, les seues alegries i els seus sofriments \u2013 en un poble tot ens afecta \u2013 m’ha ajudat a estar atent a les persones, valorar els xicotets gestos, a voler i a ser estimat. \u00c9s dif\u00edcil descriure tot el que he rebut al meu poble, en la meua parr\u00f2quia on vaig comen\u00e7ar a caminar en la fe: una benedicci\u00f3.<\/p>\n Fa uns dies, en eixir de la celebraci\u00f3 de l’eucaristia, i despr\u00e9s d’haver cantat un himne a Sant Josep, em deia la dona d’un amic: \u201cem semblava que en cantar estava al costat de la meua mare i de la teua mare, amb l’esgl\u00e9sia plena de gent<\/em>\u201d. Quina expressi\u00f3 m\u00e9s senzilla de la tradici\u00f3 en el millor sentit de la paraula! Ara s’han trencat moltes d’eixes corretges de transmissi\u00f3, per\u00f2 no cal perdre l’esperan\u00e7a. Tamb\u00e9 al meu poble i de llavis dels meus avis vaig aprendre: \u201cD\u00e9u proveir\u00e0<\/em>\u201d.<\/p>\n 2. P. <\/strong>Per pr\u00f2pia experi\u00e8ncia coneix la cultura del pastoreig i ramaderia, \u00bfquin impacte li va fer quan el Papa Francesc demana bisbes que facen olor d\u2019ovella?<\/em><\/p>\n \u00a0<\/strong>2. L’expressi\u00f3 del papa Francesc em va sorprendre gratament, igual que les paraules que s’inventa: \u201cprimerear<\/em>\u201d, \u201cbalconear<\/em>\u201d, etc. S\u00f3n expressions senzilles, per\u00f2 amb un significat clar i encertat. \u201cPastors amb olor d’ovella<\/em>\u201d \u00e9s tot un programa perqu\u00e8 no es pot ser pastor a dist\u00e0ncia, ni a estones; l’ofici de pastor \u00e9s envolupant, no hi ha dies de vacances, cal estar sempre pendent a l’hivern i a l’estiu. \u00c9s una labor sacrificada: cridar, guiar, alimentar, abeurar, reunir, curar, buscar\u2026 Per\u00f2 tamb\u00e9 una labor gratificant perqu\u00e8 requereix afecte, coneixement mutu, veure cr\u00e9ixer.<\/p>\n La meua pobra experi\u00e8ncia m’ha ajudat a presentar\u00a0 Crist, Bon Pastor, a trav\u00e9s sobretot de les visites pastorals. Recorde que en una ocasi\u00f3 un home em va dir: \u201ces nota que vost\u00e9 coneix<\/em> l’ofici<\/em>\u201d. Sempre m’ha acompanyat una foto del meu pare conduint el xicotet ramat. Per tant, l’expressi\u00f3 del Papa em va alegrar molt.<\/p>\n 3. P. <\/strong>La seua formaci\u00f3 sacerdotal tingu\u00e9 lloc al seminari de Moncada, i de tots \u00e9s coneguda la seua vinculaci\u00f3 a les activitats culturals, en aquell moment molt vives: teatre, exposicions, etc. Qu\u00e8 pensa d\u2019aquell moment? En qu\u00e8 li hi han influ\u00eft aquelles experi\u00e8ncies?<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em>3. Estic molt agra\u00eft per la formaci\u00f3 rebuda en el seminari de Moncada. Pense que va ser una formaci\u00f3 integral, molt completa, que em va obrir horitzons molt amplis: una altra universitat. La dignitat de les celebracions lit\u00fargiques, l’excel\u00b7lent formaci\u00f3 musical, l’obertura a l’art tant cl\u00e0ssic com modern, les possibilitats esportives -especialment la piscina- i la possibilitat de participar en activitats com el teatre (no s\u00e9 com pod\u00edem portar avant tantes coses) han influ\u00eft en mi donant-me una visi\u00f3 oberta a la realitat. Totes eixes activitats, per\u00f2 especialment la introducci\u00f3 a la filosofia i a la teologia, de manera especial a la Sagrada Escriptura, han constitu\u00eft per a mi un \u201ctresor<\/em>\u201d, un \u201cbagul<\/em>\u201c, del qual he pogut traure molts recursos per a l’exercici del meu ministeri. Per exemple, en algunes converses amb persones cultes, el simple fet de nomenar a Kandinski sorprenia; aquesta formaci\u00f3 m’ha ajudat sobretot a comunicar.<\/p>\n 4. P<\/strong>. Al voltant d\u2019aquelles activitats culturals, com \u00e9s natural, es forjaren unes bones amistats amb companys com Lloren\u00e7 Gimeno, Manuel Molins, Zafrilla, el mateix superior Jos\u00e9 Sambartolom\u00e9; crec que encara hui mantenen una bona relaci\u00f3; \u00bfcom valora el sentit de l\u2019amistat que ha rom\u00e0s al llarg del temps?<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em>4. Sempre he tingut una gran estima per l\u00b4 amistat i puc dir que em sent feli\u00e7 pels meus amics: amics d’inf\u00e0ncia que conserve al meu poble; amics del seminari amb els quals mai he deixat la relaci\u00f3; amics que he trobat durant el meu ministeri. Els valore com un regal extraordinari que he rebut en la vida i, com diu l’escriptura, un tresor. Amb els amics aut\u00e8ntics ni el temps ni l’espai constitueixen un obstacle. \u00c9s veritat que quan un viu lluny les trobades no poden ser freq\u00fcents, no obstant aix\u00f2, quan parles amb un amic, despr\u00e9s d’un llarg temps sense contacte, la conversa \u00e9s tan flu\u00efda com si hagu\u00e9rem parlat ahir.<\/p>\n De cap manera ha canviat la relaci\u00f3 sent sacerdot o bisbe. Encara que, com deia, les trobades no hagen sigut tan freq\u00fcents, l’amistat ha quedat consolidada i enriquida en compartir les experi\u00e8ncies que he tingut. Comptar als amics el que vas vivint sempre constitueix un goig compartit.<\/p>\n 5. P<\/strong>. <\/em>La traject\u00f2ria pastoral com a bisbe ha tingut uns camins per pobles amb caracter\u00edstiques socials i culturals pr\u00f2pies: el Nord, Val\u00e8ncia, Huelva, amb el particular folklore; \u00bfde quina manera la seua missi\u00f3 ha estat enriquida per les diverses singularitats?, \u00bfper poder dur endavant aquesta empresa, qu\u00e8 ha estat m\u00e9s decisiu el coneixement i comprensi\u00f3 o l\u2019estima?<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em>5. Soc el bisbe \u201ctres mars<\/em>\u201d. A Reinosa (Cant\u00e0bria) hi ha una muntanya que es diu aix\u00ed perqu\u00e8 aboca les seues aig\u00fces al Cant\u00e0bric, al Mediterrani i a l’Atl\u00e0ntic. Quan em van nomenar bisbe de Huelva alguns c\u00e0ntabres em van dir aix\u00ed. Val\u00e8ncia m’ha aportat sempre obertura, amor a la terra i, en el camp pastoral, em va descobrir la import\u00e0ncia de la parr\u00f2quia; Cant\u00e0bria convida sempre a la reflexi\u00f3 i a la interioritat; Huelva em va introduir en el \u201cbarroc\u201d, el carrer, la gent, l’espontani. A tot arreu les persones senten, per\u00f2 ho expressen de manera diferent.<\/p>\n Per a la missi\u00f3 \u00e9s important comen\u00e7ar amb l’estima, voler a les persones. No recorde quin autor deia \u201cnom\u00e9s es coneix b\u00e9 el que s’estima<\/em>\u201d. Acollir de cor a les persones, escoltar-les, compartir els seus problemes i les seues festes, \u00e9s el que et permet aprofundir en el seu coneixement. Com deia Edith Stein, no hi ha amor sense veritat ni veritat sense amor. Coneixement i estima caminen junts.<\/p>\n 6. P<\/strong>. La ren\u00fancia a 75 anys: en uns casos s\u2019accepta, com la seua ren\u00fancia, en altres, com el cas del nostre Arquebisbe, no, i est\u00e0 veient a complir el desig de continuar encara dos anys m\u00e9s.<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em>6. Tots els bisbes tenim assumit que a 75 anys hem de presentar la ren\u00fancia, com indica el codi de dret can\u00f2nic. De fet, tots la presentem arribat el moment. Per experi\u00e8ncia observe que als bisbes el Papa la sol acceptar entorn del mig any, no obstant aix\u00f2, als cardenals els l’accepta m\u00e9s tard. Per exemple, el cardenal Bl\u00e1zquez, major que jo, est\u00e0 encara en actiu.<\/p>\n No s\u00e9 quines raons pot tindre Roma per a acceptar la ren\u00fancia m\u00e9s prompte o m\u00e9s tard, per\u00f2 intu\u00efsc que \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil substituir als cardenals per les seus que ocupen, perqu\u00e8 s\u00f3n di\u00f2cesis m\u00e9s grans i m\u00e9s complexes. En tot cas, nosaltres, els bisbes, presentem la ren\u00fancia i el Papa decideix.<\/p>\n 7. P<\/strong>. \u00bfHa viscut contradiccions en algun moment entre la fidelitat al poble de Jes\u00fas i la de l\u2019Esgl\u00e9sia?<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em>7. Sempre he mirat al poble de Jes\u00fas com a esgl\u00e9sia i a l’esgl\u00e9sia com a poble de Jes\u00fas. En aquest sentit no he viscut contradiccions. No obstant aix\u00f2, s\u00ed que vaig viure un moment dif\u00edcil, amb contradiccions internes, en els primers anys del meu ministeri sacerdotal. Em referisc a l’\u00e8poca postconciliar dels anys 70. En aquell moment la polaritzaci\u00f3 entre jerarquia-poble, estructura-carisma, etc. es presentava com una cosa excloent. Jo no sabia com situar-me dins d’aquesta din\u00e0mica. Em preguntava (encara que amb les degudes dist\u00e0ncies, com Teresa de Lisieux) quin era el meu lloc dins de l’esgl\u00e9sia. Vivia una tensi\u00f3 interior. Crec que el Senyor em va donar la resposta: els tendons. Aqueix era el meu lloc. No es tracta d’un membre del cos que est\u00e0 a la vista, per\u00f2 uneix la carn a l’os. Viure treballant per la unitat, passar del \u201caut, aut\u201d al \u201cet, et\u201d: eixa anava a ser la meua tasca. No em vaig aferrar a una teologia concreta, sin\u00f3 vaig tractar d’adherir-me a la persona de Jes\u00fas, aprenent de tots i intentant servir a tots.<\/p>\n 8. P. <\/strong>Vost\u00e9 ha estat com a bisbe amb tres papes, quines difer\u00e8ncies s\u2019hi ha trobat?<\/em><\/p>\n \u00a08. <\/em>Sempre he pensat que a cada moment D\u00e9u dona a l’esgl\u00e9sia el Papa que es necessita. Aix\u00ed ho vaig experimentar ja sent escol\u00e0: recorde que el nostre rector ens va portar davant el sagrari a resar pel Papa Pius XII que estava morint i es deia que ning\u00fa podia imaginar qui podria substituir-lo. Va vindre el Papa Bo Joan XXIII.<\/p>\n Sent bisbe he estat amb tres Papes: el papa Joan Pau, el papa Benet i el papa Francesc. No far\u00e9 una descripci\u00f3 ni una an\u00e0lisi \u00e0mplia perqu\u00e8 ja se n\u00b4han fet moltes, nom\u00e9s donar\u00e9 unes xicotetes pinzellades d’alguna experi\u00e8ncia que he tingut directament amb ells.<\/p>\n El Papa Sant Joan Pau II em va semblar sempre un gegant, un atleta, un home d’una fortalesa i un valor extraordinaris. Vaig tindre la sort d’acompanyar-lo en el seu viatge a Cuba. En la pla\u00e7a de la Revoluci\u00f3, en pres\u00e8ncia de Fidel Castro, vaig escoltar aquella expressi\u00f3: \u201cque Cuba s’\u00f2briga al m\u00f3n, que el m\u00f3n s’\u00f2briga a Cuba\u201d. Em semblava un somni. D’altra banda, el Papa Joan Pablo tenia una gran tendresa. En una de les visites \u201cad limina\u201d el vaig saludar en nom dels meus pares. Ell em va preguntar si encara podia gaudir dels meus pares, li vaig contestar que s\u00ed, per\u00f2 que la meua mare estava ja malalta. Va continuar la conversa amb les preguntes sobre el seminari, sacerdots, caracter\u00edstiques de la di\u00f2cesi … Al final de la conversa, en acomiadar-nos, em va donar un rosari preci\u00f3s \u201cper a la seua mam\u00e0<\/em>\u201d. Inoblidable.<\/p>\n El papa Benet \u00e9s m\u00e9s t\u00edmid, per\u00f2 \u00e9s un gran pedagog, un cercador incansable de la veritat, un treballador de la vinya del Senyor. La seua \u201cIntroducci\u00f3 al Cristianisme\u201d em va ajudar molt\u00edssim en la meua primera etapa com a sacerdot i els seus llibres sobre Jes\u00fas de Natzaret els vaig devorar literalment. Sent cardenal em va rebre la mateixa setmana en qu\u00e8 va morir la seua germana. Pensava que no podria atendre’m ell, segons em van dir, per\u00f2 va apar\u00e9ixer en l’entrevista amb una humilitat i una senzillesa que em van impressionar. Em va escoltar, em va aconsellar, per\u00f2 li vaig dir: \u201cel que vost\u00e9 m’ha dit, si ho repetisc jo, no em creuran. M’ho podria posar per esc<\/em>rit?\u201d Ni ho va dubtar (es tractava del problema de Garabandal). A la setmana tenia la seua carta, uns mesos despr\u00e9s seria el Papa.<\/p>\n El Papa Francesc sorpr\u00e9n per la seua espontane\u00eftat, el seu llenguatge directe, la seua preocupaci\u00f3 per les situacions que viu la gent i per la invitaci\u00f3 que fa a l’esgl\u00e9sia a viure amb alegria. Sorpr\u00e9n permanentment, com em va oc\u00f3rrer la primera vegada que el vaig saludar. Anava a donar exercicis espirituals als sacerdots del col\u00b7legi espanyol. Li ho vaig dir al Papa i ell em va contestar: \u201cdona-los canya nom\u00e9s<\/em>\u201d. Sorpr\u00e9n sempre. En la visita \u201cad limina\u201d, reunit amb els bisbes d’Andalusia, va comen\u00e7ar tamb\u00e9 trencant el gel per a introduir-se immediatament en una reflexi\u00f3 en la qual vaig veure al Papa molt preocupat per l’atur juvenil i el que aix\u00f2 suposa. No puc fer una altra cosa sin\u00f3 donar gr\u00e0cies a D\u00e9u per haver tingut la sort d’estar en contacte amb el successor de Pedro amb aquestes tres persones. Les seues enc\u00edcliques inicials defineixen b\u00e9 les seues aportacions: \u201cRedemptor hominis\u201d, \u201cDeus Caritas est\u201d i \u201cEvangelii\u00a0 Gaudium\u201d. Hi ha en ells una continu\u00eftat ferma i una novetat que sempre ajuda a cr\u00e9ixer a l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" ENTREVISTA A EN JOS\u00c9 VILAPLANA, BISBE EM\u00c8RIT DE HUELVA. No cal fer una presentaci\u00f3 del bisbe valenci\u00e0 Jos\u00e9 Vilaplana per entrevistar-lo. \u00c9s ben conegut per als valencians. Bisbe em\u00e8rit de Huelva, des d\u2019on va ser destinat des de la di\u00f2cesi de Santander, on arrib\u00e0 despr\u00e9s de ser bisbe auxiliar de Val\u00e8ncia. Aconseguir una entrevista a … Continuar llegint “ENTREVISTA A EN JOS\u00c9 VILAPLANA, BISBE EM\u00c8RIT DE HUELVA”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":25,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-1325","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1325","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/25"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1325"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1325\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1332,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1325\/revisions\/1332"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1325"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1325"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}