{"id":1465,"date":"2021-06-07T08:33:33","date_gmt":"2021-06-07T07:33:33","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=1465"},"modified":"2021-06-20T11:23:32","modified_gmt":"2021-06-20T10:23:32","slug":"supervivents-temps-de-reconstruccio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2021\/06\/07\/supervivents-temps-de-reconstruccio\/","title":{"rendered":"SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCI\u00d3"},"content":{"rendered":"

\"\"\"\"<\/a>\"\"\"\"\"\"<\/p>\n

SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCI\u00d3.<\/strong><\/h3>\n

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristi\u00e0 del Dissabte,\u00a0 soci\u00f2leg i te\u00f2leg<\/em><\/p>\n

Conversa amb Ximo Garcia de Paco Gramage<\/strong><\/p>\n

Molts s\u00f3n els estudis i an\u00e0lisis que s’han realitzat, a posteriori, sobre la pand\u00e8mia. Tot s’ha vist com a l\u00f2gic. A gran escala el curs dels esdeveniments resulta previsible i amb resultat fatal, des de la perspectiva d’unes forces molt poderoses a les quals sembla impossible poder-se enfrontar.<\/p>\n

\u00c9s f\u00e0cil situar-nos ara en l’inevitable d’aquestes an\u00e0lisis. Per\u00f2 enmig d’una tempesta com aquesta ocorren moltes coses; els c\u00e0lculs poden fallar i apareix l’inesperat. Una frase atribu\u00efda a John Keynes: \u201cL’inevitable en general no succeeix, perqu\u00e8 preval l’imprevisible\u201d.<\/p>\n

Ximo Garc\u00eda en el llibre que acaba de publicar, Supervivientes: tiempo de reconstrucci\u00f3n<\/strong>, \u201cse situa i ens situa\u201d en directe i en viu, en el que ha succe\u00eft en la pand\u00e8mia: en els supervivents i en el que es considera m\u00e9s important, que s\u00f3n els temps de reconstrucci\u00f3; i ho fa des de la proximitat amb el gruix d’un dolor en tot moment present; ja en la dedicat\u00f2ria del llibre es manifesta: al meu germ\u00e0 Fede i a l’amic Toni Ingl\u00e9s, v\u00edctimes de la pand\u00e8mia.<\/p>\n

Les reflexions profundes al fet que ens t\u00e9 acostumats i les seues precioses imatges i relats, ens poden ajudar a mantindre obertes xicotetes bretxes de l’improbable: \u201cperqu\u00e8 quan la tempesta passe, et demane D\u00e9u, apesarat, que ens retornes millors\u201d.<\/em><\/p>\n

En la lectura la del llibre no sols fa una detallada observaci\u00f3 dels succe\u00eft sin\u00f3 tamb\u00e9 una profunda an\u00e0lisi, per\u00f2 sobretot ens convida que pensem en aqueix imprevisible que necessita ser pensat, per a descobrir potencials personals i de regeneraci\u00f3 de la solidaritat, per a descobrir que el vulnerat ens assenyala el cam\u00ed d’una societat inclusiva que ens pot salvar. La lectura inspira molts suggeriments; sobre algunes d’elles conversar\u00e9 amb el mateix autor, des del benefici de l’amabilitat que sempre concedeix Ximo als amics.<\/p>\n

1.- Quan passe la tempesta serem supervivents d’un naufragi col\u00b7lectiu. El naufragi est\u00e0 sent col\u00b7lectiu per\u00f2 no sabem si els supervivents seran nom\u00e9s els que en pots de salvavides el puguen ser.<\/em><\/p>\n

Tinc molts dubtes sobre la fi de la pand\u00e8mia. Com va advertir Albert Camus: \u201c aquesta porqueria de malaltia….Fins i tot els que no la tenen, la porten en el cor\u201d<\/em> A m\u00e9s d’aquesta ra\u00f3, crec m\u00e9s aviat que no hi haur\u00e0 un despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, ja que quan disminu\u00efsca la pand\u00e8mia sanit\u00e0ria als pa\u00efsos rics a causa de la vacunaci\u00f3, quedaran per vacunar dues terceres parts de la poblaci\u00f3 mundial empobrida. Al dia de hui el 75 per cent de vacunes estan concentrades en 10 pa\u00efsos. Quan el 70 per cent de les poblacions riques estiguen vacunades, nom\u00e9s el 10 per cent ho estaran en la resta de la poblaci\u00f3. D’altra banda, despr\u00e9s de la pand\u00e8mia sanit\u00e0ria general vindran epid\u00e8mies localitzades: es radicalitzar\u00e0 l’epid\u00e8mia de la fam, la mobilitat de poblacions despr\u00e9s del deixant del capital, la viol\u00e8ncia per la frustraci\u00f3. No sembla, doncs, molt encoratjadora la situaci\u00f3<\/p>\n

Al contrari, \u00e9s la primera crisi mundial que porta en el seu interior un germen de solidaritat basat en el propi inter\u00e9s. Encara que la geografia de la cat\u00e0strofe es distribueix amb desigualtat intensitat al llarg del m\u00f3n, no obstant aix\u00f2 el coronavirus porta amb si dos frens d’emerg\u00e8ncia: l’exist\u00e8ncia d’un m\u00f3n \u00fanic i interconnectat en el qual no hi ha zones segures i insegures, i l’estatut del virus, que circula sense passaport ni nacionalitat. Encara que ens obstinem in\u00fatilment a domesticar-ho pel seu origen: virus xin\u00e9s, virus angl\u00e9s, virus indi o sud-afric\u00e0. La crisi financera es va poder solucionar en uns pocs pa\u00efsos, De l’actual pand\u00e8mia, ning\u00fa se salva nom\u00e9s, ni tan sols serveixen els pots en els quals nom\u00e9s caben uns pocs. Per primera vegada, no hi ha eixides individuals, ni estatals, ni continentals. En aquest sentit \u00e9s un virus igualitari.<\/p>\n

2.- Qu\u00e8 penses sobre qui podr\u00e0 liderar la reconstrucci\u00f3? es far\u00e0 des de la solidaritat de nacions-estat, o des de la bondat que ha proliferat en els barris, ciutats, camps, xiquets que manen v\u00eddeos als seus avis, joves que no es cansen d’esperar?<\/em><\/p>\n

Els actors de la reconstrucci\u00f3 seran m\u00faltiples i plurals i cap per si mateix estar\u00e0 en condicions d’aconseguir-la. De la crisi del 2008 eixim pilotats pels actors econ\u00f2mics i pol\u00edtics, de la pand\u00e8mia sanit\u00e0ria eixirem pilotats per institucions mundials com l’OMS, l’ONU i Institucions globals com UE, Aliances asi\u00e0tiques, africanes i americanes. Els estats nacionals, per contra, no estan capacitats per a abordar un problema global amb instruments locals, per\u00f2 sense ells no hi haur\u00e0 reconstrucci\u00f3 possible. La pand\u00e8mia ha vulnerat els propis fonaments de la conviv\u00e8ncia i, en aquest cas, la reconstrucci\u00f3 no pot vindre nom\u00e9s des de dalt ni des de les institucions, sin\u00f3 que requereix la mobilitzaci\u00f3 social que incorpore a les ci\u00e8ncies i a la religions, als experts i als l\u00edders socials, les humanitats i les espiritualitats i sobretot les bones pr\u00e0ctiques que la poblaci\u00f3 ha desenvolupat a l’interior de la cat\u00e0strofe.<\/p>\n

3.- Hui sembla que el poder est\u00e0 fora de l’espai estatal. El Leviatan ja no \u00e9s l’estat, amb subjectes conscients, sin\u00f3 el d’una racionalitat matem\u00e0tica en l’algorisme financer. Sembla, doncs, que la voluntat pol\u00edtica humana ha perdut la seua efic\u00e0cia; davant aquesta constataci\u00f3, s’aprecia que la soluci\u00f3 es troba, abans de res, en la solidaritat que naix del \u201cpaisatge dels gemecs\u201d i els relats que identifiquem en organitzacions ps\u00edquiques i socials, que orienten comportaments col\u00b7lectius i pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques.<\/em><\/p>\n

No estic tan segur que el poder estiga fora de l’espai estatal. Fora de l’Estat nom\u00e9s queda el Mercat. Neutralitzar el poder de l’estat \u00e9s la pretensi\u00f3 dels qui volen que el capital no estiga controlat per l’Estat, o que la llibertat circule sense l\u00edmits. La novetat, tanmateix, hui \u00e9s el sorgiment d’actors morals arrelats sobre el territori i amb la bondat i la compassi\u00f3 com a equipatges. La gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia ha mostrat les potencialitats de les dades, que permetien saber a cada moment l’\u00edndex de morts, d’ocupaci\u00f3 de les UCI, de l’\u00edndex acumulat en d\u00e8cimes, la corbes de contagis. Per\u00f2 tamb\u00e9 ha mostrat la seua radical insufici\u00e8ncia: morts sense rostres, contagis sense noms, UCI sense proximitat, duels sense comiat. Es pot suportar un \u00edndex acumulat de 250 per 100.000, si eres capa\u00e7 d’acostar-te al dolor \u00edntim de cada persona i de cada fam\u00edlia tot canvia.<\/p>\n

4.- Dius que en molts moments la pand\u00e8mia s’ha mostrat generadora d’ambients: com a exemple, la recreaci\u00f3 de la casa, no sols com a reparaci\u00f3 del desgast laboral, sin\u00f3 com a empara i recolliment.<\/em><\/p>\n

En la pand\u00e8mia s’ha evidenciat el poder destructiu del virus amb, i tamb\u00e9 el poder regenerador que ens ha perm\u00e9s estimar ambients, pr\u00e0ctiques socials i institucions. Hem estimat el valor de la simple vida, sense adorns ni superficialitat, de manera que mentre la mort \u00e9s una llei natural, la vida \u00e9s un miracle permanent. Ens ha fet estimar la casa fins al punt que el temps de quarantena el dediquem principalment a invertir a condicionar la casa, perqu\u00e8 va deixar de ser un lloc de descans i reposici\u00f3 d’energia a ser un espai vital capa\u00e7 del millor -trobada amb els fills, amb els c\u00f2njuges, amb un mateix- i tamb\u00e9 del pitjor – viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p>\n

5.- Molts de nosaltres, d’alguna manera, en aquesta pand\u00e8mia hem sentit un deute els uns amb els altres: fills amb pares, nets amb avis, entre germans i amics, pol\u00edtics amb ciutadans. Assenyales que aquest deute pot generar consci\u00e8ncia cr\u00edtica, pot anar m\u00e9s enll\u00e0 d’una experi\u00e8ncia personal que genere una indignaci\u00f3 m\u00e9s profunda.<\/em><\/p>\n

La pand\u00e8mia ha creat dues figures antag\u00f2niques, el deutor i el creditor. El deutor \u00e9s aquell que se sent agra\u00eft pel rebut, celebra els lla\u00e7os socials i els vincles afectius i s’indigna per no poder acomiadar-se dels seus pares, no poder visitar-los, i espera reconstruir els vincles al m\u00e9s prompte possible. El creditor per contra creu que tots li deuen alguna cosa, nom\u00e9s reconeix drets i ignora la seua responsabilitat. Acusa les Resid\u00e8ncies pel tracte als majors per\u00f2 no es pregunta si va exercir la necess\u00e0ria vigil\u00e0ncia o m\u00e9s aviat va abandonar als seus. Confie m\u00e9s en els deutors que en els creditors. El deutor t\u00e9 consci\u00e8ncia cr\u00edtica i la seua indignaci\u00f3 no li porta a la queixa que paralitza, sin\u00f3 a l’acci\u00f3 humil, radical i compartida.<\/p>\n

6.- Refereixes que el marc teleol\u00f2gic postula una eixida d’excepcionalitat a les crisis mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s lineal, ascendent, que condueix irreversiblement a un estadi superior de la consci\u00e8ncia, de la vida, de la societat. A partir d’ac\u00ed es pot deduir que les intervencions pol\u00edtiques s\u00f3n pr\u00e9stecs per a refor\u00e7ar que anem millor, aix\u00ed com tamb\u00e9 es justifiquen com a danys col\u00b7laterals la gravetat de les morts o les mateixes guerres. \u00c9s la creaci\u00f3 un proc\u00e9s ascendent que sempre va a m\u00e9s i millor?<\/em><\/p>\n

Vaig viure en primera l\u00ednia la visi\u00f3 teleol\u00f2gica a l’interior del mig i del terratr\u00e9mol que va assolar Centream\u00e8rica. La van protagonitzar les Associacions d’Empresaris i comerciants i les institucions econ\u00f2miques. Davant la destrucci\u00f3 del pa\u00eds, deien que la cat\u00e0strofe seriosa bona per al pa\u00eds perqu\u00e8 permetria reconstruir les cases, refer les carreteres, destruir les cases prec\u00e0ries. Perqu\u00e8 el pa\u00eds sempre va avant, segons postula el gran mite de la modernitat pel qual sempre es va a m\u00e9s i a millor. La seua \u00faltima expressi\u00f3 proposa que l’home pot arribar a ser d\u00e9u \u2013 \u201chomo deus\u201d- La pand\u00e8mia ha destru\u00eft el mite, i ha mostrat la fragilitat de l’\u00e9sser hum\u00e0, la vulnerabilitat dels seus contextos, i la inconsist\u00e8ncia de les seues estructures socials i pol\u00edtiques. Les persones mortes i el sofriment infinit causat pel virus no \u00e9s una baula en la cadena ascendent del progr\u00e9s; \u00e9s nom\u00e9s i simplement una cat\u00e0strofe. L’optimisme propi de la maximitzaci\u00f3 s’ha convertit en descreiment, incertesa i anhel d’una salvaci\u00f3 que no ser\u00e0 el resultat d’anar a m\u00e9s i a millor, sin\u00f3 d’un proc\u00e9s obert, i com el teu dius al comen\u00e7ament de la conversa, imprevisible.<\/p>\n

7.- El sentiment religi\u00f3s tradicionalment s’ha representat vinculat a situacions de conting\u00e8ncia i en la pand\u00e8mia aquests rumors de sacralitat han emigrat, \u2013amb codis laics o religiosos-, cap a accions solid\u00e0ries i de bondat. Aix\u00f2 mateix l’expresses de manera preciosa quan dius: la provisi\u00f3 de D\u00e9u s\u00f3n les mans llargues de dones i homes bons.<\/em><\/p>\n

El sentiment religi\u00f3s ha surfeat en diferents experi\u00e8ncies personals i contextos socials. S\u00f3n vehicles sotmesos al temps, al llenguatge i a la cultura. En \u00e8poques metaf\u00edsica, el sentiment niava en l’experi\u00e8ncia de la conting\u00e8ncia i la finitud.<\/p>\n

En temps del romanticisme, va girar cap a l’experi\u00e8ncia oce\u00e0nica. La religi\u00f3 no naixia en l’experi\u00e8ncia del desert sin\u00f3 en l’experi\u00e8ncia de bellesa, de plenitud, de felicitat. Entre guerres envoltat d’enderroc l’\u00e9sser hum\u00e0 era simb\u00f2licament actiu, obert a la alteridad capa\u00e7 de crear s\u00edmbols, imaginaci\u00f3 creadora. En temps de l’existencialisme, es rastrejaren totes les forma d’obertura en l’ac\u00ed i en l’ara. En la pand\u00e8mia s’han desbordat els llocs tradicionals de l’experi\u00e8ncia religiosa unides a la conting\u00e8ncia, a la vulnerabilitat i s’ha obert el lloc de la bondat, de la solidaritat, de l’ajuda i de la cura com a espais sagrats.<\/p>\n

8.- Sobre la relaci\u00f3 entre sofriment evitable i la just\u00edcia ideal planteges un tema que pot marcar la ruta de la nova normalitat: si es fa a trav\u00e9s d’accions basades en un enfocament ideal, regles perfectes, o es pot plantejar des de realitzacions concretes que mitiguen les injust\u00edcies.<\/em><\/p>\n

A les portes de les Resid\u00e8ncies se sent el crit que reclama just\u00edcia envers els seus majors, just\u00edcia reclamen els pobles que no tenen acc\u00e9s a la vacunaci\u00f3, just\u00edcia imploren els que van veure morir en els corredors dels hospitals per falta de recursos. Sempre que es planteja la necessitat d’un canvi s’obri la cru\u00eflla entre el millorament, que pret\u00e9n evitar les injust\u00edcies manifestes, i la revoluci\u00f3 que pretenen aconseguir una societat perfecta. L’avenir del vulnerat viur\u00e0 aquesta tensi\u00f3 i sense renunciar a la just\u00edcia ideal com a horitz\u00f3, dona prioritat a la injust\u00edcia evitable, encara que haja de suportar molts dubtes sobre si condueix o no a una societat perfectament justa.<\/p>\n

9.- En el llibre se supera l’optimisme ingenu d’una humanitat que camina en l\u00ednia ascendent, per\u00f2 tamb\u00e9 es parla d’un ac\u00ed i ara que ens marca una naturalesa de la qual depenem i hem de cuidar, amb arrelaments i fabulacions que ens connecten, on trobes signes d’esperan\u00e7a; preciosa \u00e9s la imatge de la centralitat de la vida i la dignitat del vivent.<\/em><\/p>\n

En la pand\u00e8mia s’han revelat g\u00e8rmens d’esperan\u00e7a, que necessitem per a la reconstrucci\u00f3. Ha perm\u00e9s, segons subratlla Francisco rescatar i valorar a tants companys i companyes de viatge que, en la por, van reaccionar donant la pr\u00f2pia vida, i van comprendre que ning\u00fa se salva nom\u00e9s. Ha introdu\u00eft la l\u00f2gica col\u00b7laborativa entre els actors, que s’ha mostrat m\u00e9s efica\u00e7 que l’oposici\u00f3 en la qual es guanya la partida quan l’altre perd. Ha generat esperances saber que sense la participaci\u00f3 activa de les poblacions cap problema t\u00e9 soluci\u00f3; les persones vulnerades no sols tenen problemes sin\u00f3 tamb\u00e9 solucions. Obri espais d’esperan\u00e7a saber-se en situaci\u00f3 permanent d’aprenentatge sense que es puguen exigir certeses absolutes ni principis innegociables. Oferir certeses quan nom\u00e9s hi ha incertesa produeix frustraci\u00f3 col\u00b7lectiva. En un moment en qu\u00e8 l’economia, la pol\u00edtica i la cultura semblen haver-li declarat la guerra a la vida natural i social, la vida es germana amb la cura i els herois del nostre temps han sigut els professionals de la cura que han sostingut les nostres vides, i la legi\u00f3 de persones, amadors i somiadors, que van fer de les seues vides un servei de donaci\u00f3 i gratu\u00eftat.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCI\u00d3. Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristi\u00e0 del Dissabte,\u00a0 soci\u00f2leg i te\u00f2leg Conversa amb Ximo Garcia de Paco Gramage Molts s\u00f3n els estudis i an\u00e0lisis que s’han realitzat, a posteriori, sobre la pand\u00e8mia. Tot s’ha vist com a l\u00f2gic. A gran escala el curs dels esdeveniments resulta previsible i amb resultat … Continuar llegint “SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCI\u00d3”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":25,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-1465","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1465","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/25"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1465"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1465\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1496,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1465\/revisions\/1496"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1465"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1465"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1465"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}