![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Bartolom\u00e9-Sanz-Almi\u00f1ana-200x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Bartolom\u00e9 Sanz Albi\u00f1ana Catedr\u00e0tic d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria, Doctor en Filologia Anglesa<\/em><\/p>\n El pensador valenci\u00e0 m\u00e9s important de tots els temps, Joan Llu\u00eds Vives (Val\u00e8ncia, 1492 o 1493-Bruges, 1540),\u00a0 t\u00e9 un peu en l\u2019edat mitjana i l\u2019altre en els inicis de l\u2019edat moderna. Eixa circumst\u00e0ncia \u00e9s fonamental per a poder comprendre els temes sobre els quals escriu. \u00c9s un dels personatges europeus,\u00a0 juntament amb Erasme de Rotterdam, Luter, Tom\u00e0s Moro i Calv\u00ed, que van dominar la vida espiritual de l\u2019Europa del segle XVI. Per cert, va ser l\u2019angl\u00e9s Tom\u00e0s Moro qui va promocionar el nostre pais\u00e0 en parlar-ne molt b\u00e9 a Erasme. Com tots els intel\u00b7lectuals de l\u2019\u00e8poca escriu en llat\u00ed, que era llavors la llengua de transmissi\u00f3 del coneixement i de la cultura i la ci\u00e8ncia. Vives, juntament amb Bud\u00e9 i Erasme, forma part de la trilogia d\u2019humanistes per excel\u00b7l\u00e8ncia del moment. Els humanistes formaven part d\u2019un moviment que situa l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com a centre de totes les coses i que es fonamenta en l\u2019estudi dels textos cl\u00e0ssics grecollatins.\u00a0La definici\u00f3 d\u2019humanisme que em va ensenyar el Dr. Marco Baidal quan feia tercer de batxiller el curs 1965-66 continua sent la mateixa.<\/p>\n Hui, a excepci\u00f3 dels estudiosos del m\u00f3n acad\u00e8mic universitari, ning\u00fa no es pren la mol\u00e8stia de llegir cap obra de Ioannes Ludovicus Vives Valentinus \u2014forma amb qu\u00e8 firmava els seus llibres\u2014, entre m\u00e9s coses perqu\u00e8 no hi ha hagut massa inter\u00e9s a traduir la seua obra i menys al valenci\u00e0; de manera \u2014i aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed\u2014 que resulta m\u00e9s f\u00e0cil de llegir obres seues tradu\u00efdes a l\u2019angl\u00e9s, per exemple, que no al castell\u00e0 o a\u00a0 la nostra llengua, tot i que ell sempre s\u2019identificava com \u201cvalentinus\u201d. Cal recon\u00e9ixer que el 1992, quan es va commemorar el cinc-cent\u00e8 aniversari del seu naixement,\u00a0 l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia va editar algunes obres, per\u00f2 en castell\u00e0. Tamb\u00e9 eixe any la Universitat de Val\u00e8ncia li va retre homenatge en\u00a0 editar una Antologia de Textos <\/em>(llat\u00ed-castell\u00e0-valenci\u00e0) de l\u2019humanista\u00a0 valenci\u00e0 universal \u00a0i va nomenar com a doctor honoris causa al millor vivista, de la Universitat de Lovaina: Jozef IJsewijn (\u20201998), apadrinat per Josep Llu\u00eds Barona, el qual va preparar tamb\u00e9 una selecci\u00f3 de publicacions del catedr\u00e0tic belga sota el t\u00edtol\u00a0Humanisme i literatura neollatina<\/em>\u00a0(PUV, 1996).<\/p>\n Encara ara no ens expliquem com el nostre personatge valenci\u00e0 podia ser un lector tan compulsiu i un escriptor tan prol\u00edfic; en altres paraules, una ment tan privilegiada. A m\u00e9s de les Sagrades Escriptures en les lleng\u00fces originals (sobretot els Salms i altres llibres sapiencials), no sols va\u00a0 llegir i explicar els autors cristians (sant Jeroni, sant Agust\u00ed,\u00a0 sant Tom\u00e0s, etc.) i els\u00a0 cl\u00e0ssics grecollatins (Cicer\u00f3, S\u00e8neca, Virgili, etc.) en les molt\u00edssimes classes particulars que li eixien all\u00ed on es trobava, sin\u00f3 que va escriure unes seixanta obres i molt\u00edssimes cartes, algunes de les quals s\u2019han perdut. Va ser\u00a0 viatger europeu per necessitat, primer com a alumne i m\u00e9s tard com a preceptor, sempre fent l\u2019ullet a la recerca de patrocinadors a qui dedicava els seus llibres i que aquests li pagaven, unes vegades en forma de mecenatge i altres atorgant-li una pensi\u00f3 temporal (protecci\u00f3 econ\u00f2mica): Par\u00eds, Lovaina, Bruges, Brussel\u00b7les, Cambrai, Oxford, Breda, etc. A m\u00e9s de valenci\u00e0, sabia castell\u00e0, franc\u00e9s (que parlava amb la seua dona), flamenc i angl\u00e9s. A pesar de moments de pen\u00faries econ\u00f2miques i altres estretors, el seu prestigi era tan gran que no li resultava dif\u00edcil de trobar un treball nou quan se li acabava el que tenia, ja que era un home versat en els camps culturals m\u00e9s importants del seu temps: filosofia, filologia, educaci\u00f3, dret, pol\u00edtica, hist\u00f2ria, psicologia, teologia, moral, sociologia, la\u00a0devotio moderna<\/em>\u00a0(un corrent espiritual europeu preocupat per l\u2019intimisme, la meditaci\u00f3, les lectures b\u00edbliques, l\u2019austeritat, \u2026), etc. I tamb\u00e9 en la pobresa, la instrucci\u00f3 de la dona, la pau, la guerra, els di\u00e0legs, la brevetat de la vida, les virtuts, els vicis, l\u2019amor, l\u2019amistat, la disc\u00f2rdia, el cristianisme, etc.\u00a0 Tot un figura del seu temps!<\/p>\n D\u2019ascend\u00e8ncia jueva pels quatre costats, tot i que la seua fam\u00edlia s\u2019havia convertit oficialment al cristianisme un segle abans del seu naixement, Vives es va cuidar molt de caure en la temptaci\u00f3 de tornar a Espanya (d\u2019on havia eixit a 16 o 17 anys,\u00a0 despr\u00e9s d\u2019assistir a l\u2019Estudi General de Val\u00e8ncia, una de les primeres universitats) quan, a la mort de l\u2019humanista i gram\u00e0tic Antonio de Nebrija (1522), li van oferir la seua c\u00e0tedra en Alcal\u00e0 d\u2019Henares. Va fer b\u00e9 de no vindre,\u00a0 ja que la Inquisici\u00f3 hauria acabat amb ell com va fer amb tota la seua fam\u00edlia. En aquell, temps la \u201cnostra\u201d Inquisici\u00f3 oferia espectacles p\u00fablics gratu\u00efts, amenitzats pel Tribunal del Sant Ofici,\u00a0 amb moltes vesprades memorables, la finalitat dels quals era educar el poble en el cam\u00ed de l\u2019ortod\u00f2xia (cat\u00f2lica, s\u2019ent\u00e9n). La Inquisici\u00f3 considerava heretges aquells que no pensaven com ella i, a m\u00e9s, els jueus conversos tamb\u00e9 estaven involucrats en la revolta de les Germanies.<\/p>\n Vives, afortunadament, tenia molt desenvolupat el sentit de l\u2019olfacte i de la superviv\u00e8ncia i no va caure en el parany d\u2019Alcal\u00e1 d\u2019Henares. \u00c9s m\u00e9s, va suportar la persecuci\u00f3 de la fam\u00edlia i altres adversitats amb esto\u00efcisme cristi\u00e0,\u00a0sine querela <\/em>(sense queixa), el lema o divisa de la seua vida, sabent molt b\u00e9 que estava en el punt de mira de molts que el consideraven sospit\u00f3s. Malgrat les adversitats, no va permetre mai que l\u2019odi s\u2019apoderara del seu esperit. Gr\u00e0cies a eixe instint de superviv\u00e8ncia i filosofia de la vida podem gaudir dels escrits d\u2019un dels humanistes m\u00e9s prestigiosos del seu temps. Tot i que considerava l\u2019erudit Erasme el seu mestre, i que aquest l\u2019elogiava pels seus profunds coneixements en diversos camps, tamb\u00e9 hem de dir que l\u2019humanista holand\u00e9s (un antisemita declarat que menyspreava el m\u00f3n jueu), mirava el valenci\u00e0 amb cert recel i en el fons no l\u2019estimava, coneixedor del seu origen. Una prova de qu\u00e8 dic \u00e9s que les prestigioses impremtes de Basilea (a l\u2019actual Su\u00efssa) no se li van obrir per a publicar-li les obres fins que Erasme no va tancar els ulls definitivament en 1536, tot i que les relacions entre ells ja s\u2019havien trencat el 1527. Cal no perdre de vista que Erasme era un home molt poder\u00f3s en el seu temps i no exempte de prejudicis. Vives, per la seua part, va esgrimir unes armes ben diferents: la conc\u00f2rdia, la capacitat de conciliaci\u00f3 i l\u2019enteniment social.<\/p>\n Aquest no \u00e9s el lloc idoni per a analitzar les seues obres, per\u00f2 no descarte prestar en un altre moment l\u2019atenci\u00f3 que mereix, per exemple, al llibre Sobre la formaci\u00f3 de la dona cristiana<\/em>, que el nostre humanista va dedicar a la reina Caterina d\u2019Arag\u00f3, casada aleshores amb Enric VIII d\u2019Anglaterra.<\/p>\n Les obres de Vives estan plagades de sent\u00e8ncies plenes de saviesa: una mena de\u00a0 llavoretes d\u2019or i p\u00edndoles \u00fatils per a la vida; \u00e9s a dir, m\u00e0ximes, aforismes, dites, faules, frases fetes, apotegmes, par\u00e8mies, proverbis, adagis, s\u00edmbols o emblemes. D\u2019eixes sent\u00e8ncies, n\u2019hi ha d\u2019extretes de tot all\u00f2 que llegia i estudiava, i tamb\u00e9 en t\u00e9 de creaci\u00f3 pr\u00f2pia. D\u2019altra banda, existia el costum entre els humanistes de l\u2019\u00e8poca de recollir-les, de desgranar-les a partir de les seues lectures i d\u2019intercanviar-les, com feia Vives amb Bud\u00e9, Erasme i Cranevelt (el seu millor amic).<\/p>\n La recent aparici\u00f3 del volumin\u00f3s llibre (1.153 p\u00e0gines) de Francesc X. Blay Meseguer titulat Sent\u00e8ncies de Joan Llu\u00eds Vives<\/em> (Publicacions Universitat d\u2019Alacant, 2020) \u00e9s tot un encert, ja que desgrana les sent\u00e8ncies vivesianes llibre a llibre. Tota una faena que nom\u00e9s qui n\u2019empr\u00e9n una, d\u2019eixes caracter\u00edstiques, sap qu\u00e8 significa. \u00c9s un treball que no pot passar desapercebut perqu\u00e8 ens ofereix la possibilitat d\u2019acostar-nos al nostre pensador valenci\u00e0 a partir d\u2019eixa col\u00b7lecci\u00f3 de sent\u00e8ncies ordenades per l\u2019ordre cronol\u00f2gic dels llibres que va escriure. Estan en llat\u00ed, valenci\u00e0 i castell\u00e0; si s\u2019hagueren tradu\u00eft tamb\u00e9 a l\u2019angl\u00e9s, els pa\u00efsos angl\u00f2fons s\u2019haurien assabentat de qui era el nostre Vives.<\/p>\n Els promet que hi tornar\u00e9 un dia amb una selecci\u00f3 de sent\u00e8ncies del llibre esmentat. De tota manera, els interessats en Joan Llu\u00eds Vives i el seu pensament disposen al final del magn\u00edfic estudi de Francesc X. Blay de dos \u00edndexs: un de tem\u00e0tic i l\u2019altre d\u2019onom\u00e0stic que faciliten molt l\u2019exploraci\u00f3 dels temes que preocupaven el nostre humanista, emigrat a Flandes por motius religiosos, i que s\u00f3n, al cap i a la fi, els temes en qu\u00e8 s\u2019interessaven els pensadors dels inicis de la modernitat. Ah! Se m\u2019oblidava: la introducci\u00f3 que fa l\u2019autor (p.17-135) \u00e9s de lectura obligada<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Joan Llu\u00eds Vives, un valenci\u00e0 desconegut Bartolom\u00e9 Sanz Albi\u00f1ana Catedr\u00e0tic d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria, Doctor en Filologia Anglesa El pensador valenci\u00e0 m\u00e9s important de tots els temps, Joan Llu\u00eds Vives (Val\u00e8ncia, 1492 o 1493-Bruges, 1540),\u00a0 t\u00e9 un peu en l\u2019edat mitjana i l\u2019altre en els inicis de l\u2019edat moderna. Eixa circumst\u00e0ncia \u00e9s fonamental per a poder comprendre … Continuar llegint “JOAN LLU\u00cdS VIVES, UN VALENCI\u00c0 DESCONEGUT”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":30,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1502","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1502","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/30"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1502"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1502\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1504,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1502\/revisions\/1504"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1502"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1502"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1502"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}