per: Joan R. Peris i Anna Lluch<\/em><\/p>\n Fa ja un cert temps em va trucar Pep Aparicio per demanar-nos que Anna i jo escrigu\u00e9rem unes paraules per a glosar la figura de Julio Ciges. Ens va dir que la nostra petita aportaci\u00f3 es sumaria a d\u2019altres, per a que totes elles aparegueren arreplegades en un n\u00famero de la revista Caroig, amb una part dedicada en esta ocasi\u00f3 a homenatjar la traject\u00f2ria de Julio al llarg dels anys dedicats a una gran tasca social i pastoral desde les diferents parr\u00f2quies on ha exercit la seua missi\u00f3 sacerdotal. No s\u00e9 si per la nostra banda va ser un gran atreviment acceptar el repte, perqu\u00e8 coneix\u00edem personalment de manera molt parcial la gran figura humana i pastoral de Julio, per\u00f2 ens v\u00e0rem decidir perqu\u00e8 hav\u00edem d\u2019altres testimonis que si que l\u2019han conegut en fond\u00e0ria i han compartit amb ell les seues lluites i esperances al llarg de molts anys.<\/p>\n Nosaltres, Anna i jo, conegu\u00e9rem a Julio, ara fa ja alguna d\u00e8cada, durant la celebraci\u00f3 del primer f\u00f2rum Cristianisme i m\u00f3n d\u2019avui, al que v\u00e0rem acudir per primera vegada. V\u00e0rem poder vore que Julio era el principal animador d\u2019aquell gran encontre anual de cristians de base de les tres di\u00f2cesis valencianes. Home gran de veu poderosa, i d\u2019aspecte bondad\u00f3s, s\u2019encarregava durant tot el f\u00f2rum d\u2019animar les celebracions, dirigint els c\u00e0ntics que les acompanyaven. I eixe encontre es produ\u00efa un any i un altre i sempre gaud\u00edem d\u2019aquell homenot ple de joia, d\u2019una alegria contagiosa i desbordant d\u2019un entusiasme que ens l\u2019encomanava a tots plegats. En aquell moment sab\u00edem ben poca cosa m\u00e9s de Julio, m\u00e9s enll\u00e0 de que havia estat de capell\u00e0 a la parr\u00f2quia de Sant Marcel\u00b7l\u00ed, que ara era el capell\u00e0 de la parr\u00f2quia Maria Immaculada de Vera i que col\u00b7 laborava de primera m\u00e0 en els continguts i preparaci\u00f3 dels F\u00f2rums. Per\u00f2 va ser a partir de la seua recent malaltia, amb l\u2019encontre amb Anna com a metgessa de l\u2019Hospital Cl\u00ednic on va ser ingressat i \u00e9s tractat Julio, que ens v\u00e0rem aproximar molt m\u00e9s i pogu\u00e9rem con\u00e8ixer amb molta mes fond\u00e0ria, la seua traject\u00f2ria humana i de comprom\u00eds cristi\u00e0, una q\u00fcesti\u00f3 totalment indestriables en el cas de Julio. Enfrontava la seua malaltia amb una enorme serenitat i confiava en la m\u00e0 dels metges i en la infinita miseric\u00f2rdia de Deu, el proc\u00e9s de la seua malaltia i possible recuperaci\u00f3. En un moment del proc\u00e9s de la seua convalesc\u00e8ncia, va lliurar a Anna un document molt especial: el seu testament espiritual. Va ser llegint-lo, quan v\u00e0rem acabar d\u2019entendre quina era l\u2019aut\u00e8ntica dimensi\u00f3 humana i espiritual de Julio, amb tota la seua missi\u00f3 pastoral, i com era d\u2019indestriable la seua vida, la seua fe en l\u2019evangeli i el seu comprom\u00eds social a favor dels darrers de la societat. Esperonats pel seu testimoni i pel nostre comprom\u00eds adquirit, ens hem aproximat a la traject\u00f2ria de Julio, coneixent els diferents testimonis escrits d\u2019aquells que han compartit amb ell el llarg i dif\u00edcil cam\u00ed que ha suposat mantindre\u2019s fidel al seu comprom\u00eds ferm i incombustible, sempre lluny del des\u00e0nim i de qualsevol temptaci\u00f3 d\u2019abandonament. Llegint estos testimonis arreplegats del seu primer pas per la parr\u00f2quia de Sant Marcel\u00b7l\u00ed i despr\u00e9s per la parr\u00f2quia de Maria Immaculada de Vera, \u00e9s com hem pogut fer una major aproximaci\u00f3 a la seua dimensi\u00f3 d\u2019home creient i comprom\u00e8s socialment. Julio sempre ha estat treballant , per una opci\u00f3 personal, en parr\u00f2quies de la perif\u00e8ria de la gran ciutat de Val\u00e8ncia, en barris obrers i plens de problemes socioecon\u00f2mics i de conviv\u00e8ncia, hist\u00f2ricament marginats i abandonats per les diferents administracions. De la seua llarga est\u00e0ncia en la parr\u00f2quia de Sant Marcel\u00b7l\u00ed, on va arribar al novembre de 1973, els seus ve\u00efns i companys de lluites, relaten en una publicaci\u00f3 del barri, quina va ser la gran tasca i el seu estil personal al front de la seua parr\u00f2quia. Destaquen com durant els primers anys de l\u2019estada de Julio, varen ser temps dedicats fonamentalment a analitzar la realitat del barri partint d\u2019una intensa conviv\u00e8ncia amb les dones i els homes que hi vivien. Llegint estos testimonis, v\u00e0rem recordar que eren els mateixos temps, en que des del moviment JARC, Anna i jo encet\u00e0vem el m\u00e8tode: Vore, analitzar en fond\u00e0ria la realitat, Jutjar-la, per a despr\u00e9s Actuar tractant de canviar all\u00f2 que no ens agradava. Era la metodologia que empraven tots el moviments de l\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica especialitzada com la JOC o l\u2019HOAC, entre d\u2019altres. Era la que ens facilitava aprofundir m\u00e9s i m\u00e9s en la realitat social on viv\u00edem i ens obria el ulls preparant-nos per a una acci\u00f3 que ens permetera anar treballant per fer els canvis necessaris amb l\u2019objectiu de transformar-la. I seguint el testimoni dels seus ve\u00efns de barri, constataven que el treball comprom\u00e8s de Julio i la manera de fer-lo, va ser realment extraordinari. La creaci\u00f3 d\u2019un Centre Joven\u00edvol, un Club de Lectura o la programaci\u00f3 de xarrades per abordar temes de gran inter\u00e9s, per\u00f2 que ning\u00fa no mai havia facilitat fer-ho, eren testimonis de la gran import\u00e0ncia que Julio li donava a la Formaci\u00f3 Permanent i concientitzadora dels homes i dones de Sant Marcel\u00b7l\u00ed. Mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d\u2019una esp\u00e8cie de d\u2019Ateneu Cultural es pogueren programar cicles de formaci\u00f3 en economia, sindicalisme, marxisme, o capitalisme, entre d\u2019altres. La gran obsessi\u00f3 de Julio sempre ha estat el fomentar una consci\u00e8ncia cr\u00edtica per aconseguir el discerniment, com a eina per evitar la manipulaci\u00f3 alienant del nostre pensament i aconseguir l\u2019autentica llibertat dels individus, per tal de poder entendre qu\u00e8 passava i que els passava a ells i elles en l\u2019entorn del seu propi barri. I tot aix\u00f2 en un clima de dictadura feixista i repressora, sobretot contra 18 R\u00edo encantado. Oli sobre tela. els moviments obrers i socials dels col\u00b7 lectius m\u00e9s marginats que comen\u00e7aven a prendre consci\u00e8ncia de la seua situaci\u00f3 i de les causes que la generaven. Durant eixe llarg per\u00edode de dictadura i primers anys de la transici\u00f3, va tindre sempre les portes obertes de la parr\u00f2quia a les persones i als moviments socials del seu barri. Julio estava plenament conven\u00e7ut del paper d\u2019una Esgl\u00e9sia post-conciliar, arreplegat en el document Gaudium et Spes on es declarava que \u201cEls gojos i les esperances les tristeses i les ang\u00fanies dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i dels que pateixen, son gojos i esperances, tristeses i ang\u00fanies dels deixebles de Crist\u2026 L\u2019Esgl\u00e9sia se sent intima i realment solidaria del genere hum\u00e0 i de la seua historia\u201d. L\u2019assumpci\u00f3 del seu comprom\u00eds, l\u2019ha portat a patir conflictes amb les autoritats, tan civils com eclesi\u00e0stiques, sense perdre mai la seua capacitat de treball ni la seua fe en saber que estava col\u00b7laborant en la vinguda del regne de Deu, que ho es d\u2019amor, de pau i just\u00edcia. Malauradament, no tots els capellans ni tots el bisbes es varen identificar en la doctrina del Concili Vatic\u00e0 II, i varen continuar amb una espiritualitat desencarnada dels patiments del m\u00f3n i de les lluites per el seu alliberament. I es per aix\u00f2 que molts cristians i cristianes com \u00e9s el nostre cas, reb\u00edem el F\u00f2rum cada any com una esp\u00e8cie d\u2019immersi\u00f3 en un riu d\u2019aig\u00fces clares que ens ajudava a purificar tots els lastres que una religiositat malaltissa i desencarnada havia incrustat, i encara anava fent-ho, en les nostres alienades consci\u00e8ncies. I d\u2019ac\u00ed que l\u2019enorme i permanent agra\u00efment a Julio i a tots els que feien i fan possible el F\u00f2rum cada any, \u00e9s infinit. Dels testimonis dels seus 25 darrers anys en la parr\u00f2quia de Vera, dona fe el document que sota el t\u00edtol de Distincions Malva-rosa li atorgaren a Julio l\u2019any passat: \u201cVolem subratllar, que al llarg dels 25 anys, la tasca de Julio s\u2019ha significat com un cristianisme de base, amb una profunda i permanent vinculaci\u00f3 a la vida associativa i ve\u00efnal del barri, obert i progressista, molt proper a les classes obreres i les seues causes, i sempre al costat dels m\u00e9s necessitats\u201d. Destaquen els seus antics ve\u00efns l\u2019acolliment de m\u00e9s de 50 persones equatorianes al llarg de m\u00e9s de tres mesos, que demanaven reconeixement legal i treball. O com Julio es va posicionar contra la guerra de l\u2019Iraq \u201cper ser injusta, immoral i il\u00b7legal\u201d. O la denuncia de Julio contra la manera de fer-se la visita del Papa a Val\u00e8ncia, per com se l\u2019estava manipulant i instrumentalitzant pol\u00edticament, deformant i adulterant la missi\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia en el m\u00f3n. Tamb\u00e9 recordaven els seus parroquians, com va eixir al carrer identificant-se en el Moviment del 15M que, junt al Grup dels capellans dels dissabtes es varen mostrar indignats contra la corrupci\u00f3 i la injust\u00edcia social. Ara, llegint el llibre de Julio, Experiencia cristiana. Encuentro, seguimiento, compromiso, ens identifiquem amb les paraules que, Ximo Garcia Roca en el seu pr\u00f2leg i Josep Vicent Boira al seu ep\u00edleg, dediquen a la figura i traject\u00f2ria de Julio. Diu Ximo que \u201cJulio \u00e9s estimat per la seua sinceritat insubornable i ignorat i temut per la seua llibertat contundent\u201d. I continua dient \u201cEl poble \u00e9s la seua p\u00e0tria, els pobres, la seua heretat i els Drets Humans l\u2019escut protector dels exclosos. Julio va de vegades davant, altres al costat i moltes altres darrere o al mig, per\u00f2 sempre amb el poble.\u201d Per la seua banda, Boira fa \u00e8mfasi en una cosa que ja hem destacat en este escrit : \u201cEl treball per afavorir i procurar el discerniment del nostre pensament, per a que es mantinga en un proc\u00e9s permanent de b\u00fasqueda de la autentica llibertat, evitant l\u2019acomodament conservador\u201d. \u201cJulio contagia dignitat, benestar i llibertat, especialment als m\u00e9s pobres de la nostra societat des d\u2019una Moralitat prof\u00e8tica\u201d afegeix en el seu ep\u00edleg Josep Vicent Boira, afirmaci\u00f3 amb la que ens identifiquem de manera absoluta. I volem acabar agraint a Pep Aparicio que ens fera la seua invitaci\u00f3 tan sortosament profitosa per a nosaltres, perqu\u00e8 aproximar-nos al permanent testimoniatge de Julio i al seu \u201canarquisme evang\u00e8lic, farcit d\u2019amor que reanima als cansats en la lluita, que ajuda a recuperar l\u2019al\u00e8 als defraudats, i que sempre troba raons per a ajudar a aixecar-se als que el dia a dia ofega i acovarda\u201d, \u00e9s un aut\u00e8ntic tresor. Gr\u00e0cies de tot cor, Julio, per havernos-ho transm\u00e9s i compartit.<\/p>\n Article publicat a la Revista Caroig<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" ENCONTRE, COMPASSI\u00d3 I COMPROM\u00cdS per: Joan R. Peris i Anna Lluch Fa ja un cert temps em va trucar Pep Aparicio per demanar-nos que Anna i jo escrigu\u00e9rem unes paraules per a glosar la figura de Julio Ciges. Ens va dir que la nostra petita aportaci\u00f3 es sumaria a d\u2019altres, per a que totes elles … Continuar llegint “ENCONTRE, COMPASSI\u00d3 I COMPROM\u00cdS”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1534","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1534","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1534"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1534\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1537,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1534\/revisions\/1537"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1534"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1534"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1534"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}