{"id":1558,"date":"2021-08-10T15:14:02","date_gmt":"2021-08-10T14:14:02","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=1558"},"modified":"2021-08-11T10:58:51","modified_gmt":"2021-08-11T09:58:51","slug":"abracat-pel-compassiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2021\/08\/10\/abracat-pel-compassiu\/","title":{"rendered":"ABRA\u00c7AT PEL COMPASSIU"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-1559 size-medium\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/maxresdefault-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"169\" srcset=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/maxresdefault-300x169.jpg 300w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/maxresdefault-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/maxresdefault-768x432.jpg 768w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/maxresdefault-1200x675.jpg 1200w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/maxresdefault.jpg 1280w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 85vw, 300px\" \/><\/p>\n<p>Diumenge 8 d\u00b4agost, a migdia, s\u00b4acall\u00e0 la veu m\u00e9s evang\u00e8lica, l\u00facida i prof\u00e8tica de l\u00b4actual panorama teol\u00f2gic espanyol. Religioses i laiques, sacerdots i seglars, creients i descreguts, i en especial el poble valenci\u00e0, vivim una profunda orfandat.<!--more--><\/p>\n<p>Toni Catal\u00e0 se n\u00b4ha anat \u201cabra\u00e7at pel Compassiu\u201d, com ell proclam\u00e0 en la seua recent homilia del Diumenge de Resurrecci\u00f3 quan proposava <em>\u201cescoltar com la Vida batega al fons de la pena\u201d.<\/em><\/p>\n<p>Hi ha persones que construeixen la seua pr\u00f2pia mort a la imatge i semblan\u00e7a de qui inspir\u00e0 la seua vida, \u00e9s l\u00b4\u00faltima dignitat d\u00b4un projecte excepcional de vida. Toni Catal\u00e0 no qued\u00e0 a l\u00b4espera que es trencara altra vegada el seu cor, sin\u00f3 que obr\u00ed amb les seues v\u00e0lvules horitzons d\u00b4esperan\u00e7a; desafi\u00e0 els consells d\u00b4amics i de sanitaris per moderar el seu comprom\u00eds, perqu\u00e8 sabia que all\u00f2 que no es lliura, s\u00b4ho menja la mort. En la seua mort concorren els tres s\u00edmbols de la seua traject\u00f2ria vital: com a jesu\u00efta, el mateix dia que acabava els Exercicis Espirituals; com a testimoni, sempre disponible, en l\u00b4andana d\u00b4un tren; com a persona arrelada en el seu poble de Val\u00e8ncia, quan intentava d\u00b4arribar a casa, on l\u00b4esperava la seua comunitat de vida. Un vida aconseguida suposa molts descuits personals; i tenir cura de les vides ferides, suposa en gran mesura el descuit gratu\u00eft de les pr\u00f2pies coses.<\/p>\n<p>\u201cIsquem a buscar-lo fora de la ciutat\u201d \u2013 aix\u00ed titul\u00e0 un dels seus llibres \u2013 i en els voltants trob\u00e0, d\u00b4hora, el Vivent en els rostres de j\u00f3vens triturats per les contradiccions familiars i socials; durant deu anys de la seua vida compart\u00ed amb ells el vi i la salut, el pa i la paraula; i en aquells llocs d\u00b4ombra eterna, com anomenava Machado els orfanats, trob\u00e0 la pres\u00e8ncia real del Compassiu i perceb\u00e9 la desolaci\u00f3 d\u00b4un temps, torbat i obscur, per\u00f2 sembrat de Bones Not\u00edcies. L\u00b4experi\u00e8ncia real de la marginalitat el feu patir com ell mateix digu\u00e9\u00a0 \u201cles nostres pereses, tebieses i abstraccions\u201d, i li forj\u00e0 les seues constants, les seues estructures i les seues passions teol\u00f2giques. Com ell mateix escrigu\u00e9 en el cor de la seua cristologia \u201caquells xicots m\u00b4ensenyaren a entendre que les criatures m\u00e9s ferides continuen \u201cvalent la pena\u201d, i que \u201cl\u00b4Evangeli \u00e9s un cant a la vida, un cant a la compassi\u00f3 i a la tendresa en un m\u00f3n violent i injust\u201d. Nom\u00e9s qui estima aquest m\u00f3n i aqueixes vides malmeses, comentava, continuaran sedu\u00efts per la tasca d\u00b4afirmar dignitats i construir llocs on es puga compartir el sostre, el pa i la paraula.<\/p>\n<p>En aquell ambient marginal de j\u00f3vens en les perif\u00e8ries urbanes, visqu\u00e9 intensament el que ell anomen\u00e0 \u201cla fractura simb\u00f2lica\u201d, la disson\u00e0ncia de l\u00b4Evangeli amb els codis culturals dels seus privilegiats destinataris. All\u00e0 sent\u00ed l\u00b4agull\u00f3 que no servien les velles hist\u00f2ries sobre D\u00e9u i les seues criatures. S\u00edmbols caducs, pr\u00e0ctiques obsoletes, mitificacions absurdes li despertaren la seua passi\u00f3 intel\u00b7lectual, espiritual i afectiva a la recerca de noves mediacions teol\u00f2giques i pastorals. En lloc de l\u00b4abandonament, la retirada o el lament es jurament\u00e0 contra la desolaci\u00f3 i emprengu\u00e9, a trav\u00e9s d\u00b4una incansable activitat, els camins d\u00b4honestedat amb la realitat, depuraci\u00f3 de la vida religiosa i deslocalitzaci\u00f3 de l\u00b4Esperit. \u201cDavant una realitat on no cap la Paraula expl\u00edcita, perqu\u00e8 s\u00b4est\u00e0 en un altre codi cultural, hem de plantejar-nos i q\u00fcestionar-nos qu\u00e8 ens diu l\u00b4Evangeli, a nosaltres, no a ells\u201d, escrivia en la seua cristologia. La preocupaci\u00f3 per <em>com <\/em>trasmetre, desvia l\u00b4atenci\u00f3 principal a <em>qu\u00e8<\/em> trasmetre m\u00e9s enll\u00e0 de continguts doctrinals i \u00e8tics. All\u00f2 que ell sab\u00e9 fer a trav\u00e9s dels Exercicis espirituals ignacians que conform\u00e0 la seua passi\u00f3 vital.<\/p>\n<p>Des del marc experiencial, cognitiu i afectiu, configur\u00e0 un mode d\u00b4estar en la vida des de la Vida, el seu pensament teol\u00f2gic des de la centralitat del D\u00e9u compassiu i la seua proposta pastoral des de les comunitats compassives. Toni ens feu veure que el pas del Compassiu nom\u00e9s es percep des d\u00b4abaix, des dels perdedors, des dels abatuts i des dels qui pateixen. I per aix\u00f2, fug\u00ed de la mundanitat dels profetes de calamitats, dels discursos apocal\u00edptics, de laments i gesticulacions inoperants, sense enyorances de temps perduts ni regressions a estadis infantils, personals i comunitaris, que segons deia ell, s\u00f3n \u201cextintors-de-molts-futurs\u201d.<\/p>\n<p>Constru\u00ed una teologia des de l\u00b4encarnaci\u00f3, \u201cque impedeix la fugida cap all\u00f2 universal en abstracte, una teologia que ens retorne al nostre ser h\u00f2mens i dones pertanyents a una espai i un temps, a una cultura concreta on hem de ser portadors de Bona Not\u00edcia\u201d. Una teologia impregnada de realitat concreta, concret\u00edssima, tronada, feli\u00e7, apassionant, desoladora en moltes ocasions, propera a h\u00f2mens i dones concrets amb els quals vivim, sentim, gogem i patim. Aquesta operaci\u00f3 requereix molta lucidesa per a no perdre\u00b4s les coses concretes. Es tracta, amb les seues paraules, de \u201cdeixar-se afectar per all\u00f2 que est\u00e0 esdevenint-se ja en aquesta realitat: que hi ha massa criatures de D\u00e9u abatudes i baldades\u201d. All\u00f2 que el dugu\u00e9 a batallar contra percepcions de D\u00e9u que desencadenen opressions de consci\u00e8ncia i tanquen espais de Vida.<\/p>\n<p>S\u00b4opos\u00e0 a tota cristologia amb aspecte de gnosi, ja que la desmesura de D\u00e9u ens du a prendre la carn radicalment de manera seriosa. \u201cL\u00b4\u00fanic D\u00e9u que mereix de ser cregut \u00e9s aquell que ix al nostre encontre, ens abra\u00e7a i ens ompli de besos\u201d. Gr\u00e0cies, Toni, pel teu coratge contracultural a l\u00b4hora de parlar de la carnalitat de D\u00e9u i del seu Esperit que s\u00b4identifica per sempre amb els crucificats de la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>La conjunci\u00f3 de la teologia m\u00e9s rigorosa amb l\u00b4espiritualitat ignaciana no \u00e9s una tasca de traducci\u00f3, sin\u00f3 de deixar-se interpretar per la Bona Not\u00edcia. <em>Interpretar <\/em>\u00e9s obra de ling\u00fcistes, hermeneutes i te\u00f2legs de sal\u00f3 a trav\u00e9s de t\u00e8cniques i materials; <em>deixar-se interpretar <\/em>per l\u00b4Evangeli \u00e9s tasca de testimonis i vigies que segueixen al Crucificat i generen espais compassius, creen contextos de vida. Aix\u00ed es prodig\u00e0 Toni per tot el m\u00f3n que sol\u00b7licitava la seua pres\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Propos\u00e0 renovar la vida religiosa des dels exclosos: \u201cEls vots nom\u00e9s tindran sentit des de l\u00b4Excl\u00f3s amb els exclosos\u201d, \u201cper a alleujar el sofriment de D\u00e9u en el m\u00f3n\u201d; i advert\u00ed del \u201cmal que fa la idealitzaci\u00f3 i espiritualitzaci\u00f3 quan s\u00b4ignora que es viu en uns cossos en interacci\u00f3 amb uns altres cossos i amb el m\u00f3n cultural, pol\u00edtic i econ\u00f2mic amb les seues tensions inherents\u201d. \u201cEs tracta \u2013 deia \u2013 de no eludir els crucificats\u201d. La renovaci\u00f3 vindr\u00e0 de \u201cposar-se a tir dels pobres i exclosos\u201d.<\/p>\n<p>Toni ens sugger\u00ed en conversaci\u00f3 amb els seus amics del Grup de Cristians de Dissabte que calia recuperar la hist\u00f2ria d\u00b4aquells testimonis que amb la seua vida constru\u00efren espais de just\u00edcia, tendresa i miseric\u00f2rdia. Hui, la teua hist\u00f2ria queda definitivament inscrita en el gran llibre de la Vida. Acabava un dels seus escrits amb aquestes paraules, que hui sonen a epitafi: \u201cQuan puja la marea i a\u00e7\u00f2 no dona m\u00e9s de si, el seguidor de Jes\u00fas continua albirant un Cel Nou i una Terra Nova\u201d.<\/p>\n<p>9 d\u00b4agost 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Diumenge 8 d\u00b4agost, a migdia, s\u00b4acall\u00e0 la veu m\u00e9s evang\u00e8lica, l\u00facida i prof\u00e8tica de l\u00b4actual panorama teol\u00f2gic espanyol. Religioses i laiques, sacerdots i seglars, creients i descreguts, i en especial el poble valenci\u00e0, vivim una profunda orfandat.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1558","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1558","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1558"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1558\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1567,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1558\/revisions\/1567"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1558"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1558"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1558"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}