![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/El-Papa-Francesc-en-una-entrevista-a-la-cadena-Cope-e1630490181593-300x170.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Quan el Papa fou preguntat en la cadena COPE per l\u00b4actitud que hem d\u00b4adoptar davant les fraccions, fractures i ruptures causades pel soberanisme catal\u00e0, Francesc respon inequ\u00edvocament: \u201centrar en un proc\u00e9s de di\u00e0leg i de reconciliaci\u00f3\u201d. El fet d\u00b4invocar el di\u00e0leg i la reconciliaci\u00f3 per abordar la q\u00fcesti\u00f3 catalana, ha deslligat la ira dels qui es creuen propietaris de la P\u00e0tria i d\u00b4aquells eclesi\u00e0stics que pensen que la unitat de la P\u00e0tria \u00e9s un b\u00e9 moral essencial i no una situaci\u00f3 hist\u00f2ricopolitica diferent en \u00e8poca de democr\u00e0cia que en dictadura per damunt de di\u00e0legs i reconciliacions.<\/p>\n
Ja circulen els conjurs per les conegudes ag\u00e8ncies medi\u00e0tiques al servei del conservadurisme i per les xarxes que els s\u00f3n submises i s\u00b4han despertat tots els dimonis familiars que fan niu en el subconscient nacional. La grand\u00e0ria de les inj\u00faries i vexacions nom\u00e9s \u00e9s comparable, en intensitat i baixesa moral, amb aquelles que pat\u00ed Paulo VI quan deman\u00e0 a Franco que permutara la pena de mort. Qu\u00e8 ha fet Francesc per a mer\u00e9ixer tant desprop\u00f2sit?<\/p>\n
Ha recordat un fet com\u00fa, que \u201cen la hist\u00f2ria hi ha hagut casos d\u00b4independ\u00e8ncia, algun molt recent com Kosovo\u201d. Qui pot negar els fets que s\u00b4han esdevingut en els \u00faltims anys, fins i tot a l\u00b4interior d\u00b4Europa? Ha postulat que \u201ccorrespon als espanyols jutjar la situaci\u00f3\u201d. Qui pot ofendre\u00b4s per excloure intromissions alienes, i fins i tot la del mateix Papa? I despr\u00e9s d\u00b4aconsellar que \u201cqualsevol pa\u00eds, que t\u00e9 aquest tipus de problemes, ha de preguntar-se si s\u00b4han reconciliat amb la pr\u00f2pia hist\u00f2ria\u201d, formula finalment un dubte benevolent: \u201cjo no s\u00e9 si Espanya est\u00e0 totalment reconciliada amb la seua pr\u00f2pia hist\u00f2ria, sobretot la hist\u00f2ria del segle passat\u201d. La prova que hi ha un d\u00e8ficit de di\u00e0leg i de reconciliaci\u00f3 \u00e9s la reacci\u00f3 tan desmesurada que han produ\u00eft les seues opinions.<\/p>\n
Les mateixes persones, grups i corporacions que en el seu dia aplaudiren el Papa quan, en el discurs a la Delegaci\u00f3 del Govern espanyol, presidida pel president Pedro S\u00e1nchez, propos\u00e0 el di\u00e0leg front a qualsevol imposici\u00f3 ideol\u00f2gica, s\u00f3n les que hui arremeten contra ell per haver proposat la reconciliaci\u00f3 front a qualsevol intent d\u00b4identificar la P\u00e0tria amb un sector, una classe o una regi\u00f3. L\u00b4admiraci\u00f3 que produ\u00ed quan digu\u00e9 que \u201cla pol\u00edtica no pot adulterar les tradicions, ni sotmetre la hist\u00f2ria d\u00b4un poble a una ideologia\u201d, s\u00b4ha convertit en odi i en menyspreu en dir que \u201cEspanya necessita di\u00e0leg i reconciliaci\u00f3\u201d. Francesc adverteix dels dos perills: que la ideologia s\u00b4impose per damunt de la realitat i que la unitat nacional s\u00b4impose per damunt de les diversitats i dels pobles.<\/p>\n
Francesc, en la recent Carta enc\u00edclica sobre la fraternitat i l\u00b4amistat social, ha identificat els qui s\u00b4oposen a la reconciliaci\u00f3 entre els quals hi ha els qui creuen que el conflicte \u00e9s el motor de la hist\u00f2ria, els qui sostenen que donar lloc al perd\u00f3 \u00e9s cedir el propi espai perqu\u00e8 uns altres dominen la situaci\u00f3\u201d; i tamb\u00e9 els que \u201ccreuen que la reconciliaci\u00f3 \u00e9s cosa de febles\u201d (Fratelli, tutti n\u00fam. 236) Com sembla que molesten aquests discursos en aquells que es consideren posse\u00efdors de la naci\u00f3, davant la por a perdre el que en realitat no tenen dret a posseir! Per aix\u00f2 solen rebutjar qualsevol proc\u00e9s de reconciliaci\u00f3 per innecessari, amb la convicci\u00f3 que els espanyols ja foren reconciliats pel franquisme, d\u00b4una vegada per totes. A m\u00e9s a m\u00e9s, ho consideren in\u00fatil perqu\u00e8 la transici\u00f3 fou una obra perfecta, completa i definitiva. D\u00b4aquesta manera, se situen en una relaitat al marge de la relaitat i m\u00e9s enll\u00e0 de la hist\u00f2ria perqu\u00e8 obliden que la naci\u00f3 \u00e9s sempre una realitat inacabada resultat d\u00b4acords, ideals i interessos aconseguits a trav\u00e9s del di\u00e0leg i del pacte. No la imposici\u00f3 d\u00b4una part sobre l\u00b4altra.<\/p>\n
En l\u00b4exercici del seu magisteri ordinari, el Papa havia sostingut que \u201cla veritat no ha de conduir, de fet, a la venjan\u00e7a, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 a la reconciliaci\u00f3 i al perd\u00f3. Veritat \u00e9s contar a les fam\u00edlies desgarrades pel dolor el que ha ocorregut amb els seus familiars desapareguts\u201d. I fins i tot reconeix que \u201cno \u00e9s possible decretar una \u2018reconciliaci\u00f3 general\u2019, amb la pretensi\u00f3 de tancar per decret les ferides o cobrir les injust\u00edcies amb un mantell d\u00b4oblit, ja que aix\u00f2 \u00e9s un proc\u00e9s llarg\u201d (Ft 227)<\/p>\n
Per qu\u00e8 se senten ofesos certs grups de poder quan es parla de reconciliaci\u00f3? Molesta els qui creuen que Espanya est\u00e0 definitivament reconciliada per obra i gr\u00e0cia del franquisme o de la transici\u00f3 espanyola; els qui creuen que el di\u00e0leg no arriba a cap lloc, sin\u00f3 que retarda les solucions autorit\u00e0ries que desitjarien imposar. Molesta els qui encara es creuen propietaris dels somnis dels altres; els qui s\u00b4han apoderat de la unitat d\u00b4Espanya i de la mem\u00f2ria dels espanyols fins al punt que nom\u00e9s hi caben ells i la seua visi\u00f3 o distorci\u00f3 interessada de la realitat. El Papa Francesc ens mostra que en la p\u00e0tria caben tots, perqu\u00e8 \u00a0\u00e9s una realitat plural i sempre en construcci\u00f3. \u201cel di\u00e0leg, diu, \u00e9s un cam\u00ed de persever\u00e0ncia, que compr\u00e9n tamb\u00e9 silencis i patiments, per\u00f2 que \u00e9s capa\u00e7 de recollir l\u00b4experi\u00e8ncia de les persones i dels pobles\u201d. (Ft 246)<\/p>\n
De la mateixa manera que Joan XXIII convoc\u00e0 el Concili Vatic\u00e0 II al final del seu ministeri, Francesc ha convocat l\u00b4Esgl\u00e9sia i la humanitat a una ampla participaci\u00f3 en all\u00f2 que ell anomena un cam\u00ed sinodal, \u00e9s a dir, una\u2018democratitzaci\u00f3\u2019 efectiva, amb la finalitat de \u00abfer que germinen somnis, suscitar profecies i visions, fer florir esperances, estimular la confian\u00e7a, embenar ferides, entreteixir relacions, ressuscitar una aurora d’esperan\u00e7a, aprendre els uns dels altres, i crear un imaginari positiu que il\u00b7lumine les ments, enfervorisca els cors i done for\u00e7a a les mans\u00bb. Insultar, afeblir o intentar acabar amb Francesc \u00e9s renunciar a aquesta visi\u00f3 alternativa de goig, d\u00b4esperan\u00e7a i de miseric\u00f2rdia universal; voler silenciar a qui denuncia el capitalisme com a sistema cruel i de desigualtats insostenibles, \u00e9s voler aliar-se amb els contraris a l\u00b4amor de Jes\u00fas i la igualtat per abandonar-nos al joc dels poderosos, dels qui tenen els peus i les mans instal\u00b7lats en els seus interessos i negocis, o en les seues corrupcions.<\/p>\n
No matem l\u00b4esperan\u00e7a ni la miseric\u00f2rdia que Francesc ens suggereix i ens mostra per viure un m\u00f3n nou i una vida renovada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan el Papa fou preguntat en la cadena COPE per l\u00b4actitud que hem d\u00b4adoptar davant les fraccions, fractures i ruptures causades pel soberanisme catal\u00e0, Francesc respon inequ\u00edvocament: \u201centrar en un proc\u00e9s de di\u00e0leg i de reconciliaci\u00f3\u201d. El fet d\u00b4invocar el di\u00e0leg i la reconciliaci\u00f3 per abordar la q\u00fcesti\u00f3 catalana, ha deslligat la ira dels qui … Continuar llegint “RECONCILIACI\u00d3”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-1598","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-editorials-de-la-web"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1598","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1598"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1598\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1607,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1598\/revisions\/1607"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1598"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1598"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1598"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}