![\"\"](\"http:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/s\u00ednode-dioces\u00e0-3-1024x597.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Per incre\u00efble que semble, avui encara hem d\u00b4estar plantejant el tema de la llengua valenciana a la lit\u00fargia, ac\u00ed a la nostra di\u00f2cesi de Val\u00e8ncia.<\/p>\n
Vicent Ruix ha presentat a la comissi\u00f3 corresponent per al s\u00ednode, que actualment est\u00e0 en curs a la di\u00f2cesi, un article molt extens on fa hist\u00f2ria de les peticions per a la incorporaci\u00f3 del valenci\u00e0 a la lit\u00fargia i de les negatives que, per part de la jerarquia, es reben des de fa molt de temps.<\/p>\n
Avui continuem dient: per a quan els textos lit\u00fargics en valenci\u00e0? per a quan la nostra llengua als seminaris, a la formaci\u00f3 i a la normalitzaci\u00f3 als nostres escrits i comunicacions?<\/p>\n
Ja no hi ha cap excusa; sols cal acceptar l\u00b4\u00fas normalitzat de la Generalitat, les normes de l\u00b4Acad\u00e8mia i l\u00b4esfor\u00e7 de normalitzaci\u00f3 que ja la societat est\u00e0 realitzant a l\u00b4escola i a les administracions. L\u00b4Esgl\u00e9sia, quan pensa entrar en eixa normalitzaci\u00f3 sense jugar a no banyar-se, sense estar deixant passar el temps a vore vindre?<\/p>\n
Voldr\u00edem que el s\u00ednode ja es comprometera en aquesta tasca.<\/p>\n
<\/p>\n
Pre\u00e0mbul<\/u><\/strong>:<\/u><\/p>\n Trobe un tant vergony\u00f3s el que s’haja de tractar a hores d’ara aquest tema en aquest moment \u00a0perqu\u00e8 aquest tema hauria d\u00b4estar fa temps assumit i\u00a0 normalitzat en l’Esgl\u00e9sia. \u00c9s, no tenim m\u00e9s remei que \u00a0dir-ho, una assignatura pendent<\/u> que arrossega l’Esgl\u00e9sia valenciana, si m\u00e9s no un pecat hist\u00f2ric<\/u> del\u00a0 qual haur\u00e0 de donar compte en algun moment.<\/p>\n \u00a0 ……………….<\/p>\n Si obr\u00edrem LES CONSTITUCIONS SINODALS de 1987, en el llibre tercer, llibre dedicat a La Lit\u00fargia, Font i culmen de l\u2019evangelitzaci\u00f3<\/strong>, concretament en el n\u00ba 447<\/strong> trobem \u201cDado que las acciones lit\u00fargicas tienen tambi\u00e9n en s\u00ed mismas un sentido pedag\u00f3gico, deben poder celebrarse, seg\u00fan la oportunidad en las lenguas propias de nuestra comunidad, y el S\u00ednodo expresa su deseo de que nuestra Iglesia disponga pronto de libros lit\u00fargicos en valenciano<\/strong> aprobados por la Santa Sede<\/em>\u201d.<\/p>\n \u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026<\/p>\n A\u00e7\u00f2 es digu\u00e9 all\u00e0; i a hores d\u2019ara, per molt que s\u2019ha insistit en cartes personals adre\u00e7ades a la Jerarquia i en cartes acompanyades de abundoses signatures, ni hi ha hagut resposta, ni atenci\u00f3 alguna per part de la mateixa jerarquia. SILENCI. No estaria b\u00e9 que aquest S\u00ednode dioces\u00e0 donara per definitiva la realitzaci\u00f3 del que all\u00e0 s\u2019encoman\u00e0 fa ja 33 anys?<\/p>\n \u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026<\/p>\n A aquell\u00a0 temps fan refer\u00e8ncia les raons que venen a continuaci\u00f3:<\/p>\n RAONS SOCIOCULTURALS<\/u><\/strong>:<\/p>\n + Una fam\u00edlia que viu en valenci\u00e0<\/strong>, PER QU\u00c8 DINS L’ESGL\u00c9SIA HA DE DIRIGIR-SE A D\u00c9U EN UNA ALTRA LLENGUA?<\/p>\n + Un prevere que, en baixar del presbiteri, usa la llengua del poble<\/strong> amb la gent, PER QU\u00c8, QUAN OFICIA DAVANT ELS FELIGRESOS I DES DEL PRESBITERI, HO HA DE FER EN UNA\u00a0 LLENGUA\u00a0 ALIENA?<\/p>\n \u00a0…………………..<\/p>\n RAONS PASTORALS<\/u><\/strong>:<\/p>\n * B\u00cdBLIQUES: 1Cor 9,22: “M’HE DE FER TOT PER TOTS”<\/p>\n * DEL MAGISTERI: Es podria fer un llistat de documents del Magisteri a favor de l’\u00fas de la llengua del poble: com a bot\u00f3 de mostra, les paraules pronunciades per sant Joan Pau II a T\u00f2quio el 24 de febrer de 1981<\/u>:<\/p>\n “la cultura de cada naci\u00f3 s’expressa entre altres coses\u00a0 m\u00e9s que en cap<\/em>\u00a0altra, en la llengua<\/u>. La llengua \u00e9s la forma que donem als nostres<\/em>\u00a0pensaments. La llengua inclou els trets d’identitat particulars d’un<\/em> poble i d’una naci\u00f3. I en cert sentit el cor d’aquesta naci\u00f3, perqu\u00e8<\/em>\u00a0en la llengua, en la llengua pr\u00f2pia,<\/u> troba expressi\u00f3 all\u00f2 de qu\u00e8 viu <\/em>l’\u00e0nima humana en la comunitat de la fam\u00edlia, de la naci\u00f3, de la <\/em>hist\u00f2ria”.<\/em><\/p>\n + si a\u00e7\u00f2 \u00e9s v\u00e0lid a T\u00f2quio, i per als zul\u00fas, per qu\u00e8 no ha de ser-ho per a la nostra llengua posse\u00efdora d’una hist\u00f2ria i portadora d’una cultura d’una profunditat envejable<\/u>?<\/p>\n ………………….<\/p>\n RAONS DE JUST\u00cdCIA<\/u><\/strong>:<\/p>\n * Un Arquebisbe, per decret i per mandat<\/u>, man\u00e0 que en endavant en els llibres parroquials es desterrara la nostra llengua, motivat per raons foranes a l’evangeli (Arzob. Mayoral),<\/p>\n * per qu\u00e8 ara que la societat valenciana es normalitza en tots els seus \u00e0mbits, a l’Esgl\u00e9sia li costa tant?<\/strong><\/p>\n * Avui LA CONSTITUCIO ESPANYOLA DE 1978, L’ESTATUT D’AUTONOMIA (1-VIII-1982), i LA LLEI D’\u00daS I ENSENYAMENT DEL VALENCI\u00c0 (23-XI-1983) delimiten el marc de la vida del nostre poble; per qu\u00e8 la Jerarquia valenciana continua actuant com una r\u00e8mora dins del seu propi \u00e0mbit?<\/p>\n * El dret i la necessitat d’encarnaci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia dins el poble va m\u00e9s enll\u00e0 de la situaci\u00f3 colonial de substituci\u00f3 que durant tants anys hem patit de part dels que han volgut imposar el castell\u00e0.<\/p>\n * l’Esgl\u00e9sia seguir\u00e0 d’esquena al seu propi poble?<\/p>\n ………………………<\/p>\n FA FALTA UNA NORMALITZACI\u00d3 EN TOTS ELS \u00c0MBITS DE LA VIDA ECLESIAL -TAMB\u00c9 EN EL LIT\u00daRGIC-<\/u>, I A M\u00c9S A M\u00c9S UN GEST SOLEMNE I SERI\u00d3S. JA ES DEMAN\u00c0 EN LES CONSTITUCIONS SINODALS DE\u00a0 1987 (canon 447)<\/p>\n + Aix\u00ed l’Esgl\u00e9sia de Val\u00e8ncia recobraria el seu prestigi \u00a0moral tan deteriorat i caigut, i passaria a ser m\u00e9s aut\u00e8nticament Esgl\u00e9sia valenciana<\/u>. Caldr\u00e0 afegir m\u00e9s raons a les ja citades? Doncs diguem-ne:<\/p>\n (CLAUS PER A UN PANY ROVELLAT)<\/em><\/p>\n Tots tenim l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019haver intentat obrir un pany d\u2019una porta exterior, i haver trobat que la clau no entrava o, si entrava, no rodava. La ra\u00f3 era molt clara: el pany estava rovellat; la manca d\u2019\u00fas havia fet in\u00fatil tota acci\u00f3 en ell.<\/p>\n Permeteu-me aquesta imatge d\u2019introducci\u00f3 a tota una s\u00e8rie de situacions que es donen en la nostra vida quotidiana, la nostra, la dels valencians, aplicada sobre tot a la llengua, vehicle de la nostra comunicaci\u00f3, per\u00f2 especialment pensant en el camp eclesial. (en els altres camps de la vida quotidiana, tots sabem el que hem patit i encara seguim patint, per\u00f2 es van donant passos positius; tanmateix en el camp de la nostra relaci\u00f3 amb D\u00e9u, ac\u00ed el pany est\u00e0 m\u00e9s que rovellat)<\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que caldr\u00e0 tirar-li oli, gastar \u201ctres en uno\u201d, i amb una mica de paci\u00e8ncia fer possible la flu\u00efdesa i la normalitat.<\/p>\n De normalitzar es tracta. Perqu\u00e8, si una fam\u00edlia o la gent al carrer viu en valenci\u00e0, per qu\u00e8 dins l\u2019esgl\u00e9sia ha de dirigir-se a D\u00e9u en una altra llengua?; si un prevere parla en valenci\u00e0 en el seu tracte quotidi\u00e0 al carrer, per qu\u00e8 quan xafa el presbiteri, quan oficia davant els feligresos ho fa en una llengua aliena? M\u00e9s, si la Constituci\u00f3 Espanyola de 1978, l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de 1982, i la Llei d\u2019\u00das i Ensenyament del Val\u00e8ncia de 1983 delimiten el marc de la vida del nostre poble, per qu\u00e8 eixa r\u00e8mora en l\u2019actuaci\u00f3 dins l\u2019esgl\u00e9sia des de la Jerarquia (i principalment ella) fins a l\u2019\u00faltim fidel?<\/p>\n Potser en aquest punt alg\u00fa podr\u00e0 imaginar respostes que podrien excusar una pr\u00e0ctica quotidiana. Si prestem atenci\u00f3 a aquestes excuses, trobarem sentit al subt\u00edtol d\u2019aquestes lletres. Hi ha un pany rovellat<\/strong> que cal posar en marxa. Hi ha un pany rovellat al qual caldr\u00e0 posar-li oli.<\/p>\n Si em segueixes, raonarem sobre temes que cal que els fem aflorar, sense cap tipus de por, nomenant-los pel seu nom, i aportant ingredients que ajuden a polir-los a fi d\u2019aconseguir una millor entesa, particular i col\u00b7lectiva.<\/p>\n \u00a0EL MOMENT DEL CONCILI<\/strong><\/p>\n Estic rellegint en estos dies el llibre de Josep Enric Estrela<\/strong> publicat en l\u2019editorial SA\u00d3<\/strong> que tracta de l\u2019obra i vida de moss\u00e9n Vicent Sorribes (1903-1986)<\/strong>, del trasp\u00e0s del qual s\u2019acompleixen ara vint anys redons, i en el qual veig la grandiositat de la persona i de l\u2019obra del prevere m\u00e9s conscienciat del moment, pel que fa a la import\u00e0ncia de la llengua vernacla per a la Lit\u00fargia. I he visitat en estos dies la Biblioteca de Sant Miquel dels Reis per tindre a les mans l\u2019EUCOLOGI, obra m\u00e0xima de D.Vicent, fruit de l\u2019esfor\u00e7 d\u2019una persona conven\u00e7uda del que porta entre mans, ingent obra mampresa potser a partir del moment en qu\u00e8 socorregu\u00e9 all\u00e0 al poble de \u00a0Serra, la primera destinaci\u00f3 pastoral seua, un home en les \u00faltimes a qui parlava en castell\u00e0<\/em> per mandat de la Jerarquia, supose, i que no li responia, per\u00f2 que obr\u00ed els ulls i reviscol\u00e0 quan ell, que li parlava, comen\u00e7\u00e0 a parlar-li en valenci\u00e0.<\/em><\/p>\n Obra extraordin\u00e0ria, l\u2019EUCOLOGI, fruit d\u2019un treball i d\u2019un immens sacrifici, de la col\u00b7laboraci\u00f3 impagable tamb\u00e9 de tots els que en eixe moment es llan\u00e7aren a reviscolar la llengua nostra i han passat a la hist\u00f2ria com a patricis<\/em>, reverenciables i reverenciats, i sempre ben recordats. Aparegu\u00e9 en la impremta en 1951.<\/p>\n Per\u00f2 el que vull remarcar, i per aix\u00f2 hi faig menci\u00f3, \u00e9s que aquesta obra veu la llum el 1951, l\u2019obra va ser prologada espl\u00e8ndidament pel Sr. Arquebisbe D.Marcelino Olaechea<\/strong>, (onze anys abans de la convocat\u00f2ria del Concili) \u00a1<\/strong>Onze anys!<\/strong> i (tamb\u00e9 prolog\u00e0 El catecisme de la Doctrina Cristiana<\/em>, del mateix Sorribes)<\/p>\n I ara, quan ve el moment en qu\u00e8 el Concili obri les portes reconeixent la utilitat per al poble de l\u2019\u00fas de la pr\u00f2pia llengua, tant en la Santa Missa com en l\u2019administraci\u00f3 dels Sagraments, i donant-hi cabuda en les lectures i monicions, en les oracions i en els c\u00e0ntics, ara, tota eixa labor ja feta, \u00bfno es t\u00e9 en compte?, \u00bfno se n\u00b4aprofita?.<\/p>\n Qui podr\u00e0 respondre d\u2019aquests fets? Qui pot dir encara hui i explicar hui als qui no hi \u00e9rem, per joves, el que hi va passar? Per qu\u00e8 l\u2019arquebisbe Olaechea, que havia prologat l\u2019obra de moss\u00e9n Sorribes amb entusiasme, s\u2019inclin\u00e0 per la llengua vernacla \u201coficial\u201d inhibint-se de tota la demanda popular que venia treballant amb esfor\u00e7os i dificultats ja molts anys abans del Concili? Per qu\u00e8 el clergat pr\u00f2xim al prelat es declin\u00e0 favorable a l\u2019\u00fas del castell\u00e0?. Aquest fou un moment clau. <\/strong>Falt\u00e0 valentia. Potser sobr\u00e0 submissi\u00f3. El fet \u00e9s que els mals que avui seguim patint tenen sens dubte el seu fonament i origen en aquest moment tan important per a la vida de l\u2019esgl\u00e9sia a Val\u00e8ncia.<\/p>\n I ac\u00ed toquem amb un pany rovellat<\/strong>. Perqu\u00e8 quan les coses no es fan b\u00e9 en el seu moment, sempre es ronsegen, i a la fi la mandra i la comoditat, per no parlar d\u2019enveges i afanys de protagonismes, deixa en orri all\u00f2 que, o es fa en el seu moment o ja no es fa mai.<\/p>\n MARE CARNAL-MARE ADOPTIVA<\/strong><\/p>\n De mares sols n\u2019hi ha una, sol dir-se. Per\u00f2 en la vida es donen moltes circumst\u00e0ncies. Quants xiquets i xiquetes s\u00f3n trets i tretes de la mare carnal, i donades en adopci\u00f3 a una mare adoptiva!\u00a0 Tots i totes viuen, ja de majors, el trauma de descobrir el que ha passat en la seua vida i han de saber assumir el fet, i madurar-lo.<\/p>\n En aquesta situaci\u00f3 voldria que vos pos\u00e0reu els que llegiu estes lletres, per tal d\u2019entendre millor el que vull dir ac\u00ed. Perqu\u00e8 molt b\u00e9 es podria dir que el poble valenci\u00e0, en un moment de la seua hist\u00f2ria -\u2013i la hist\u00f2ria s\u2019ha realitzat en cadascun dels valencianoparlants–, fou segrestat de la seua mare carnal i fou posat en bra\u00e7os d\u2019una altra \u201cmare\u201d que l\u2019ha criat, li ha donat una formaci\u00f3, l\u00b4ha prove\u00eft d\u2019una cultura -caldr\u00e0 dir extraordin\u00e0ria-, per\u00f2 adoptiva… Aquella, la castellana, li ha ensenyat a llegir i escriure, per\u00f2 des del castell\u00e0. Aquesta, la valenciana, ha estat reclosa a casa, al carrer,… i repudiada per als llocs p\u00fablics i actes solemnes.<\/p>\n I ara…<\/p>\n Doncs, seguim en l\u2019exemple: suposem que al fill o a la filla, persona ja adulta, se li d\u00f3na la possibilitat \u2013el m\u00f3n pega moltes voltes- de con\u00e9ixer la seua mare carnal. Qu\u00e8 hi far\u00e0? Si \u00e9s un bon fill, anir\u00e0 al seu encontre, l\u2019abra\u00e7ar\u00e0, l\u2019omplir\u00e0 de besos. Potser la trobe arrugada, vella, empolsegada, pobra… per\u00f2 no s\u2019ho pensar\u00e0 massa: \u00e9s sa mare<\/strong>. I supose que, sense repudiar la que tenia per mare (no deuria, a no ser que s\u2019haja fet odiosa), es llan\u00e7ar\u00e0 a promocionar i al\u00e7ar la \u201cseua\u201d mare. No li far\u00e0 f\u00e0stic, la mimar\u00e0, i far\u00e0 els possibles per facilitar-li tot el que puga de vida.<\/p>\n I des de la claredat d\u2019este exemple, tornem ara a la realitat de la nostra vida, a les dues lleng\u00fces que ens acompanyen als valencianoparlants. Som fills carnals del valenci\u00e0<\/em>, per\u00f2 hem estat educats, formats, culturalitzats en el castell\u00e0<\/em>. I ara, quan prenem consci\u00e8ncia dels fets, qu\u00e8 fem nosaltres, els valencianoparlants, davant la nostra mare-llengua? Dissimulem? Fem ganyotes i carasses? Expressem sense vergonya el nostre f\u00e0stic davant ella? L\u2019arraconem en l\u2019andana, o no la deixem eixir de casa per vergonya? Preferim l\u2019altra per m\u00e9s rica, per ser m\u00e9s acabalada? Precisament a\u00e7\u00f2 \u00e9s el que feu l\u2019esgl\u00e9sia valenciana en el moment clau<\/strong> en qu\u00e8 el Vatic\u00e0 II obr\u00ed les portes a les lleng\u00fces vernacles. Els qui tenien la responsabilitat en aquell moment preferiren la comoditat, la \u201criquesa\u201d de la llengua adoptiva, i menystingueren la menyspreada, l\u2019abandonada, l\u2019empolsegada, per\u00f2 no menys digna. Fou un pecat hist\u00f2ric que ja venia covant-se de temps enrere, per\u00f2 que ara, en aquest moment, eclosiona en el repudi i aband\u00f3 de la \u201cmare carnal\u201d. Mal exemple, en definitiva.<\/p>\n Qu\u00e8 fer en aquest moment? Hem de prendre consci\u00e8ncia i reaccionar. Hem de reaccionar amb maduresa. \u00c9s un trauma el que duguem, al qual hem de fer front. Des de la normalitat de la vida quotidiana caldr\u00e0 assumir el que ens ha passat. No es tracta de repudiar la rica, l’acabalada. Tot al contrari, agraint-li tot el que ha fet, caldr\u00e0 facilitar la conviv\u00e8ncia m\u00fatua, i sumar les dues cultures, les dues vides, les dues riqueses. Per\u00f2 donem-li el lloc que li pertoca al valenci\u00e0. Perqu\u00e8 si des del punt de vista hum\u00e0 tota persona posseeix una dignitat, -i cap d\u00b4elles\u00a0 \u00e9s m\u00e9s que una altra, ni per raons de religi\u00f3, cultura, sexe…-, tota llengua \u00e9s igualment digna i portadora d\u2019una cultura, tan rica com una altra. I el valenci\u00e0 \u00e9s la nostra.<\/p>\n Per\u00f2 ac\u00ed toquem \u201cel pany rovellat\u201d<\/strong> perqu\u00e8 ens han posat en el cap que el castell\u00e0<\/em> \u00e9s m\u00e9s culte, m\u00e9s ric, el parla m\u00e9s gent; i en contraposici\u00f3 el valenci\u00e0<\/em> \u00e9s \u201cun dialecte\u201d, \u201cde poble\u201d,… I hi ha hagut qui s\u2019ho ha cregut. I damunt ens ha fet creure que \u00e9s de mala educaci\u00f3 parlar-li en valenci\u00e0<\/em> a qui ens parla en castell\u00e0<\/em>.<\/p>\n LLENGUA CULTA-LLENGUA VULGAR<\/strong><\/p>\n Totes les lleng\u00fces del m\u00f3n es desenvolupen en dos nivells clarament observables: un nivell dit “vulgar”, el del carrer o el d’anar per casa, i un altre nivell dit “culte”, el de l’escola, el normatiu, el que s’ensenya.<\/p>\n Totes les lleng\u00fces, totes. Si mirem el llat\u00ed, ser\u00e0 una bona mostra per al que volem exposar. Tots coneixem l’exist\u00e8ncia del llat\u00ed “culte”, el de Cicer\u00f3 i els cl\u00e0ssics, ben format i polit, gramaticalment ben constru\u00eft, que ha donat grans obres mestres. Ara b\u00e9, del que ens falta not\u00edcia \u00e9s del llat\u00ed “vulgar”. Aquest sols s’anomena, a penes s’estudia, gramaticalment mal constru\u00eft (clar, si el comparem amb el cl\u00e0ssic). Ara b\u00e9, subratllem que es donaven al mateix temps. Al carrer, caldria recon\u00e9ixer, era el vulgar el m\u00e9s corrent; al culte calia aspirar. Tots sabem que sant Jeroni trasllad\u00e0 tota la B\u00edblia al llat\u00ed, i sabem que \u00e9s coneguda pel nom de “Vulgata”. En una paraula, “llat\u00ed culte” i “llat\u00ed vulgar” convivien. El que s’ensenyava \u00e9s el culte, el que es parlava era el vulgar; i tant un com l’altre s\u00f3n llat\u00ed.<\/p>\n Si ara mirem “el castell\u00e0”, veurem que aquells que l’usen, el parlen com poden, moltes voltes de manera diferent a com s’ensenya a l’escola. Ens faria b\u00e9, per entendre-ho, traslladar-nos a un poblet de Cuenca, Algarra per dir-ne un, o a un poblet d’Andalusia. Hi sentir\u00edem expressions, com jo he sentit, “he ido a mi piazo”<\/em> (he ido a mi pedazo de tierra) o “Oz\u00fa, si fuera aceite”<\/em> (Jes\u00fas, si fuera aceite). I aix\u00ed moltes. No cal dir que resulta m\u00e9s simp\u00e0tic i pr\u00f2xim el parlar del carrer que no el de l’escola. Per\u00f2 quede clar este doble nivell per a poder-lo aplicar a la nostra situaci\u00f3 respecte al valenci\u00e0 i poder aix\u00ed entendre la \u201cincongru\u00e8ncia” que es dona.<\/p>\n Traslladem-nos ara al nostre valenci\u00e0. Amb tota la l\u00f2gica, “el valenci\u00e0” ha de tindre els dos nivells: el “vulgar”, fresc i quotidi\u00e0, i el “normatiu”, gramatical i est\u00e0ndard. Si ho veiem en totes les lleng\u00fces, aix\u00ed ha de ser tamb\u00e9 en la nostra. Per\u00f2, qu\u00e8 ens ocorre a nosaltres els valencianoparlants? Ac\u00ed voldria explicar-me millor i que m’entengu\u00e9reu. Qu\u00e8 ens passa?<\/p>\n Primer: del “valenci\u00e0”, la gent en general, sols coneixem el “vulgar”. Fins l’altre dia, diguem, no ten\u00edem not\u00edcia ni que poguera escriure\u2019s ni ens l’ensenyaven. Ens havien inculcat que sols era per a parlar.<\/p>\n Segon: Del “castell\u00e0”, en canvi” no coneixem sin\u00f3 el “culte”, que l’apren\u00edem a l’escola. Dif\u00edcilment ten\u00edem contacte amb el “vulgar”.<\/p>\n Conseq\u00fc\u00e8ncia: De resultes d’a\u00e7\u00f2, el “castell\u00e0” era el culte i el “valenci\u00e0” el vulgar. El que calia aprendre era el “castell\u00e0”, i en canvi el “valenci\u00e0” calia deixar-lo per a la conversa familiar i per a situacions d’humor. I esta idea \u00e9s la que se’ns inculcava, i incl\u00fas molts ens l’hav\u00edem creguda.<\/p>\n Ara b\u00e9, arriba el moment en qu\u00e8 el “valenci\u00e0” entra en l’escola, comen\u00e7a a ensenyar-se (es comen\u00e7a a ensenyar “el normatiu” i culte); i aleshores, des de l’esquema assenyalat anteriorment hi ha qui no tarda a dir “als xiquets els estan ensenyant “el catal\u00e0”<\/em>. Mai m\u00e9s ben dit, per\u00f2 no caient en el compte que \u00e9s el valenci\u00e0 culte, el normatiu el que s’ensenya a l’escola. Ac\u00ed s’encunyaren les frases c\u00e8lebres “jo vull que al meu fill a l’escola li ensenyen el valenci\u00e0 que jo parle en casa”.<\/em> Rid\u00edcul si ho pos\u00e0rem en boca d’un pare d’un xiquet del poble de Conca que hem mencionat abans o del d’Andalusia tamb\u00e9.<\/p>\n Concloem per no fer-nos llargs: mentre no sapiem fer aquesta distinci\u00f3 entre “vulgar” i “culte” posarem la clau en el pany i no rodar\u00e0.<\/strong><\/p>\n EL MEXIC\u00c0 PARLA ESPANYOL,<\/strong>\u00a0PER\u00d2 ELL SAP QUE \u00c9S MEXIC\u00c0<\/strong><\/p>\n No t\u00e9 cap problema el mexic\u00e0 en dir que parla “espanyol”. Ell sap que no queda afectada la seua integritat sociol\u00f2gica nacional en dir que parla espanyol. Ell \u00e9s mexic\u00e0. Ell parla espanyol. i aix\u00ed com ell ho tenen clar tots els pertanyents a les nacions llatinoamericanes que parlen espanyol. \u00c9s veritat que en temps ja llunyans hi hagu\u00e9 l’intent de dir all\u00e0 que el que parlaven era “argent\u00ed” o “hispanoameric\u00e0”, per\u00f2 l\u00f2gicament a\u00e7\u00f2 no quall\u00e0. Aquest cas passa en tots els llocs del m\u00f3n en qu\u00e8 les fronteres nacionals no coincideixen amb les fronteres ling\u00fc\u00edstiques, que no s\u00f3n pocs els casos.<\/p>\n Moltes voltes les guerres, els pactes de pau, els pol\u00edtics del moment i els que governen, tallen per on poden. Per exemple: fa 350 anys, conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra entre Espanya i Fran\u00e7a, la pau que s\u00b4hi firm\u00e0, dita “dels Pirineus”, la frontera entre els dos estats en guerra l’establiren en el Pirineu, una ratlla molt clara, per\u00f2 partiren un poble que viu acamallat sobre els Pirineus i a l’ombra del Canig\u00f3. A partir d’eixe moment Perpiny\u00e0 comen\u00e7\u00e0 a tindre una altra nacionalitat, encara que l\u00f2gicament seguia parlant la mateixa llengua. Una volta m\u00e9s la frontera nacional comen\u00e7\u00e0 a no coincidir amb la frontera ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n Tamb\u00e9 aquesta reflexi\u00f3 caldria tindre-la en compte per a una millor comprensi\u00f3 de la nostra problem\u00e0tica respecte a les nostres fronteres nacionals i ling\u00fc\u00edstiques; haur\u00edem de fer \u00fas d\u2019aquesta clau<\/strong>; aix\u00ed podr\u00edem aclarir-nos tant a nivell d’una entesa personal com per a una millor conviv\u00e8ncia entre els valencians.<\/p>\n Cal saber delimitar i distingir el nivell sociol\u00f2gic (nacional o auton\u00f2mic, per a entendre’ns) i el que diem nivell cultural (ling\u00fc\u00edstic, per entendre’ns tamb\u00e9), que molt b\u00e9 en uns pobles pot coincidir, per\u00f2 no sempre en tots.<\/p>\n Aplicant a\u00e7\u00f2 a la nostra situaci\u00f3, ens pot ajudar a aclarir-nos: en l’\u00e0mbit catal\u00e0, les fronteres dels pobles no coincideixen (no tenen obligat\u00f2riament que coincidir) amb les fronteres ling\u00fc\u00edstiques. La hist\u00f2ria i els que han manat tindrien molt a dir a este respecte.<\/p>\n Si aquest punt no ens esforcem per tindre’l clar, sembrarem la confusi\u00f3 i l’autoodi: un valenci\u00e0 no perd res de la seua identitat com a poble, ni deixa de ser valenci\u00e0, si sap i diu que el que parla pertany a l’\u00e0rea ling\u00fc\u00edstica comuna del que viu a les Illes Balears o a la Catalunya nord, Sardenya, Andorra o a la Catalunya estricta. Ja seria desitjable que els pol\u00edtics tots ho tingueren clar. A\u00e7\u00f2 no sols \u00e9s desitjable, sin\u00f3 necessari. Formem part d’un mateix tronc, no cap dubte. Per\u00f2 la hist\u00f2ria ha seguit el seu curs, els esdeveniments i els dirigents han unit i separat per on han volgut o pogut. Que facen el que puguen, per\u00f2 que no ens maregen!<\/strong><\/p>\n Si no se sap distingir, es confon.<\/p>\n \u00a0JUGANT AMB LA IGNOR\u00c0NCIA<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong>L’any 1951 es publicava L’EUCOLOGI, obra de Moss\u00e9n Vicent Sorribes (1903-1986)<\/strong>, l’aportaci\u00f3 a la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica concretada als \u00e0mbits de la Lit\u00fargia. Eren moments en qu\u00e8 els textos, i per tant la participaci\u00f3 dels fidels, eren en llengua llatina. I la finalitat que buscava “era eminentment pastoral, \u00e7\u00f2 \u00e9s, facilitar l’acc\u00e9s als textos lit\u00fargics en una \u00e8poca en la qual el desconeixement del llat\u00ed a una gran part de la comunitat cristiana no li facilitava copsar la seua riquesa ni arribar a la profunditat de les celebracions sacramentals<\/em>” (paraules textuals del mateix Sorribes en “Sobre la lit\u00fargia en la nostra llengua”. GORG n\u00ba 4, nov-des. 1969; p. 1-2).<\/p>\n …………………………………………<\/p>\n — T’assabentares tu que passaves pel Seminari en eixos anys de l’exist\u00e8ncia de tal obra? li preguntava jo al meu germ\u00e0 major, tamb\u00e9 capell\u00e0 i per tant seminariste, per eixe temps.<\/p>\n — En el Seminari, ni not\u00edcia, em contestava ell. Ni de L’EUCOLOGI (1951), ni de LA MISSA DEL POBLE (1959), ni del CATECISME VALENCI\u00c0 (1955), ni de la SALVE, SANCTA PARENS que obtingu\u00e9 la viola d’or<\/em> amb premi extraordinari de l’Arquebisbat de Val\u00e8ncia, i que fou prologada per D.Joaquin Mestre.<\/p>\n …………………………………….<\/p>\n Eren temps en qu\u00e8 ni del valenci\u00e0 ni del que sonara a valenci\u00e0 tenia entrada al Seminari. La prohibici\u00f3 de parlar en valenci\u00e0 era com una espasa suspesa en l’aire que podia caure al damunt a qualsevol que hi fes menci\u00f3 o el practicara. La persecuci\u00f3 era aferrissada. Encara ressona en la meua o\u00efda un crit fort que isqu\u00e9 de la gola de l’il\u00b7ltre Sr. Rector del Seminari \u00a1\u00a1\u00a1<\/strong>en castellanooo!!!<\/strong> a uns que passaren per davant la porta de la rectoral parlant en valenci\u00e0; i tamb\u00e9 sense mirament i en p\u00fablic per part del mateix protagonista adre\u00e7ant-se a un superior a qui sorprengu\u00e9 parlant en valenci\u00e0 en p\u00fablic. I qui no ha sentit contar “el joc de la xapa<\/em>” que consistia que el superior, cada dia i de bon mat\u00ed, al primer que li sentia parlar una paraula en valenci\u00e0 li passava una xapa, a fi que aquell a qui se li adossava havia de desprendre’s d’ella i passar-la a la seua vegada a qui sentira una paraula en valenci\u00e0; de manera que a la fi del dia, despr\u00e9s de resar completes,<\/em> aquell, en possessi\u00f3 del qual es trobava la xapa, s’enduia un fort castic? (era una magn\u00edfica aplicaci\u00f3 del principi pedag\u00f2gic fet fam\u00f3s pel Comte-Duc d’Olivares<\/strong> aplicat ac\u00ed a terra nostra “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”<\/em>; no era el Superior el que es feia odi\u00f3s, no era ell qui obligava: \u201dhabla castellano!\u201d<\/em>, era la xapa, com un joc, la que ho recordava).<\/p>\n Aix\u00ed es compr\u00e9n que tota aquesta tasca duta a terme amb il\u00b7lusi\u00f3, esfor\u00e7 i sacrifici, per amor a D\u00e9u i a Val\u00e8ncia, no hi tinguera ni un simple ress\u00f2 dins d’aquelles parets. Hi havia un bon porter i guardi\u00e0. I all\u00ed, conseg\u00fcentment, ni not\u00edcia. Aix\u00ed s’explica l’escassa conscienciaci\u00f3 existent en el clergat<\/strong> que ha passat pel Seminari. Aquesta seria una nova clau<\/strong> per a poder obrir i comprendre la situaci\u00f3 perplexa que vivim els valencianoparlants a la nostra casa i dins de la nostra esgl\u00e9sia.<\/p>\n …………………………………………..<\/p>\n \u00a0<\/em>“No et sembla que conv\u00e9 demostrar que la nostra llengua serveix per a tot?”<\/em> -ens deia Sorribes en l’obra citada anteriorment.<\/p>\n ……………………………………………<\/p>\n S\u00ed, eren temps dif\u00edcils. “Eren”, s\u00ed, per\u00f2, \u00bfi ara? Ara el pany est\u00e0 rovellat<\/strong>. I hem de fer un esfor\u00e7 major. Hem d’il\u00b7lusionar-nos m\u00e9s encara. I si no ho fem nosaltres ara, no ho far\u00e0 ning\u00fa per nosaltres. Cada cosa t\u00e9 el seu moment.<\/p>\n I acabe preguntant-te: quin llibre en valenci\u00e0 tens damunt la taula? a quina revista en valenci\u00e0 est\u00e0s subscrit?. La nostra o\u00efda ha estat acostumada a escoltar el valenci\u00e0; la nostra vista, no. La vista necessita m\u00e9s aliment… Ella ser\u00e0 la que obrir\u00e0 el pany i facilitar\u00e0 que el pany rode. De l\u2019o\u00efda no sempre manem; de la vista, sempre.<\/p>\n Vicent Ruix.<\/p>\n \u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026<\/p>\n I I<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong>M \u00c9 S\u00a0\u00a0 Q U E\u00a0\u00a0 U N A\u00a0\u00a0 A N \u00c8 C D O T A<\/u><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/u><\/strong>\u00a0<\/u><\/strong>INTRODUCCI\u00d3<\/u><\/strong><\/p>\n Perdoneu que comence aix\u00ed, per\u00f2 \u00e9s que el que ens passa als valencians \u00e9s de TBO (si ho agarrem a broma), o de jutjat de gu\u00e0rdia (si ens posem seriosos), per no dir perqu\u00e8 ens recloguen a tots en el psiqui\u00e0tric de B\u00e9tera. Perqu\u00e8 d’una altra manera caldria entendre que som uns “masoques” monumentals.<\/p>\n Per\u00f2 no us preocupeu, perqu\u00e8 tenim refranys que ens ajudaran a expressar-nos rient-nos de nosaltres mateixos i de la situaci\u00f3 que patim (“forasters vindran que de casa ens tiraran”<\/em>). I acabarem incl\u00fas professant la s\u00edndrome d’Estocolm, conformant-nos amb el que ens ha tocat. I tan satisfets.<\/p>\n —————–<\/p>\n S\u00f3n ja molts anys de “perdedors” els que duem a l’esquena per a poder al\u00e7ar el cap d’orgull. A la fi les enquestes ens fan comprendre que ja no hi ha consci\u00e8ncia de poble, que no ens queda m\u00e9s remei que “diluir-nos” en un m\u00f3n encaminat a la unificaci\u00f3 europea i en un m\u00f3n orientat cap a la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n Per altra banda comptem amb uns “companys de cam\u00ed” (els valencians castellanoparlants) que lluny de fer-nos costat i apreciar el que \u00e9s nostre ens ataca de front, ens encercla com en “la reserva” i ens ofega per tot arreu. Tot junt fa que les nostres forces estiguen posades a prova cont\u00ednuament, que el nostre pensament cerque raons que fonamenten l’esfor\u00e7 i que el nostre cor, bategant per la fatiga quotidiana, traga forces d’on ja no pareix que en queden.<\/p>\n ——————-<\/p>\n \u00a0<\/strong> Aix\u00ed ho cantava RAIMON<\/strong>. Silenci \u00e9s la primera paraula en la nostra identitat. Personalment he de dir que fins als 30 anys no hi vaig prendre consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica, i conseq\u00fcentment consci\u00e8ncia de poble. \u00c9s veritat que sempre he parlat valenci\u00e0; que he tingut uns pares que m’han parlat sempre aquesta dol\u00e7a llengua; que he crescut enmig d’un poble que, pertanyent al Camp del T\u00faria, ha parlat i viscut en valenci\u00e0. Per\u00f2 tamb\u00e9 he de dir que aquesta llengua no hi era present a l’escola en qu\u00e8 em van ensenyar les primeres lletres; els mestres que hi vaig tindre no em parlaren mai en valenci\u00e0. I tamb\u00e9 en l’Esgl\u00e9sia, si b\u00e9 ac\u00ed passava que col\u00b7loquialment tot era en valenci\u00e0, per\u00f2 en el moment de la solemnitat s’usava el castell\u00e0 (sense cap q\u00fcestionament). El silenci era el component essencial. No mai, en cap moment, ni per part de ning\u00fa, no se’m don\u00e0 opci\u00f3 a caure en el compte de la situaci\u00f3 an\u00f2mala en la que vaig cr\u00e9ixer. De TBO, com d\u00e9iem en comen\u00e7ar. “Hi \u00e9rem dins una dictadura<\/em>” (diria alg\u00fa); “ven\u00edem d’una confrontaci\u00f3 fratricida”<\/em> (diria algun altre); “convenia callar i no fer-se d’assenyalar”<\/em> (diria en veu baixa el m\u00e9s conscient). \u00c9rem, parle, pels 1950 o 1960.<\/p>\n Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s la que es respirava al SEMINARI DE MONTCADA<\/strong>: mil aspirants al sacerdoci, provinents de tots els racons de la di\u00f2cesi, dels diversos pobles, parlants tots de la mateixa llengua, per\u00f2, deixant-la a un costat: calia usar el castell\u00e0. Era “norma”. Una norma que regia i que donava pas al c\u00e0stig si s’infringia. A\u00e7\u00f2 no era novetat. Empalmava amb la disposici\u00f3 escolar:<\/p>\n “el valenciano \u00e9s un dialecto”,”el castellano es m\u00e1s culto”, “es de mala educaci\u00f3n hablar en p\u00fablico en valenciano”, “hablar valenciano es de pueblo”…expressions que manifestaven tota una mentalitat informativa que anava calant, i com per altra banda ning\u00fa no mai no t’ajudava a q\u00fcestionar-t’ho, a la fi era normal, passava a ser “normal” all\u00f2 que era a totes totes “anormal”. Clar que s’havia fet tot un esfor\u00e7 per tal que calara sense emprenyar.<\/p>\n \u00c9s fam\u00f3s “el joc de la xapa”<\/em> que s’havia imposat en el Seminari, que consistia en qu\u00e8 el Superior, al comen\u00e7ament del dia, al primer a qui hi sentia una paraula en valenci\u00e0, li passava una xapa, que, com a cosa importuna per a qui la rebia, havia de desfer-se’n passant-la pel seu compte al primer que hi sentia una paraula en valenci\u00e0, perqu\u00e8, en acabar la jornada, a l’hora del silenci de la nit, qui es trobara en possessi\u00f3 de la fat\u00eddica xapa, rebia un c\u00e0stig.<\/p>\n Hi podreu veure de quina manera m\u00e9s refinada convertia una norma impositiva, per tant antip\u00e0tica, en joc i entreteniment, i fins i tot divertiment. Un exemple molt concret i eficient del consell donat per\u00a0 part del Comte Duc d’Olivares expressat aix\u00ed: “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.<\/em><\/p>\n Moltes an\u00e8cdotes tatxonarien aquells anys de Seminari. Protagonitzades pel Rector, pels mateixos Superiors, i entre els mateixos seminaristes.<\/p>\n Un dia assist\u00edrem sense esperar-ho a l’aparici\u00f3 del Rector des de la rectoral que es trobava situada al comen\u00e7ament\u00a0 d’aquells grans corredors que hi havia al Seminari, i amb veu hist\u00e8rica cridar \u00a1\u00a1\u00a1”EN CASTELLANO”!!! adre\u00e7ant-se a un superior que, sense adonar-se que tan preclara autoritat eixia del “sancta sanctorum” (la rectoral), s’havia adre\u00e7at en valenci\u00e0 a alguns subordinats.<\/p>\n Em ve tamb\u00e9 al pensament una an\u00e8cdota d’un condeixeble un poc m\u00e9s major en edat que hi havia en el meu curs, i que\u00a0 com a m\u00e9s responsable li havien manat que s’encarregara d’apuntar als que trencaven algun vidre de les finestres, siga per reclamar-li el cost, siga per a escamar-lo p\u00fablicament, i que un dia, en donar-se el cas del trencament per part d’alg\u00fa d’un vidre en una classe, s’al\u00e7a i molt solemnement solta: “Yo apunto a los que los trencan”.<\/em><\/p>\n En aquest ambient i sense cap referent, a no ser el de casa i poble quan hi torn\u00e0vem per vacances, per\u00f2 on tamb\u00e9 es respirava sense cap conscienciaci\u00f3, \u00e9s l\u00f2gic que EL SILENCI<\/strong>, i la inconsci\u00e8ncia f\u00f3ra normal.<\/p>\n ————————<\/p>\n Ordenat prevere per mans de l’Arquebisbe D. Jos\u00e9 M\u00aa Garcia Lahiguera,<\/strong> bell\u00edssima persona, per\u00f2 madrileny, de fora per tant com generalment ens toca als cristians valencians, el primer contacte amb la realitat el vaig tindre en quatre poblets de les valls de Pego: La Vall d’Alcal\u00e0 (Alcal\u00e0 de la Jovada), Margarida, Beniaia i Benisili. “No queria que los misacantanos pisaran asfalto<\/em>” (em digueren com a ra\u00f3 del meu nomenament). No puc sin\u00f3 agrair a la Provid\u00e8ncia aquest primer nomenament perqu\u00e8 em feu contactar amb la realitat per la part m\u00e9s senzilla. Un contacte directe, pla, normal. Ho dic precisament per aix\u00f2: als tres mesos, quan ja comenc\u00ed a con\u00e9ixer la gent, i quasi espont\u00e0niament em vaig dir: “si a la porta de l’esgl\u00e9sia, fumant-me un cigarret, i formant rotgle, parlem en valenci\u00e0, per qu\u00e8 dins l’esgl\u00e9sia, i adre\u00e7ant-me als mateixos, els he de parlar en una altra llengua?”.<\/p>\n I vaig prendre la determinaci\u00f3 de parlar en la nostra llengua des de l’altar. Espont\u00e0niament, sense pensar-m’ho massa, tan normal, don\u00ed el salt. Ning\u00fa de la gent no s’escarot\u00e0. Supose que perqu\u00e8 els paregu\u00e9 tan normal tamb\u00e9. Fou un primer pas, ja dic, innocent i sense consultar amb ning\u00fa, amb la consci\u00e8ncia tranquil\u00b7la d’estar fent el que pertocava.<\/p>\n He de dir que sols fiu el canvi en la predicaci\u00f3 i els avisos. El propi de la missa, les lectures i la preg\u00e0ria eucar\u00edstica ho vaig seguir fent en castell\u00e0 amb la mateixa espontane\u00eftat.<\/p>\n I els dos anys primers de capell\u00e0 en qu\u00e8 vaig executar el meu c\u00e0rrec per aquells indrets van transc\u00f3rrer d’aquesta manera. I els conte ac\u00ed com anecd\u00f2tic, i al mateix temps per la import\u00e0ncia que sense adonar-me’n, tingu\u00e9 per a la meua vida.<\/p>\n I aix\u00ed als dos anys, vingu\u00e9 una nova destinaci\u00f3: ara a Alginet. I en desc\u00e0rrec a la meua consci\u00e8ncia he de confessar\u00a0 davant la nova situaci\u00f3 que ac\u00ed es don\u00e0, una postura negativa per part meua, per\u00f2 important al mateix temps per all\u00f2 que havia de venir.<\/p>\n Ac\u00ed em trob\u00ed una missa, tota ella, en valenci\u00e0. En dissabte se’n feien dues misses, una en valenci\u00e0 i una altra en castell\u00e0. I per la situaci\u00f3 concreta de qu\u00e8 hi \u00e9rem dos, rector i vicari, per torn alternatiu ens responsabilitz\u00e0vem de les misses. I ac\u00ed, per a vergonya meua, he de confessar i dir que en trobar-me que havia de llegir (text escrit, el de la missa), i per tant hi havia de fer un esfor\u00e7 en la lectura, (\u00e9s veritat que mai no m’havia topetat amb el valenci\u00e0 escrit que no f\u00f3ra el de les falles) i com mai tampoc ning\u00fa no m’havia posat en antecedents, per a vergonya meua dic, li vaig demanar al company rector que s’encarregara ell de la missa en valenci\u00e0, si no tenia cap inconvenient. Mea culpa<\/em><\/strong>.<\/em><\/p>\n ——————–<\/p>\n Volgu\u00e9 la Provid\u00e8ncia, doncs m\u00e8rit d’ella \u00e9s i no crec meu, que topara en Alginet amb un professor ja aleshores de la Facultat de Filologia que donava un curset senzill sobre llengua, i no per la seua aproximaci\u00f3 a l’esgl\u00e9sia sin\u00f3 m\u00e9s prompte per altres companys parroquians em torn\u00e0 el cuc de l’inter\u00e9s.<\/p>\n Per\u00f2 fou la pol\u00e8mica que s’arm\u00e0 per eixos moments i que es reflect\u00ed en LAS PROVINCIAS, diari que jo comprava els diumenges, i que tingu\u00e9 com protagonista al seu director d’aleshores D.Jos\u00e9 Ombuena Onti\u00f1olo<\/strong>, el qual, havent-se publicat per quatre dies consecutius un article d’investigaci\u00f3 del Dr.Sanchis Guarner<\/strong> sobre la problem\u00e0tica del parlar dels moss\u00e0rabs i la seua situaci\u00f3 respecte al valenci\u00e0, hi contest\u00e0 d’una manera altiva, seria poc dir-ho aix\u00ed, i per sis dies consecutius volgu\u00e9 rebatre les tesis exposades pel professor Sanchis Guarner. Tot a\u00e7\u00f2 motiv\u00e0 les adhesions de les distintes Facultats a la persona i tesi de Sanchis Guarner, amb text i signatures, cosa que afavor\u00ed que el Sr.Director s’espolsara contestacions a cada un dels manifestos que s’hi feren. Foren dies intensos period\u00edsticament parlant. Guarde encara zelosament tot el que, quant a lletra escrita, motiv\u00e0 la dita pol\u00e8mica.<\/p>\n Ac\u00ed, dic, es don\u00e0 la meua conversi\u00f3. I si abans entonava el mea culpa<\/em> avergonyit, ara no puc dir sense orgull que vaig n\u00e0ixer de nou com a persona i amb la consci\u00e8ncia de formar part d’un poble. Vaig comen\u00e7ar a obrir-me a la realitat del poble. De resultes de tot a\u00e7\u00f2, sempre ho he d’atribuir a la Provid\u00e8ncia, comen\u00e7ava la marxa “els cursets de Carles Salvador”, els quals a Alginet s’iniciaren, potser per la influ\u00e8ncia del professor que abans esment\u00ed i que no digu\u00ed el seu nom: Vicent Simbor<\/strong>. No hi vaig perdre l’ocasi\u00f3. Passant del nivell elemental, m’enrol\u00ed en el mitj\u00e0, i despr\u00e9s en el progressiu. Aquest \u00faltim hagu\u00ed de fer-lo per correspond\u00e8ncia.<\/p>\n Per eixos dies vaig con\u00e9ixer Pere Riutort, que anava despenjant-se poble a poble, i visitant els preveres en la seua guerra particular. I quan, havent deixat Alginet, m’encomanaren les parr\u00f2quies de Borbot\u00f3 i Poble Nou, ac\u00ed hi fiu “la mem\u00f2ria” corresponent per a obtenir el t\u00edtol adient, i per a vanagl\u00f2ria meua he de dir que vaig aconseguir superar la prova amb notable i el t\u00edtol porta el n\u00ba 2 diacr\u00f2nicament parlant. \u00c9s un orgull.<\/p>\n He d’afegir que no hi acab\u00e0 la cosa sin\u00f3 que al poc de temps, i tenint ocasi\u00f3 de matricular-me en la Universitat, vaig aconseguir traure la Llicenciatura en Filologia Hisp\u00e0nica-Ling\u00fc\u00edstica valenciana, un t\u00edtol a tot color que ben emmarcat el mostre molt orgullosament.<\/p>\n Ara s\u00ed que podr\u00edem dir estava dins la causa. A partir d’aquest moment, i ho puc dir sense vergonya, la meua llengua materna ha passat al primer lloc.<\/p>\n Sempre he contat com a il\u00b7lustraci\u00f3 que als valencians ens ha passat com a aquella criatura que, al n\u00e0ixer, la separaren de sa mare; i havent crescut en les comoditats d’una fam\u00edlia rica, arribat el moment de descobrir la seua mare natural, aleshores es troba amb la disjuntiva de, havent-la trobat vella, arrugada, empolsegada i sense massa atractius, sentir-ne vergonya i dissimular, o acollir-la amb amor, dedicar-s’hi sense miraments de cap tipus, estimar-la i reviscolar-la.<\/p>\n Potser ac\u00ed, i per a\u00e7\u00f2 mateix, comen\u00e7a el drama.<\/p>\n ————————-<\/p>\n QU\u00c8 HI FER? \u2013ac\u00ed ve el problema-<\/strong><\/p>\n Et trobes cridat per l’esgl\u00e9sia per a dedicar-te a un poble, i constates que la Jerarquia a qui deus obedi\u00e8ncia et deixa sol en el terreny de la llengua. Ni fa ni deixa fer. I a m\u00e9s tot s\u00f3n excuses.<\/p>\n Per una altra banda constates l’exist\u00e8ncia d’un poble que, essent valenci\u00e0 a totes totes, ha d’adre\u00e7ar-se a D\u00e9u en una altra llengua que no \u00e9s la pr\u00f2pia. I tu, enmig. Qu\u00e8 hi fer?.<\/p>\n Et trobes una esgl\u00e9sia que ha optat pel castell\u00e0 enmig d’un poble que, malgrat tot l’abandonament patit, segueix pensant, parlant i vivint en la seua llengua, encara que a l’hora de pregar, tant en particular com en comunitat, no se li ofereix altra ajuda que en castell\u00e0.<\/p>\n Sense voler fer una cronologia hist\u00f2rica dels caps jer\u00e0rquics de l’esgl\u00e9sia a Val\u00e8ncia, s\u00ed que caldria subratllar que els arquebisbes que he conegut han estat tots forans, si b\u00e9\u00a0 generalment els bisbes auxiliars que els han acompanyat han estat de la terra. (1)<\/p>\n I a\u00e7\u00f2 indubtablement \u00e9s part important en el problema, perqu\u00e8 per a ells, des de fora, el problema de la llengua \u00e9s una simple an\u00e8cdota. A\u00e7\u00f2 no pot ser passat per alt en aquests anys tan importants de l’aplicaci\u00f3 del Vatic\u00e0 II, en qu\u00e8 l’esgl\u00e9sia s’ha acostat tant al poble, ha comen\u00e7at a parlar i viure i pregar en la seua llengua. Important\u00edssim perqu\u00e8 sense voler jutjar llur dedicaci\u00f3 a altres camps de la pastoral, en aquest, i emprant la imatge evang\u00e8lica, han actuat m\u00e9s com assalariats que com a pastors. I cal dir-ho clar. Perqu\u00e8 hi han quedat reflectides les seues postures acompanyades per les seues paraules. Mai no s’han volgut mullar. Sempre han contemplat els bous des de la barrera: “la lengua vern\u00e1cula de los valencianos es el castellano” (D. Marcelino Olaechea) (2) “Yo seria m\u00e1rtir por la fe, nunca lo ser\u00e9 por la lengua” (D. Miguel Roca) (3) “Cuando los pol\u00edticos se aclaren, ya actuaremos” (D. Agust\u00edn Garc\u00eda-Gasco). (4) \u201cCuando haya una gram\u00e1tica y un vocabulario\u201d (D. Agust\u00edn Garcia-Gasco) \u201cCuando haya paz social\u201d (D. Agust\u00edn Garcia-Gasco)<\/p>\n Si b\u00e9 en desc\u00e0rrec seu cal dir que han tingut sempre al seu costat un equip de govern, que \u00e9s el que els ha marcat el cam\u00ed, que han destacat m\u00e9s per “la prud\u00e8ncia pastoral” que per “la pastoral intel\u00b7ligent”, i que des de la seua ignor\u00e0ncia culpable han frenat sempre la labor testimonial -que sempre la hi ha haguda-, i des de la seua postura r\u00e0cana han ofegat totes les iniciatives -que sempre les hi ha hagudes, i moltes-, entre el clergat m\u00e9s pr\u00f2xim a la respiraci\u00f3 del poble.<\/p>\n Per qu\u00e8 se li ha negat al poble valenci\u00e0 la possibilitat d\u2019adre\u00e7ar-se a D\u00e9u en la seua llengua?; per qu\u00e8 eixa grolleria en negar-li la igualtat amb l\u2019altra llengua? per qu\u00e8 tanta excusa?<\/p>\n Mai sabrem, encara que cal pensar-ho, i dir-ho, la influ\u00e8ncia negativa que ha tingut en el sentiment religi\u00f3s del poble valenci\u00e0 el fet d\u2019haver d\u2019adre\u00e7ar-se a D\u00e9u en una llengua aliena a ell.<\/p>\n Vicent Ruix i Contelles, <\/strong>Rector primerament d\u2019Alcal\u00e0 de la Jovada, Margarida, Beniaia i Benisili, Vicari, despr\u00e9s, d\u2019Alginet, Rector m\u00e9s tard de Borbot\u00f3 i Poble Nou (a Val\u00e8ncia), I rector ara d\u2019Alm\u00e0ssera.<\/p>\n I I I<\/strong><\/p>\n (llegit en Primeres jornades de\u00a0 CRESOL: 13-09-10)<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em>0. PRE\u00c0MBUL<\/strong><\/p>\n Aquesta llengua que parlem ha conegut \u00e8poques d\u2019esplendor i \u00e8poques de decad\u00e8ncia, ha estat idioma d\u2019\u00fas oficial a les Cancelleries, i llengua proscrita. Per\u00f2 el Poble ha seguit usant-la sempre amb m\u00e9s o menys amor: \u00e9s la seua llengua.<\/p>\n Avui en dia, amb LA CONSTITUCI\u00d3 ESPANYOLA DE 1978<\/strong>, l\u2019aprovaci\u00f3 de L\u2019ESTATUT D\u2019AUTONOMIA <\/strong>(1-07-1982), LA LLEI D\u2019\u00daS I ENSENYAMENT DEL VALENCI\u00c0 <\/strong>(23-11-1983),\u00a0 i la implantaci\u00f3 amb acord majoritari de L\u2019ACAD\u00c8MIA VALENCIANA <\/strong>DE LA LLENGUA <\/strong>(1998), el marc legislatiu que regula el proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica del Poble Valenci\u00e0 ha quedat ben delimitat.<\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019un temps de bandejament i de menyspreu, hui podem dir que el valenci\u00e0 torna a ser llengua oficial i el seu \u00fas en la nostra societat ha entrat en via de normalitzaci\u00f3.<\/p>\n \u00a0<\/strong>SI PRESTEM OIT<\/strong> a documents emanats del Concili Vatic\u00e0 II i a textos tamb\u00e9 del Magisteri de l’Esgl\u00e9sia, i no de manera exhaustiva, ens trobem:<\/p>\n –“Des del comen\u00e7ament de la seua hist\u00f2ria, l’Esgl\u00e9sia va aprendre a expressar el missatge de Crist servint-se dels conceptes i de la llengua de cada poble, i va procurar a \u00a0m\u00e9s d’il.lustrar-lo amb la saviesa dels fil\u00f2sofs….<\/em> No hi ha dubte que esta adaptaci\u00f3 de la Paraula revelada s’ha de mantenir com a llei de tota evangelitzaci\u00f3. Perqu\u00e8 aix\u00ed es desperta en qualsevol pa\u00eds la possibilitat d’expressar el missatge de Crist segons l’estil que m\u00e9s se li adiu, al mateix temps es fonamenta un intercanvi viu entre l’Esgl\u00e9sia i les diverses cultures ” (G. et S. n\u00ba 44)<\/em><\/p>\n –“Per la inculturaci\u00f3, l’Esgl\u00e9sia encarna l’evangeli en les diverses cultures i, al mateix temps, introdueix els pobles amb les seues cultures a la seua pr\u00f2pia comunitat” (Redemptoris missio, 52)<\/em><\/p>\n –“La cultura de cada naci\u00f3 s’expressa entre altres coses m\u00e9s que en cap altra, en la llengua<\/u>. La llengua \u00e9s la forma que donem als nostres pensaments. La llengua inclou els trets d’identitat particulars d’un poble i d’una naci\u00f3. I en cert sentit el cor d’aquesta naci\u00f3, perqu\u00e8 en la llengua, en la<\/u> llengua pr\u00f2pia<\/u>, troba expressi\u00f3 all\u00f2 de qu\u00e8 viu l’\u00e0nima humana en la comunitat d’una fam\u00edlia, de la naci\u00f3, de la hist\u00f2ria.” (Joan Pau II, a T\u00f3quio 24-02-1981)<\/em><\/p>\n –“L’Esgl\u00e9sia no elimina a cap poble cap b\u00e9 temporal, tot al contrari, totes les facultats, riqueses i costums que revelen la idiosincr\u00e0sia de cada poble, en all\u00f2 que tenen de deb\u00f2, les afavoreix i assumeix; i en acollir-les les purifica, les enforteix i les enlaira”. (Lumen Gentium, 13)<\/em><\/p>\n –“La primera mesura d’inculturaci\u00f3 i la m\u00e9s notable \u00e9s la\u00a0 traducci\u00f3 dels textos lit\u00fargics a la llengua del poble”. (Veritatis leg\u00edtimam, 53: gener de 1994)<\/em><\/p>\n Essent tan clara la situaci\u00f3 legal, i havent parlat tan clar el Magisteri de l’Esgl\u00e9sia, no podem deixar de recon\u00e8ixer que EL VALENCI\u00c0<\/strong>, la nostra llengua, pateix a hores d’ara una situaci\u00f3 d’inferioritat i de marginaci\u00f3 en la seua pr\u00f2pia casa, fruit d’un pecat hist\u00f2ric<\/strong> al que la nostra Esgl\u00e9sia ha contribu\u00eft al llarg dels \u00faltims anys, junt amb altres estaments; per\u00f2, arribat aquest moment, no haur\u00edem d\u2019esquivar la pr\u00f2pia part de responsabilitat, sin\u00f3 tot al contrari, haur\u00edem d\u2019aconseguir la normalitat dins la nostra casa<\/p>\n ………………..<\/p>\n Si analitzem ELS FACTORS que mantenen el valenci\u00e0 en una situaci\u00f3 d’inferioritat i fins i tot en una situaci\u00f3 conflictiva, sense ser tampoc massa exhaustius, trobar\u00edem:<\/p>\n * \u00e9s una llengua sense un govern al darrere<\/strong>: \u00e9s una posici\u00f3 que es perd despr\u00e9s del Comprom\u00eds de Casp.\u00a0\u00a0 A partir d\u2019aquest moment sempre ha estat postergada;<\/p>\n No tingu\u00e9 \u201cun Nebrija\u201d com va tindre el castell\u00e0 poc abans del seu segle d\u2019or: no ha tingut qui el normativitzara fins a principis del segle XX (Pompeu Fabra, Carles Salvador, Sanchis Guarner,…)<\/p>\n * El Decret de Nova Planta de Felip V<\/strong> marca de manera oficial una situaci\u00f3 de prohibici\u00f3 que segueix a una situaci\u00f3 de marginaci\u00f3 que ja durava dos segles, i d\u00f3na pas a una persecuci\u00f3 sistem\u00e0tica que ha portat el valenci\u00e0 a un bandejament en l’\u00fas oficial tant en el camp civil com en el religi\u00f3s.<\/p>\n *<\/strong> Les classes socials ascendents<\/strong>, la burgesia, els nous rics que es posen a viure en la capital, fonamentalment en el segle XIX i principis del XX, s’identifiquen amb les maneres i usos ling\u00fc\u00edstics de la llengua dominant, i conseq\u00fcentment marquen una pauta a seguir;<\/p>\n * El gran moviment immigratori que s’ha donat \u00faltimament<\/strong>. Els qui venien de fora, lluny de ser absorbits pels aut\u00f2ctons, s’han sentit com en sa casa, i han estat els de dins els qui s’han acoblat: \u00e9s fort i ha calat molt en l’interior de la gent el pensament que s\u2019expressa amb aquesta frase: “\u00e9s una falta d’educaci\u00f3 parlar-li en valenci\u00e0 a qui ve parlant-te en castell\u00e0”;<\/p>\n * L’origen de la nostra llengua a l’igual que la nostra hist\u00f2ria ens ha estat amagada i \u00e9s generalment desconeguda<\/strong>: per exemple, qui ha sentit parlar en l\u2019escola, fins fa vint o trenta anys, dels reis de la Corona d\u2019Arag\u00f3: el rei En Jaume, Pere II, Pere III, el Magn\u00e0nim o Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0?,… per\u00f2 en canvi tots hem sentit parlar, i potser hem apr\u00e8s de mem\u00f2ria la llista de Los Reyes Godos,…<\/p>\n * Els interessos extra-culturals i extra-ling\u00fc\u00edstics dels partits en la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia<\/strong>, i tamb\u00e9 despr\u00e9s, han portat a manipulacions ideologitzants de les dades de la Hist\u00f2ria, cosa que no ha afavorit la pr\u00f2pia estima i valoraci\u00f3; ac\u00ed una pregunta \u201cinocent\u201d: \u00bfper qu\u00e8 tots els anys quan arriba la Festa del 9 d\u2019Octubre, o b\u00e9 en el mateix dia o en els dies anteriors i posteriors, passen en Canal 9 el film de EL CID CAMPEADOR de Charlton Heston i Sofia Loren?, per qu\u00e8?, qu\u00e8 tindr\u00e0 que vore el Cid amb l\u2019efem\u00e8rides que se celebra?<\/p>\n * <\/strong>I per \u00faltim, la co-oficialitat del castell\u00e0 i del valenci\u00e0 establida en la Constituci\u00f3 i en l’Estatut d’Autonomia <\/strong>condueix en la pr\u00e0ctica, tal com es troba formulada, a una preemin\u00e8ncia del castell\u00e0: tothom t\u00e9 obligaci\u00f3 i el dret a con\u00e8ixer i a parlar el castell\u00e0, i en canvi respecte al valenci\u00e0 sols existeix el dret a parlar-lo. (La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que no hi ha una igualtat; u pot trobar-se i viure al Pa\u00eds Valenci\u00e0 sense interessar-se mai per la llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds; per altra banda, u que vulga comunicar-se o entaular conversa amb aquell ha d\u2019abandonar la seua llengua en favor d\u2019eixa comunicaci\u00f3)<\/p>\n …………………<\/p>\n Malgrat tot, cal recon\u00e8ixer que el valenci\u00e0<\/strong> \u00e9s d’\u00fas habitual en les comarques, fora de les capitals, i \u00e9s el parlar quotidi\u00e0 en els carrers i places dels nostres pobles i tamb\u00e9 en llurs llars. I el valenci\u00e0 est\u00e0 m\u00e9s viu que mai; i hi haur\u00e0 que recon\u00e8ixer que en major part a\u00e7\u00f2 es deu hui especialment a l\u2019escola.<\/p>\n ………………….<\/p>\n Des d’aquesta perspectiva, l’Esgl\u00e9sia, si b\u00e9 podria dir que ella va en una nau en la que naveguen tots, i desentendre\u2019s, no pot sentir-se aliena a esta responsabilitat.<\/p>\n A partir del Decret de Nova Planta, si ja no abans, per causes foranes a ella o per pr\u00f2pia responsabilitat, es va castellanitzar, i va afavorir el proc\u00e9s de castellanitzaci\u00f3 dels fidels valencians. I encara que el clergat dels pobles hi va conviure col\u00b7loquialment en valenci\u00e0, tot all\u00f2 oficial i fonamentalment els arxius se’n passen al castell\u00e0: ah\u00ed estan, com a bot\u00f3 de mostra, les disposicions de l\u2019arquebisbe Urbina <\/strong>i el mandat de l’Arquebisbe Mayoral <\/strong>en les seues Visites Pastorals.<\/p>\n Per\u00f2 si no volem anar-nos-en tan lluny, i volem arrancar del punt m\u00e9s important per a l’Esgl\u00e9sia actual, el Vatic\u00e0 II, hem de recon\u00e8ixer:<\/p>\n – l’Esgl\u00e9sia valentina, amb el seu Arzobispo Olaechea<\/strong> al cap, li serv\u00ed com una bona excusa el que els catalans, avan\u00e7ant-se incl\u00fas als castellans, presentaren uns rituals catalans per tal d\u2019evitar que el Dictador interpretara la paraula vern\u00e0cula<\/em> com a oficial<\/em>; i aix\u00ed, acompanyat i aconsellat pels arxiprests d\u2019aquell moment interpretaren \u201cque aqu\u00ed la lengua vern\u00e0cula<\/em>, la que todos conocen, \u00e9s el castellano\u201d. No s\u2019acaba de comprendre com l\u2019Arquebisbe, que prolog\u00e0 entusiastament les obres principals de Moss\u00e8n Sorribes<\/strong> (l\u2019Eucologi, per exemple), ara no tinga en compte per a res el treball fet\u00a0 per este. \u00c9s un punt negre que \u00e9s clau per a entendre tot el que ha vingut despr\u00e9s.<\/p>\n – Despr\u00e9s, ja amb l’Arzobispo Garcia La Higuera<\/strong>, quan este crea una Comissi\u00f3 interdiocesana per adaptar la traducci\u00f3 catalana a les peculiaritats pr\u00f2pies i que don\u00e0 com a fruit EL LLIBRE DEL POBLE DE D\u00c9U, i quan en ella afloren les primeres dificultats d’entesa i els primers conats de secessi\u00f3, li falt\u00e0 autoritat i for\u00e7a suficient per a sostenir el tim\u00f3 i cridar al consens; i<\/p>\n – no mai hi ha hagut en la Jerarquia una paraula d’estima i valoraci\u00f3 envers la llengua que parla el poble valenci\u00e0<\/strong>; tot al contrari sempre s\u2019ha manifestat un menyspreu i un silenci no sols en els llocs de formaci\u00f3 (Seminaris), sin\u00f3 tamb\u00e9 en tota programaci\u00f3 i \u00faltimament en tots els llocs diocesans de formaci\u00f3 superior.<\/p>\n I no li han faltat excuses<\/strong> a l\u2019hora de declinar la seua responsabilitat retrocedint cap a la reraguarda i donant llargues a mesura que les excuses anaven quedant-se sense fonament: \u201ccuando los pol\u00edticos se pongan de acuerdo\u201d <\/em>-digu\u00e9 l\u2019arquebisbe aleshores i hui cardenal Garcia-Gasco.<\/p>\n I es cre\u00e0 l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua amb el consens majoritari dels partits pol\u00edtics, i aleshores vingu\u00e9 l\u2019altra: \u201ccuando haya una gram\u00e0tica i un diccionario\u201d <\/em>L\u00f2gicament a\u00e7\u00f2 s\u2019aconsegu\u00ed prompte, per\u00f2 m\u00e9s promte se li va oc\u00f3rrer dir: \u201ccuando haya paz social\u201d<\/em><\/p>\n Amb el canvi seg\u00fcent d\u2019Arquebisbe, en boca de Mn. Osoro, hem conegut l\u2019\u00faltima excusa: \u201cYo no soy s\u00f3lo, est\u00e0 Alicante y Castellon\u201d<\/em><\/p>\n …………………..<\/p>\n Em veig amb la necessitat de formular uns punts d\u2019aportaci\u00f3:<\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 …………………..<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s d’anys i m\u00e9s anys d’un proc\u00e9s de substituci\u00f3 en la qual l’Esgl\u00e9sia valenciana ha tingut un paper negatiu molt important, \u00e9s un deure de consci\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia mateixa sentir-se responsable de la restituci\u00f3 al poble d’all\u00f2 que se li ha negat, siga per conveni\u00e8ncies hist\u00f2riques a voltes, siga per interessos aliens en altres ocasions. Som conscients de les dificultats que tot a\u00e7\u00f2 suposa, per\u00f2 fa m\u00e9s el que vol que el que pot. \u00c9s dif\u00edcil, ho sabem, per\u00f2 el que no podem \u00e9s ajornar-ho m\u00e9s: all\u00f2 que \u00e9s normal al carrer ha d\u2019entrar com a normal dins l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\n ………………………………….<\/p>\n No s\u00e9 si amb tot el que duc dit ha estat suficientment persuassiu i ha arribat a un convenciment per alg\u00fa, per\u00f2 el que s\u00ed que vull dir abans d\u2019acabar \u00e9s que \u00faltimament m\u2019embarga un sentiment que \u00e9s comparable a all\u00f2 que li pass\u00e0 a Mois\u00e8s en el Monte Nebo: contempl\u00e0 la Terra promesa des de lluny; havia caminat durant quaranta anys pel desert conduint el poble, i ara contemplava aquella des de lluny i sense poder entrar en ella: Trenta-nou anys duc tamb\u00e9 al servici del Poble de D\u00e9u (a hores d\u2019ara ja quaranta-vuit) i encara no he pogut amb tota tranquil\u00b7litat adre\u00e7ar-me als fidels des del presbiteri amb uns llibres oficials, un leccionari, un ritual i un missal en valenci\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per incre\u00efble que semble, avui encara hem d\u00b4estar plantejant el tema de la llengua valenciana a la lit\u00fargia, ac\u00ed a la nostra di\u00f2cesi de Val\u00e8ncia. Vicent Ruix ha presentat a la comissi\u00f3 corresponent per al s\u00ednode, que actualment est\u00e0 en curs a la di\u00f2cesi, un article molt extens on fa hist\u00f2ria de les peticions … DE LLENG\u00dcES I DE LA NOSTRA LLENGUA\u00a0 \u00a0 (publicat \u2013\u201908)<\/h5>\n
\n
\n
\n
\nAPROXIMACI\u00d3 A LA SITUACI\u00d3 LING\u00dc\u00cdSTICA EN L\u2019ESGL\u00c9SIA<\/h5>\n
\n
\n
1.\u00a0 AN\u00c0LISI DE LA SITUACI\u00d3<\/h5>\n
\u00a02.\u00a0 POSTURA DE LA JERARQUIA<\/h5>\n
\n
\n