![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/Alfons-Roig-300x128.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ha hagut molts reconeixements a la figura afable i discreta de D. Alfons Roig, un mestre excepcional, per\u00f2 de primer, cal resaltar la contribuici\u00f3 a l\u2019espai p\u00fablic, en la disposici\u00f3 personal que feu d\u2019otorgar tot el seu legat a la Diputaci\u00f3, aleshores socialista. Una decisi\u00f3 que caus\u00e0 estranyesa en la seua estimada Esgl\u00e9sia, si tenim en compte les declaracions que, arran d\u2019aquesta decisi\u00f3, tot seguit, realitz\u00e0 Monsenyor Vicente C\u00e1rcel, historiador oficial de l\u2019Esgl\u00e9sia valenciana, una veu autoritzada, on valorava l\u2019itinerari sacerdotal i intel\u00b7lectual de D.Alfons Roig. Vicente C\u00e1rcel definia la seua traject\u00f2ria en termes de \u201cun progresivo alejamiento de la vida diocesana y un acercamiento a las autoridades socialistas, como consecuencia de una profunda crisis\u201d. All\u00f2 que Vicente C\u00e1rcel denomina “alejamiento” por una profunda crisis, \u00e9s el que jo considere la culminaci\u00f3 de la major lucidesa i significat de la seua vida sacerdotal i intel\u00b7lectual. Crec que aquesta definici\u00f3 sobre la seua persona sona com a profanaci\u00f3 de la seua vida.<\/p>\n
L\u2019expressi\u00f3 \u201cuna profunda crisis lo llev\u00f3 al inexplicable alejamiento personal de la vida diocesana\u201d, t\u00e9 una intencionalitat clara de definir negativament el seu cam\u00ed, com si es tractara d\u2019alguna patologia sofrida en un determinat moment. Els qui conegu\u00e9rem a D. Alfons Roig sempre el vegu\u00e9rem com a un sacerdot, sens dubte, per\u00f2 poc clerical i no massa arrelat a la vida diocesana. Fou D. Antonio Rodilla, qui li ofer\u00ed el refugi del seminari que compaginava amb una altra activitat centrada, fonamentalment, en l\u2019art i el m\u00f3n dels artistes.<\/p>\n
Al mateix temps, si tenim en compte que la seua principal tasca com a docent, es desenvolupa als anys 60 fins al 75, foren aquests anys en qu\u00e8 s\u2019aferm\u00e0 el Concili Vatic\u00e0 II. D. Alfons en la seua vida coincideix amb les intu\u00efcions que el Concili desenvoluparia: ecumenisme, autonomia del m\u00f3n, apertura a la societat, di\u00e0leg. A desgrat que el mateix rector del Seminari manifestava clara discrep\u00e0ncia del Concili, en declarar que: \u201cLas dos colosales peripecias que ha sufrido la Iglesia en los \u00faltimos a\u00f1os han sido Juan XXIII y el Concilio Vaticano II\u201d. D\u2019aquesta manera, D. Alfons, en sintonia amb aquest albor que<\/p>\n
el Concili recull, era una llum i referent per a molts professors, formadors i seminaristes amb inquietuds. Realment un estrany en pr\u00f2pia casa.<\/p>\n
Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que aquesta animaci\u00f3 la visqu\u00e8 com un acte de \u201cresist\u00e8ncia\u201d davant d\u2019una esgl\u00e9sia caracteritzada pel tradicionalisme i el nacional-catolicisme. Com a exemple podem dir que els capellans que acudien a consultar-li, com expert reconegut, alguna reforma o fins i tot la construcci\u00f3 d\u2019una nova esgl\u00e9sia, ho feien a t\u00edtol molt personal, perqu\u00e8 D. Alfons no tenia cap responsabilitat diocesana en les \u00e0rees en les quals tothom sabia de les seues compet\u00e8ncies. Un estrany en pr\u00f2pia casa.<\/p>\n
Respecte a l\u2019inexplicable allunyament de l’Esgl\u00e9sia, al mateix temps que un apropament als socialistes, crec que queda clar, que D. Alfons sempre va mantindre una gran llibertat i fidelitat a la cultura del seu poble. Vicente C\u00e1rcel diu: \u201chubiera sido m\u00e1s l\u00f3gico y coherente que hubiese dejado su legado a la di\u00f3cesis, que hab\u00eda sufragado los gastos de sus estudios o al seminario que lo acogi\u00f3, en vez de dejarlo a la Diputaci\u00f3n que governaban los socialistas\u201d. Hi ha dues maneres d\u2019entendre l\u2019acci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia: la primera, \u00e9s end\u00f2gena i organicista, que pensa principalment en si mateix com a instituci\u00f3 i d\u2019acord amb aquesta \u00e9s l\u00f2gic pensar que els beneficiaris d\u2019un clergue vagen a parar a una instituci\u00f3 que, a tot dir, compta amb una poderosa estructura econ\u00f2mica. D\u2019aquesta manera D. Alfons hauria de deixar-ho tot a l\u2019esgl\u00e9sia o al seminari. En aquesta mateixa direcci\u00f3, alguns clergues deixen els seus b\u00e9ns a l\u2019Esgl\u00e9sia , altres als nebots o nebodes.<\/p>\n
Tanmateix hi ha una diferent manera d\u2019entendre la pres\u00e8ncia de l\u2019esgl\u00e9sia al m\u00f3n, que no parla des de fora, sin\u00f3 que participa de la vida i preocupacions de l\u2019home i de la societat. D. Alfons participava d\u2019aquesta manera d\u2019entendre la pres\u00e8ncia en deixar el seu legat al poble i a les institucions que democr\u00e0ticament el representen. Aquest poble \u00e9s el poble de D\u00e9u. En un m\u00f3n dominat per la pobresa i la desigualtat, ell feu un testimoni en passar del particular i privat a all\u00f2 p\u00fablic. Aquesta desamortitzaci\u00f3 volunt\u00e0ria del seu legat al poble,<\/p>\n
reflecteix l\u2019ess\u00e8ncia de la seua traject\u00f2ria de vida. A partir d\u2019aquest decisi\u00f3, D. Alfons un estrany en pr\u00f2pia casa.<\/p>\n
No ve mal recordar a aquest respecte que, en aquell moment, les institucions eren governades pels socialistes, per\u00f2 despr\u00e9s ho han estat pel partit popular. \u00c9s el govern del poble. En el reconeixement d’aquest legat i mem\u00f2ria s’instituiren els Premis “Alfons Roig”.<\/p>\n
Paco Gramage.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
ALFONS ROIG: UNA CONTRIBUCI\u00d3 A L\u2019ESPAI P\u00daBLIC Ha hagut molts reconeixements a la figura afable i discreta de D. Alfons Roig, un mestre excepcional, per\u00f2 de primer, cal resaltar la contribuici\u00f3 a l\u2019espai p\u00fablic, en la disposici\u00f3 personal que feu d\u2019otorgar tot el seu legat a la Diputaci\u00f3, aleshores socialista. Una decisi\u00f3 que caus\u00e0 estranyesa … Continuar llegint “ALFONS ROIG: UNA CONTRIBUCI\u00d3 A L\u00b4ESPAI P\u00daBLIC”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":25,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1612","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1612","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/25"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1612"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1612\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1614,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1612\/revisions\/1614"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1612"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1612"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1612"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}