LG <\/em>1).<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n <\/p>\n
<\/p>\n
III.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En l\u2019escolta de les Escriptures<\/h1>\n
\u00a0<\/strong><\/p>\n\n- \n
\n- \n
\n- L’Esperit de D\u00e9u, que il\u00b7lumina i vivifica aquest \u201ccaminar junts\u201d de les Esgl\u00e9sies, \u00e9s el mateix que actua en la missi\u00f3 de Jes\u00fas, prom\u00e9s als Ap\u00f2stols i a les generacions dels deixebles que escolten la Paraula de D\u00e9u i la posen en pr\u00e0ctica. L’Esperit, segons la promesa del Senyor, no es limita a confirmar la continu\u00eftat de l’Evangeli de Jes\u00fas, sin\u00f3 que il\u00b7lumina les profunditats sempre noves de la seua Revelaci\u00f3 i inspira les decisions necess\u00e0ries per a sostenir el cam\u00ed de l’Esgl\u00e9sia (cf. Jn 14,25-26; 15,26-27; 16,12-15). Per aix\u00f2 \u00e9s oport\u00fa que el nostre cam\u00ed de construcci\u00f3 d’una Esgl\u00e9sia sinodal s’inspire en dues \u201cimatges\u201d de l’Escriptura. Una emergeix en la representaci\u00f3 de la \u201cescena comunit\u00e0ria\u201d, que acompanya constantment el cam\u00ed de l’evangelitzaci\u00f3; l’altra es refereix a l’experi\u00e8ncia de l’Esperit en la qual Pere i la comunitat primitiva reconeixen el risc de posar l\u00edmits injustificats a la coparticipaci\u00f3 de la fe. L’experi\u00e8ncia sinodal del caminar junts, seguint les petjades del Senyor i en l’obedi\u00e8ncia a l’Esperit, podr\u00e0 rebre una inspiraci\u00f3 decisiva de la meditaci\u00f3 d’aquests dos moments de la Revelaci\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n
Jes\u00fas, la multitut, els ap\u00f2stols<\/h1>\n
\u00a0<\/strong><\/p>\n\n- \n
\n- \n
\n- En la seua estructura fonamental, una escena origin\u00e0ria apareix com una constant de la manera en qu\u00e8 Jes\u00fas es revela al llarg de tot l’Evangeli, anunciant l’arribada del Regne de D\u00e9u. Els actors en joc s\u00f3n essencialment tres (m\u00e9s un). El primer, naturalment, \u00e9s Jes\u00fas, el protagonista absolut que pren la iniciativa, sembrant les paraules i els signes de l’arribada del Regne sense fer \u00abaccepci\u00f3 de persones\u00bb (Fets 10,34). De diverses maneres, Jes\u00fas es dirigeix amb especial atenci\u00f3 als que est\u00e1n \u201cseparats\u201d de D\u00e9u i als \u201cabandonats\u201d per la comunitat (els pecadors i els pobres, en el llenguatge evang\u00e8lic). Amb les seues paraules i les seues accions ofereix l’alliberament del mal i la conversi\u00f3 a l’esperan\u00e7a, en nom de D\u00e9u Pare i amb la for\u00e7a de l’Esperit No obstant aix\u00f2 la diversitat dels anomenats i de les respostes d’acolliment al Senyor, la caracter\u00edstica comuna \u00e9s que la fe emergeix sempre com a valoraci\u00f3 de la persona: la seua s\u00faplica \u00e9s escoltada, a la seua dificultat es d\u00f3na ajuda, la seua disponibilitat \u00e9s apreciada, la seua dignitat \u00e9s confirmada per la mirada de D\u00e9u i restitu\u00efda al reconeixement de la comunitat.<\/li>\n
- L’acci\u00f3 evangelitzadora i el missatge de salvaci\u00f3, en efecte, no serien comprensibles sense la constant obertura de Jes\u00fas a l’interlocutor m\u00e9s ampli possible, que els Evangelis indiquen com la multitud<\/em>, \u00e9s a dir el conjunt de persones que el segueixen al llarg del cam\u00ed, i a vegades fins i tot van darrere d’Ell en l’esperan\u00e7a d’un signe i d’una paraula de salvaci\u00f3: heus ac\u00ed el segon actor de l’escena de la Revelaci\u00f3. L’anunci evang\u00e8lic no es dirigeix nom\u00e9s a pocs il\u00b7luminats o triats. L’interlocutor de Jes\u00fas \u00e9s \u201cel poble\u201d de la vida comuna, un \u201cqualsevol\u201d de la condici\u00f3 humana, que Ell posa directament en contacte amb el do de D\u00e9u i l’anomenada a la salvaci\u00f3. D’una manera que sorpr\u00e8n i a vegades escandalitza als testimonis, Jes\u00fas accepta com a interlocutors a tots aquells que formen part de la multitud: escolta les apassionades queixes de la dona cananea (Mt 15,21-28), que no pot acceptar ser exclosa de la benedicci\u00f3 que Ell porta amb si; dialoga amb la Samaritana (Jn 4, 1-42), no obstant aix\u00f2 la seua condici\u00f3 de dona compromesa social i religiosament; demana l’acte de fe lliure i agra\u00eft del cec de naixement (Jn 9), que la religi\u00f3 oficial havia excl\u00f2s del per\u00edmetre de la gr\u00e0cia.<\/li>\n
- Alguns segueixen m\u00e9s expl\u00edcitament a Jes\u00fas, experimentant la fidelitat del discipulat, mentre a uns altres se’ls convida a tornar a la seua vida ordin\u00e0ria: tots, no obstant aix\u00f2, donen testimoniatge de la for\u00e7a de la fe que els ha salvat (Mt 15,28). Entre els quals segueixen a Jes\u00fas destaca la figura dels ap\u00f2stols que Ell mateix crida des del comen\u00e7ament, destinant-los a la qualificada mediaci\u00f3 en la relaci\u00f3 de la multitud amb la Revelaci\u00f3 i amb l’arribada del Regne de D\u00e9u. L’ingr\u00e9s en l’escena d’aquest tercer actor no t\u00e9 lloc gr\u00e0cies a una curaci\u00f3 o a una conversi\u00f3, sin\u00f3 que coincideix amb la crida de Jes\u00fas. L’elecci\u00f3 dels ap\u00f2stols no \u00e9s el privilegi d’una posici\u00f3 exclusiva de poder i de separaci\u00f3, sin\u00f3 la gr\u00e0cia d’un ministeri inclusiu de benedicci\u00f3 i de comuni\u00f3. Gr\u00e0cies al do de l’Esperit del Senyor ressuscitat, ells han de custodiar el lloc que ocupa Jes\u00fas, sense substituir-lo: no per a posar filtres a la seua pres\u00e8ncia, sin\u00f3 perqu\u00e8 siga m\u00e9s f\u00e0cil trobar-ho.<\/li>\n
- Jes\u00fas, la multitud en la seua varietat, els ap\u00f2stols: heus ac\u00ed la imatge i el misteri que ha de ser contemplat i aprofundit cont\u00ednuament perqu\u00e8 l’Esgl\u00e9sia arribe a ser sempre m\u00e9s all\u00f2 que \u00e9s. Cap dels tres actors pot sortir de l’escena. Si falta Jes\u00fas i en el seu lloc se situa un altre, l’Esgl\u00e9sia es transforma en un contracte entre els ap\u00f2stols i la multitud, el di\u00e0leg de la qual acabar\u00e0 per seguir els interessos del joc pol\u00edtic. Sense els ap\u00f2stols, autoritzats per Jes\u00fas i instru\u00efts per l’Esperit, el vincle amb la veritat evang\u00e8lica s’interromp i la multitud queda exposada a un mite o a una ideologia sobre Jes\u00fas, ja siga que l’accepte o que el rebutge. Sense la multitud, la relaci\u00f3 dels ap\u00f2stols amb Jes\u00fas es corromp en una forma sect\u00e0ria i autoreferencial de la religi\u00f3 i l’evangelitzaci\u00f3 perd llavors la seua llum, que prov\u00e9 nom\u00e9s de D\u00e9u, el qual es revela directament a cadascun, oferint-li la seua salvaci\u00f3.<\/li>\n
- A m\u00e9s existeix un altre actor \u201cque s’agrega\u201d, l’antagonista, que introdueix en l’escena la separaci\u00f3 diab\u00f2lica dels altres tres. Davant la desconcertant perspectiva de la creu, hi ha deixebles que s’allunyen i gent que canvia d’humor. La ins\u00eddia que divideix \u2013 i per tant contrasta un cam\u00ed com\u00fa \u2013 es manifesta indiferentment en les formes del rigorisme religi\u00f3s, de la intimaci\u00f3 moral que es presenta m\u00e9s exigent que la de Jes\u00fas, i de la seducci\u00f3 d’una saviesa pol\u00edtica mundana que pret\u00e9n ser m\u00e9s efica\u00e7 que el discerniment d’esperits. Per a eludir els enganys del \u201cquart actor\u201d \u00e9s necess\u00e0ria una conversi\u00f3 cont\u00ednua. Referent a aix\u00f2 resulta emblem\u00e0tic l’episodi del centuri\u00f3 Corneli (Fets 10), antecedent d’aquell \u201cconcili\u201d de Jerusalem (Fets 15), que constitueix una refer\u00e8ncia crucial per a una Esgl\u00e9sia<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n
![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/santa-sede-300x300.png\")
<\/p>\n