{"id":1677,"date":"2021-11-27T16:02:34","date_gmt":"2021-11-27T15:02:34","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=1677"},"modified":"2021-12-17T19:44:48","modified_gmt":"2021-12-17T18:44:48","slug":"ara-es-el-moment","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2021\/11\/27\/ara-es-el-moment\/","title":{"rendered":"ARA \u00c9S EL MOMENT!"},"content":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0<\/strong>Per primera vegada en la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia, la responsabilitat de la seua tasca, de la seua pres\u00e8ncia i de la seua organitzaci\u00f3 s’ha posat en mans de tots. Se’ns fa corresponsables d’aquesta fr\u00e0gil criatura; no sabem si bastar\u00e0 amb meres vacunes o simples vitamines o per contra necessitar\u00e0 d’una bolcada radical perqu\u00e8 la tradici\u00f3 de Jes\u00fas siga contempor\u00e0nia, i arribe en odres nous. No sabem el resultat de la convocat\u00f2ria per\u00f2 sabem que “l’escolta \u00e9s el m\u00e8tode, el discerniment \u00e9s l’objectiu, la participaci\u00f3 \u00e9s el cam\u00ed” . I tamb\u00e9 sabem d’on i de qui v\u00e9nen els bloquejos, les resist\u00e8ncies i els rebutjos.<\/p>\n

Escoltar i ser escoltats \u00e9s l’imperatiu de la nostra \u00e8poca, \u00e9s un dret que no est\u00e0 sotm\u00e9s a la condici\u00f3 social, pol\u00edtica o religiosa, i \u00e9s una obligaci\u00f3 de l’exercici de ciutadania en el nostre temps. L’escolta ha transformat l’exercici del poder: no hi ha autoritat sense escolta i no hi ha poder sense participaci\u00f3. Aquest imperatiu ha revolucionat el m\u00f3n de la pol\u00edtica i el seu resultat ha sigut l’aprofundiment de la democr\u00e0cia que es legitima en l’escolta, la decisi\u00f3 i la consulta permanent. El mateix imperatiu ha revolucionat el m\u00f3n familiar, fins a exigir la igualtat de tracte entre els seus c\u00f2njuges i la participaci\u00f3 dels fills\/es en les decisions que els afecten. De la mateixa manera, ha transformat l’educaci\u00f3 i ha convertit les escoles en espais de col\u00b7laboraci\u00f3 entre mestres i alumnes. Aquest signe dels temps ha revolucionat totes les relacions socials: ha aconseguit que la pol\u00edtica estime la governan\u00e7a per a la presa de decisions, ha aconseguit que les parelles s’alliberen del patriarcalisme i del masclisme, i l’educaci\u00f3 siga una tasca compartida. En el moment actual, totes les organitzacions socials estan cridades a passar del model de relacions desiguals, per superioritat i subordinaci\u00f3, a la l\u00f2gica de la reciprocitat, construcci\u00f3 de consensos i creaci\u00f3 d’aliances.<\/p>\n

No pot sorprendre, doncs, que l’imperatiu de la participaci\u00f3 -escolta, di\u00e0leg, decisi\u00f3 conjunta- impregne l’univers religi\u00f3s i cride a les portes de les institucions eclesials; si el resultat en la pol\u00edtica es coneix com a democr\u00e0cia, en la fam\u00edlia com a corresponsabilitat, en l’educaci\u00f3 com a aprenentatge cooperatiu, i en la tradici\u00f3 cristiana es diu “sinodalitat” -caminar\u00a0junts- en refer\u00e8ncia a la manera de ser, sentir, organitzar-se dels primers cristians que van ser reconeguts, com diuen els Fets dels\u00a0Ap\u00f2stols: “els deixebles del cam\u00ed”.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’un llarg per\u00edode d’entendre’s com a instituci\u00f3 que concentra el poder en els jerarques i l’exerceix autorit\u00e0riament mirant les persones des de dalt, Francesc ha llan\u00e7at un SOS per a alliberar-se d’aquestes camises de for\u00e7a, regenerar i recrear un cos eclesi\u00e0stic tancat en si mateix amb la pretensi\u00f3, en paraules de la convocat\u00f2ria a “inspirar a la gent a somiar amb l’Esgl\u00e9sia que estem cridats a ser, fer florir les esperances de la gent, estimular la confian\u00e7a, embenar les ferides, teixir relacions noves i m\u00e9s profundes, aprendre els uns dels altres, construir ponts, il\u00b7luminar les ments, calfar els cors i vigoritzar les nostres mans per a la nostra missi\u00f3 comuna” (DP 32)<\/p>\n

Amb aquesta finalitat, ha convocat a tots els que vulguen involucrar-se en aquest cam\u00ed sinodal, amb especial invitaci\u00f3 a aquells que no han sigut escoltats, o les seues veus han sigut ignorades. Per aquesta ra\u00f3, Francesc adverteix que el proc\u00e9s sinodal portar\u00e0 moltes sorpreses. Potser no portaran sorpreses si les dones parlen i s\u00f3n escoltades, participen en decisions i en l’execuci\u00f3? Ja ho estan aconseguint en la pol\u00edtica, en la investigaci\u00f3, en les universitats, en les empreses, en els moviments socials. Portar\u00e0 sorpresa a les Esgl\u00e9sies, si es derroquen els murs entre laics, sacerdots, religiosos, te\u00f2legs i bisbes, de manera que tots prenguen la paraula, i no existisquen els que s\u00f3n redu\u00efts a simples executants de les decisions d’uns altres. La sorpresa est\u00e0 servida, si parlen els que es van allunyar, els que no van ser escoltats, els que no han tingut veu, els que no van poder construir els seus ideals a l’Esgl\u00e9sia, ja no es tracta nom\u00e9s d’escoltar sin\u00f3 d’admirar la fe dels altres i de trobar junts nous llocs, llenguatges, s\u00edmbols i pr\u00e0ctiques per a celebrar la mem\u00f2ria de Jes\u00fas; lluny de monsenyors, excel\u00b7l\u00e8ncies i emin\u00e8ncies, ens bastar\u00e0 a tots el t\u00edtol de germans. I entendrem que la santedat de D\u00e9u, en r\u00e8gim cristi\u00e0, est\u00e0 en el “Tenia fam i em vau donar menjar, tenia set i em vau donar beure …”<\/p>\n

La revoluci\u00f3 s’endevina tan sorprenent i radical que se li atribueix a l’Esperit que camina present pels camins de la humanitat. “Un esdeveniment de l’Esperit” que est\u00e0 suscitant bloquejos i rebutjos per part dels qui prefereixen el refugi de l’individualisme, l’espiritualisme o el dogmatisme. Els qui tenen por de desestabilitzar les institucions, per la in\u00e8rcia a conservar el que “sempre s’ha fet aix\u00ed”, o per les sospites que no servir\u00e0 de res. Els qui conviden a la mera cooperaci\u00f3 i a auxiliar els qui es senten propietaris de l’Esgl\u00e9sia i emfatitzen el valor de l’ordenaci\u00f3 sacerdotal per damunt del baptisme. Els qui creuen que el patriarcalisme, que discrimina la dona, ve de Jes\u00fas; els que s’atrinxeren i no accepten que l’Esperit camina per les costures del temps; els qui consideren que D\u00e9u no ent\u00e9n les oracions en valenci\u00e0.<\/p>\n

La convocat\u00f2ria \u00e9s una mica m\u00e9s que un sondeig o una consulta ocasional, \u00e9s el comen\u00e7ament d’alguna cosa que necessitar\u00e0 molt temps, per\u00f2 l’essencial \u00e9s iniciar processos que acaben regenerant la vida comunit\u00e0ria i el nosaltres hum\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Per primera vegada en la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia, la responsabilitat de la seua tasca, de la seua pres\u00e8ncia i de la seua organitzaci\u00f3 s’ha posat en mans de tots. Se’ns fa corresponsables d’aquesta fr\u00e0gil criatura; no sabem si bastar\u00e0 amb meres vacunes o simples vitamines o per contra necessitar\u00e0 d’una bolcada radical … Continuar llegint “ARA \u00c9S EL MOMENT!”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-1677","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-editorials-de-la-web"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1677","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1677"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1677\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1693,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1677\/revisions\/1693"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1677"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1677"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1677"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}