![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/VICENT.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Vicent F. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte<\/em><\/p>\n La persona somiadora est\u00e0 oberta a la construcci\u00f3 de nous horitzons i descobreix camins que la poden conduir a viure noves realitats, superacions, canvis i esperances.<\/p>\n No es tracta de ser constructors de fantasies i s\u00ed de ser persones preocupades per aconseguir nous modes de vida que responguen a les situacions concretes que vivim en el moment, procurant preveure aquelles realitats que ens podrien facilitar respostes en el futur.<\/p>\n Viure sobre la corda fluixa exigeix un equilibri molt\u00a0fatig\u00f3s\u00a0que nom\u00e9s es resisteix si es creu en all\u00f2 a aconseguir per all\u00f2 que es lluita i per all\u00f2 que s\u00b4arrisca. En concret, la nostra Esgl\u00e9sia segueix ancorada en “m\u00e9s del mateix”. Els seus somnis, per les evid\u00e8ncies que constatem, serien tornar a ressorgir el “nacional catolicisme”, donant mostres de trobar-se inc\u00f2moda a les fronteres de la societat i als nostres carrers, S’esfor\u00e7a a posar tota la seua obstinaci\u00f3 en lit\u00fargies i rituals d’antany, canviant alguna forma, per\u00f2 amb el mateix fons. Se sent c\u00f2moda formulant i alimentant cerimonials sacramentals, jubileus i devocions. El carrer, sembla que li ve gran i, per aix\u00f2, es refugia en q\u00fcestions\u00a0ritualistes i lit\u00fargiques.<\/p>\n Malauradament, la nostra societat, sembla que tampoc marxa molt lluny, perqu\u00e8 no deixa de buscar amb esquemes d’antany, des de vells esquemes pol\u00edtics que no saben respondre a les necessitats i a les exig\u00e8ncies de la societat actual, amb mentalitat i viv\u00e8ncies diferents a les dels temps en qu\u00e8 els esquemes pol\u00edtics es van construir. Continuem insistint en ells, potser, perqu\u00e8 no ens atrevim a ser constructors de noves estrat\u00e8gies per a noves maneres de societat.<\/p>\n I en tota aquesta situaci\u00f3 sembla que els ideals no serveixen, no entusiasmen i, potser, no es vol pagar el cost d’entrar en la tasca de proporcionar “odres nous a vi nou”.<\/p>\n Coneixem els esquemes i les tend\u00e8ncies sobre les quals es mouen les pol\u00edtiques i les religions, i sembla que per a elles no passa el temps i, encara que amb justificacions, se’ns demana continuar marcant el pas, encara que aquest ritme se’ns fa\u00e7a pesat i avorrit.<\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que necessitem somiadors creatius, que creguen en la factibilitat d’all\u00f2 que es somia i es posen en acci\u00f3, sense dilatacions i sense esperar a que tots els altres s’entusiasmen per all\u00f2 somniat.<\/p>\n Avui, vivim el gran defecte i la greu contradicci\u00f3 existencial que valorem la democr\u00e0cia, sistema participatiu, per\u00f2 la veu del poble est\u00e0 bastant af\u00f2nica, no es deixa sentir. No hi ha temps a esperar que passe l’afonia, perqu\u00e8 els somnis seran els que podran crear remeis per a buidar eixos nassos i eixes goles apagades i tapades.<\/p>\n La societat anomenar\u00e0 liders i les religions profetes a eixos somiadors capa\u00e7os d’anunciar una nova vida als caiguts i abatuts, desil\u00b7lusionats i desenganyats de tants sermons i de tants m\u00edtings pronunciats sense comprom\u00eds ni exig\u00e8ncia per complir la paraula. No podem continuar mantenint que siga possible fer sermons i m\u00edtings sense comprometre’s a dur a terme all\u00f2 que s’anuncia i amb la pretensi\u00f3 de guanyar adeptes i submisos, fent peons del sistema i de la religiositat.<\/p>\n Somiem, siguem creatius, creguem en la factibilitat dels nostres somnis i posem-nos en acci\u00f3, sense esperar que ens “compren” el somni sin\u00f3 treballant per a desenvolupar-los i fer part\u00edcips als altres de la seua consecuci\u00f3. Somiem i posem-nos a construir una societat i una nova Esgl\u00e9sia que ens done a un D\u00e9u gens poder\u00f3s i s\u00ed molt amor\u00f3s, que li fa mal tot sofriment i s’ofereix a ser pe\u00f3 en la consecuci\u00f3 d’una conviv\u00e8ncia d’iguals i participatius.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vicent F. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte La persona somiadora est\u00e0 oberta a la construcci\u00f3 de nous horitzons i descobreix camins que la poden conduir a viure noves realitats, superacions, canvis i esperances. No es tracta de ser constructors de fantasies i s\u00ed de ser persones preocupades per aconseguir nous modes … Continuar llegint “SOMNIADORS”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1745","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1745","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1745"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1745\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1747,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1745\/revisions\/1747"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1745"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1745"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1745"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nSegurament, tots anhelem una societat i una Esgl\u00e9sia din\u00e0mica, inquieta i compromesa, capa\u00e7 de prendre iniciatives i disposada a jugar-se-la per construir estats de vida en pau, oberta a tots i facilitadora d’integraci\u00f3 i d’humanitat; no obstant aix\u00f2, sembla que ens ven\u00e7 el conservadorisme, ens domina la letargia i el fet de mantenir el somni en el desig i no tant des d’una acci\u00f3 transformadora.<\/p>\n
\nEls emprenedors no s\u00f3n bojos ni malalts sin\u00f3 generadors de nous horitzons i somiadors de noves realitats.<\/p>\n