![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Santiago-Agrelo.jpg\")
Santiago Agrelo, Arquebisbe em\u00e8rit de T\u00e0nger, torn\u00e0 a les seues terres al maig del 2019, tanmateix, el seu pensament i el seu cor continuen al costat del patiment de tots aquells que, des de la seua mis\u00e8ria, lluiten per arribar a una societat on trobar la possibilitat d\u00b4una vida amb dignitat. Molt sovint reflexiona sobre aquesta vergonya social i ens deixa, per a pensar, coses com aquesta:<\/em><\/p>\nVa succeir en la nostra abs\u00e8ncia:
\nDel 2 de febrer de 2022: \u00abUn mort i un evacuat en afonar-se una pastera amb 50 persones a Fuerteventura\u00bb.
\nDel 2 de febrer de 2022: \u00abTurquia denuncia la mort de 12 emigrants expulsats per Gr\u00e8cia\u00bb.
\nDe l’1 de febrer de 2022: \u00abMoren cremats al Marroc una emigrant nigeriana i els seus tres fills\u00bb.<\/p>\n
Aquestes que acabes de llegir, ni tan sols s\u00f3n not\u00edcies! S\u00f3n freds comunicats d’Ag\u00e8ncia, entenga’s d’entitat-m\u00e0quina, d’entitat-robot, d’entitat sense sang, sense cos, sense \u00e0nima. En aqueixa m\u00e0quina d’expedir comunicats, tot queda redu\u00eft a nombre, a quantitat, a refer\u00e8ncia sense sang, sense cos, sense \u00e0nima.<\/p>\n
La m\u00e0quina ignora les persones, els seus noms, les seues ferides, les seues pors, les seues esperancen, les seues hist\u00f2ries, i tot ho soterra sota articles indeterminats i xifres de computadora: un mort, un evacuat, una emigrant, dotze emigrants, tres fills d’una emigrant\u2026<\/p>\n
La m\u00e0quina no diu: \u201cAc\u00ed estic\u201d, ni tan sols s’atreveix a suggerir un: \u201cAc\u00ed estan\u201d. La m\u00e0quina sols comunica el que hi hagu\u00e9, el que hi ha: cad\u00e0vers a comptar, xifres a donar, formularis a emplenar.<\/p>\n
Per\u00f2 aquella mare que va sobreviure una setmana als seus tres fills carbonitzats, aquell jove al qual van recollir mort, potser de fam i set, potser de fred, potser ofegat \u2013la m\u00e0quina no ho diu-, aquelles dotze persones que van ser despullades de les seues robes d’abric i abandonades a l’hivern perqu\u00e8 l’hivern les matara, tots ells van cridar a la nostra porta un angoixat \u201cac\u00ed estic\u201d: tots van cridar davant de nosaltres la seua necessitat, la seua indig\u00e8ncia, el seu nom, la seua condici\u00f3 de germans…<\/p>\n
I els qui hav\u00edem de respondre amb el nostre \u201cac\u00ed estic\u201d, call\u00e0rem, fing\u00edrem no haver escoltat, o ens digu\u00e9rem els uns als altres que aquella no era hora de cridar, que aquell no era lloc per a cridar, que no era la manera de trucar a la nostra porta. I era el Senyor qui cirdava! I va ser al Senyor a qui crem\u00e0rem viu! I va ser al Senyor a qui ofeg\u00e0rem en la mar! I va ser al Senyor a qui rob\u00e0rem l’abric i abandon\u00e0rem perqu\u00e8 l’hivern el matara de fred!<\/p>\n
\u201cAc\u00ed estic\u201d<\/strong> La fe suposa sempre un: \u201cac\u00ed estic\u201d, que D\u00e9u diu a l’home, i que l’home diu a D\u00e9u.<\/p>\n Siga que ho diga D\u00e9u a l’home, siga que ho diga l’home a D\u00e9u, aqueix \u201cac\u00ed estic\u201d t\u00e9 la seua ra\u00f3 de ser: \u201cAc\u00ed estic per tu\u201d. I t\u00e9 la seua finalitat: \u201cAc\u00ed estic per a tu\u201d.<\/p>\n Si \u00e9s l’home qui li diu al Senyor: \u201cac\u00ed estic\u201d, s’ent\u00e9n que li est\u00e0 dient: \u201cmana’m\u201d; li est\u00e0 dient: \u201cparla, Senyor, que el teu serf escolta\u201d; li est\u00e0 dient: \u201cfa\u00e7a’s en mi segons la teua paraula\u201d; li est\u00e0 dient: \u201cqu\u00e8 vols que fa\u00e7a?\u201d<\/p>\n Per\u00f2 al mateix temps que diu \u201cac\u00ed estic\u201d, el creient intueix que hi ha un abisme obert entre ell i D\u00e9u.<\/p>\n Llavors, des del profund del propi jo, s’obri cam\u00ed fins als llavis la confessi\u00f3 del que l’home \u00e9s als ulls de D\u00e9u: \u201cAi de mi, estic perdut! Jo, home de llavis impurs, que habite enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls al Rei i Senyor dels ex\u00e8rcits\u201d; confessi\u00f3 que necessite fer cada dia amb les paraules de Sim\u00f3n: \u201cAparta’t de mi, Senyor, que soc un pecador\u201d.<\/p>\n Entre aqueix: \u201cAi de mi!\u201d, aqueix \u201caparta’t de mi\u201d, i el \u201cac\u00ed estic\u201d que han de pronunciar el profeta i el deixeble, la fe percep sempre un \u201cno temes\u201d, un \u201cno tingues por\u201d, que porten aparellats una purificaci\u00f3 dels nostres llavis impurs, un acostament de D\u00e9u a la nostra feblesa, una gr\u00e0cia, una mirada acollidora, la declaraci\u00f3 d’una missi\u00f3.<\/p>\n En realitat, profetes i deixebles nom\u00e9s som aprenents de Jes\u00fas, aprenents del Fill, que, entrant en el m\u00f3n, diu al Pare: \u201cAc\u00ed estic, oh D\u00e9u, per a fer la teua voluntat.\u201d<\/p>\n De la m\u00e0 de Jes\u00fas, entrem a l’escola on aprenem a ser fills de D\u00e9u.<\/p>\n Amb Jes\u00fas, l’Esgl\u00e9sia diu: \u201cAc\u00ed estic\u201d, i, amb Jes\u00fas, com Jes\u00fas, \u00e9s enviada a evangelitzar els pobres. Amb Jes\u00fas diem: \u201cAc\u00ed estic\u201d, i, amb Jes\u00fas, com Jes\u00fas, ens fem obrers en el regne de D\u00e9u, testimonis de la fidelitat de D\u00e9u, sagraments de la seua miseric\u00f2rdia, evangeli per als pobres.<\/p>\n El diumenge i la seua eucaristia se’ns tornen aix\u00ed escola de fills de D\u00e9u, de profetes de l’Alt\u00edssim, de deixebles de Crist Jes\u00fas.<\/p>\n Per\u00f2 el goig ser\u00e9 del nostre diumenge, de la nostra eucaristia, una vegada i una altra \u00e9s travessat per la viol\u00e8ncia atro\u00e7 que pateixen els pobres: obliguem una mare, amb els seus tres xiquets, a acollir-se del fred sota una tenda de pl\u00e0stic; ajusticiem dotze innocents abandonant-los en una cambra de congelar; espentem a una travessia cap a la mort milers de persones a la recerca de futur.<\/p>\n D\u00e9u meu, per qu\u00e8 la crueltat calciga el que l’amor havia d’abra\u00e7ar? Per qu\u00e8 odiem els pobres? Per qu\u00e8 t’odiem, Senyor?<\/p>\n En el nostre diumenge, en la nostra Eucaristia, a l’escola on els fills de D\u00e9u aprenem a estimar, all\u00ed, amb Jes\u00fas, aprenem a dir \u201cAc\u00ed estic\u201d.<\/p>\n Li ho diem a D\u00e9u; li ho diem als pobres: \u201cAc\u00ed estic\u201d.<\/p>\n Feli\u00e7 comuni\u00f3 amb Crist Jes\u00fas.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Santiago Agrelo, Arquebisbe em\u00e8rit de T\u00e0nger, torn\u00e0 a les seues terres al maig del 2019, tanmateix, el seu pensament i el seu cor continuen al costat del patiment de tots aquells que, des de la seua mis\u00e8ria, lluiten per arribar a una societat on trobar la possibilitat d\u00b4una vida amb dignitat. Molt sovint reflexiona … Continuar llegint “NO \u00c9REM ALL\u00cd”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1751","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1751","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1751"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1751\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1752,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1751\/revisions\/1752"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1751"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1751"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1751"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong>
\nLa fe en el D\u00e9u d\u00b4Abraham, d’Isaac i de Jacob, la fe en el D\u00e9u de Jes\u00fas de Natzaret, suposa sempre una relaci\u00f3 personal entre D\u00e9u i el creient: una pres\u00e8ncia de D\u00e9u a l’home, una pres\u00e8ncia de l’home a D\u00e9u.<\/p>\n