{"id":1796,"date":"2022-02-21T20:08:35","date_gmt":"2022-02-21T19:08:35","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=1796"},"modified":"2022-02-21T20:08:35","modified_gmt":"2022-02-21T19:08:35","slug":"al-voltant-dels-abusos-a-menors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2022\/02\/21\/al-voltant-dels-abusos-a-menors\/","title":{"rendered":"AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-1018 aligncenter\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"300\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0<\/em><\/p>\n<p>Aquestes reflexions es presentaran en sis lliuraments.<\/p>\n<p><strong>I.- Delictes, abusos i just\u00edcies.<\/strong> II. La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l&#8217;ab\u00fas IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del malfactor. V- Efectes i danys col\u00b7laterals.VI. Reptes a les Esgl\u00e9sies.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><strong>DELICTES ABUSOS I JUST\u00cdCIES<\/strong><\/p>\n<p>Sost\u00e9 <strong>Chantal Maillard<\/strong> en <em>\u201cLa compassi\u00f3 dif\u00edcil\u201d<\/em> (2019) que en els fets\u00a0 monstruosos s&#8217;oculta alguna cosa que no entenem. I nom\u00e9s situant-se fora dels c\u00e9rcols es compr\u00e9n la naturalesa de l&#8217;hum\u00e0 i s&#8217;obrin nous enfocaments. Mentre es desenvolupa el c\u00e9rcol de la indignaci\u00f3 ciutadana, de la confrontaci\u00f3 institucional, de les declaracions morals i de la brutal exposici\u00f3 dels fets, convindria trobar els marcs adequats per a pensar i accionar els abusos. Cap ra\u00f3 pot justificar un comportament abusiu, per\u00f2 cap racionalitat pot construir-se sobre arguments demag\u00f2gics i danys col\u00b7laterals. Practicar la racionalitat \u00e9s una obligaci\u00f3 indefugible de just\u00edcia social, pol\u00edtica, cultural i religiosa, que no pot reduir-se a relatar els fets.<!--more--><\/p>\n<p>En els abusos i viol\u00e8ncies a persones menors concorren quatre esferes de just\u00edcia: comportaments delictius que transgredeixen la llei, conductes immorals que lesionen la consci\u00e8ncia, patologies individuals amb trastorn psicol\u00f2gic, i indicis d&#8217;una societat pat\u00f2gena. Al delinq\u00fcent se&#8217;l castiga, a l&#8217;immoral se&#8217;l corregeix, al malalt se&#8217;l cura i al pertorbador se&#8217;l redueix. Les compet\u00e8ncies del jutge, l&#8217;humanista, el metge i el pol\u00edtic han de ser conjuntades i rigorosament respectades per a evitar que la just\u00edcia siga merament punitiva, que la moralitat genere moralisme, que la just\u00edcia sanit\u00e0ria castigue el malalt i la just\u00edcia social ignore les condicions estructurals de la seua producci\u00f3.<\/p>\n<p><strong><em>Esfera penal<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Correspon a l&#8217;esfera penal jutjar els abusos com a conductes criminals, establir l&#8217;\u00edndole del delicte, determinar els danys causats, sospesar els seus motius, aplicar la sent\u00e8ncia segons la legislaci\u00f3 adequada; nom\u00e9s el dictamen del jutge constitueix a alg\u00fa en agredit o agressor, en v\u00edctima o culpable. Cap ciutad\u00e0, siga com siga la seua condici\u00f3 \u2013solter o casat\u2013, el seu estatus \u2013mestre o sacerdot\u2013, les seues creences \u2013religioses o atees\u2013, la seua edat \u2013menors o majors\u2013, pot sostraure&#8217;s al sistema penal. En l&#8217;Estat de dret ha de ser suficient presentar la den\u00fancia davant el Ministeri Fiscal, sense necessitat de registres period\u00edstics ni comissions especials. Reforce&#8217;s la Judicatura, si la grand\u00e0ria del desafiament ho requereix. Per\u00f2 evite&#8217;s judicis paral\u00b7lels, que instal\u00b7len la sospita i la desconfian\u00e7a en les relacions socials. Un judici just amb seguretat jur\u00eddica no se li ha de negar a ning\u00fa, ni tan sols a aquells capellans i religiosos que uns consideren maldestrament sagrats i altres, irreparablement malvats. Francisco afirma amb rotunditat davant els abusos comesos en el m\u00f3n eclesi\u00e0stic: \u201ccorrespon portar a la just\u00edcia a qualsevol que haja com\u00e9s tals crims i mai intentar encobrir o subestimar cap cas\u201d. Si els abusos sexuals mereixen ser jutjats no ho s\u00f3n per la condici\u00f3 del subjecte \u2013clergat o laic, educador o militar, nacional o estranger\u2013, sin\u00f3 per ser delicte tant si ho s\u00f3n en el s\u00ed de les esgl\u00e9sies com en les fam\u00edlies, en les escoles, en l&#8217;ex\u00e8rcit, en l&#8217;esport, en les administracions. Els legisladors tindran temps per a aconseguir una bona llei; els eclesi\u00e0stics es dedicaran a aconseguir espais alliberats d&#8217;abusos i viol\u00e8ncies; i els tribunals de just\u00edcia a garantir judicis justos lliures de criteris morals, confessionals i ideol\u00f2gics. I si finalment la sobirania popular decideix crear comissions sobre aquest tema, podran servir, sens dubte, per a crear una societat sense abusos, en qualsevol espai i en qualsevol sector, per\u00f2 no podran garantir la seguretat jur\u00eddica.<\/p>\n<p>D&#8217;aquesta manera, s&#8217;evitaran els danys irreparables, que no es va saber evitar en el m\u00e9s espectacular dels judicis conegut com el cas <em>&#8220;Romanones&#8221;.<\/em> Una gossada medi\u00e0tica va sotmetre uns capellans al menyspreu p\u00fablic i condemna &#8220;in misericorde&#8221;. Despr\u00e9s d&#8217;una sent\u00e8ncia absolut\u00f2ria va haver-hi un sonor silenci medi\u00e0tic, i fins i tot el Papa, que els havia susp\u00e9s en el seu ministeri, va haver de recon\u00e9ixer el seu error de manera privada; per\u00f2 el mal ja era irreversible.<\/p>\n<p><strong>\u00a0<em>Esfera moral<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Sost\u00e9\u00a0<strong>Amartya\u00a0Sen<\/strong>\u00a0en <em>Idea de la Just\u00edcia<\/em> (2010) que la protecci\u00f3 i la defensa dels subjectes fr\u00e0gils \u00e9s l&#8217;\u00edndex m\u00e9s acreditat de l&#8217;\u00e8tica personal i col\u00b7lectiva per la qual cosa qualsevol persona en qualsevol part del m\u00f3n, amb independ\u00e8ncia de la seua ciutadania, resid\u00e8ncia, ra\u00e7a, classe, edat, comunitat, estat f\u00edsic, mental o social ha de ser respectada la seua dignitat i reconeguts els seus drets. <strong>Salvador Giner<\/strong> en <em>L&#8217;origen de la moral<\/em> (2017) ha parlat de &#8220;\u00e8tica evidencial&#8221; per a significar els valors, conviccions i conquestes hist\u00f2riques en ra\u00f3 de la seua autoritat interna, m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;interpretacions, condicionalitats i manipulacions. Fereixen i ofenen, sense cap mena de reserves, les viol\u00e8ncies sexuals a persones menors; fereix i of\u00e9n el domini i humiliaci\u00f3 del maltractament infantojuvenil. D&#8217;aquesta \u00e8tica\u00a0evidencial\u00a0es desplega, com ha mostrat\u00a0<strong>Norbert\u00a0El\u00edas<\/strong> en <em>El proc\u00e9s de civilitzaci\u00f3<\/em>, el sorgiment gradual d&#8217;una xarxa de convencions, drets humans, bons modals, normes de conviv\u00e8ncia, a trav\u00e9s de processos\u00a0civilitzatoris\u00a0i simult\u00e0niament, a trav\u00e9s de processos &#8220;descivilitzatoris&#8221;. S\u00f3n conquestes guanyades i no concedides a trav\u00e9s d&#8217;un proc\u00e9s hist\u00f2ric lent i tortu\u00f3s fins a aconseguir, com observa l&#8217;historiador de la inf\u00e0ncia\u00a0<strong>Philippe\u00a0\u00c0ries<\/strong>, <em>en El xiquet i la vida familiar en l&#8217;antic r\u00e8gim<\/em>. (1992) que la societat \u201cest\u00e0 obsessionada amb els problemes f\u00edsics, morals i sexuals de la inf\u00e0ncia\u201d<\/p>\n<p>A aquesta moralitat, personal i col\u00b7lectiva, li sobren declaracions abstractes del <em>\u201cJa n&#8217;hi ha prou! Mai m\u00e9s!\u201d<\/em>, que nom\u00e9s aconsegueixen distribuir l&#8217;espai social entre \u201cnosaltres\u201d -els nets i purs-, i els \u201caltres\u201d -d&#8217;un sol \u00fas i malfactors. Li sobren severes propostes i quadres disciplinaris que segons denuncia <strong>Rafael Chirbes<\/strong> en <em>Diaris<\/em> (2021) \u201ccapacitava els xiquets per a acabar sent implacables patrons, obrers infatigables, colons tossuts, militars despietats\u201d I li falta el consell evangeli: \u201cqui estiga net tire la primera pedra\u201d o el savi advertiment de <strong>Walter Benjamin<\/strong> en <em>Il\u00b7luminacions II<\/em>: \u201cTot home, el millor, igual que el m\u00e9s miserable porta amb s\u00ed un misteri que, de ser conegut, el faria odi\u00f3s a tots els altres\u201d.<\/p>\n<p>\u00c9s en la construcci\u00f3 de la dec\u00e8ncia col\u00b7lectiva, on tenen un paper decisiu els mitjans de comunicaci\u00f3, la literatura, el cinema, el teatre i les xarxes socials; unes vegades practicant la sanci\u00f3 social i la vigil\u00e0ncia col\u00b7lectiva, unes altres exercint la pedagogia social que popularitza la llibertat enfront de la submissi\u00f3, la fidelitat enfront de la tra\u00efci\u00f3, la reciprocitat enfront de la mercantilitzaci\u00f3, el consentiment enfront de la possessi\u00f3.<\/p>\n<p><strong>\u00a0<em>Esfera de la salut<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Aix\u00ed mateix, els abusos lesionen la salut personal i col\u00b7lectiva, el desenvolupament psicol\u00f2gic, familiar i professional, i generen trastorns org\u00e0nics i processos destructius en la persona agredida i en l&#8217;agressor. \u201cEl meu fill no dorm, t\u00e9 insomnis, no vol eixir de casa, desconfia de tot aquell que se li acosta\u201d. Ho reconeixia igualment un abusador que sol\u00b7licita per a ell tractament psiqui\u00e0tric davant els seus constants pensaments su\u00efcides. Estem, doncs, en el camp de la salut individual f\u00edsica, org\u00e0nica i mental, perduda en el cas de l&#8217;abusador o arrabassada en l&#8217;abusat. Aquesta just\u00edcia est\u00e0 m\u00e9s prop de la cl\u00ednica que de la pres\u00f3, m\u00e9s prop de la malaltia que de la deliq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n<p>La salut col\u00b7lectiva, per part seua, requereix contextos preventius, assistencials, habilitadors i inclusius. En la seua creaci\u00f3 participen decididament les iniciatives socials i la responsabilitat p\u00fablica, orientades a reduir la vulnerabilitat i enfortir les relacions familiars, afectives, comunit\u00e0ries que mai s&#8217;aconsegueixen amb la institucionalitzaci\u00f3 de les mancances i l\u00b4asilament del menor. La nova vulnerabilitat dels menors reclama un altre model de serveis p\u00fablics ancorats en el territori, en la comunitat, en els pressupostos p\u00fablics i, sobretot, en l&#8217;empoderament de xiquets\/es, adolescents i j\u00f3vens perqu\u00e8 \u201ctroben el propi poder i l&#8217;energia pr\u00f2pia\u201d. L&#8217;empoderament de les persones menors no consent a ser identificades, indistintament com a \u201cmenors d&#8217;edat\u201d: les que no saben, no poden, no volen, no entenen, no estimen.<\/p>\n<p>No ajuda a una vida saludable enquistar-se en l&#8217;experi\u00e8ncia dolorosa i instal\u00b7lar-se en all\u00f2 que\u00a0<strong>Annie\u00a0Marquier<\/strong>\u00a0en <em>El poder de triar<\/em> (2015) ha anomenat \u201cestat de v\u00edctima\u201d, que construeix la seua identitat personal lligat al passat i les seues relacions socials des de les ferides. Com deia el Mestre\u00a0Eckhart\u00a0\u201cNom\u00e9s la m\u00e0 que esborra produeix llibertat\u201d.<\/p>\n<p><strong><em>Esfera sistem\u00e0tica<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Els abusos, agressions i viol\u00e8ncies s\u00f3n, aix\u00ed mateix, indicis d&#8217;una societat pat\u00f2gena i d&#8217;un determinat sistema dominat per l&#8217;individualisme possessiu, per la voluntat de domini, pel descarte dels m\u00e9s febles. La viol\u00e8ncia \u00e9s la met\u00e0stasi d&#8217;una societat nociva, que es reprodueix, s&#8217;est\u00e9n i contamina amb estranyes complicitats i xarxes corruptes. Les viol\u00e8ncies sexuals s\u00f3n inseparables dels abusos laborals, econ\u00f2mics, pol\u00edtics i religiosos. Un determinat tipus de fam\u00edlia, d&#8217;escola, d&#8217;esports o d&#8217;esgl\u00e9sies, s\u00f3n inductors de comportaments abusius per acci\u00f3 o omissi\u00f3. \u201cConstruir immunitat, &#8211; solia dir <strong>Roberto\u00a0Esp\u00f3sito<\/strong>\u00a0en <em>\u201cComunitat, immunitat, i\u00a0biopol\u00edtica&#8221;<\/em> (2009) &#8211; \u00e9s construir comunitat\u201d.<\/p>\n<p>La just\u00edcia sist\u00e8mica adverteix que una societat no ha de condemnar all\u00f2 que ella mateixa ha produ\u00eft, ni utilitzar els abusos sexuals per a assignar la crueltat als &#8220;altres&#8221; i la bondat a \u201cnosaltres\u201d, com va succeir amb l&#8217;heretge, el boig o l&#8217;homosexual, segons ha mostrat <strong>Arjun Appadurai<\/strong>\u00a0en <em>\u201cEl rebuig de les minories\u201d<\/em> (2006) i actualment es fa amb els menors migrants (MENES). Sobre aquesta \u201cfaceta fosca i amagada\u201d del mecanisme exculpatori s&#8217;ha constru\u00eft tamb\u00e9 l&#8217;ordre pol\u00edtic, fins i tot el que semblava m\u00e9s civilitzat\u201d, deia <strong>Thomas\u00a0SZASZ<\/strong>\u00a0en <em>La fabricaci\u00f3 de la bogeria <\/em>(2010)<\/p>\n<p>Les pol\u00edtiques antiabusos s\u00f3n insuficients sense pol\u00edtiques familiars, educatives, residencials, l\u00fadiques, participatives; la just\u00edcia sist\u00e8mica constreny a la vigil\u00e0ncia ciutadana, a l&#8217;enfortiment de la responsabilitat comunit\u00e0ria, a la implantaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques, a la transpar\u00e8ncia, i l&#8217;empoderament dels propis menors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0 Aquestes reflexions es presentaran en sis lliuraments. I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II. La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l&#8217;ab\u00fas &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2022\/02\/21\/al-voltant-dels-abusos-a-menors\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1796","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1796","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1796"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1796\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1799,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1796\/revisions\/1799"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1796"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1796"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1796"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}