![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0<\/em><\/p>\n I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II. La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor.<\/strong> III- La construcci\u00f3 social i cultural de l’ab\u00fas IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del malfactor. V- Efectes i danys col\u00b7laterals.VI. Reptes a les Esgl\u00e9sies.<\/p>\n LA CONSTRUCCI\u00d3 SOCIAL I CULTURAL DEL MENOR<\/strong><\/p>\n La hist\u00f2ria i l’antropologia cultural han mostrat una inf\u00e0ncia, adolesc\u00e8ncia i joventut en construcci\u00f3 a trav\u00e9s del temps i a l’interior d’una mateixa \u00e8poca. No s’\u00e9s xiquet ni jove de la mateixa manera en l’antiguitat que en l’edat mitjana, en el centre de la ciutat que en la perif\u00e8ria. Basta apuntar-se a l’exposici\u00f3 sobre \u201cL’edat feli\u00e7. La inf\u00e0ncia en la pintura de *Sorolla\u201d, (2022) per a veure una explosi\u00f3 de vida, de llum, de mar i de xiquets jugant i aprenent; i alhora la xiqueta que porta la cistella amb l’esquena encorbada, prematurament envellida, i alhora, la s\u00f2rdida realitat de xiquets treballadors, menuts descansant en el fenc, carregant pesades cistelles de peix.<\/p>\n Els processos d’humanitzaci\u00f3<\/strong><\/em><\/p>\n El m\u00f3n de la inf\u00e0ncia ha protagonitzat profundes transformacions, des de la insignific\u00e0ncia social de qui no t\u00e9 veu (infant) fins a la Convenci\u00f3 dels drets dels xiquets i de les xiquetes. No hi ha dues inf\u00e0ncies iguals: hi ha qui ocupen el centre de la fam\u00edlia, de la societat i departaments de vendes, i hi ha menors familiarment empobrits, socialment exclosos i pol\u00edticament descartats.<\/p>\n Un primer proc\u00e9s d’humanitzaci\u00f3, de car\u00e0cter antropol\u00f2gic, ha revelat la seua triple condici\u00f3 d’agent que actua, d’autor que decideix i d’actor que representa papers apresos. Aquesta triple dimensi\u00f3 fa que cada xiquet\/a i adolescent tinga el seu temps propi i un proc\u00e9s evolutiu singular i individual, \u201cencara que, com afirma *BYRUNG-*CHUL Han. No-coses. Fallida del m\u00f3n de hui<\/em> (2021) \u201cparadoxalment, les coses singulars, all\u00f2 incomparable, a penes es manifesta\u201d. La seua singularitat est\u00e0 ancorada en experi\u00e8ncies vitals, en hist\u00f2ria familiar, en situaci\u00f3 social, cultural i pol\u00edtica. Cada xiquet i xiqueta \u00e9s una aventura personal.<\/p>\n Un proc\u00e9s d’humanitzaci\u00f3, de car\u00e0cter social, ha sigut el naixement d’un nou cicle vital en el qual la inf\u00e0ncia i la joventut van deixar de ser l’etapa transit\u00f2ria de la vida que es prepara per a arribar a produir i a consumir, per a considerar la seua dignitat i autonomia pr\u00f2pia: s’ha passat del silenci obligat del \u201cmenut\u201d al reconeixement com a persones que participen i col\u00b7laboren, parlen i pregunten, decideixen i prefereixen, menteixen i simulen. Aquest nou enfocament sobre la inf\u00e0ncia, adolesc\u00e8ncia i joventut, que privilegia la seua dignitat i el seu protagonisme, transita de la negativitat \u2013no s\u00f3n adults\u2013 a la positivitat \u2013tenen capacitats in\u00e8dites.<\/p>\n Un proc\u00e9s d’humanitzaci\u00f3, de car\u00e0cter pol\u00edtic, ha portat a la inf\u00e0ncia a ser reconeguda com un b\u00e9 com\u00fa d’inter\u00e9s general, mitjan\u00e7ant sistemes p\u00fablics de prevenci\u00f3, protecci\u00f3 i defensa. Els qui assistim a la transformaci\u00f3 de la benefic\u00e8ncia i la miseric\u00f2rdia en serveis basats en drets, sabem apreciar el que aix\u00f2 va suposar per a les poblacions m\u00e9s vulnerables, que demanden protecci\u00f3 quan s\u00f3n vells, salut quan estan malalts, defensa quan s\u00f3n agredits, oportunitats quan estan bandejats. Per aquesta ra\u00f3, la retirada de les responsabilitats p\u00fabliques en l’\u00e0mbit dels menors no assenyala cap futur per a la humanitat. Com tampoc \u00e9s un bon indicador la reconversi\u00f3 de l’Estat protector en Estat disciplinari.<\/p>\n La justa obstinaci\u00f3 per erradicar els abusos a menors i construir espais alliberats de viol\u00e8ncies \u00e9s resultat d’aquests processos civilitzatoris que han conquistat la dignitat incondicional del menor, la seua singularitat irreductible, el seu protagonisme social i els drets dels xiquets i de les xiquetes que no s\u00f3n concedits sin\u00f3 simplement reconeguts. Gr\u00e0cies a aquesta nova realitat, s’alcen les veus contra els assetjaments i viol\u00e8ncies sexuals, contra les morts de xiquets\/es en els viatges migratoris, contra la fam i la pobresa infantil, contra la viol\u00e8ncia infantil i juvenil.<\/p>\n La construcci\u00f3 jur\u00eddica del menor<\/strong><\/em><\/p>\n El concepte de \u201cmenor\u201d ha sigut una contribuci\u00f3 del sistema penal al proc\u00e9s civilitzatori. Parlar de menors implica atendre una situaci\u00f3 evolutiva, que comporta minorar responsabilitats penals, assegurar la seua rehabilitaci\u00f3 i oferir-li oportunitats espec\u00edfiques. Per aquesta ra\u00f3, la visi\u00f3 humanista ha intentat ampliar la minoritat malgrat les reserves de l’opini\u00f3 publica cada vegada que un adolescent colpeja a una xica, assalta un supermercat, viola la seua germana o agredeix el seu mestre o mata el seu pare.<\/p>\n Mentre la gent diferencia entre xiquets\/xiquetes, xavals\/es, xics\/es, i joves, el m\u00f3n legal els integra a tots sota el gen\u00e8ric \u201cmenors d’edat\u201d. La qual cosa comporta tres efectes indesitjats ja que converteix en un conjunt homogeni el que no \u00e9s homologable; connota una identitat que es defineix pel que no \u00e9s -no s\u00f3n majors- i al\u00b7ludeix a l’exempci\u00f3 de responsabilitat per no ser adults.<\/p>\n Els propis jutges reconeixen aquests danys col\u00b7laterals en imposar-se l’obligaci\u00f3 d’escoltar els menors abans de dictar sent\u00e8ncia: \u201cel dret a expressar la seua opini\u00f3 lliurement en tots els assumptes que l’afecten, en funci\u00f3 de l’edat i maduresa\u201d, com reconeix la Convenci\u00f3 de Drets dels xiquets i les xiquetes. La minoria d’edat no dispensa del discerniment individualitzat i singular de les circumst\u00e0ncies. El jutge Cayetano de Leo establia com a jutge de menors en el seu llibre La devianza minorile<\/em>. Il dibattito teorico, le ricerche, i nuovi modelli di trattamento (1990)<\/em> que en tota acci\u00f3 en edat evolutiva hi ha uns missatges embolicats en rumors: el menor parla sobre la seua identitat (diu alguna cosa de si mateix), de les seues relacions (diu a alg\u00fa com se sent), de la seua pertinen\u00e7a (diu sobre el seu paper en el grup), dels seus dinamismes vitals i expectatives (diu una cosa sobre la qual s’espera d’ell). La pr\u00e0ctica del jutge de menors ha d’atendre els missatges que venen encapsulats amb rumors i simulacions.<\/p>\n En parlar d’abusos a menors, seria raonable practicar el principi de diferenciaci\u00f3 entre xiquets, adolescents i joves ja que no hi ha dos menors iguals; i el principi d’individuaci\u00f3 ja que no hi ha dos abusos iguals, com sovint es transmet en uns certs Informes i cr\u00f2niques de societat interessats a portar la comptabilitat dels abusos. Resulta raonable el suggeriment del President de la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola en postular \u201cla relaci\u00f3 personal i personalitzada\u201d com la millor manera de tractar, avaluar, o restaurar qualsevol tipus d’ab\u00fas, \u201crostres humans amb hist\u00f2ries singulars\u201d. Com resulta atendible l’advertiment de l’Associaci\u00f3 espanyola de Neurosiquiatria en afirmar que \u201cels menors no s\u00f3n val\u00e8ncies negatives\u201d.<\/p>\n El reconeixement del subjecte<\/strong><\/em><\/p>\n La individuaci\u00f3 i conseg\u00fcent emerg\u00e8ncia del menor, que parla, pregunta, elabora, decideix, prefereix, menteix, simula, participa i s’exhibeix en les xarxes socials, ha hagut de pledejar amb segrestos familiars, comunitaris i administratius. Les fam\u00edlies que podien decidir per ells el tipus d’educaci\u00f3, amistats, estils de vida i a qui estimar i a qui odiar, han vist com els menors en lloc de pert\u00e0nyer a la fam\u00edlia, \u00e9s la fam\u00edlia qui els pertany a ells. Sense aquesta ona de dignitat, els menors no s’haurien al\u00e7at contra l’educaci\u00f3 autorit\u00e0ria, els adolescents no tornarien a casa a altes hores de la nit, els menors no denunciarien qualsevol tipus d’ab\u00fas, agressi\u00f3 i humiliaci\u00f3.<\/p>\n Va pledejar amb les comunitats educatives i religioses, que no reconeixien en el seu interior l’exist\u00e8ncia d’intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00faltiples, el temps propi de cada persona, les necessitats educatives especials i velocitats diferents, segons socialitzacions i entorns. A l’escola de Barbiana, segons es llig en Carta a una mestra<\/em>, li bastava una sola cosa: \u201cQue els xics s\u00f3n tots diferents, diferents els temps hist\u00f2rics i cadascun dels moments d’un mateix xic, diferents els pa\u00efsos, els ambients i les fam\u00edlies. Per a nosaltres tenien sempre el nom d’un xic concret. Cas per cas, hora per hora.\u201d Es va entendre que tota relaci\u00f3 educativa \u00e9s bidireccional ja que incorpora als propis educands, amb les seues potencialitats i expectatives. En l’\u00e0mbit assistencial va fer que en lloc de treballar per i per a ells es passara a treballar amb ells, al costat d’ells i des d’ells- amb la seua participaci\u00f3, la seua col\u00b7laboraci\u00f3, els seus dubtes, pors i fins i tot les seues irresponsabilitats. En l’\u00e0mbit pol\u00edtic, es va prendre consci\u00e8ncia que els menors podien procurar pel b\u00e9 com\u00fa, proposar alternatives i imaginar solucions. Es van crear consells de xiquets per a fer m\u00e9s habitables les seues ciutats. Com deia l’alcalde de Roma \u201cus necessitem\u201d perqu\u00e8 els carrers recuperen el seu sentit original de passeig i joc, i els autom\u00f2bils deixen de ser el protagonista de la ciutat<\/p>\n La individuaci\u00f3 ha resultat decisiva per a la desinstitucionalitzaci\u00f3 dels centres de protecci\u00f3 i de reforma, les escoles especials o les cases bressol, afrontar situacions de necessitat, gestionar conductes desviades, defensar la difer\u00e8ncia, protegir l’orfandat, o orientar la sexualitat. Gr\u00e0cies a aquesta conquesta civilitzat\u00f2ria, es va iniciar el tancament dels macrocentres, el desassilament de les mancances, la territorialitzaci\u00f3 i inclusi\u00f3 de xiquets\/es en fam\u00edlies d’acolliment, els adolescents en llars juvenils i els joves en els dinamismes comunitaris<\/p>\n En l’\u00e0mbit cultural va propiciar el naixement d’una autonomia personal, d\u00b4identitat individual i de consci\u00e8ncia moral. La inf\u00e0ncia va deixar de ser l’edat daurada per a con\u00e9ixer les turbul\u00e8ncies del temps. El seu naixement com a individus que gaudeixen de drets ha sigut un proc\u00e9s llarg i sostingut i encara incomplet. Milions d’anys d’evoluci\u00f3, comenta Noah Harrari en Sapiens<\/em> (2015) ens han dissenyat per a viure i pensar com a membre d’una fam\u00edlia i d’una comunitat. I en dos segles s’est\u00e0 aprenent a viure com a individus a l’interior de fam\u00edlies i comunitats.<\/p>\n No sempre ni en tots els relats sobre els abusos s’ha assumit la triple condici\u00f3 d’agent que actua, d’autor que decideix i d’actor que representa papers apresos. Es compten els abusos com es van comptar els morts en la pand\u00e8mia, com a objectes homologables i coses sense sentiments: \u201cseg\u00fan la contabilidad de nuestro peri\u00f3dico<\/em>\u201d(El Pa\u00eds). El que \u00e9s monstru\u00f3s sense pal\u00b7liatius en la inf\u00e0ncia, pot ser-ho o no ser-ho en la joventut. Dir que els xiquets i les xiquetes mai menteixen \u00e9s mantindre el mite rom\u00e0ntic d’una inf\u00e0ncia m\u00e9s imaginada que real, \u00e9s deixar sense treball a molts psic\u00f2legs infantils, i convertir els menors en coses que es deixen, submises, oferents.<\/p>\n La vulnerabilitat de l’adolesc\u00e8ncia<\/strong><\/em><\/p>\n La constituci\u00f3 com a subjecte aut\u00f2nom i sobir\u00e0 ha creat, en paraules de Robert Castel, en Les m\u00e9tamorphoses de la question sociale. <\/em>(1995) la vulnerabilitat de masses com a resultat de la singularitat individual, la desagregaci\u00f3 dels entorns de proximitat i la societat pat\u00f2gena que fabrica viol\u00e8ncia i prescriu l’individualisme possessiu. Despr\u00e9s de cada conquesta emancipat\u00f2ria naixien nous factors de vulnerabilitat: a m\u00e9s llibertat menys seguretat, a m\u00e9s protagonisme menys vinculaci\u00f3.<\/p>\n Aquesta situaci\u00f3 concentra els seus majors dilemes en el per\u00edode de l’adolesc\u00e8ncia, amb els signes d’una personalitat evolutiva, una situaci\u00f3 de tr\u00e0nsit \u2013deixen la inf\u00e0ncia i no s\u00f3n encara joves- i una certa desafecci\u00f3 col\u00b7lectiva. Com suggereix Edgar Mor\u00edn, en La via. Para el futuro de la humanidad<\/em> (2011), l’adolesc\u00e8ncia \u00e9s alhora la baula feble (per la seua falta d’inserci\u00f3) i la baula forta (per la seua energia), de la cadena de les nostres societats.<\/p>\n De la mateixa manera que una sobrec\u00e0rrega el\u00e8ctrica, crema el fusible per a salvar tota la instal\u00b7laci\u00f3, aix\u00ed succeeix amb l’adolesc\u00e8ncia, el problema no est\u00e0 en el fusible sin\u00f3 en la sobrec\u00e0rrega de turbul\u00e8ncies. D’una banda el que Guiddens ha anomenat en Modernidad e identidad del yo <\/em>(1997) \u201cles tribulacions del jo\u201d i per una altra, la inseguretat davant el futur, la manca de referents externs, i els sentiments d’impot\u00e8ncia davant els objectius, projectes o aspiracions. Comen\u00e7a a fer-se fallida la confian\u00e7a en la fam\u00edlia a l’hora de viure la seua pr\u00f2pia vida, experimentar el seu cos, viure la seua sexualitat, i haver de decidir la seua professi\u00f3 o el seu estat. A nivell societari, es veu despullat de tota autonomia per efectes del capitalisme mercantilista, que \u00e9s hui el major definidor de l’adolesc\u00e8ncia, com saben els departaments comercials de les marques.<\/p>\n El clam contra els abusos sexuals ha de ser tamb\u00e9 un crit contra la mercantilitzaci\u00f3 dels cossos i l’administraci\u00f3 dels desitjos; si els abusos sexuals apunten a met\u00e0stasi no \u00e9s suficient contractar bombers perqu\u00e8 salven nom\u00e9s unes poques habitacions de l’edifici en flames, sin\u00f3 com proposa Francisco \u201crepensar els nostres estils de vida, les nostres relacions, l’organitzaci\u00f3 de les nostres societats i sobretot el sentit de la nostra exist\u00e8ncia\u201d (Fratelli tutti.33).<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0 I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II. La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l’ab\u00fas IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del malfactor. … Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (II)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1847","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1847","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1847"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1847\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1866,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1847\/revisions\/1866"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1847"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1847"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1847"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}