![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0<\/em><\/p>\n I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II. La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l’ab\u00fas.<\/strong> IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del malfactor. V- Efectes i danys col\u00b7laterals.VI. Reptes a les Esgl\u00e9sies.<\/p>\n LA CONSTRUCCI\u00d3 SOCIAL I CULTURAL DE L’AB\u00daS<\/strong><\/p>\n \u201cEn el xicotet m\u00f3n en el qual els xiquets viuen la seua exist\u00e8ncia, – diu Pip en Grans esperances<\/em>, de Charles Dickens – \u00a0no hi ha res que es perceba i se senta amb tanta agudesa com la injust\u00edcia\u201d. Per\u00f2 la forta percepci\u00f3 de la injust\u00edcia no ha sigut suficient per a blindar la inf\u00e0ncia d’abusos i dominacions, d’humiliacions i vexacions; no fou prou per a impedir que es vengueren fills per diners, o es casaren filles amb homes que els doblegaven l’edat; no fou per a evitar que la lletra entrara amb sang en el context escolar, ni que existira el domini sobre els seus cossos i \u00e0nimes en l’entorn religi\u00f3s. Alguns pares, alguns mestres i alguns ministres de l’esgl\u00e9sia tenim poques probabilitats d’eixir indemnes d’un judici just.<\/p>\n Constreny la construcci\u00f3 d’un marc te\u00f2ric, cognitiu i emocional que ens permeta acostar-nos a la realitat dels abusos infantils constru\u00eft, d’una banda sobre els testimoniatges individuals, les percepcions, i les hist\u00f2ries de vida de persones abusades, dels seus sentiments i emocions, pors i expectatives, i d’altra banda, factors col\u00b7lectius de car\u00e0cter ambiental, cultural i institucional que condicionen i indueixen les formes de pensar, sentir i actuar de les v\u00edctimes; \u00e9s un marc h\u00edbrid on s\u00b4entreteixen aspectes individuals i socials i no aspira a una societat ideal ni una just\u00edcia perfecta, que ja s’ha expressat en Declaracions i Manifestos contra els abusos, sin\u00f3 en la simple i modesta tasca de promoure la just\u00edcia i contribuir a alleujar el sofriment hum\u00e0.<\/p>\n La visi\u00f3 victimol\u00f2gica<\/strong><\/em><\/p>\n La visi\u00f3 victimol\u00f2gica, en contextos religiosos, gira entorn de quatre nuclis que es despleguen simult\u00e0niament en experi\u00e8ncies doloroses i expectatives reparadores.<\/p>\n Es constata en les declaracions i hist\u00f2ries de vida l’exist\u00e8ncia d’un bloqueig psicol\u00f2gic que comporta la p\u00e8rdua de confian\u00e7a en si mateix i en els altres i una extrema i feridora soledat. \u201cSoc incapa\u00e7 de fiar-me d’un sacerdot en decisions de la meua vida interior\u201d \u201cLa soledat d’haver d’arreglar-me-les soles\u2026sense ning\u00fa a qui poder acudir\u201d. Simult\u00e0niament, les expectatives individuals s’orienten a trobar \u201cuna xarxa de suport personal professional, aix\u00ed com personal i familiar\u201d i expectatives col\u00b7lectives que es despleguen en diferents opcions d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica o terap\u00e8utica gratu\u00efta, aix\u00ed com suport legal per a evitar den\u00fancies falses o cal\u00famnies o inj\u00faries.<\/p>\n En segon lloc, les experi\u00e8ncies personals estan entreteixides amb estructures i dinamismes de poder. \u201cHi ha una doble tra\u00efci\u00f3, la de la instituci\u00f3 religiosa i la de la instituci\u00f3 p\u00fablica. \u2026Troben a faltar \u201cl’exist\u00e8ncia de xarxa d’atenci\u00f3 a v\u00edctimes d’abusos sexuals menors o adultes\u201d. Senten la desatenci\u00f3 per part de les institucions religioses i pol\u00edtiques. \u201cque els va desemparar, va silenciar i va ignorar\u201d. I simult\u00e0niament reclamen \u201cuna bona xarxa de suport\u201d i \u201cpassar de la defensiva a una vera\u00e7 i profunda autocritica\u201d aix\u00ed com ajudar en el seu proc\u00e9s de reparaci\u00f3 i recuperaci\u00f3.<\/p>\n En tercer lloc, es viu el tr\u00e0nsit de v\u00edctima a culpable. \u201cLa soledat et porta a considerar-te culpable\u201d \u201cEn molts moments m’he sentit m\u00e9s culpable que v\u00edctima: \u201cNo vaig impedir que m’ho fera, \u201cno vaig denunciar a temps\u201d. \u201cVan ser tants els meus descuits que un dia vaig prendre la decisi\u00f3 de culpar-me a mi\u2026La falla o error era jo mateix\u201d Al temps hi ha moltes persones que lluiten contra la culpabilitzaci\u00f3. \u201cEn sentir-me reconegut en les seues hist\u00f2ries vaig comen\u00e7ar el desgla\u00e7 de la glacera en la qual s’havia convertit el meu inconscient” \u201cJo no vull vendre ll\u00e0stima ni considerar-me culpable\u201d \u201cM’he sentit tan humiliat com ferit\u201d<\/p>\n Finalment, l’experi\u00e8ncia victim\u00e0ria no se circumscriu a l’episodi de l’ab\u00fas, sin\u00f3 que continua present en la vida de qui l’ha patida. \u201cS\u00f3n fets que han repercutit en la meua vida, en els meus estudis, en el meu treball, en la meua vida afectiva\u201d Els fets abusius no s\u00f3n puntuals, sin\u00f3 que tenen l’estatut d’esdeveniment, sotmesos inevitablement a la reinterpretaci\u00f3 segons evoluciona la consci\u00e8ncia personal i col\u00b7lectiva. Simult\u00e0niament hi ha persones abusades que lluiten contra el seu estat de v\u00edctima. Quan escric aquestes l\u00ednies, escolte una entrevista, en directe a peu de carrer, amb una persona de vint-i-sis anys, que diu haver patit una vegada als tretze anys tocaments per part del seu professor, que est\u00e0 aquests dies en seu judicial despr\u00e9s de recon\u00e9ixer els fets. El periodista li pregunta si pot dormir, si t\u00e9 malsons, si ix al carrer, si se sent malament. El jove respon, que no pateix cap d’aqueixos s\u00edmptomes. I davant la insist\u00e8ncia del periodista afirma \u201cJo estic content amb el que soc, i all\u00f2 \u00e9s part de mi\u201d<\/p>\n La banalitzaci\u00f3 dels abusos<\/strong><\/em><\/p>\n La serietat d’aquests cercles d’inhumanitat mereix que s’evite la banalitzaci\u00f3 dels abusos. El que no s’aconsegueix quan es confon el nefast i imprescriptible, del discutible i ideol\u00f2gic; quan s’inclou en el mateix concepte d’ab\u00fas, la violaci\u00f3, el contacte, la relaci\u00f3 er\u00f2tica, l’abra\u00e7ada, la car\u00edcia, el tocament, l’enamorament o el xantatge afectiu. Quan escric aquestes reflexions, hi ha tres not\u00edcies molt dispars en els mitjans de comunicaci\u00f3: un jove de 16 anys denuncia que el seu professor de gimn\u00e0stica li assecava l’esquena amb una tovallola; un altre que un capell\u00e0 li va tocar la natja. I el peri\u00f2dic de major tirada a Espanya obri en grans car\u00e0cters que \u201cun alt c\u00e0rrec del Vatic\u00e0 ha sigut acusat d’ab\u00fas sexual\u201d. La not\u00edcia, que fonamenta el titular, consisteix en el fet que una *exmonja acusa alt c\u00e0rrec del Vatic\u00e0, d’haver-li abra\u00e7at i intentat besar en la confessi\u00f3\u201d. Ara ha escrit un llibre amb la seua actual parella, un exsacerdot, i ha comen\u00e7at una campanya legal i medi\u00e0tica perqu\u00e8 \u201cva comen\u00e7ar a processar els fets des de l’\u00f2ptica dels abusos i la manipulaci\u00f3\u201d.<\/p>\n Es banalitza a les v\u00edctimes reals, quan es processen uns fets des de l’\u00f2ptica dels abusos; li succeeix a Manuel Vila en la seua novel\u00b7la autobiogr\u00e0fica Ordesa<\/em> (2018): \u201cJo vaig estudiar en els escolapis\u2026 un dia un capell\u00e0 em va cridar. Volia que entrara en el cor del col\u00b7legi. Jo tenia huit anys. Es deia G. Em va parlar afectuosament. El franquisme estava ple de capellans tarats. Em va comen\u00e7ar a acariciar el cabell. Despr\u00e9s va comen\u00e7ar a afonar les seues mans en les meues. I jo no entenia res. No sabia qu\u00e8 estava passant. Trenta anys despr\u00e9s, vaig veure l’esquela de G. en el peri\u00f2dic del poble\u2026 Em vaig quedar pensatiu. Crec que al final no ho va fer, per\u00f2 no ho recorde\u2026. No s\u00e9 fins a on va arribar\u201d.<\/p>\n Col\u00b7laboren decididament a banalitzar els abusos en convertir-los en un mer assumpte econ\u00f2mic. Quan de l’agressor o de la instituci\u00f3 educativa o de la pr\u00f2pia administraci\u00f3 nom\u00e9s s’espera \u201cuna reparaci\u00f3 econ\u00f2mica\u201d, l’esdeveniment de l’ab\u00fas com a fet total es converteix en simple assumpte mercantil. S’anuncia ja la creaci\u00f3 de despatxos d’advocats especialitzats per a convertir els abusos en un assumpte mercantil mitjan\u00e7ant la reparaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n Recon\u00e9ixer els episodis de banalitzaci\u00f3, no disminueix la monstruositat de reals abusos infantils, per\u00f2 explica que en els dos \u00faltims anys haja augmentat en un huitanta per cent la den\u00fancia d’abusos comesos fa anys. El que ja era advertit per l’historiador de la inf\u00e0ncia ARI\u00c8S, Philippe. El xiquet i la vida familiar en l’antic r\u00e8gim<\/em>.(1992): \u201cla nostra societat a difer\u00e8ncia de les anteriors est\u00e0 obsessionada amb els problemes f\u00edsics, morals i sexuals de la inf\u00e0ncia\u201d. Cosa a la qual feia refer\u00e8ncia Francisco quan suggereix que \u201cs’aplique l’hermen\u00e8utica de l’\u00e8poca\u201d.<\/p>\n Les fronteres dels abusos<\/strong><\/em><\/p>\n Constreny, doncs, saber de qu\u00e8 parlem quan qualifiquem un comportament d’abusiu. I impedir que la justa i legitima indignaci\u00f3 i lluita contra els abusos, arrossegue amb ella mateix processos d’emancipaci\u00f3. Abusiu \u00e9s l’acte de domini que naix d’una relaci\u00f3 de poder; no respecta la voluntat de l’altre o menyst\u00e9 la seua llibertat. En aquest sentit, l’ab\u00fas no t\u00e9 edat, perqu\u00e8 es pot produir en totes les edats, condicions biol\u00f2giques i socials sempre que una persona se senta for\u00e7ada per una altra a fer alguna cosa que no volia fer. D’aqu\u00ed ve que els xiquets i les xiquetes siguen un camp adobat per al sotmetiment, autoritarisme i manipulaci\u00f3 f\u00edsica, ps\u00edquica, afectiva i sexual per part de qui \u00e9s percebut com a autoritat.<\/p>\n L’ab\u00fas est\u00e0 en relaci\u00f3 al domini de la voluntat i de la llibertat, no a situacions de xics i xiques amb ple domini de la seua voluntat. Ho saben b\u00e9 professors que es van enamorar dels seus alumnes o alumnes, adolescents i joves- i van construir junts un projecte de vida volunt\u00e0riament i lliurement. El just rebuig a l’ab\u00fas de xiquets i xiquetes ha de respectar un fet que cada vegada ser\u00e0 m\u00e9s freq\u00fcent i en cap cas pot considerar-se ab\u00fas. No pot considerar-se ab\u00fas la relaci\u00f3 afectiva entre l’adult S\u00f2crates i el jove Alcib\u00edades que segons relata Plat\u00f3 van viure una passi\u00f3 tan forta com \u201cla picada d’un escur\u00e7\u00f3\u201d i van arribar a necessitar-se m\u00fatuament \u201cTu eres l’\u00fanic digne de convertir-te en el meu amant,\u201d li diu Alcibiades. \u201ccada vegada que t’escolte el meu cor salta i se’m vessen ll\u00e0grimes\u201d. Palpitacions, ll\u00e0grimes i emocions que segons comenta Marina Garc\u00e9s en Un m\u00f3n com\u00fa<\/em> (2013) s\u00f3n l’estat f\u00edsic de qui sent uns efectes \u00fanics de la paraula sobre la seua pr\u00f2pia vida. \u201cD’ara en avant – contesta S\u00f2crates – prendrem junts una decisi\u00f3; al\u00e7ant-me, el vaig cobrir amb el meu mantell, el vaig cenyir amb els meus bra\u00e7os\u201d ; no tenien ra\u00f3 els qui acusaven S\u00f2crates de ser \u201ccorruptor d’\u00e0nimes joves\u201d. Aqueix amor, corporal i er\u00f2tic, no era una feblesa de l’home madur ni un ab\u00fas de l’adolescent, era simplement un enamorament consentit entre un adult i un adolescent.<\/p>\n S\u00f3n admirables unes certes relacions entre professors i alumnes que hui podrien ratllar-se d’ab\u00fas. Resulta exemplar com relata Charles MARSH en Estranya gl\u00f2ria<\/em>. Vida de Dietrich Bonhoeffer<\/em> (2018) l’amistat entre Dietrich Bonhoeffer amb un alumne de Finkenwalde, \u201cun jove esvelt i de bones maneres\u201d – Eberhard Bethge- , a qui el professor de teologia considerava \u201cel meu esperit fidel i valent\u201d; mai es van separar; viatjaven junts, menjaven junts, es necessitaven m\u00fatuament, li va deixar tots els seus b\u00e9ns i el va fer propietari de la seua gran obra teol\u00f2gica. Com diu el seu bi\u00f2graf: \u201cBonhoeffer havia tingut amistats intenses amb anterioritat, per\u00f2 la intimitat d’aquesta era diferent\u201d. I com escriu en una de les seues cartes dies abans de ser assassinat, ja no estan disposats a \u201creprimir conscientment tot desig\u201d, segons li escriu des de la pres\u00f3.<\/p>\n Abusiu \u00e9s l’acte que causa mal en l’altre, s’apropia de la seua necessitat, s’aprofita de la fragilitat de l’altre en funci\u00f3 dels propis desitjos, fins a humiliar-lo. En l’ab\u00fas no hi ha tendresa sin\u00f3 viol\u00e8ncia, no hi ha cura sin\u00f3 descuit, no hi ha di\u00e0leg sin\u00f3 propietat. Per aquesta ra\u00f3, era ab\u00fas la relaci\u00f3 que, en El Nom de la Rosa<\/em>, alguns abominables frares mantenen amb aquella xica que sobrevivia, ella i la seua fam\u00edlia, intercanviant favors sexuals en el monestir. I no era ab\u00fas, no obstant aix\u00f2, la relaci\u00f3 amorosa, que el jove novici Adso estableix, \u201camb aquella criatura que, pel que sembla al propi Adso, havia aparegut com l’aurora, tan embruixada com la lluna i tan radiant com el sol, tan terrible com un ex\u00e8rcit disposat per al combat.\u201d Aquella trobada carnal va fer que per al novici ja res li importara m\u00e9s que la car\u00edcia d’aquella xica, \u201cmai deixar\u00e0 de somiar amb aquell rostre, que va ser l’\u00fanic amor terrenal de la seua vida\u201d \u201cMoltes vegades – li va dir el mestre de novicis – sense l’enamorament la vida seria tranquil\u00b7la i pac\u00edfica per\u00f2 insulsa\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0 I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II. La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l’ab\u00fas. IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del malfactor. … Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (III)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1858","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1858","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1858"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1858\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1863,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1858\/revisions\/1863"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1858"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1858"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1858"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}