![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0<\/em><\/p>\n I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II. La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l’ab\u00fas. IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del malfactor.<\/strong> V- Efectes i danys col\u00b7laterals.VI. Reptes a les Esgl\u00e9sies.<\/p>\n CONSTRUCCI\u00d3 SOCIAL I POL\u00cdTICA DEL MALFACTOR<\/strong><\/p>\n Els abusos infantils no se sustenten sobre la visi\u00f3 huit-centista d’uns menors submisos i sotmesos, ni la figura de l\u00b4abusador pot entendre’s nom\u00e9s des de les teories delinq\u00fcencials; es requereix tant de la visi\u00f3 victimol\u00f2gica interessada pels processos de reparaci\u00f3, recuperaci\u00f3 i resocialitzaci\u00f3 com de la visi\u00f3 hol\u00edstica preocupada per evitar el sofriment de v\u00edctimes i victimaris sense que per aix\u00f2 s’establisca cap mena d’equiparaci\u00f3 o equidist\u00e0ncia.<\/p>\n La visi\u00f3 victimol\u00f2gica<\/em><\/strong><\/p>\n Els estudis sobre abusos sexuals infantil, les investigacions emp\u00edriques i les observacions qualitatives que s’han realitzat per organismes i institucions acreditades, permeten una aproximaci\u00f3 a la identitat del victimari, als factors socioculturals i a les estructures organitzatives que els acompanyen. La visi\u00f3 psicol\u00f2gica mostra que els abusadors presenten trastorns de conducta i immaduresa emocional, de manera que els comportaments sexuals desviats estan generalment vinculats a altres disfuncions f\u00edsiques, afectives i emocionals. Prova d’aix\u00f2 \u00e9s la sol\u00b7licitud de criteris m\u00e9s exigents en la selecci\u00f3 al sacerdoci i a la vida religiosa. Enfocaments sociol\u00f2gics vinculen els comportaments desviats al secretisme, a\u00efllament, soledat, falta de supervisi\u00f3 i transpar\u00e8ncia. Prova d’aix\u00f2 \u00e9s el reclam d’inserci\u00f3 comunit\u00e0ria i de considerar-se responsables els uns dels altres. Des dels enfocaments culturals es constata la confusi\u00f3 entre delicte i culpa, que afavoreix una visi\u00f3 fr\u00edvola de la responsabilitat. El pecat es perdona, per\u00f2 el delicte es castiga; amb freq\u00fc\u00e8ncia hi ha una representaci\u00f3 del penediment com a absoluci\u00f3 del delicte. Es constata la falta del sentit aut\u00e8ntic del pecat i del penediment. En l’enfocament institucional, s’adverteix com a origen de comportaments abusius la representaci\u00f3 del poder de l’Esgl\u00e9sia en la societat, que es desplega en domini sobre les persones, en clericalisme i en autoritarisme moral; en correspond\u00e8ncia es proposa remoure les formes de govern i la participaci\u00f3 per a aconseguir entorns m\u00e9s segurs.<\/p>\n La banalitzaci\u00f3 del victimari<\/em><\/strong><\/p>\n En la visi\u00f3 hol\u00edstica, en l\u00b4ab\u00fas infantil es perpetra simult\u00e0niament un delicte penal, una malaltia individual, una immoralitat i un s\u00edmptoma d’una organitzaci\u00f3 o societat pat\u00f2gena. Es banalitza l\u00b4abusador quan se\u00b4l redueix a la seua condici\u00f3 de delinq\u00fcent; \u00e9s com assenyalar al consumidor i als seus h\u00e0bits, responsables de la salut p\u00fablica i del canvi clim\u00e0tic. Confiar a un bufet d’advocats la tasca d\u00b4\u201cal\u00e7ar les catifes\u201d \u00e9s convertir el problema en un problema de detectius, amb el qual es dona a entendre que el problema a l’Esgl\u00e9sia es redueix a extirpar l’exist\u00e8ncia del malfactor. Aquesta decisi\u00f3 podr\u00e0 tindre \u00e8xit medi\u00e0tic i convocar a m\u00e9s ag\u00e8ncies de not\u00edcies que qualsevol altre esdeveniment eclesial \u201cNi la JMJ de Madrid. Ni les manifes<\/em> d’antany contra el matrimoni gai. Ni amb Novell\u201d, afirma amb satisfacci\u00f3 una certa premsa cat\u00f2lica. Els cables i tr\u00edpodes nom\u00e9s mostren que estem en la societat de l’espectacle. Buscar delinq\u00fcents sense anunciar cap reforma estructural, \u00e9s com confiar que el problema del gas es resol reduint un punt la calefacci\u00f3 de la casa. Anteposar la culpabilitat individual a la responsabilitat institucional ja no conven\u00e7 a ning\u00fa; dona a entendre que eliminats els abusadors-delinq\u00fcents s’han solucionats els problemes de l’Esgl\u00e9sia hui.<\/p>\n Una altra manera de banalitzar els actes delinq\u00fcencials consisteix a sostraure’ls de l’\u00fanica autoritat penal que hi ha en els Estats de dret i convertir el problema en un assumpte privat en mans d’ag\u00e8ncies medi\u00e0tiques. Qu\u00e8 pot significar que un bufet d’advocats o una ag\u00e8ncia period\u00edstica proclame que vol \u201carribar fins al final\u201d? En assumptes penals i criminals, nom\u00e9s el ministeri p\u00fablic ha d’arribar fins al final, i nom\u00e9s ells garanteixen la seguretat jur\u00eddica. \u201cAquest cop de volant\u201d pot convocar moltes c\u00e0meres, per\u00f2 dubte que puga retornar l’exemplaritat a l’Esgl\u00e9sia. \u00bfPotser \u00e9s m\u00e9s cre\u00efble davant l’opini\u00f3 p\u00fablica una investigaci\u00f3 dirigida per l’advocat que presideix la plataforma empresarial creada entorn de la JMJ Madrid 2011, que el Ministeri Fiscal?.<\/p>\n Es banalitza el problema quan s’ent\u00e9n des dels marcs de la guerra: s’arribar\u00e0 a extirpar \u201csense barreres i sense l\u00edmits\u201d \u201cComencem de zero\u201d, cosa que suposa que es poden erradicar els actes delinq\u00fcencials. les patologies individuals, la immoralitat o la provocaci\u00f3. Si l’ab\u00fas va ser resultat d’un mal \u00fas de poder, no es pot consentir que la seua erradicaci\u00f3 siga d’un poder sense l\u00edmits. Ning\u00fa pot assegurar que est\u00e0 sempre a resguard de res, i ning\u00fa pot prometre rescatar a alg\u00fa de tota equivocaci\u00f3. Fa uns mesos es va parlar que, despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, comen\u00e7ava l’any zero de la humanitat, i han bastat dos mesos per a mostrar que no existeix un abans i un despr\u00e9s, sin\u00f3 que darrere d’una pand\u00e8mia ve una altra. Els ideals ut\u00f2pics amaguen grans decepcions. Bastar\u00e0 proposar-se amb decisi\u00f3 la gesti\u00f3 racional i efica\u00e7 dels delictes, les malalties, les immoralitats i les indec\u00e8ncies institucionals, si n’hi haguera.<\/p>\n La producci\u00f3 pol\u00edtica del malfactor<\/em><\/strong><\/p>\n En els relats sobre els victimaris es projecten els mecanismes sociopol\u00edtics de la personalitzaci\u00f3 del mal i del boc expiatori. A trav\u00e9s de la personalitzaci\u00f3 del mal en l’heretge, el boig, el terrorista o l’homosexual se cohesionava la societat entorn de la Fe, de la salut i de la seguretat, a la normalitat. L’exist\u00e8ncia de l’heretge justificava l’ordre disciplinari dels portadors de l’aut\u00e8ntica i \u00fanica veritat; el boig, en una societat ordenada, assenyalava el marge incontrolable de la salut. La figura del terrorista justificava totes les mesures a favor de la seguretat ja que encarna el mal absolut. D’aquesta manera, s’establia un \u201cdins\u201d, els comportaments del qual s\u00f3n acceptables, i un \u201cfora\u201d de la societat, que representa all\u00f2 que \u00e9s abominable i abjecte. En les \u00faltimes d\u00e8cades, al costat de la figura de l’immigrant i del musulm\u00e0, comen\u00e7a el dia amb injuriat acarnissament la figura del ped\u00f2fil, com a causa de tots els mals que assoten la inf\u00e0ncia i l\u00b4adolesc\u00e8ncia en la societat de risc. I en la lluita contra el mal, tot est\u00e0 justificat: la mort de l’heretge, l’internament del boig, l’eliminaci\u00f3 del del terrorista, l’electroxoc terap\u00e8utic de l’homosexual o el confinament de l’immigrant o l’expulsi\u00f3 del musulm\u00e0. En uns certs relats actuals, la figura del pederasta s’afig al llarg llistat de personalitzacions del mal, de l’eliminaci\u00f3 del qual s’espera la soluci\u00f3 dels problemes de la inf\u00e0ncia i el ren\u00e0ixer de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n La personalitzaci\u00f3 del mal es completa amb el mecanisme del boc expiatori, que permet a les comunitats humanes esplaiar les seues frustracions en v\u00edctimes propiciat\u00f2ries fins a aconseguir la seua destrucci\u00f3. Sobre aquesta \u201cfaceta fosca i amagada\u201d, en paraules de Thomas SZASZ en La Fabricaci\u00f3n de la locura<\/em> es constru\u00efa l’ordre social civilitzat. La figura del ped\u00f2fil hereta tots els mecanismes hist\u00f2rics de la v\u00edctima propiciat\u00f2ria. Ocupa la primera p\u00e0gina de les telenot\u00edcies, se li atribueix la causa de la deterioraci\u00f3 de la joventut i fins i tot la destrucci\u00f3 de la fe, se li nega la presumpci\u00f3 d’innoc\u00e8ncia. Algunes propostes estan m\u00e9s interessades a castigar els abusadors que en el sofriment de les v\u00edctimes, com n’hi ha m\u00e9s interessades a desacreditar a l’Esgl\u00e9sia en el seu conjunt, que construir una societat m\u00e9s decent. .<\/p>\n L’estat de v\u00edctima<\/em><\/strong><\/p>\n La personalitzaci\u00f3 del mal i el mecanisme del boc han creat l’estat permanent de v\u00edctima i de victimari, que perdura en el temps i impregna la identitat personal, els pensaments, els sentiments, les emocions i els afectes. Un acte<\/em> vil, una acci\u00f3 criminal o un comportament deliq\u00fcencial es converteixen en un ser<\/em> envilit, en una qualitat del subjecte, en un delinq\u00fcent. El pas del comportament a la identitat comporta efectes indesitjats i danys col\u00b7laterals. La reificaci\u00f3 i la cosificaci\u00f3 de la v\u00edctima i el victimari com a subjectes-coses afebleix la capacitat de curar la ferida i recuperar la llibertat. La conversi\u00f3 en objecte comen\u00e7a en el mateix acte abusiu, com descriu un jove abusat: \u201cTenia la sensaci\u00f3 de ser un cos inert al servei de la seua voluntat\u201d. Amb l’experi\u00e8ncia de ser redu\u00eft a un cos inert comen\u00e7a el cam\u00ed cap a \u201cl\u2019estat de v\u00edctima\u201d, que com ha mostrat Annie Marquier en El poder de elegir <\/em>(2015) impedeix desfer-se de l’experi\u00e8ncia dolorosa i trobar el propi poder i la pr\u00f2pia energia \u201cNing\u00fa pot curar una victimitis<\/em> des de l’exterior; la cura realment nom\u00e9s pot ser realitzada per la mateixa persona infectada, quan aquesta s’adona del seu estat, i siga ella qui decideix desembarassar-se de la malaltia\u201d.<\/p>\n El mateix mecanisme converteix l\u2019abusador en estat permanent de malfactor pel qual queda redu\u00eft per a tota la vida a la seua condici\u00f3 de delinq\u00fcent. Tot el que va fer est\u00e0 impregnat pel seu error capital; \u00e9s i ser\u00e0 sempre i en tot lloc un delinq\u00fcent, un malalt, un malvat, un tra\u00efdor a la instituci\u00f3. L’estigma mai podr\u00e0 ser esborrat i fins i tot, en el sup\u00f2sit de ser absolt pels tribunals de just\u00edcia, viur\u00e0 permanentment amb la marca del criminal, pervertit, malalt i perill\u00f3s social. Aquest proc\u00e9s d’estigmatitzaci\u00f3 ha sigut denunciat per alguns sacerdots que se senten jutjats pel fet de ser-ho, o assisteixen a pintades, que se’ls representen com a depredadors.<\/p>\n L\u2019 “estat de v\u00edctima\u201d, que crea una identitat des de les ferides, impedeix viure en el present i aconseguir la llibertat en relaci\u00f3 amb el seu passat. No ajuda a desfer-se d’aqueix estat, convertir els abusos en cr\u00f2niques de societat; o reduir la cura a una mera \u201creparaci\u00f3 econ\u00f2mica\u201d. La creaci\u00f3 de despatxos d’advocats especialitzats per a convertir els abusos en assumptes prim\u00e0riament mercantils no ajuda a l’empoderament de la ferida. Superar l’estat de v\u00edctima i l’estat de malfactor requereix processos orientats d’una banda a la restauraci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 a l’acompanyament psicol\u00f2gic, a la promoci\u00f3 de valors \u00e8tics i als necessaris canvis institucionals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0 I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II. La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l’ab\u00fas. IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del malfactor. … Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (IV)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1891","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1891","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1891"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1891\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1893,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1891\/revisions\/1893"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1891"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1891"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1891"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}