Paco Gramage \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del dissabte<\/em><\/p>\n Amb ocasi\u00f3 de la publicaci\u00f3 del llibre \u201cEl Evangelio seg\u00fan San Mateo de Pasolini\u201d de Jos\u00e9 Mar\u00eda Monz\u00f3, expose unes reflexions que m\u2019ha sugerit la lectura d\u2019aquest llibre.<\/p>\n Aquesta pel\u00b7l\u00edcula es forja entre 1962-64. Per\u00f2, previ, (1963), hi ha un entramat d’actuacions cinematogr\u00e1fiques, que van motivar en Pasolini un desig irracional de realitzar la pel\u00edcula l’Evangeli de Sant Mateu. Em referisc a la producci\u00f3 m\u00e9s important d’aquell moment que fou la pel\u00b7l\u00edcula Ro go pag, de quatre episodis. Dirigits per Roberto Rosellini, Godart, Gregoreti; el segon episodi el va realitzar Pasolini (La Ricota-El Requeson-Brull) i que va resultar ser all\u00f2 que se sol dir : tota una declaraci\u00f3 d\u2019intencions. En aquest episodi anticipa ja una altra mirada , que avantaja el que seria l\u2019Evangeli de S. Mateu, i que ja va generar, pel seu contingut, una tensa pol\u00e8mica, que tingu\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la obligaci\u00f3 per part de Pasolini, que presentara una autodefensa judicial en estos termes: \u201csoc anticleric\u00e0, i no em fa gens de por dir-ho, per\u00f2 s\u00e9 que en mi hi ha dos mil anys de cristianisme…. Estaria boig si negara que aquesta poderosa for\u00e7a est\u00e0 tamb\u00e9 en mi, si deixara als capellans el monopoli del B\u00e9\u201d.<\/p>\n A m\u00e9s a m\u00e9s, el segrest d\u2019aquest episodi es va al\u00e7ar amb l’obligaci\u00f3 que incloguera un text en l’inici de la pel\u00b7l\u00edcula que va ser llegit pel mateix Pasolini i en el qual declarava (obligat): \u201cres m\u00e9s lluny de la meua intenci\u00f3 que vilipendiar la figura de Crist, que estime profundament\u201d.<\/p>\n L\u2019episodi del Reques\u00f3n marcava el rodatge d’una producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica on es posa en escena la crucifixi\u00f3 de Crist. En aquest rodatge destaca el personatge que representa al bon lladre, que pertany al m\u00f3n dels proletaris i que \u00e9s crucificat al costat de Crist, i en una escapada compra un brull(reques\u00f3), perqu\u00e8 tenia gana. Quan arriba la seua interpretaci\u00f3 en l’escena de la creu, pateix una indigesti\u00f3 que el porta a morir com a conseq\u00fc\u00e8ncia. Al seu estil apareix all\u00ed la pobresa i la marginaci\u00f3 que representen la mort de Crist en el calvari, davant la mirada descurada i blasfema de la burgesia que assisteix al final del rodatge. El G\u00f2lgota on s’estava rodant, en realitat era un pujol-colina rom\u00e0, famosa per albergar la marginaci\u00f3. Doncs, a prop\u00f2sit, va triar Pasolini la versi\u00f3 de Mateo perqu\u00e8 era la m\u00e9s pr\u00f2xima al poble.<\/p>\n Fins llavors, la hist\u00f2ria sagrada sempre s’havia caracteritzat per representar el m\u00e9s important revestit del bell, esquisit i perfecte; per\u00f2 en el Reques\u00f3 es fa una dura cr\u00edtica, que en el llenguatge de Pasolini seria la profanaci\u00f3 del sagrat i de la identitat cat\u00f2lica, una cr\u00edtica en representar a tamb\u00e9 Crist com un m\u00e9s.En Pasolini, la concepci\u00f3 de la creen\u00e7a deixa de ser dogm\u00e0tica i s’interpreta m\u00e9s en terme de relat, i se situa com a resposta a les necessitats i drets humans.<\/p>\n Pasolini va triar la versi\u00f3 de Mateu perqu\u00e8 \u00e9s la m\u00e9s pr\u00f2xima al poble, en el sentit que estava destinada al poble, tot i ser fidel al seu estil refinat i profund. Com a bon marxista, aquesta concreci\u00f3 quasi nacional i quasi classista dels destinataris de l’obra, fa que adquirisca un dens sentit d\u2019esdeveniment popular i que la figura de Crist siga d\u2019all\u00f2 m\u00e9s grandiosa, per la seua concreci\u00f3.<\/p>\n El Jes\u00fas de Pasolini \u00e9s una persona com nosaltres, no el redemptor que amb la seua sang ens allibera d’un pecat m\u00edtic i hereditari. En tot cas \u00e9s un relat inspirador, una hist\u00f2ria incompleta i un constructe religi\u00f3s, simb\u00f2lic i obert. A partir d’ac\u00ed uns altres van construir un immens edifici racional des de \u201caqueixa filiaci\u00f3 divina\u201d i que ha donat orige al mite del Crist de l’esgl\u00e9sia i als dogmes cristol\u00f3gics. Aquest llenguatge i aquestos significats dogm\u00e0tics resulten aliens a la filosofia, a la cosmovisi\u00f3 cient\u00edfica i a la cultura comuna de hui.<\/p>\n El prop\u00f2sit de l\u2019obra molt notori: tractar, a l\u2019aire lliure, de desembargar la divinitat de Jes\u00fas de la seua identificaci\u00f3 amb un \u00e9sser suprem i dominant; alliberar Jes\u00fas de la seua sacralitzaci\u00f3 com a fill de D\u00e9u, encarnat en un jueu de l’esp\u00e8cie Homosapiens,; alliberar al cristianisme, presoner d’un sistema cognitiu i obsolet que l’empresona, i d’una esgl\u00e9sia amb la seua estructura jer\u00e0rquica, derivada de la imatge d’un d\u00e9u \u00fanic i totpoder\u00f3s.<\/p>\n Dins del context socio-pol\u00edtici cultural del moment, a Pasolini li inquietava el di\u00e0leg molt esperan\u00e7ador que s’estava produint entre marxisme i cristianisme, solament possible per part de l’esgl\u00e9sia en aquell context del Concili Vatic\u00e0 II i la pres\u00e8ncia de Joan XXIII. Alguns parlen que el Vatic\u00e0 II i Joan XXIII foren l\u2019orige d\u2019aquest esdeveniment; altres que en l\u2019orige es troba en moviments socials i pol\u00edtics, com el Maig del 68, que proclamaven la germanor universal. Pense que eren moltes, com avengudes, en plena coincid\u00e8ncia (seculars, art\u00edstiques, pol\u00edtiques, religioses…).Aleshores, en aquest moment, l’experi\u00e8ncia religiosa, constru\u00efda, fins ara, sobre el desdoblament del m\u00f3n , tingu\u00e9 la iniciativa de cedir el relleu a una transcend\u00e8ncia m\u00e9s secular, basada en la veneraci\u00f3, l’amor i la germanor universal.<\/p>\n Des d’aquesta nova perspectiva, el Jes\u00fas de Pasolini, no pertany a cap confessi\u00f3. Jes\u00fas de Pasolini pertany a tota la humanitat i participa en les seues avengudes de solidaritat i germanor universal.<\/p>\n Aquestes s\u00f3n algunes de les consideracions que he extret despr\u00e9s de llegir el llibre de Jos\u00e9 Mar\u00eda, que aconselle per l’inter\u00e9s per als amants del cinema. Tamb\u00e9 per tanta gent que ens mou l’inter\u00e9s que de per si mateix t\u00e9 la figura de Jes\u00fas; com tamb\u00e9 el tema de la religiositat de Pasolini.<\/p>\n Per\u00f2 per a finalitzar, arran de la pel\u00edcula de Pasolini, em permet manifestar el que personalment m\u00e9s m\u2019ha fet vibrar del comprom\u00eds vital i intel\u00b7lectual de Pasolini. Aleshores, en ve a la ment citar una imatge exposada pel fil\u00f2sof alemany de l’escola de Francfurt Max Horkheimer: quan un es troba en una habitaci\u00f3 o sala completament a les fosques i necessita orientar-se, pot caminar deambulant mentre espera la llum salvadora; \u00e9s la imatge de la confusi\u00f3 d’una societat en crisi sociopol\u00edtica en qu\u00e8 vivim, una humanitat desconcertada en tr\u00e0nsit cap a noves interpretacions de la realitat i una tamb\u00e9 necess\u00e0ria esperan\u00e7a unit\u00e0ria i planet\u00e0ria, secular i post-teista. En aquest moment, ens diu el fil\u00f2sof, la millor opci\u00f3 \u00e9s acostar-se i anar tocant les parets, els marges per a orientar-se.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la interpretaci\u00f3 que ve a b\u00e9 fer de la traject\u00f2ria intel.lectual, vital i religiosa de Pasolini. La complexitat de la seua obra est\u00e0 relacionada amb la grandesa de la seua vida: sempre va estar en els marges, als afores,en les fronteres, en els suburbis, tocant les parets:<\/p>\n v\u00edctima de ser un home p\u00fablic, intel\u00b7lectual marxista heterodox, ateu, religi\u00f3s i homosexual, i fins i tot, la seua mort tr\u00e0gica i envoltada d\u2019esc\u00e0ndal i d\u2019incertesa.<\/p>\n De Pasolini com de Jes\u00fas, es podria dir en paraules del cantautor, com a epitafi: \u201cCon los pobres i marginados de la tierra quiero yo mi suerte echar.\u201d<\/p>\n Paco Gramage.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" PASOLINI: ATEU I CRISTI\u00c0 Paco Gramage \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del dissabte Amb ocasi\u00f3 de la publicaci\u00f3 del llibre \u201cEl Evangelio seg\u00fan San Mateo de Pasolini\u201d de Jos\u00e9 Mar\u00eda Monz\u00f3, expose unes reflexions que m\u2019ha sugerit la lectura d\u2019aquest llibre. Aquesta pel\u00b7l\u00edcula es forja entre 1962-64. Per\u00f2, previ, (1963), hi ha un entramat d’actuacions … Continuar llegint “PASOLINI: ATEU I CRISTI\u00c0”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":25,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1911","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1911","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/25"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1911"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1911\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1912,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1911\/revisions\/1912"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1911"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1911"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1911"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}