![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0<\/em><\/p>\n I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II. La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l’ab\u00fas. IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del malfactor. V- Efectes i danys col\u00b7laterals.<\/strong>VI. Reptes a les Esgl\u00e9sies.<\/p>\n EFECTES I DANYS COL\u00b7LATERALS<\/strong><\/p>\n La consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva sobre abusos a menors i a persones vulnerables ha significat un avan\u00e7 en la progressiva humanitzaci\u00f3 en recon\u00e8ixer la dignitat incondicional dels subjectes fr\u00e0gils, en establir la vigil\u00e0ncia institucional i en advertir que no existeixen zones segures i insegures. La racionalitat sociol\u00f2gica adverteix les complicitats entre les evidents llums i les ombres, entre les intencions virtuoses i les tend\u00e8ncies destructives, entre els efectes desitjables i els danys col\u00b7laterals. En els seus or\u00edgens, va revelar la complicitat entre la moral calvinista i el desenvolupament del capitalisme; entre el liberalisme i l’individualisme propietari; entre el progr\u00e9s i la destrucci\u00f3 mediambiental. Advertir avui els danys col\u00b7laterals de la necess\u00e0ria erradicaci\u00f3, de la desitjable prevenci\u00f3, i de l’adequada reparaci\u00f3 dels abusos pret\u00e9n reduir els efectes no desitjats, de la mateixa manera que en extirpar o confinar un brot cancerigen conv\u00e9 reduir o limitar els efectes no desitjats i els danys col\u00b7laterals que produeix la quimioter\u00e0pia.<\/p>\n L’abstracci\u00f3 idealista <\/em><\/strong><\/p>\n El paisatge social i cultural s’ha cobert, amb ra\u00f3, de declaracions i manifestos que proclamen \u201cJa n’hi ha prou\u201d, \u201cMai m\u00e9s\u201d, \u201cPunt final\u201d Seria indesitjable que, per aspirar a la just\u00edcia ideal, es paralitzara avan\u00e7ar, encara que fora un pam, en l’eliminaci\u00f3 de les injust\u00edcies manifestes i evitables. Sost\u00e9 Amartya Sen en La idea de la just\u00edcia<\/em>, que el comprom\u00eds pr\u00e0ctic ha d’incloure la reducci\u00f3 de la injust\u00edcia i l’avan\u00e7 cap all\u00f2 que siga perfectament just. El focus es posa m\u00e9s en els comportaments reals que en els dissenys abstractes de societats i d\u00b4organitzacions ideals. Importa m\u00e9s adherir voluntats des de la diversitat d’enfocaments que mantenir la difer\u00e8ncia sectorial; per aquesta ra\u00f3 soc esc\u00e8ptic sobre la separaci\u00f3 dels abusos a l’Esgl\u00e9sia d’altres espais. La batalla no es ven\u00e7 per sectors sin\u00f3 per ajuntar esfor\u00e7os en la seua erradicaci\u00f3, en qualsevol espai i circumst\u00e0ncia. Seria una vict\u00f2ria p\u00edrrica en el proc\u00e9s d’humanitzaci\u00f3 aconseguir-la en un \u00fanic espai, ja que com afirma Martha Nussbaum, \u00a0en La ira y el perd\u00f3n<\/em>, en el cas de la just\u00edcia \u201cla societat ha de prendre una perspectiva ex-ante, analitzant el problema del crim \u00edntegrament i buscant les millors estrat\u00e8gies per a abordar-lo conforme s’avan\u00e7a\u201d<\/em>. S’avan\u00e7aria millor conjuminant veus i arguments des de posicions molt diverses, des del context familiar, educatiu, militar, esportiu i religi\u00f3s. En paraules de Francisco, a les nostres mans est\u00e0 comen\u00e7ar processos de manera que arriben a ser intolerables. Aspirar a comportaments i societats perfectament justes, sense error, taca o imperfecci\u00f3, significa, en el fons, renunciar a treballar processos i pot banalitzar la radicalitat del mal.<\/p>\n La cremor guerrera <\/em><\/strong><\/p>\n Una societat decent ha d’estar lliure d’abusos infantils i de viol\u00e8ncies a subjectes fr\u00e0gils, per\u00f2 la voracitat per castigar no ha d’ignorar que la cremor guerrera produeix, a vegades, el contrari del que es proposa. Amb freq\u00fc\u00e8ncia, el castic menysvalora altres dispositius col\u00b7lectius com l’educaci\u00f3 c\u00edvica, l’exercici de la ciutadania activa, la implicaci\u00f3 social, la vigil\u00e0ncia col\u00b7lectiva, la promoci\u00f3 de virtuts socials. Si arribara a interessar m\u00e9s el castic al delinq\u00fcent que la sanaci\u00f3 de comportament patol\u00f2gic o la promoci\u00f3 d’entorns saludables, el mal ser\u00e0 irreparable. La democr\u00e0cia \u00e9s tant m\u00e9s forta com menys necessita del castic. Per a mesurar la seua feblesa democr\u00e0tica \u00e9s suficient aguaitar en un pati de qualsevol pres\u00f3 on conviuen els caps de l’hampa amb persones que mereixerien altres tractaments. Per aquesta ra\u00f3, les societats democr\u00e0ticament madures canalitzen la persecuci\u00f3 del delicte a trav\u00e9s d’\u00f2rgans especialitzats com el Ministeri Fiscal amb la finalitat de garantir la seguretat jur\u00eddica i oferir a tot ciutad\u00e0 l’oportunitat de desfer-se de l’estat de v\u00edctima i de l’estat de malfactor. Contra totes dues institucions arremeten les ag\u00e8ncies que estan veient en el delicte un assumpte mercantil. Deixem en mans de la just\u00edcia civil el delicte i creem amb la resta de ciutadans espais lliures d’abusos, i la lluita cultural amb la resta d’institucions; si la cremor guerrera cosifica les v\u00edctimes i els victimaris, es construir\u00e0 una societat amb moltes presons i pocs espais d’acolliment, amb m\u00e9s retrets que retrobaments, amb m\u00e9s detectius que educadors.<\/p>\n La ira i el perd\u00f3<\/em><\/strong><\/p>\n Moderar la crueltat, la tortura, la viol\u00e8ncia s’ha fet hist\u00f2ricament mitjan\u00e7ant la just\u00edcia, la venjan\u00e7a i la dissuasi\u00f3; Una via postula el sistema legal amb procediments reglats, argumentaci\u00f3 raonada, calmada, mesurada, deliberada i verificaci\u00f3 d’evid\u00e8ncies que va donar origen a una societat civilitzada compromesa amb l’Estat de Dret. Una altra via coneix l’actuaci\u00f3 arbitr\u00e0ria que vilipendia persones, les maltracta i les humilia: el resultat \u00e9s una societat col\u00e8rica i arbitr\u00e0ria compromesa amb la for\u00e7a obsessiva de la ira. Hi ha una altra via que, sense excloure la via legal, proposa una reorientaci\u00f3 profunda que arriba a les arrels mateixes mitjan\u00e7ant la persuasi\u00f3 i la contenci\u00f3 interna, els sentiments bondadosos, les actituds socials i les virtuts p\u00fabliques. El cam\u00ed de la venjan\u00e7a, reconeix Marth Nussbaum en La ira y el perd\u00f3n<\/em>, \u201ccomet l’error de pensar que el sofriment del perpetrador restitueix d’alguna manera, o contribueix a restituir, all\u00f2 que es va danyar i incapacita\u00a0 la v\u00edctima i l’infractor. La ira no sols no \u00e9s necess\u00e0ria per a la cerca de la just\u00edcia sin\u00f3 que pot ser un gran impediment per a la generositat i l’empatia que ajuden a la construcci\u00f3 d\u00b4alguna cosa millor d\u00b4all\u00f2 que ja existeix\u201d. \u00a0Si no se sap conjugar la just\u00edcia amb el perd\u00f3 a l\u00b4hora de castigar, mai s’aconseguir\u00e0 un futur just. Alguns discursos sobre la venjan\u00e7a, en aquest context, no s\u00f3n m\u00e9s que un ressentiment ocult, que giren entorn d’un drama i al registre de les ofenses.<\/p>\n El retorn del maniqueisme<\/em><\/strong><\/p>\n La cosificaci\u00f3 de les v\u00edctimes i dels victimaris col\u00b7loca el b\u00e9 absolut i la veritat total d’una part, mentre en l’altra s’alberga el mal absolut i l’error total. El maniqueisme nom\u00e9s se supera, segons Wendy Brown en La pol\u00edtica fuera de la historia<\/em> si s’est\u00e0 disposat a \u201cexplorar el costat s\u00f2rdid de la just\u00edcia i del b\u00e9 en pol\u00edtica\u201d. Una vegada establerta la maldat, queda ratificat el lloc de la bondat. La divisi\u00f3 de l’espai social entre agressors perillosos d’una part, i de l’altra innocents indefensos, adultera la realitat i promou la visi\u00f3 maniquea que tant de mal ha fet en la hist\u00f2ria. \u00c9s dif\u00edcil sostenir que, en algun escenari de la vida, la veritat i la bondat caiguen d’un costat i el poder i l’opressi\u00f3 de l’altre; m\u00e9s b\u00e9 la veritat com el poder creuen espais, edats, races, estatus. La condici\u00f3 d’agressor i agredit \u00e9s un continu que ens fa a tots v\u00edctimes i victimaris sense que en cap cas s’anivellen les responsabilitats. Observe amb estupor que alguns menors que poden considerar-se v\u00edctimes de les seues fam\u00edlies s\u00f3n al seu torn victimaris dels seus pares i mares amb manipulacions i xantatges afectius. No es pot ignorar la capacitat que tenen els adolescents de fer mal als seus propis pares, als seus companys, als seus mestres. Les equivocacions, les simulacions i els abusos creuen edats, temps i grups socials. Nom\u00e9s quan es reconega aquest fet, podran empoderar-se del seu dest\u00ed. \u201cNo vull odiar al meu agressor, deia una v\u00edctima del terrorisme, perqu\u00e8 no vull que pense per mi ni que em posse\u00efsca\u201d.<\/p>\n L’afectivitat cautelada <\/em><\/strong><\/p>\n La necess\u00e0ria batalla contra els abusos a menors ha posat sota sospita els factors afectius que van desactivar les pedagogies autorit\u00e0ries i les institucions disciplin\u00e0ries. John Watson, una autoritat reconeguda de la puericultura en la primera meitat del segle XX advertia severament als pares: \u201cNo abraceu ni beseu mai els vostres fills, no deixeu que s\u00b4asseguen mai en la vostra falda. Si heu de besar-los, feu-ho una vegada en el front quan els desitgeu bona nit. Al mat\u00ed, encaixeu-los la m\u00e0\u201d. Va costar molt que es reconeguera la import\u00e0ncia dels vincles emocionals, segons reconeix Yuval Noah en Homo deus, Breve historia del ma\u00f1ana<\/em>. (2018). Educadors, mestres i professors que entengueren aquesta transformaci\u00f3 viuen pors irracionals en acostar-se als menors i a les persones vulnerables, com a mostra una recerca promoguda per la Universitat del Pa\u00eds basc sobre la \u201cPercepci\u00f3 del fenomen dels abusos de menors per una mostra de clergues\u201d (2021) :\u201dJo tinc por, diu un religi\u00f3s. En aquest despatx mai entrar\u00e0 un xiquet a soles\u201d: \u201cVisc la repressi\u00f3 dels propis sentiment, dels afectes\u201d, comenta un sacerdot dioces\u00e0. \u00c9s pervers confondre els afectes, que es despleguen en la proximitat f\u00edsica i en gestos de tendresa amb la sexualitat possessiva i dominadora. Qui no coneix l’abra\u00e7ada \u00e9s que no ha educat mai, qui no s’ha estremit en abra\u00e7ar un alumne, \u00e9s que no ha abra\u00e7at b\u00e9. \u00c9s impossible un cos sense sentiments i una vida que no estiga oberta al llenguatge de la sensibilitat en el qual s’integren els aspectes biol\u00f2gics i els mentals, els aspecters ps\u00edquics i els espirituals, els org\u00e0nics i els intel\u00b7lectuals. Una exist\u00e8ncia corporal \u00e9s en si mateix er\u00f2tica, com suggereix Octavio Paz en La llama doble. Amor y erotismo:<\/em> \u201ces ante todo y sobre todo, sed de otredad\u201d.<\/em> Si la urgent i necess\u00e0ria cultura anti-ab\u00fas produeix por a l’afecte, una cosa greu haur\u00e0 succe\u00eft en la relaci\u00f3 pastoral, educativa i social A quin preu s’han mantingut a ratlla les emocions, es pregunta Annie Marquier en El Maestro del coraz\u00f3n<\/em>? Constate amb preocupaci\u00f3 que el m\u00f3n de l’afectivitat es converteix en un territori minat, el menor en un ser potencialment perill\u00f3s i les professions amb xiquets i xiquetes en professions d’alt risc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0 I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II. La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l’ab\u00fas. IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del … Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (V)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1916","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1916","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1916"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1916\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1919,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1916\/revisions\/1919"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1916"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1916"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1916"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}