![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0<\/em><\/p>\n I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II.- La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l’ab\u00fas. IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del malfactor. V- Efectes i danys col\u00b7laterals.<\/strong>VI.-Reptes a les Esgl\u00e9sies.<\/strong><\/p>\n PART SISENA . REPTES A LES ESGL\u00c9SIES<\/strong><\/p>\n Els abusos sexuals a menors i persones vulnerables, que hem analitzat al llarg dels cinc cap\u00edtols anteriors, s’han incubat igualment en l’espai eclesi\u00e0stic que no \u00e9s ali\u00e8 al que esdev\u00e9 a l’\u00e9sser hum\u00e0 ni als processos culturals i socials. Els fets han evidenciat algunes situacions, que estaven latents, i han produ\u00eft danys col\u00b7laterals que fan trontollar l’exemplaritat d’una instituci\u00f3 de car\u00e0cter moral, que representa el moviment de Jes\u00fas. La serietat del desafiament va mer\u00e8ixer la convocat\u00f2ria d’una Cimera mundial celebrada a Roma. al m\u00e9s alt nivell sobre la protecci\u00f3 dels menors a l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n Diagn\u00f2stic i propostes <\/em><\/strong><\/p>\n La Cimera situa el problema a l’interior d’una \u201cplaga mundial\u201d que assota a les fam\u00edlies, els col\u00b7legis, els espais esportius, i a la pr\u00f2pia Esgl\u00e9sia. Accepta els Informes realitzats per Ag\u00e8ncies locals, nacionals i internacionals per a deslliurar-se de generalitats i abstraccions, i mirar de front la realitat que es mostra; compartir la universalitat i transversalitat del problema no disminueix la seua gravetat, com alguns pretenen, sin\u00f3 que el magnifica ja que desborda a una instituci\u00f3 particular i el converteix en un desafiament global. En lloc d’entendre\u2019l com un comprom\u00eds m\u00e9s radical, hi ha els qui l’han volgut veure com un intent per despla\u00e7ar i desviar el problema fora de l’Esgl\u00e9sia. Ignoren que d’aquesta manera, Francisco \u00e9s conseq\u00fcent amb la seua manera de conducta que no parteix de consideracions dogm\u00e0tiques sin\u00f3 de la realitat.<\/p>\n L’Esgl\u00e9sia no t\u00e9 una explicaci\u00f3 pr\u00f2pia ni disposa d’un coneixement espec\u00edfic, sin\u00f3 que la seua aportaci\u00f3 se situa en l’ordre simb\u00f2lic com a expressi\u00f3 del poder del mal. Alguns, en lloc de veure en la invocaci\u00f3 a Satan\u00e0s, la profunditat de la barb\u00e0rie, han considerat maldestrament una operaci\u00f3 de distracci\u00f3. Afirmar que l’ab\u00fas \u00e9s un greu pecat no li lleva serietat al fet, sin\u00f3 que el radicalitza.<\/p>\n Les propostes de Francisco, despr\u00e9s de la Cimera, se situen en all\u00f2 que he anomenat les quatre esferes de just\u00edcia. Si els abusos s\u00f3n un delicte, correspon \u201cportar a la just\u00edcia a qualsevol que haja com\u00e9s tals crims i mai intentar encobrir o subestimar cap cas\u201d. Si \u00e9s una patologia, suggereix ser \u201cexigent en la selecci\u00f3 i formaci\u00f3 de candidats\u201d i rebutjar personalitats inapropiades per a l’exercici ministerial. Si \u00e9s un mal moral, sol\u00b7licita el comprom\u00eds de tot el poble fidel en l’erradicaci\u00f3 dels abusos. Si \u00e9s un s\u00edmptoma estructural assenyala \u201ca la plaga de clericalisme i a l’ab\u00fas de poder\u201d que planegen sobre l’actual estructura eclesi\u00e0stica. Sens dubte que cadascuna d’aquestes esferes necessita desenvolupaments posteriors, -\u201cnormes i no sols indicacions\u201d- que se’ls confia a les Confer\u00e8ncies Episcopals Nacionals.<\/p>\n Per qu\u00e8 aquestes propostes han decebut els conservadors, els progressistes i les v\u00edctimes? La perspectiva sociol\u00f2gica amplia la mirada per a analitzar aquests fets com un detonant de les cru\u00eflles de l’Esgl\u00e9sia realment existent, i de les diferents sensibilitats que la conformen.<\/p>\n Expectatives i decepcions en l’esfera conservadora.<\/em><\/strong><\/p>\n Estan decebuts els conservadors en el seu intent de desestabilitzar el papa Francesc, la persona i el magisteri del qual consideren funest per a l’Esgl\u00e9sia. A trav\u00e9s de dossiers, acusacions infundades, peticions de dimissions, s’intenta desacreditar la regeneraci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia proposada per Francisco. Es presenten com els guerrers disposats a combatre l’eix del mal i el poder diab\u00f2lic, que segons les seues pr\u00f2pies paraules, ha penetrat en l’Esgl\u00e9sia per la porta dels abusos en consentir-los o tolerar-los. No els fa mal tant el que ells diuen la crisi moral de la societat, sin\u00f3 un magisteri que deslegitima el capitalisme, q\u00fcestiona l’economia global neoliberal i proposa una Esgl\u00e9sia pobra amb els pobres. En paraules del bisbe Morlino, un dels representants d’aquesta tend\u00e8ncia als EUA, \u201ca l’Esgl\u00e9sia, es parla massa de l’amor i poc d’odiar el mal\u201d. Acusen Francisco de relativisme moral en abandonar la pretensi\u00f3 objectiva de \u201cuna normativa can\u00f2nica aplicable a tots els casos\u201d i condicionar la decisi\u00f3 moral a \u201ccircumst\u00e0ncies culturals o contingents\u201d com proposava l’anomenada \u00e8tica de situaci\u00f3 (Amoris laetitia.<\/em> 300, 294, 295). \u201cNo n’hi ha prou amb escometre la pedof\u00edlia\u201d, es llegeix en el peri\u00f2dic conservador itali\u00e0 Il Giornale,<\/em> sin\u00f3 que cal abordar el tema de la corrupci\u00f3 moral, que compr\u00e9n tota violaci\u00f3 de la llei divina i natural, comen\u00e7ant per l’homosexualitat\u201d ja que, com afirma el seu principal ide\u00f2leg, el Cardenal Muller \u201cs\u00f3n desitjos i instints objectivament desordenats contra la llei natural\u201d.<\/p>\n No \u00e9s raonable ni \u00e8tic utilitzar els abusos, adverteix el Cardenal Kasper, com a instrument per a soscavar el projecte renovador de Francisco. Fer dependre l’erradicaci\u00f3 dels abusos sexuals \u2013absolutament necess\u00e0ria- de mesures de control, processos disciplinars i disposicions punitius \u00e9s sembrar, m\u00e9s prompte que tard, una major decepci\u00f3. Fer dependre la credibilitat del pontificat de Francesc, o la insignific\u00e0ncia de l’Esgl\u00e9sia, o el fet que els temples es buiden, nom\u00e9s d’aquest fet \u00e9s un miratge de greus conseq\u00fc\u00e8ncies. S\u00f3n els abusos sexuals la causa de l’actual crisi de fe, o \u00e9s la crisi de fe all\u00f2 que causa els abusos? S’oblida que cap problema s’ha solucionat a l’Esgl\u00e9sia amb mesures administratives i can\u00f2niques sense comprometre el model evang\u00e8lic de societat.<\/p>\n Expectatives i decepcions en l’esfera progressista<\/em><\/strong><\/p>\n Se senten, igualment, defraudats alguns progressistes, quan es consideren els abusos simples patologies privades, individuals i espont\u00e0nies sense atendre la perversi\u00f3 estructural d’una determinada organitzaci\u00f3. \u201cLa pedof\u00edlia dels sacerdots cat\u00f2lics, -escriu Slavok Zizek en La nova lluita de classes<\/em> un dels m\u00e9s insignes representants-, no \u00e9s una cosa que afecte simplement les persones que a causa de raons fortu\u00eftes de la seua hist\u00f2ria personal van triar la professi\u00f3 de sacerdot, sin\u00f3 que guarda una \u00edntima relaci\u00f3 amb la instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica i s’inscriu en el seu mateix funcionament com a instituci\u00f3 s\u00f2cio-simb\u00f2lica\u201d. Els sembla insuficient la den\u00fancia estructural del \u201cclericalisme i l’ab\u00fas de poder\u201d en la instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica, com a origen dels abusos. I desitjarien la fi del celibat obligatori, l’ordenaci\u00f3 de persones casades, o la democratitzaci\u00f3 de l’elecci\u00f3 de pastors. Cal preguntar-se si haguera estat raonable escometre aquestes necess\u00e0ries reformes en el context de la lluita contra els abusos, ja que posar en relaci\u00f3 la pedof\u00edlia amb el celibat no se sost\u00e9, ja que la major part dels abusos es produeixen en persones casades. Replantejar el paper de la dona en aquest context seria recon\u00e8ixer el problema dels abusos com un assumpte de g\u00e8nere, la qual cosa resulta molt discutible. Aquestes transformacions pendents i necess\u00e0ries no mereixen aquesta ambig\u00fcitat.<\/p>\n Expectatives i decepcions en l’esfera de les v\u00edctimes.<\/em><\/strong><\/p>\n Les v\u00edctimes han quedat tamb\u00e9 decebudes; hi ha raons per a entendre aquesta insatisfacci\u00f3 ja que a penes existeixen v\u00edctimes, en cap \u00e0mbit, que es mostren satisfetes davant les mesures que intenten reparar el mal. No ho estan les v\u00edctimes d’accidents de tr\u00e0nsit, ni les v\u00edctimes per atemptats terroristes, ni les v\u00edctimes per delictes contra la propietat. A crear el malestar col\u00b7laboren decididament unes certes plataformes que per la noble ra\u00f3 d’acompanyar un trauma o una ferida acaben convertint-les en un \u201cestat de v\u00edctima\u201d permanent. Menys noble \u00e9s la pressi\u00f3 medi\u00e0tica que converteix el dolor en espectacle \u201cperqu\u00e8 hi ha un bon cas\u201d. Tampoc se’ls respecta quan se’ls converteix en objecte, sense consci\u00e8ncia ni responsabilitat \u2013\u201cindefensos menors\u201d- o quan se’ls utilitza en funci\u00f3 d’altres interessos \u2013\u201cno pararem fins a aconseguir la reparaci\u00f3 econ\u00f2mica\u201d. Algunes v\u00edctimes aspiren a destruir l\u2019abusador f\u00edsicament o socialment, amb el risc de convertir-se en victimari. \u201cSi jo hagu\u00e9s penjat cent capellans abusadors en la pla\u00e7a Sant Pere, quin b\u00e9! -reconeix, amb un cert estupor, Francisco en una entrevista-, hauria ocupat espai en les not\u00edcies per\u00f2 no resoldr\u00edem el problema; l’important \u00e9s iniciar processos guaridors, amb una opini\u00f3 p\u00fablica immune, per\u00f2 aix\u00f2 porta el seu temps\u201d<\/p>\n Estar amb les v\u00edctimes no consisteix a immunitzar-les davant tota cr\u00edtica, pr\u00f2pia i aliena. Pensar que no som el que fem sin\u00f3 el que hem patit, el que podem patir o el que ens han llevat, nom\u00e9s porta a convertir-se en persones dependents del passat i colonitzades pels victimaris. L’erradicaci\u00f3 d’un tumor maligne a l’interior del cos eclesial no pot ignorar aspectes essencials del missatge cristi\u00e0 com la preemin\u00e8ncia de la persona sobre la instituci\u00f3, el perd\u00f3 amb restituci\u00f3, la miseric\u00f2rdia amb penediment, l’Esgl\u00e9sia meretriu i pecadora, per\u00f2 hospital de campanya.<\/p>\n La conjunci\u00f3 d’algunes visions conservadores, algunes posicions progressistes i el dolor d’algunes v\u00edctimes ha creat en alguns cercles la sensaci\u00f3 que no hi ha remei hum\u00e0 ni possible eixida. Nom\u00e9s queda, diuen, \u201cl’obstinada esperan\u00e7a que el Senyor no abandona\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ximo Garcia Roca, soci\u00f2leg i te\u00f2leg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.\u00a0 I.- Delictes, abusos i just\u00edcies. II.- La construcci\u00f3 hist\u00f2rica i social del menor. III- La construcci\u00f3 social i cultural de l’ab\u00fas. IV.- La construcci\u00f3 social i pol\u00edtica del malfactor. … Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (VI)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1926","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1926","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1926"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1926\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1927,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1926\/revisions\/1927"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1926"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1926"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1926"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}