![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/LLU\u00cdS-ESP\u00cd-300x225.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0\u00a0 Una vida per la just\u00edcia social i un m\u00f3n m\u00e9s hum\u00e0<\/strong><\/p>\n Va descansar en la Pau del Senyor el dia 6 d\u2019abril, als 89 anys.<\/p>\n Vull recordar unes converses amb Lluis a la fi dels anys seixanta, a prop\u00f2sit del seu comprom\u00eds amb el moviment especialitzat de la JOC a Ontinyent del qual ell era consiliari comarcal. Per a entendre i valorar millor aquest comprom\u00eds soci-pol\u00edtic-religi\u00f3s en els anys 60-70 a Ontinyent, tot i ser un poble industrial amb una classe obrera important, es vivia una religiositat tradicional molt arrelada: el Crist de Santa Ana, la Pur\u00edssima, una pres\u00e8ncia de la comunitat de frares franciscans, que es feia notar m\u00e9s en les esferes mig-altes del poble \u2013amb excepci\u00f3 destacada del pare Arbona que dirigia el Patronat de la Joventut Obrera.<\/p>\n Jo, estava format en el mateix seminari que Llu\u00eds, amb la mateixa teologia basada en coneixements abstractes, plena de dogmatismes, en definitiva, un missatge separat del m\u00f3n. Des d’aquesta perspectiva li comentava la meua opini\u00f3: \u201cno entenc que l’acci\u00f3 pastoral s’especialitze en moviments com la JOC, que est\u00e0 dirigida, especialment als obrers, m\u00e9s aviat \u2013li deia- hauria de<\/em> ser un missatge obert a tots<\/em>\u201d. \u00c9s a dir, parlava des d’un missatge d’esperits purs. Gr\u00e0cies a Lluis i altres companys com Amarg\u00f3s, Pepe Forn\u00e9s, Camarena, Antoni Duato, Nicol\u00e1s David, Jos\u00e9 M\u00aa Blasco, Gabriel Calabuig i altres que compartien una vida per la just\u00edcia social, vaig comprendre la profunditat del seu testimoni i dedicaci\u00f3, que deriva d’una nova visi\u00f3, que despr\u00e9s del Vatic\u00e0 II ens llan\u00e7ava als cristians al m\u00f3n, al \u201ccomprom\u00eds temporal\u201d i a la participaci\u00f3 en la vida p\u00fablica, i a construir ponts entre el moviment obrer d\u2019Ontinyent i una esgl\u00e9sia en proc\u00e9s de renovaci\u00f3 conciliar, atenta i compromesa amb la classe treballadora i que hist\u00f2ricament havien estat allunyats, quan no enfrontats. Ontinyent era un poble eminentment industrial amb una majorit\u00e0ria classe treballadora.<\/p>\n A Ontinyent i en una altra direcci\u00f3, el \u00a0sacerdot D. Basilio Sancho deixava una empremta molt notable i que cal referir-se a ella per la seua gran influ\u00e8ncia, d’una religiositat de prioris, molt moralista i de certeses espirituals. Una religiositat d’un altre m\u00f3n que contrastava amb la que representava, com a clar referent, Luis el capell\u00e0 de Sant Rafael.<\/p>\n <\/p>\n EL COMPROM\u00cdS OBRER.<\/strong><\/p>\n La seua actitud compromesa no va ser inconscient, ni va ser manipulat pels companys amb els quals va compartir el viatge pastoral en aquesta ciutat. No va necessitar comprometre’s com a treballador manual per a compartir els problemes de la classe treballadora. Ho va fer des de la seua labor com a rector de la parr\u00f2quia de Sant Rafael que, en aqueixos moments, albergava el gruix de la classe humil i treballadora de la ciutat. A l\u2019hora de la veritat, es pot dir \u00a0que la Parr\u00f2quia com a tal \u201c no es va clavar en pol\u00edtica\u201d, com se sol dir, per\u00f2 s\u00ed fou un referent a tot Ontinyent, per la seua sensibilitat als problemes del Barri de S. Refel, al qual va dignificar, i un element de solidaritat amb els esfor\u00e7os per la llibertat i la cr\u00edtica en all\u00f2 que calia.<\/p>\n Els seus camins el van portar ras i curt a defensar als m\u00e9s febles i a la classe treballadora a la qual es dedicava per a descobrir i potenciar totes les virtualitats que romanen en les persones i en els seuse esdeveniments.<\/p>\n Va fer possible experi\u00e8ncies i hist\u00f2ries viscudes en aquells temps de la dictadura franquista, ja superats; experi\u00e8ncies que defineixen certes actituds del moviment obrer amb gents pr\u00f2ximes als postulats de l’evangeli.<\/p>\n <\/p>\n LA CAPELLA ARDENT I FUNERAL<\/strong><\/p>\n La capella ardent va tindre lloc en una sala de la Casa de la Cultura d\u2019Ontinyent. Tot un detall i un s\u00edmbol del que va significar la seua vida. Millor haver-ho fet all\u00ed per a mostrar aix\u00ed la seua sintonia amb la civilitat i el seu comprom\u00eds amb la gent m\u00e9s senzilla, en conexi\u00f3 amb els grans valors de l’evangeli que va marcar la seua traject\u00f2ria<\/p>\n Hi hagu\u00e9 una gran assist\u00e8ncia de gent del poble; es veia el poble senzill d\u2019Ontinyent. Tamb\u00e9 va assistir una \u00e0mplia representaci\u00f3 del consistori, amb l’Alcalde Jorge Rodr\u00edguez, aix\u00ed com regidors i alcaldes amb responsabilitats pol\u00edtiques al llarg de m\u00e9s de 40 anys. En paraules de l’Alcalde: \u201cLamentem la p\u00e8rdua d’un defensor dels drets i una clara veu en la proclamaci\u00f3 de l’Evangeli. Hui el m\u00f3n perd un referent moral i \u00e8tic\u201d. <\/em>Ell defineix com \u201cun lluitador imprescindible; un lluitador per la pau, contra la injust\u00edcia, per la fraternitat i contra l’odi i tot des de la coher\u00e8ncia; va mantindre una postura evang\u00e8lica i defensora dels drets humans: els m\u00e9s b\u00e0sics com el menjar i la sanitat, per\u00f2 tamb\u00e9 uns altres com el dret a la reuni\u00f3 o la llibertat d’expressi\u00f3, especialment durant la dictadura franquista<\/em>\u201d.<\/p>\n En contrast el que va ser el funeral a l’esgl\u00e9sia de Sant Bartolom\u00e9 d\u2019Agullent presidit pel cardenal Ca\u00f1izares. Sol succeir aix\u00ed. Tot molt diferent i cap escenificaci\u00f3 d’acord amb el que va ser la seua vida i el seu comprom\u00eds pastoral. Destacava la pres\u00e8ncia de molts sacerdots \u2013uns vint- i amb una sola excepci\u00f3 tots amb la indument\u00e0ria clerical de negre i amb el distintiu. \u00bfOn queda el Concili amb el seu intent cap a un nou model eclesial de no formar part de les estructures que ens allunyen, com ara la vestimenta? \u00bfOn queda la seua invitaci\u00f3 de integrar-se en el comprom\u00eds amb la comunitat i viure de manera que la gent ens entenga?.<\/p>\n L’arribada del cardenal va ser emplenada per tots els sacerdots en gran cerimonial i amb la indifer\u00e8ncia de les persones que abarrotaven la pla\u00e7a perqu\u00e8 l’esgl\u00e9sia es trobava plena; molts d’ells l\u00edders dels moviments obrers, JOC, sindicats, etc. que tant l\u2019apreciaven. Sobre l’homilia no puc dir res, perqu\u00e8 resultava dif\u00edcil entendre el contingut. Vaig preguntar a algun concelebrant i, \u00a0tot i que es trobaven en l’altar, no van poder donar ra\u00f3 tampoc, tan sols sembla que no va fer refer\u00e8ncia a la seua traject\u00f2ria personal i pastoral.<\/p>\n La seua senzillesa i el bon fer li permetia, ja jubilat a Agullent, no perdre el contacte ni l’amistat amb els antics membres de la parr\u00f2quia i militants de la JOC. Tot molt d’acord perqu\u00e8 ell mai va ser un funcionari clerical, sin\u00f3 un cristi\u00e0 comprom\u00e9s amb la seua parr\u00f2quia, amb el seu poble, i a\u00e7\u00f2 no caduca.<\/p>\n Per tot l’exposat tots els que \u00a0l\u2019hem conegut sempre abra\u00e7arem en la nostra mem\u00f2ria aquesta extraordin\u00e0ria generositat de qui sempre va ser company i amic.<\/p>\n <\/p>\n Paco Gramage<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" IN MEMORIAM D.LLU\u00cdS ESP\u00cd, UN CAPELLA QUE VA CREURE EL CONCILI \u00a0\u00a0 Una vida per la just\u00edcia social i un m\u00f3n m\u00e9s hum\u00e0 Va descansar en la Pau del Senyor el dia 6 d\u2019abril, als 89 anys. Vull recordar unes converses amb Lluis a la fi dels anys seixanta, a prop\u00f2sit del seu comprom\u00eds … Continuar llegint “EN LLU\u00cdS ESP\u00cd UN CAPELL\u00c0 QUE VA CREURE EL CONCILI”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":25,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,1],"tags":[],"class_list":["post-1934","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1934","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/25"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1934"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1934\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1939,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1934\/revisions\/1939"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1934"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1934"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1934"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}