![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Javier-Arias-Artacho-300x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Javier Arias Artacho<\/span><\/a><\/em><\/p>\n Les processons de Setmana Santa s’assemblen a aqueixos grans temples que els turistes recorren i admiren m\u00e9s enll\u00e0 de les seues creences. Les imatges, els confrares i les andes exhibeixen el seu poder contra vent i marea. El rebuig a l’Esgl\u00e9sia \u00e9s cada vegada m\u00e9s generalitzat, els temples estan cada vegada m\u00e9s buits i la mitjana d’edat entre els seus fidels sol rondar els 60 anys, per\u00f2 molt pocs a Espanya s’atrevirien a q\u00fcestionar la Setmana Santa! Per a la majoria de la poblaci\u00f3 \u00e9s un esdeveniment tur\u00edstic i amb un valor cultural inq\u00fcestionable. All\u00f2 sorprenent \u00e9s que alg\u00fa el puga avaluar com el reducte d’una fe amagada i silenciada, quan, en moltes ocasions, nom\u00e9s es tracta de folklore.<\/p>\n La veritat \u00e9s que ni tan sols aquestes processons s\u00f3n capaces d’omplir els temples durant la Setmana Santa. La gent \u00e9s m\u00e9s procliu a seguir al Crist asseguda en una terrassa i amb una cervesa que a entrar a l’esgl\u00e9sia perqu\u00e8 li expliquen el sentit de tot all\u00f2. Soc conscient que aix\u00f2 \u00e9s un motiu de reflexi\u00f3 per a l’Esgl\u00e9sia, atrapada en el seu laberint de bona voluntat. El seu honest missatge d’esperan\u00e7a i amb m\u00e9s de dos mil\u00b7lennis d’antiguitat s’ha convertit en una posada en escena teatral que gran part de la poblaci\u00f3 consumeix aliena a la intenci\u00f3 evangelitzadora d’ella mateixa. Per als espectadors \u00e9s cultura, \u00e9s tradici\u00f3, \u00e9s sentiment, per\u00f2 poc d’aix\u00f2 es transforma en una vinculaci\u00f3 a la fe. \u00c9s m\u00e9s, m’atreviria a dir que a molts els allunya d’aquest objectiu perqu\u00e8 \u00e9s el viu reflex d’una Esgl\u00e9sia antiquada, ancorada en un m\u00f3n que ja no existeix.<\/p>\n El naixement de les Germandats i les Confraries se situa al voltant del segle XV, encara que tota la lit\u00fargia d’aquestes celebracions va rebre un gran impuls a partir de la Contrareforma, quan la cristiandat va considerar que hi havia necessitat d’aferrar-se a la seua identitat enfront de la fosca escissi\u00f3 protestant. Les processons s\u00f3n fruit d’un moment hist\u00f2ric diferent, i aqueix m\u00f3n ja no existeix. Canvia, tot canvia, com cantava l’argentina Mercedes Sosa, i el que no va canviar ahir, haur\u00e0 de canviar dem\u00e0. De fet, la realitat social sempre ha provocat transformacions al llarg d’aquests dos mil anys i \u00e9s per aix\u00f2 que, entre altres coses, l’Esgl\u00e9sia ha anat canviant amb ells tamb\u00e9, encara que alguns no ho vulguen recordar.<\/p>\n No discutisc el valor cultural de la Setmana Santa viscuda als carrers. Nom\u00e9s intente reflexionar sobre l’efecte miratge que t\u00e9 per a l’Esgl\u00e9sia aquest moviment de masses. Una immensa multitud d’homes i dones de bona voluntat no accepten ni comprenen el seu missatge i el seu discurs els sona com una llengua arcaica i, la qual cosa \u00e9s pitjor, causa rebuig social a una gran part de la poblaci\u00f3. Hi ha una profunda incoher\u00e8ncia en tot aix\u00f2, un signe que l’Esgl\u00e9sia ha de buscar nous signes, nous llenguatges, noves f\u00f3rmules per a transmetre aqueixa esperan\u00e7a que transforma la vida de molts. \u00c9s una instituci\u00f3 que est\u00e0 plena de moltes mis\u00e8ries, s\u00ed, per\u00f2, sobretot, de molta bona voluntat i de cristians, com jo, que temen que un dia tots isquen del temple a veure passar el Crist per l’avinguda i, al final, ja no quede ning\u00fa dins.<\/p>\n Publicat a Levante-EMV el 12-4-2022<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Javier Arias Artacho Les processons de Setmana Santa s’assemblen a aqueixos grans temples que els turistes recorren i admiren m\u00e9s enll\u00e0 de les seues creences. Les imatges, els confrares i les andes exhibeixen el seu poder contra vent i marea. El rebuig a l’Esgl\u00e9sia \u00e9s cada vegada m\u00e9s generalitzat, els temples estan cada vegada m\u00e9s … Continuar llegint “LA SETMANA SANTA, UN MIRATGE DEL PASSAT”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1948","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1948","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1948"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1948\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1950,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1948\/revisions\/1950"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1948"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1948"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1948"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}