![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/alfons-Lloren\u00e7-198x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Alfons Lloren\u00e7, periodista, fou Cap de Premsa del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Cap del Gabinet del President del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em><\/p>\n Era el 25 d\u2019abril de 1979. Havien passat, dia per dia, 272 anys de la desfeta d\u2019Almansa. Aquella diada, secundant l\u2019acord del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0, els ajuntaments de Picanya (Horta) i Bellreguard (Safor) convocaren una sessi\u00f3 solemne amb un punt de transcendental import\u00e0ncia: sol\u00b7licitar l\u2019autonomia del Pa\u00eds, d\u2019acord amb el previst a la Constituci\u00f3 Espanyola. Aix\u00ed iniciaren el cam\u00ed cap a l\u2019autogovern. I\u00a0comen\u00e7aren a comptar els sis mesos que marca el text constitucional. Secretament coordinat des de la Presid\u00e8ncia de la Generalitat provisional, s\u2019aconsegu\u00ed que el 99 per cent dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99\u20199 per cent dels ciutadans, demanaren l\u2019autonomia, quan \u201cla via constitucional establerta a l\u2019article 151\u201d nom\u00e9s exigia el 75 per cent. Acords, que, autentificats per tres notaris de Val\u00e8ncia es presentaren el 25 d\u2019octubre de 1979 al Congr\u00e9s del Diputats, per tractar-se d\u2019un proc\u00e9s que implicava la construcci\u00f3 de l\u2019Estat. Nom\u00e9s quedava convocar el refer\u00e8ndum per al 28 de febrer de 1980. Per\u00f2, fruit d\u2019un pacte entre el PSOE i UCD es bloquej\u00e0, amb viol\u00e8ncies i il\u00b7legalitats, l\u2019acc\u00e9s del Pa\u00eds Val\u00e8ncia a una autonomia de primera. Una estrat\u00e8gia de colp d\u2019estat, una aplicaci\u00f3 primerenca d\u2019un 155 anihilador.<\/p>\n Per\u00a0<\/em>Alfons Lloren\u00e7<\/em><\/strong><\/a><\/p>\n El proc\u00e9s auton\u00f2mic del Pa\u00eds Valenci\u00e0 va estar un seguit de frustracions, que ja comen\u00e7aren a penes encetada la pre-autonomia i que han anat continuant al llarg dels anys. Al seg\u00fcent escrit un testimoni directe de les interioritats ens conta\u00a0els inicis de l\u2019autonomia valenciana i l\u2019avortament, fa 42 anys, del proc\u00e9s per part de la UCD d\u2019 Abril Martorell i del PSOE d\u2019Alfonso Guerra. Una hist\u00f2ria, tan semblant a un colp d\u2019estat, que tracten d\u2019amagar i que explica tamb\u00e9 l\u2019actual frustraci\u00f3 amb \u201cl\u2019Estatutet\u201d).<\/p>\n El 17 de mar\u00e7 de 1978 l\u2019aleshores rei d\u2019Espanya i el president del govern espanyol signaven el reial decret-llei pel qual s\u2019aprovava el r\u00e8gim preauton\u00f2mic del Pa\u00eds Valenci\u00e0, la nostra Generalitat provisional. Negociat pel parlamentaris valencians, constitu\u00efts en assemblea, amb el gabinet Su\u00e1rez, institu\u00efa, per primera volta, des de la\u00a0desfeta d\u2019Almansa,\u00a0<\/em>un consell de valencians i per a valencians, un embri\u00f3, si es vol. Per\u00f2\u00a0era un primer govern valenci\u00e0, un consell d\u2019unitat i concentraci\u00f3 que, a m\u00e9s a m\u00e9s, superava la imposada divisi\u00f3 provincial. I, com a germen d\u2019autogovern, havia de conduir el Pa\u00eds Valenci\u00e0 cap a l\u2019autonomia plena.<\/p>\n El pre\u00e0mbul del reial decret- llei \u2013redactat per valencians conscients i volunt\u00e0riament amagats- reconeixia que \u201cel Pa\u00eds Valenci\u00e0 ha manifestat \u00a0reiteradament en diferents moments del passat i en el present la seua aspiraci\u00f3 a comptar amb institucions pr\u00f2pies<\/em>\u201d.\u00a0 Acceptava i bene\u00efa el desig persistent dels valencians de recuperar la sobirania, mitjan\u00e7ant els successius\u00a0memorials de greuges<\/em>\u00a0del segle XVIII, les temptatives i propostes del XIX i les reivindicacions i projectes del XX. Un esperit recollit pel mateix refer\u00e8ndum per a la reforma pol\u00edtica del franquisme, fet a ca nostra sota el lema \u201cPa\u00eds Valenci\u00e0, ara s\u00ed<\/em>\u201d.<\/p>\n El Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0 naixia, per\u00f2, limitat pel propi decret de creaci\u00f3, malgrat l\u2019ampl\u00edssim suport parlamentari que el generava. Les seues compet\u00e8ncies eren l\u2019elaboraci\u00f3 del seu reglament de r\u00e8gim \u00a0intern, coordinar les diputacions provincials, gestionar les funcions que transferia l\u2019Estat o que s\u2019assumiren de les diputacions i proposar a \u201cMadrid\u201d mesures que \u201cafecten als interessos generals del Pa\u00eds Valenci\u00e0\u201d. Per si fora poc, la sobirania, que brollava de l\u2019Assemblea de parlamentaris, nomenada ac\u00ed amb l\u2019estant\u00eds nom de \u201cPlenari\u201d, quedava redu\u00efda, rebaixada i descafe\u00efnada en incorporar, com a consellers, representants de les gens democr\u00e0tiques diputacions franquistes. Pel que fa a l\u2019articulat sobre la coordinaci\u00f3 de les actuacions i funcions de les tres diputacions no va arribar a estrenar-se, mai es posaren a disposici\u00f3 del m\u00e0xim \u00f2rgan executiu del Pa\u00eds Valenci\u00e0, assessorades pel govern central; ja s\u2019encarreg\u00e0 l\u2019inefable Mart\u00edn Villa de desbaratar-la i anul\u00b7lar-la la compet\u00e8ncia; ben al contrari, amb el ministre franquista crearen un actiu front anti-Consell \u2013mireu per on, a la contra, tamb\u00e9 feren pa\u00eds-, ajudant-se de l\u2019engreixada xarxa franquista de l\u2019administraci\u00f3 perif\u00e8rica de l\u2019Estat totalitari i la fantasmagoria del poder local feixista. El Consell, gr\u00e0cies al franquisme residual, des del principi, rebia m\u00e9s ofenses que compet\u00e8ncies.<\/p>\n Per si fora poc, el marc era una transici\u00f3 com la valenciana anormal, dif\u00edcil, dura, molt dura, violenta, enormement violenta \u2013amb bombes, pistoles i, fins i tot, tancs als carrers-, que va devorar els seus millors protagonistes i l\u00edders, que va assassinar il\u00b7lusions i esperances…<\/p>\n No obstant, malgrat oposicions i resist\u00e8ncies \u2013procedents algunes vegades del mateix partit del President Josep Llu\u00eds Albinyana-, des de la Presid\u00e8ncia, tractarem, des de l\u2019inici, de caracteritzar el Consell com a la primera instituci\u00f3 democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (d\u2019ac\u00ed, per exemple, l\u2019exig\u00e8ncia de prioritat fins i tot protocol\u00b7l\u00e0ria, front a les institucions i representants del tardofranquisme; un exig\u00e8ncia m\u00ednima que tant molestava als governadors civils i \u201cjefes provinciales del movimiento\u201d i al presidents de les diputacions), portats del pregon convenciment de qu\u00e8 als Pa\u00eds Valenci\u00e0 no hi hauria vera democr\u00e0cia sense una plena autonomia. \u00c9s a dir, l\u2019autogovern, des de la sobirania, era la forma de construir i consolidar la democr\u00e0cia entre els valencians. Una ampla i fonda autonomia pol\u00edtica, segons s\u2019afirmava en aquells moments, que, fins i tot, portaria la autodeterminaci\u00f3 econ\u00f2mica i cultural.<\/p>\n Per aix\u00f2, m\u00e9s que esperar que plogueren gracioses compet\u00e8ncies (la primera transfer\u00e8ncia va ser una burla al Consell), el president Albi\u00f1ana adopt\u00e0, com a programa d\u2019actuaci\u00f3, els acords entre la Junta Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i el Consell Democr\u00e0tic del Pa\u00eds Valenci\u00e0 de juny de 1976, a l\u2019hora de constituir la Taula de Forces Pol\u00edtiques i Sindicals per al\u00a0trencament democr\u00e0tic<\/em>. Aquells pactes preveien\u00a0 per al nostre Pa\u00eds un \u201cproc\u00e9s propi constituent, amb la creaci\u00f3 immediata de la Generalitat provisional<\/em>\u201d,\u00a0 la \u201ccooficilitat de les dues lleng\u00fces<\/em>\u201d i la \u201cclarificaci\u00f3 al respecte de l\u2019idioma dels valencians i el seu nom<\/em>\u201d, la \u201creorganitzaci\u00f3 democr\u00e0tica de l\u2019activitat pol\u00edtica, econ\u00f2mica i administrativa<\/em>\u201d, una Assemblea constituent que \u201cser\u00e0 l\u2019encarregada de confeccionar l\u2019Estatut d\u2019Autonomia, que haur\u00e0 de sotmetre\u2019s a votaci\u00f3 de tots els valencians en un plebiscit lliure i objectiu<\/em>\u201d, la \u201cruptura sindical<\/em>\u201d,\u00a0 restablir \u201despecials lligams amb Catalunya i les Illes<\/em>\u201d… En definitiva, es tracta d\u2019una \u201cruptura democr\u00e0tica per mitjans no violents<\/em>\u201d i de que\u00a0<\/em>siga\u201d el poble valenci\u00e0 qui ha de fer possible el trencament democr\u00e0tic al<\/em>\u00a0Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em>\u201d.<\/p>\n La Presid\u00e8ncia del Consell, no secundada \u2013tot s\u2019ha de dir- plenament pel propi govern provisional, ni tampoc pels partits que s\u2019integraven en aquell executiu, despr\u00e9s d\u2019algunes bandades inicials, provocades per interessats assessors, es va consagrar a confirmar les m\u00e9s velles i fondes esperances de les valencianes i dels valencians m\u00e9s conscients i a popularitzar-les, pedag\u00f2gicament, entre la majoria de ciutadans del nostre Pa\u00eds. Tract\u00e0vem de conferir credibilitat a l\u2019hip\u00f2tesi\u00a0 de l\u2019autonomia, de donar cos i forma a un anhel dif\u00fas per\u00f2 amplament sentit d\u2019autogovern, vol\u00edem comen\u00e7ar la reconstrucci\u00f3 nacional del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i, naturalment, defensar-se com a primera i, aleshores, \u00fanica instituci\u00f3 democr\u00e0tica de govern contra els caciquismes centralistes, les intrigues sect\u00e0ries i les salvatges envestides de la dreta feixista.<\/p>\n Per aquestes raons la Presid\u00e8ncia d\u2019aquella Generalitat provisional, en solitari, impulsa el\u00a0Comprom\u00eds Auton\u00f2mic<\/em>, signat el 8 d\u2019octubre de 1978. Ens calia donar passes prudents i segures cap a la recuperaci\u00f3 civil del Pa\u00eds, palesar ferms convenis que recordaren que tots els partits pol\u00edtics valencians estaven obligats en la consecuci\u00f3 d\u2019institucions pr\u00f2pies i reafirmar, amb llum, en la nova etapa, els acords engendrats, covats o signats en la clandestinitat. El\u00a0Comprom\u00eds<\/em>\u00a0de 1978 accepta el marc de la futura Constituci\u00f3, per\u00f2 per a assolir \u201cel m\u00e0xim d\u2019autonomia, dins del termini m\u00e9s breu<\/em>\u201d, una autonomia \u201cpatrimoni de tots, com a un b\u00e9 com\u00fa<\/em>\u201d i front a les resist\u00e8ncies franquistes, s\u2019expressa el \u201cferm suport al Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0 com a aut\u00e8ntic catalitzador de les iniciatives del poble valenci\u00e0<\/em>\u201d i, finalment, s\u2019insta al Plenari de Parlamentaris per tal de que urgentment \u201cinicie l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un projecte d\u2018Estatut\u201d.<\/em><\/p>\n Conegut el text de la Constituci\u00f3 i abans del refer\u00e8ndum constitucional, els mateixos partits signants del\u00a0Comprom\u00eds<\/em>\u00a0(PSPV-PSOE, UCD, PCPV,AP;UDPV, P. Carl\u00ed, PTPV, ORT, PSUPV) acordaren, sempre a impuls de la Presid\u00e8ncia, unes fonamentals\u00a0puntualitzacions<\/em>, a fi d\u2019aclarir la f\u00f3rmula \u201cm\u00e0xim grau d\u2019autonomia amb el m\u00ednim temps possible\u201d<\/em>\u00a0i, en aquest sentit reafirmen: \u201cEns decantem per la utilitzaci\u00f3 de la via constitucional establerta a l\u2019article 151<\/em>\u201d (B.O.C.PV, n\u00ba 5, 15-I-1979). I, d\u2019acord amb la via del 151, insisteixen en qu\u00e8 el Consell prenga la iniciativa en el proc\u00e9s \u201ctan aviat com siga possible, despr\u00e9s de l\u2019aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 en refer\u00e8ndum\u201d<\/em>; criden als parlamentaris per a qu\u00e8 acceleren l\u2019elaboraci\u00f3 del text de l\u2019Estatut \u201cperqu\u00e8 una volta aprovada la iniciativa auton\u00f2mica pel nombre suficient de municipis, despr\u00e9s del refer\u00e8ndum auton\u00f2mic, no hi haja demora en la seua presentaci\u00f3 davant del Congr\u00e9s\u201d;<\/em>\u00a0es comprometen a qu\u00e8, despr\u00e9s de les eleccions locals, \u201ctots els membres de les noves corporacions \u2013Ajuntaments i Diputacions- pertanyents a aquestes forces pol\u00edtiques<\/em>\u00a0(des d\u2019AP i UCD al PT i l\u2019ORT, tot el ventall parlamentari i part de l\u2019extraparlamentari)\u00a0li donen suport\u201d,<\/em>\u00a0naturalment,\u00a0<\/em>a l\u2019article 151; a encetar una \u201cacci\u00f3 conjunta\u201d i \u201cuna ampla campanya\u201d de conscienciaci\u00f3 del poble valenci\u00e0, al temps que es reclama ja la llei org\u00e0nica de refer\u00e8ndum per a la iniciativa auton\u00f2mica. Acaben els partits valencians, i estatals!, fent una crida per tal d\u2019ajuntar esfor\u00e7os al voltant de l\u2019\u00fanica via possible que conduesca el Pa\u00eds Valenci\u00e0, en el m\u00e9s breu temps possible a la m\u00e0xima autonomia<\/em>\u201d, la via de l\u2019article 151 de la Constituci\u00f3 de 1978.<\/p>\n El president Josep Llu\u00eds Albinyana, i el seu redu\u00eft equip de col\u00b7laboradors i assessors, malgrat tot i tots, estaven aconseguint anar reconquerint la sobirania del poble valenci\u00e0 al temps que es recuperava l\u2019antiga virtut pol\u00edtica valenciana del pactisme.<\/p>\n Com pertocava, a inst\u00e0ncies sempre de la Presid\u00e8ncia (acusada ja, ben aviat!, per Alfonso Guerra de \u201cmontar un partido dentro del partido\u201d, en soc testimoni), el Plenari de Parlamentaris nomen\u00e0, amb l\u2019oposici\u00f3 del seu president socialista, que estava permanentment en el\u00a0sin-vivir<\/em>\u00a0del, com va assenyalar el President Albinyana,\u00a0no-saber-en-donde-estoy-ni-lo-que-hago<\/em>, nomen\u00e0 la comissi\u00f3 redactora de l’Estatut, integrada per Garcia Miralles, Pastor, S\u00e1nchez Ayuso, pel PSOE, Attard, Farn\u00f3s, Rodr\u00edguez Mar\u00edn, per UCD, Bono pel PCE, Jarabo per AP y Burguera pel grup mixt ; el reglament\u00a0 de funcionament de la Comissi\u00f3 redactora l\u2019aprov\u00e0 el Plenari l\u201911 de desembre de 1978. Segons l\u2019acord un\u00e0nime de tots els diputats i senadors del Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u201cabans de l\u201911 d\u2019abril de 1979 la comissi\u00f3 sotmetr\u00e0 un avantprojecte d\u2019Estatut al Plenari de Parlamentaris\u201d, elaborat d\u2019acord amb la via del 151. Els parlamentaris eixits de les eleccions de 1-M-79 nomenaren una nova comissi\u00f3 redactora, com a prova inequ\u00edvoca del comprom\u00eds auton\u00f2mic de seguir el cam\u00ed de l\u2019article 151; el seus membres foren quatre socialistes (Sotillo, Cuc\u00f3, Garcia Miralles i Bevi\u00e0), quatre ucedistes (Casa\u00f1, Berenguer, Broseta i Calpena) i un comunista (Bono); celebraren tres reunions: una al Palau de la Generalitat, una altra a Alacant y una altra de dos dies a Pen\u00edscola. Per\u00f2, igual que el president d\u2019aquell Planari fou incapa\u00e7 de redactar un reglament de r\u00e8gim interior o de controlar el govern provisional valenci\u00e0, no li preocup\u00e0 gens exigir als parlamentaris \u2013tampoc els parlamentaris implicats mostraren massa dilig\u00e8ncia- la decisiva redacci\u00f3 d\u2019un avantprojecte d\u2019Estatut d\u2019Autonomia, la seua principal missi\u00f3. Per\u00f2, no trobaren ocasi\u00f3 ni temps per a acomplir la seua tasca. Alguns, en canvi, si que en trobaren per a sembrar zitz\u00e0nia i deslligar violents dimonis.<\/p>\n Per contra i per la seua banda, el Consell \u2013\u201cexpressi\u00f3 del profund desig auton\u00f2mic del Poble Valenci\u00e0<\/em>\u201d- no estava quiet. M\u00e9s que el Consell, la Presid\u00e8ncia, a penes seguida o secundada per algun conseller i algun director general. Realment, era el seu President qui sabia que no hi havia temps que perdre per tal de situar les aspiracions valencianes en el marc de la construcci\u00f3 de l\u2019estat plural i democr\u00e0tic. No hi havia gens de temps que perdre perqu\u00e8 s\u2019endevinaven en l\u2019horitz\u00f3 fortes i, potser, insuperables tempestes (fins i tot, es podia olorar un cert clima de colpisme i incl\u00fas s\u2019endevinava alguna complaen\u00e7a i complicitat en el \u201ccambio de rumbo\u201d i el \u201cgolpe de tim\u00f3n\u201d; en diverses ocasions, per informacions que ens arribaven de l\u2019interior del propi exercit, desallotjarem la Presid\u00e8ncia, dissimuladament, quedant-se nom\u00e9s el President i el cap del gabinet i alguna persona la m\u00e0xima confian\u00e7a, a fi de qu\u00e8 als pocs funcionaris transferits per la diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia no els pillar\u00e0 all\u00ed, si arribava, de nou, \u201cla nit, la llarga nit\u201d). Per trencar l\u2019estreta “capitalitis”, recon\u00e8ixer les arrels i homenatjar els s\u00edmbols, el Gabinet de Presid\u00e8ncia va convocar la sessi\u00f3 m\u00e9s emblem\u00e0tica a la ciutat tan simb\u00f2lica de Morella el 29 de desembre de 1978, impedida per una enorme nevada, Fou celebrada, finalment, el 9 de gener de 1979, despr\u00e9s una jornada d\u2019actes altament significatius -com homenatjar el jurat Vinatea-, ben prop de la diada \u2013Sant Juli\u00e0- en qu\u00e8 la capital d\u2019Els Ports commemora el seu aniversari de la Conquesta jaumina. En aquella sessi\u00f3, celebrada en la freda sala \u2013g\u00f2tica del XV- de consells de la ciutat forta, fidel i prudent, s\u2019acord\u00e0, a proposta del President, per unanimitat (els consellers pertanyien al PSOE, UCD, PCE, PSP y AP), l\u2019inici del proc\u00e9s auton\u00f2mic de l’aleshores anomenat oficialment Pa\u00eds Valenci\u00e0, d\u2019acord\u00a0 amb el fam\u00f3s article 151, a fi d\u2019aconseguir \u201cla m\u00e9s perfecta institucionalitzaci\u00f3 de la comunitat auton\u00f2mica valenciana com a l\u2019obtenci\u00f3 de les m\u00e0ximes compet\u00e8ncies de possible d\u2019autogovern\u201d.<\/em>\u00a0Al Documenta de Morella, curosament redactat pel Gabinet de Presid\u00e8ncia, es fa, de nou, una \u201ccrida als ciutadans dels municipis del Pa\u00eds Valenci\u00e0 perqu\u00e8 estimulen els nous ajuntaments democr\u00e0tics a sumar-se a aquest acord del Consell\u201d\u00a0<\/em>i es reclama a Madrid, amb urg\u00e8ncia, la llei de refer\u00e8ndum auton\u00f2mic, principal \u201ccomprom\u00eds dels parlamentaris valencians elegits a les properes eleccions generals<\/em>\u201d, que, curiosament, es convocaren aquell mateix dia. Aprovat l\u2019acord, el govern valenci\u00e0 va seguir la reuni\u00f3 a l\u2019Hostal del Cardenal Ram per tal de no quedar-se erts, at\u00e8s que hi havia calefacci\u00f3. Els consellers tenien pressa de tornar a Val\u00e8ncia, no sols pel fred, sin\u00f3 per no perdre ni un minut de pres\u00e8ncia de cara a la confecci\u00f3 de les llistes electorals, que s\u2019obria aquella mateixa nit. Un fet tan decisiu com la sessi\u00f3 del Consell a Morella \u00e9s sistem\u00e0ticament amagat. Un cas m\u00e9s del memoricidi continuat a que s\u00f3n sotmesos els valencians.<\/p>\n Aquell ample i pregon consens es va acabar a Morella. Una conc\u00f2rdia que nom\u00e9s deixava fora als governadors civils, amagats darrere dels ultrafranquistes presidents de les Diputacions, encap\u00e7alats pel de la de Val\u00e8ncia, de la maneta de l\u2019esmentat ministre Mart\u00edn Villa. Per exemple boicotejaren la reuni\u00f3 del govern a Morella no deixant, com la llei els obligava, ni els cotxes necessaris per a portar als consellers; tampoc mai transferiren al Consell el 10 per cent del patrimoni, personal i pressupostos, com assenyalava el decret- llei de creaci\u00f3 de la preautonomia. Tamb\u00e9 el govern central boicotej\u00e0 la transfer\u00e8ncia de compet\u00e8ncies, i quan n\u2019envi\u00e0, eren un aut\u00e8ntic insult als valencians ( com la vigil\u00e0ncia de l\u2019exportaci\u00f3 de galls de brega i les mides de la seua quilla).<\/p>\n Un bloqueig que assum\u00ed des de juny de 1979, complint gustosament ordres foranies i sect\u00e0ries, el conseller d\u2019Hisenda Enrique Monson\u00eds, el qual arrib\u00e0 a no autoritzar ni les compres de paper higi\u00e8nic de la Presid\u00e8ncia, la qual disposava \u00fanicament d\u2019un pressupost anual de 12 milions de pessetes. Des d\u2019aquest mateix any l\u2019UCD assum\u00ed les paraules i els fets del grups incontrolats del blaverisme m\u00e9s radical i antivalenci\u00e0; es desferm\u00e0 la viol\u00e8ncia extrema amb \u00fas de pistoles, bombes a autoritats, intel\u00b7lectuals i llibreries, atemptats de tota mena.<\/p>\n Malgrat tot, de manera heroica, el President i el seu equipet \u2013pagant-se moltes voltes la gasolina del cotxe oficial de la seu butxaca- recorregueren el Pa\u00eds poble a poble, predicant la bona nova de l\u2019autogovern. Les eleccions municipals eren la gran esperan\u00e7a. Arribava la democr\u00e0cia m\u00e9s pr\u00f2xima i directa a mans dels ciutadans. Eren els municipis els qui podien tancar, de fet, el proc\u00e9s auton\u00f2mic. I, en efecte, secundant al Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0, els ajuntaments de Picanya i Bellreguard iniciaren el cam\u00ed, previst a la Constituci\u00f3, amb la seua petici\u00f3 d\u2019autonomia el 25 d\u2019abril de 1979. I, comen\u00e7aren a comptar els sis mesos que marcava el text constitucional. Secretament impulsat i coordinat des de la Presid\u00e8ncia de la Generalitat provisional, s\u2019 aconseguiren que el 99 per cent dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99\u20199 per cent dels ciutadans, demanaren l\u2019autonomia, quan la via del 151 nom\u00e9s exigia el 75 per cent (Els municipis ucedistes de Castell\u00f3, per indicaci\u00f3 de Monson\u00eds, no especificaven la via, sin\u00f3 acordaven \u201cla m\u00e0xima autonomia en el menor temps possible\u201d). I, autentificats pel deg\u00e0 dels notaris de Val\u00e8ncia i dos col\u00b7legues m\u00e9s, els presentarem el 25 d\u2019octubre de 1979 al Congr\u00e9s del Diputats, per tractar-se d\u2019un proc\u00e9s que implicava la construcci\u00f3 de l\u2019Estat. Aix\u00ed mateix es presenta un av\u00eds i c\u00f2pia al Ministeri per a les Administracions P\u00fabliques.<\/p>\n Aqueix 25 d\u2019octubre de 1979, a la Presid\u00e8ncia, ja es treballava, d\u2019amagat, en l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019imminent i constitucional refer\u00e8ndum per al 28 de febrer de 1980 (d\u2019aquells treballs es va poder beneficiar la Junta d\u2019Andalucia). Per\u00f2, justament aquella tardor Fernando Abril Martorell, president\u00a0 de l\u2019\u00a0UCD del Reino de Valencia<\/em>,\u00a0 pact\u00e0 amb Alfonso Guerra,\u00a0vicesecretario general del PSOE<\/em>, frustrar, bloquejar \u00a0el proc\u00e9s auton\u00f2mic valenci\u00e0, naturalment impulsats per Adolfo Su\u00e1rez i Felipe Gonzalez i, com no, la Casa Reial Espanyola. Al nostre Pa\u00eds no pertocava el que a Andalusia s\u00ed, el que a Andalusia es defensava entusi\u00e0sticament, malgrat la nostra identitat nacional pr\u00f2pia i la historicitat de la nostra autonomia.<\/p>\n Sincr\u00f2nicament, s\u2019increment\u00e0 la viol\u00e8ncia contra ben i persones, sempre impune, a voltes, avivada des del partit d\u2019aquell govern i coadjutors i clavegueres estatals… I, s\u2019acab\u00e0 conculcant la mateixa Constituci\u00f3; de fet, la ansiejada llei del refer\u00e8ndum \u2013aprovada m\u00e9s tard amb l\u2019\u00fanic vot en contra del diputat Albinyana- exigia, de forma il\u00b7legalment retroactiva, que els ajuntaments hagueren especificat clarament la via del 151, rebutjant contra dret les f\u00f3rmules del l\u2019estil de \u201cla m\u00e0xima autonomia en el menor temps possible\u201d, com la que, amb mala fe, havia impulsat a la prov\u00edncia de Castell\u00f3 el conseller Monson\u00eds.<\/p>\n Cresqueren les tenebres, les deslleialtats, les defeccions i fins i tot les tra\u00efcions a acords, pactes i compromisos.<\/p>\n Els dirigents socialistes s\u2019anaren plegant , primer vetlladament, a les tesis centralistes imposades per l\u2019UCD, des de Madrid. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0, ni uns ni altres, no deixaren florir les \u201c151 razones para levantar Andalucia\u201d<\/em>\u00a0amb\u00a0 \u201cel 151 como simbolo del compromiso del PSOE andaluz con su pueblo, al que defendi\u00f3 frente a los atropellos de unos y los entreguismos de otros<\/em>\u201d. Al Pa\u00eds Valencia era perillosa una autonomia de primera amb possibles lla\u00e7os amb una autonomia hist\u00f2rica com la catalana.<\/p>\n Fruit d\u2019aquells pactes, el 19 de desembre de 1979 l\u2019executiva del PSPV-PSOE, reunida a la ciutat d\u2019Alacant,\u00a0 simult\u00e0niament a la sessi\u00f3 del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0, aplegat al Palau de la Generalitat, acorda i exigeix \u00a0l\u2019aband\u00f3 dels socialistes de la Generalitat. El President del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0 Josep Llu\u00eds Albinyana dimit\u00ed el 22 de desembre de 1979, i tamb\u00e9 acabaria lliurant el carnet del PSPV i l\u2019acta de diputat del PSOE, el n\u00famero \u00fa per Val\u00e8ncia. Al seu equipet el tiraren del Palau de la Generalitat, al carrer, sense m\u00e9s, amb l\u2019avinen\u00e7a UCD-PSOE.<\/p>\n S\u2019havia acabat, avortat, un proc\u00e9s auton\u00f2mic, que, reconeixia una certa sobirania del poble valenci\u00e0, en el marc de la Constituci\u00f3 Espanyola. Va ser com un cop d\u2019estat, amb una escalada i una estrat\u00e8gia\u00a0 molt semblant a la que tomb\u00e0 al president xil\u00e8 Allende. El Pa\u00eds Valenci\u00e0 el 22 de desembre de 1979 entr\u00e0 en un per\u00edode t\u00e8rbol, vergony\u00f3s; el Consell qued\u00e0 inoperant; un conseller s\u2019autonomen\u00e0 precari President en funcions, en contra del que disposava el Reial Decret de creaci\u00f3 del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i del reglament de R\u00e8gim interior, que obligaven a convocar l\u2019assemblea de parlamentaris; fins i tot va ser l\u2019\u00fanica autonomia presidida per un Capit\u00e0 General durant 12 hores de colp d\u2019estat triomfant aquell malaurat 23-F de 1981. Aquells fets de 1979, alg\u00fa, potser, podia recordar les paraules, a Casp, del Vell duc de Gandia: \u201ctra\u00eft e mort \u00e9s aquest regne<\/em>\u201d.<\/p>\n Alfons Lloren\u00e7, periodista, fou Cap de Premsa del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Cap del Gabinet del President del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Alfons Lloren\u00e7, periodista, fou Cap de Premsa del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Cap del Gabinet del President del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0 El proc\u00e9s auton\u00f2mic valenci\u00e0, una esperan\u00e7a frustrada Era el 25 d\u2019abril de 1979. Havien passat, dia per dia, 272 anys de la desfeta d\u2019Almansa. Aquella diada, secundant l\u2019acord del Consell del Pa\u00eds … Continuar llegint “EL PROC\u00c9S AUTON\u00d2MIC VALENCI\u00c0, UNA ESPERAN\u00c7A FRUSTRADA”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1963","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1963","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1963"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1963\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1965,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1963\/revisions\/1965"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1963"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1963"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1963"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}El proc\u00e9s auton\u00f2mic valenci\u00e0, una esperan\u00e7a frustrada<\/strong><\/h3>\n