{"id":2021,"date":"2022-06-30T11:28:17","date_gmt":"2022-06-30T10:28:17","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2021"},"modified":"2022-07-11T09:10:13","modified_gmt":"2022-07-11T08:10:13","slug":"sinode-de-la-sinodalitat-2021-2023","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2022\/06\/30\/sinode-de-la-sinodalitat-2021-2023\/","title":{"rendered":"S\u00cdNODE DE LA SINODALITAT 2021-2023"},"content":{"rendered":"<h3 style=\"text-align: center;\"><strong>S\u00cdNODE\u00a0 DE LA SINODALITAT 2021-2023<\/strong><\/h3>\n<p>Aportaci\u00f3 del\u00a0 Grup Cristi\u00e0 del Dissabte<\/p>\n<ul>\n<li>Presentaci\u00f3 (p\u00e0g. 1)<\/li>\n<li>Procediment de treball (p\u00e0g. 1)<\/li>\n<li>Resum de la reflexi\u00f3 del sobre la <em>Sinodalitat<\/em> en l\u2019Esgl\u00e9sia (p\u00e0gs. 2-8)<\/li>\n<li>Demandes de canvi que proposem a la consideraci\u00f3 del S\u00ednode (p\u00e0g. 9)<\/li>\n<li>Contribucions de vint-i-una persones de fora el Grup (p\u00e0g. 10)<\/li>\n<\/ul>\n<p>Grup Cristi\u00e0 del Dissabte,<\/p>\n<p><a href=\"about:blank\">https:\/\/grupdeldissabte.org<\/a><\/p>\n<p>Val\u00e8ncia (Espanya)<\/p>\n<p>25 de juny de 2022<!--more--><\/p>\n<p><strong>\u00a01. <\/strong>Presentaci\u00f3<\/p>\n<p>El <strong>Grup Cristi\u00e0 del Dissabte<\/strong>, va n\u00e0ixer fa anys amb la finalitat de donar suport a la renovaci\u00f3 conciliar, l\u2019opci\u00f3 pels pobres i la dimensi\u00f3 alliberadora del cristianisme. Constitu\u00eft actualment per homes i dones, ha fet una opci\u00f3 per la llengua i cultura valencianes i s\u2019ha comprom\u00e9s decididament per una Esgl\u00e9sia m\u00e9s evang\u00e8lica.<\/p>\n<p>S\u00f3n persones amb distintes posicions pol\u00edtiques i estils de vida (hi ha seglars, religiosos i sacerdots) que mantenen humilment una pres\u00e8ncia evang\u00e8lica cr\u00edtica i prof\u00e8tica en un entorn dioces\u00e0 que mira de reduir les seues demandes a la insignifican\u00e7a social i eclesial<\/p>\n<p>El Grup ha vist en la convocat\u00f2ria del <em>S\u00ednode per la Sinodalitat<\/em> una ocasi\u00f3 \u00fanica perqu\u00e8 l\u2019Esgl\u00e9sia inicie un canvi efectiu que l\u2019allibere d\u2019una llarga her\u00e8ncia d\u2019usos i costums desviats o clarament contraris a l\u2019exemple de vida del nostre Senyor Jes\u00fas.<\/p>\n<p>Per tal de contribuir-hi, el Grup ha dedicat el curs 2021-2022 a tractar en profunditat cadascun dels deu blocs proposats pel <em>Document Preparatori del S\u00ednode<\/em>.<\/p>\n<p>1.- Procediment de treball<\/p>\n<p>El Grup t\u00e9 per norma reunir-se el tercer dissabte de cada mes entre setembre i juny.<\/p>\n<ul>\n<li>Despr\u00e9s de l\u2019oraci\u00f3, una de les persones presents introdu\u00ed durant 30\u2019 un dels blocs del <em>Document Preparatori<\/em> per tal de posar-lo en el nostre context social, cultural i eclesial.<\/li>\n<li>A continuaci\u00f3, un temps de 70\u2019 per debatre, aportar altres visions i interrogar-se sobre l\u2019assumpte tractat.<\/li>\n<li>Acabada la reuni\u00f3, les persones presents posaren per escrit all\u00f2 que consideraven necessari destacar en el document final.<\/li>\n<li>Un relator va acoblar les aportacions rebudes per llevar repeticions i confeccionar un esborrany que tinguera unitat sint\u00e0ctica.<\/li>\n<li>L\u2019esborrany va ser enviat a totes les persones membres del Grup perqu\u00e8 suggeriren esmenes, correccions o adicions en un termini de 14 dies.<\/li>\n<li>Paral\u00b7lelament a l\u2019estudi del Bloc 2.- ESCOLTAR, el Grup convoc\u00e0 a qualsevol persona interessada, cristiana o no, a expressar breument en la web la seua opini\u00f3 sobre les coses de l\u2019Esgl\u00e9sia que li fan m\u00e9s mal i, tamb\u00e9, sobre les coses que li donen m\u00e9s esperan\u00e7a.<\/li>\n<li>El document final va ser aprovat per unanimitat en reuni\u00f3 presencial el 25 de juny de 2022.<\/li>\n<li>Aquest document final queda publicat en <a href=\"about:blank\">https:\/\/grupdeldissabte.org<\/a> i enviat a l\u2019Arquebisbe de Val\u00e8ncia, a la Confer\u00e8ncia Episcopal i a la Secretaria del S\u00ednode.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>C) Resum de la reflexi\u00f3 del GCD sobre la <em>Sinodalitat<\/em> en l\u2019Esgl\u00e9sia<\/p>\n<p>BLOC 1.- ELS COMPANYS DE VIATGE<\/p>\n<p>Els companys de viatge hauria de ser la humanitat amb qu\u00e8 cada generaci\u00f3 conviu. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que les esgl\u00e9sies tendeixen a ser un gueto, a\u00efllant-se del seu entorn per autosufici\u00e8ncia o per por a contaminar-se\u00b4n.<\/p>\n<p>En la nostra Esgl\u00e9sia local els companys de viatge s\u00f3n, majorit\u00e0riament, persones d\u2019ideologia de dreta o d\u2019ultradreta. Algunes d\u2019elles pertanyen a grups que tracten d\u2019influir en pol\u00edtiques que afecten a tota la poblaci\u00f3 per tal de preservar la seua hegemonia en l\u2019\u00e0mbit social, econ\u00f2mic o cultural. D\u2019altres, s\u00f3n gents senzilles que segueixen la tradici\u00f3 d\u2019una Esgl\u00e9sia preconciliar, per\u00f2 practiquen la compassi\u00f3. Unes i altres apuntalen l\u2019estatus de poder de l\u2019Esgl\u00e9sia i ajuden a perpetuar els trets distintius que la situen en l\u2019immobilisme en la lit\u00fargia, en els ritus i en els ornaments.<\/p>\n<p>S\u00f3n minoritaris els grups que afavoreixen un canvi pregon en l\u2019Esgl\u00e9sia: CCP, Xarxa Cristiana, MOCEOP, HOAC, etc. Tamb\u00e9 considerem companys de viatge grups no confessionals que lluiten pel canvi des d\u2019una base igualit\u00e0ria: <em>iaioflautes<\/em>, feministes, ecologistes, defensors de la just\u00edcia i la solidaritat en el barri, etc.<\/p>\n<p>Gran part de la societat que no es deixa dur pels criteris, ritus i moral de la jerarquia \u00e9s bandejada, expressament o de fet. Grups com els que no s\u2019identifiquen amb la ideologia nacional-cat\u00f2lica, s\u00f3n pol\u00edticament d\u2019esquerres o rebutgen els principis de la dreta liberal; els qui recolzen obertament el papa Francesc; les CCP; els defensors de l\u2019homosexualitat LGTBI; els feministes; els de sacerdots casats; les persones divorciades; les no teistes o la\u00efcistes, encara que les seues tasques siguen pr\u00f2ximes als va1ors evang\u00e8lics; intel\u00b7lectuals cr\u00edtics amb certes postures de l\u2019Esgl\u00e9sia; el m\u00f3n de la cultura, l\u2019art i la ci\u00e8ncia; la universitat i el m\u00f3n educatiu de titularitat p\u00fablica; persones (especialment preveres) o grups que defenen sense complexos el dret del poble valenci\u00e0 a celebrar la lit\u00fargia en la seua pr\u00f2pia llengua.<\/p>\n<p>L&#8217;Esgl\u00e9sia hauria d\u2019evolucionar al ritme de la societat, la qual es modernitza despr\u00e9s de cada crisi; al ritme dels moviments de car\u00e0cter popular que cerquen la just\u00edcia i el reconeixement dels drets individuals i col\u00b7lectius defensant les persones que aquest sistema bandeja per protegir els interessos de les grans corporacions econ\u00f2miques; al ritme dels qui lluiten per la conservaci\u00f3 de la natura i el futur sostenible de la vida sobre el nostre planeta, \u00e9s a dir, per la Creaci\u00f3.<\/p>\n<p>L&#8217;Esgl\u00e9sia hauria de caminar amb els grups que recolzen sense embuts l\u2019esfor\u00e7 del papa Francesc per fer una Esgl\u00e9sia m\u00e9s misericordiosa i acostada a l\u2019Evangeli. Seguir Jes\u00fas \u00e9s treballar per tornar la dignitat de totes aquelles persones que el poder, fins i tot el de l\u2019Esgl\u00e9sia, els ha llevat.<\/p>\n<p>En canvi, hauria de distanciar-se de tot tipus de poder, de la riquesa, de la por al canvi, dels prejudicis, de l\u2019autosufici\u00e8ncia, del clericalisme, de la discriminaci\u00f3 de la dona, del sectarisme, de l\u2019exclusi\u00f3 de las persones divorciades o LGTBI, de grups que es confessen cat\u00f2lics tot mantenint agendes selectives i classistes.<\/p>\n<p>Hauria de ser la llar que no tanca la porta a cap persona, el caliu de tots els sectors perif\u00e8rics de la nostra societat i del m\u00f3n religi\u00f3s, el recer de qui viu en la decepci\u00f3, el desengany, el cansament, la marginaci\u00f3 o el menyspreu.<\/p>\n<p>Per fer a\u00e7\u00f2, haur\u00e0 d\u2019acceptar de tot cor que els fidels s\u00f3n majors d\u2019edat, i allunyar-se de visions tancades i absolutistes que confonen la correcci\u00f3 amb la condemna.<\/p>\n<p>BLOC 2.- ESCOLTAR<\/p>\n<p>La postura t\u00edpica de l\u2019Esgl\u00e9sia ha sigut no escoltar la ci\u00e8ncia ni la historia.\u00a0 <em>Ad intra<\/em> encara \u00e9s pitjor: no hi ha hagut gaireb\u00e9 comunicaci\u00f3 entre el la\u00efcat i el clergat, ni entre el clergat baix i la jerarquia.<\/p>\n<p>La nostra Esgl\u00e9sia local es troba en deute d\u2019escolta de persones i grups populars, pol\u00edtics o educatius que no se sotmeten als dict\u00e0mens formulats des del paraig\u00fces religi\u00f3s doctrinal-dogm\u00e0tic Tamb\u00e9 de persones en situaci\u00f3 irregular segons el criteri eclesi\u00e0stic: LGTBI, divorciades, no casades sagramentalment, preveres secularitzats. En particular, no escolta la veu de les dones clamant pel final d\u2019una\u00a0 discriminaci\u00f3 contr\u00e0ria a la radical igualtat proclamada per Jes\u00fas de Natzaret, ni les veus que reclamen una estructura nova, lluny del ritualisme imposat, del llenguatge cerimoni\u00f3s, de la sacramentalitzaci\u00f3 i de l\u2019adoctrinament.<\/p>\n<p>El context social i pol\u00edtic del m\u00f3n ha anant canviant i l\u2019Esgl\u00e9sia no l\u2019ha volgut veure sin\u00f3 que s\u2019ha quedat apart, incapacitant-se per influir en la construcci\u00f3 de la societat i la persona de hui. Aix\u00ed, dif\u00edcilment pot caminar junt a les persones o participar dels esdeveniments que van conformant els criteris del nostre temps.<\/p>\n<p>Demanen que l&#8217;Esgl\u00e9sia fa\u00e7a per construir una societat allunyada dels contravalors masclistes en els quals est\u00e0 identificada en l\u2019actualitat: superioritat, domini, possessi\u00f3 de l\u2019\u00fanica veritat i resposta violenta a la dissid\u00e8ncia. La por i la submissi\u00f3 que se\u2019n deriven barren absolutament un di\u00e0leg que permeta l\u2019escolta.<\/p>\n<p>BLOC 3.- PRENDRE LA PARAULA<\/p>\n<p>\u00c9s il\u00b7lusori pensar que dins l\u2019Esgl\u00e9sia puga haver-hi un estil de comunicaci\u00f3 lliure i aut\u00e8ntic mentre existisca tan enorme desproporci\u00f3 en la distribuci\u00f3 de poder de decisi\u00f3 entre una minoria dirigent i la immensa majoria que constitueix el la\u00efcat.<\/p>\n<p>La minoria dirigent monopolitza la comunicaci\u00f3 amb la societat, ra\u00f3 per la qual dif\u00edcilment podr\u00e0 aquesta arribar a con\u00e8ixer els plantejaments dels qui formen la majoria de l\u2019Esgl\u00e9sia. Tenim el cas de la radiotelevisi\u00f3 de la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola que dona una informaci\u00f3 que moltes persones de l\u2019Esgl\u00e9sia consideren esbiaixada i emet una publicitat que fa valdre el consumisme m\u00e9s descarat.<\/p>\n<p>La jerarquia episcopal no deixa mai parlar lliurement, perqu\u00e8 per tradici\u00f3 \u00e9s contr\u00e0ria al \u201clliure examen\u201d. No s\u00f3n rars els consells de presbiteri dioces\u00e0 que en lloc d\u2019aconsellar al bisbe en s\u00f3n \u201caconsellats\u201d per ell. El mateix sol passar en molts consells parroquials.<\/p>\n<p>Nogensmenys, d\u2019en\u00e7\u00e0 el Vatic\u00e0 II hi ha hagut col\u00b7lectius que han al\u00e7at la seua veu amb <em>parresia<\/em> i claredat posant en q\u00fcesti\u00f3 decisions i formes de govern que no s\u2019avenen amb l\u2019Evangeli. Podem citar, per exemple, els seg\u00fcents:<\/p>\n<p>&#8211; Som Esgl\u00e9sia (\u00c0ustria).<\/p>\n<p>&#8211; Divorciats dins l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n<p>&#8211; Federaci\u00f3 Europea de Capellans Casats<\/p>\n<p>&#8211; Dignity (LGTBI dels Estats Units)<\/p>\n<p>&#8211; Moviment de cat\u00f2liques ordenades com a sacerdots i com a bisbes<\/p>\n<p>&#8211; Iniciativa dels rectors austr\u00edacs<\/p>\n<p>&#8211; Cat\u00f2liques pel dret a decidir<\/p>\n<p>&#8211; Religioses als Estats Units.<\/p>\n<p>\u00c9s not\u00f2ria tamb\u00e9 la repressi\u00f3 que les institucions vaticanes han exercit sobre nombrosos te\u00f2legs cat\u00f2lics de gran prestigi \u2013 laics o sacerdots\u2013, que han pres la paraula en favor d\u2019una Esgl\u00e9sia m\u00e9s acostada als valors de l\u2019Evangeli.<\/p>\n<p>Uns i altres s\u00f3n mostra que no \u00e9s <em>parresia<\/em> el que falta a l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n<p>BLOC 4.- CELEBRAR<\/p>\n<p>La preg\u00e0ria i la celebraci\u00f3 de la fe s\u00f3n trets fonamentals de les comunitats menudes \u2013dom\u00e8stiques o quasi\u2013, que les preparen amb molta cura. Hi \u00e9s la comunitat sencera qui celebra. Totes les persones presents hi participen per igual, superant el clericalisme. Les lectures, els cants, les oracions i els signes emprats mantenen una relaci\u00f3 directa amb la realitat del moment, orientant aix\u00ed la vida dels participants, ja que celebrar la fe \u00e9s celebrar la vida fent mem\u00f2ria de Jes\u00fas ressuscitat.<\/p>\n<p>La situaci\u00f3 sol ser molt distinta en les parr\u00f2quies, que es veuen en l\u2019obligaci\u00f3 de mantindre un llenguatge i unes lectures sense relaci\u00f3 amb el moment ni amb el seu tarann\u00e0. Hem tram\u00e9s un culte sacrificial, com si a D\u00e9u li\u2019n calguera.<\/p>\n<p>La preg\u00e0ria va m\u00e9s dirigida al fet que D\u00e9u fa\u00e7a el que volem, que a descobrir el que D\u00e9u vol de nosaltres. No hi ha espontane\u00eftat ni tan sols en l\u2019oraci\u00f3 dels fidels que, quan la preparen, segueixen el mateix estil dels llibres lit\u00fargics.<\/p>\n<p>Tal com prescriu la lit\u00fargia, l\u2019espai deixat al la\u00efcat \u00e9s merament simb\u00f2lic. Els fidels no solen entendre els ministeris del lectorat i de l\u2019acolitat amb la profunditat i sacralitat amb qu\u00e8 sembla veure els documents oficials.<\/p>\n<p>De fet, els grups de lit\u00fargia s\u2019han de moure en l\u00edmits tan estrets que poc es nota el seu treball. La realitat \u00e9s que tot dep\u00e9n del prevere de torn. Pur clericalisme.<\/p>\n<p>BLOC 5.- CORRESPONSABLES EN LA MISSI\u00d3<\/p>\n<p>En les comunitats parroquials ha mancat discerniment i reflexi\u00f3 per comprendre que la missi\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia \u00e9s anunciar la Bona Nova. Aix\u00ed, el la\u00efcat m\u00e9s implicat est\u00e0 educat i conven\u00e7ut que la seua missi\u00f3 \u00e9s fer complir les lleis de l\u2019Esgl\u00e9sia i defendre-la dels atacs de qui no creu.<\/p>\n<p>En la mentalitat del catolicisme actual en Espanya ser servidor de la societat, siga com siga aquesta, \u00e9s vist com una raresa. De manera que eixa classe de servei sol fer-se per iniciativa personal i amb poca o cap relaci\u00f3 amb la instituci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong>BLOC 6: DIALOGAR A l\u2019ESGL\u00c9SIA I EN LA SOCIETAT<\/p>\n<p>L\u2019Esgl\u00e9sia ha mostrat no voler deprendre d\u2019altres inst\u00e0ncies, encara que ho diga. Sempre vol ser-ne mestra. Aix\u00f2 fa que els camins i experi\u00e8ncies de di\u00e0leg sincer siguen ben minsos.<\/p>\n<p>Pel que fa a la nostra esgl\u00e9sia particular, no existeix el di\u00e0leg sin\u00f3 una comunicaci\u00f3 unidireccional des de la jerarquia. Totes aquelles persones o visions d\u2019Esgl\u00e9sia que no s\u2019hi conformen s\u00f3n sistem\u00e0ticament ignorades. En canvi, el di\u00e0leg privat amb els qui no creuen \u00e9s fluid i permet compartir nombroses tasques.<\/p>\n<p>Per dialogar amb la societat i aprendre\u2019n, l\u2019Esgl\u00e9sia ha d\u2019acceptar l\u2019autonomia d\u2019aquella en totes aquelles mat\u00e8ries sobre les que hi ha un consens ampli, com s\u00f3n la comprensi\u00f3 i valoraci\u00f3 de la sexualitat humana, el g\u00e8nere, la planificaci\u00f3 familiar i el respecte a la dona que decideix interrompre una gestaci\u00f3.<\/p>\n<p>Mentre mantinga qualsevol tipus de limitaci\u00f3 a la funci\u00f3 de les dones, l\u2019Esgl\u00e9sia no pot dialogar amb una societat que ha arribat a la convicci\u00f3 que homes i dones gaudeixen d\u2019id\u00e8ntics drets i no poden tindre limitacions per ra\u00f3 de sexe.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, per ser cre\u00efble hui, l\u2019Esgl\u00e9sia ha de confirmar amb els fets all\u00f2 que diu de paraula. Si, com afirmem, els pobres i marginats s\u00f3n la prioritat absoluta, els b\u00e9ns de l\u2019Esgl\u00e9sia haurien de posar-se al servei dels m\u00e9s empobrits del planeta.<\/p>\n<p><strong><u>\u00a0<\/u><\/strong>BLOC 7.- AMB\u00a0 LES ALTRES CONFESSIONS CRISTIANES<\/p>\n<p>La uniformitat religiosa imposada hist\u00f2ricament per l\u2019Esgl\u00e9sia, all\u00e0 on ha comptat amb la for\u00e7a del poder civil, ha impedit un contacte fruct\u00edfer amb les altres confessions cristianes, sempre vistes amb sospita o amb certa indulg\u00e8ncia. Nom\u00e9s d\u2019uns anys en\u00e7\u00e0 comen\u00e7a a haver-hi una certa interrelaci\u00f3, accelerada darrerament per l\u2019increment del flux migratori.<\/p>\n<p>Encara que, per eixa ra\u00f3, el desconeixement \u00e9s gran, el la\u00efcat interessat no troba dificultat en relacionar-se amb les altres confessions quan s\u2019hi presenta l\u2019ocasi\u00f3, perqu\u00e8 no \u00e9s tan primmirat en mat\u00e8ries teol\u00f2giques com sol ser-ho el clergat.<\/p>\n<p>La jerarquia, pel seu costat, es limita a complir l\u2019expedient amb la designaci\u00f3 d\u2019un delegat dioces\u00e0 per l\u2018Ecumenisme, la celebraci\u00f3 de la Setmana d&#8217;Oraci\u00f3 per la Unitat dels Cristians i poca cosa m\u00e9s.<\/p>\n<p>BLOC 8: AUTORITAT I PARTICIPACI\u00d3<\/p>\n<p>Si l\u2019autoritat es basa en el poder en lloc d\u2019en l\u2019<em>auctoritas<\/em> la participaci\u00f3 ser\u00e0 nom\u00e9s tindre un poc d\u2019eixe poder. Aix\u00ed, un poder arbitrari o desp\u00f2tic produir\u00e0 una participaci\u00f3 arbitr\u00e0ria o desp\u00f2tica.<\/p>\n<p>L\u2019estructura eclesi\u00e0stica s\u2019ha bastit amb la mentalitat de Pius X en el <em>S\u00edl\u00b7labus<\/em>, la de les dues esgl\u00e9sies separades: <em>docens<\/em> i <em>discens<\/em>. La jerarquia no mostra signes reals de voler canviar a\u00e7\u00f2 sin\u00f3 que segueix monopolitzant el poder div\u00ed que pertany a l&#8217;Esgl\u00e9sia sencera, ja que tots el seus membres reben el do de l&#8217;Esperit Sant. Les comunitats madurarien m\u00e9s i es renovarien constantment si les funcions ministerials tingueren una duraci\u00f3 limitada.<\/p>\n<p>Com que el poder eclesi\u00e0stic no \u00e9s amic de la sinodalitat, els fidels es troben lluny d\u2019iniciar-ne el cam\u00ed. Sembla prou evident que un cam\u00ed sinodal hauria obstaculitzat moltes de les perversions eclesi\u00e0stiques nascudes al llarg de la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Jes\u00fas no va fundar una religi\u00f3 ni va establir una Esgl\u00e9sia. Tan sols es va dedicar a anunciar el missatge del Regne com a utopia per a tota la humanitat, posant en marxa una comunitat d&#8217;iguals sota l&#8217;\u00fanica norma de l&#8217;amor i el servei, no del poder. Ara b\u00e9, la igualtat i el servei no existeixen quan el clericalisme subordina a les dones i a tot el la\u00efcat a una jerarquia que marca el cam\u00ed. De vegades no cap m\u00e9s que la rebel\u00b7lia, fins i tot la desobedi\u00e8ncia, per a fer possible la igualtat.<\/p>\n<p>El mode de govern de l&#8217;Esgl\u00e9sia ha de ser compet\u00e8ncia de la comunitat en la realitat concreta de cada temps, de manera que genere il\u00b7lusi\u00f3, desig de comprom\u00eds i persones preparades. Les consultes al la\u00efcat, com aquesta del S\u00ednode, han de fer-se habituals. Per\u00f2 el distanciament entre carisma i instituci\u00f3 \u2013entre el prof\u00e8tic i l&#8217;estructura\u2013 s\u2019agreujar\u00e0 si la jerarquia no se sent obligada per la veu del Poble de D\u00e9u, al qual pertany, despr\u00e9s d\u2019haver-lo convidat a participar.<\/p>\n<p>Escoltar sense compartir el poder de decisi\u00f3 invalida l&#8217;aportaci\u00f3 dels carismes existents, que en s\u00f3n molts i ben diversos. La tensi\u00f3 permanent, com a seguidors de Jesucrist, \u00e9s ser conseq\u00fcents amb l&#8217;Evangeli \u2013 tamb\u00e9 en la necess\u00e0ria organitzaci\u00f3 administrativa\u2013 vivint en una societat manipulada i manipuladora, els defectes de la qual ens esguiten.<\/p>\n<p>Pel que fa a la nostra esgl\u00e9sia particular, l\u2019autoritat sembla exercir-se nom\u00e9s en l\u2019\u00e0rea del govern: el poder de dictar normes i de posar o llevar persones en els c\u00e0rrecs que depenen d\u2019ella. No es fa lloc a la correcci\u00f3 fraterna, que \u00e9s realment l\u2019\u00fanica forma evang\u00e8lica de conformar la vida d&#8217;una comunitat com desitja ser l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n<p>BLOC 9: DISCERNIR I DECIDIR<\/p>\n<p>L\u2019Esperit est\u00e0 absent de moltes decisions on no hi ha hagut discerniment. El cristians estem preparats per a agafar la Sagrada Escriptura com a receptes i normes a complir, per\u00f2 no a discernir des de la hist\u00f2ria de fe, que \u00e9s realment el que \u00e9s la Hist\u00f2ria Sagrada.<\/p>\n<p>El clergat refusa el discerniment en les comunitats: una part, perqu\u00e8 no el compr\u00e8n; una altra, perqu\u00e8 ho considera una novetat que va contra l\u2019Esgl\u00e9sia; i, per \u00faltim, una tercera part, perqu\u00e8 no sabria com fer-ho.<\/p>\n<p>Les comunitats religioses s\u00f3n les \u00faniques amb alguna experi\u00e8ncia en aquest camp i quasi les \u00faniques que podrien transmetre-la a la resta de l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n<p>BLOC 10: FORMAR-SE EN LA SINODALITAT<\/p>\n<p>Evidentment la majoria de cristians no \u00e9s capa\u00e7 de comprendre i saber exercir la sinodalitat a hores d\u2019ara. Cal plantejar-la per al futur com l\u2019\u00fanic cam\u00ed de superviv\u00e8ncia de l\u2019Esgl\u00e9sia. En un m\u00f3n on la manipulaci\u00f3 informativa ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s poderosa, la tradici\u00f3 humanista i alliberadora d\u2019una Esgl\u00e9sia capa\u00e7 de discernir comunit\u00e0riament ha de ser un gran ajut a tota la humanitat.<\/p>\n<p>Formar-se en la sinodalitat requereix, primer que res, refor\u00e7ar el sentit de comunitat, tan postergat al llarg del segles en favor d\u2019una moral del compliment individual. \u00a0Per\u00f2 ha de ser una comunitat d\u2019iguals, perqu\u00e8 sense la igualtat, la m\u00edstica del seguiment de Jes\u00fas a inspiraci\u00f3 de l\u2019Esperit Sant esdev\u00e9 una rutina de comandament i obedi\u00e8ncia que fa del tot impossible practicar la sinodalitat.<\/p>\n<p>Formar-se en la sinodalitat \u00e9s tamb\u00e9 deprendre a caminar junts sense recan\u00e7a quan cal una humil rectificaci\u00f3. Per\u00f2 no \u00e9s obligat caminar amb la disciplina d\u2019un ex\u00e8rcit, tots al mateix pas. Sinodalitat \u00e9s justament poder caminar junt a qui no veu les coses (o encara no les veu) com nosaltres, per\u00f2 comparteix sincerament <em>un Senyor, una fe, un baptisme, un D\u00e9u i Pare de tots<\/em>.<\/p>\n<p>Demandes de canvi que proposem a la consideraci\u00f3 del S\u00ednode.<\/p>\n<ol>\n<li>Admissi\u00f3 de les dones als ministeris ordenats.<\/li>\n<li>Acc\u00e9s al sacerdoci de persones casades i car\u00e0cter opcional del celibat.<\/li>\n<li>Limitaci\u00f3 del temps d\u2019exercici dels ministeris, incloent-hi el del papat.<\/li>\n<li>Car\u00e0cter vinculant dels S\u00ednodes diocesans i dels Consells consultius en les di\u00f2cesis.<\/li>\n<li>Revisi\u00f3 de la doctrina moral sobre la sexualitat i la procreaci\u00f3.<\/li>\n<li>Sotmetiment a la just\u00edcia penal dels cassos d&#8217;ab\u00fas sexual a l&#8217;Esgl\u00e9sia.<\/li>\n<li>Reducci\u00f3 gradual dels b\u00e9ns de l\u2019Esgl\u00e9sia destinant el seu valor a l\u2019ajut dels pobres.<\/li>\n<li>Modernitzaci\u00f3 del llenguatge de la lit\u00fargia i revisi\u00f3 del contingut dels leccionaris.<\/li>\n<li>Incorporaci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica al Consell Mundial de les Esgl\u00e9sies.<\/li>\n<li>Promoci\u00f3 efectiva de l\u2019autonomia de les esgl\u00e9sies locals, que no s\u00f3n sucursals.<\/li>\n<\/ol>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Contribucions de vint-i-una persones de fora el Grup<\/p>\n<p>Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s em fa mal de l&#8217;actual realitat social i eclesial?<\/p>\n<ol>\n<li>Els confessors que demanen nom i cognom de les persones amb qui em relacione.<\/li>\n<li>Que no es parle del dimoni: la gent necessita gestionar el mal o acudir\u00e0 a la m\u00e0gia.<\/li>\n<li>La manca d&#8217;un comprom\u00eds anticapitalista ferm i clar.<\/li>\n<li>La llunyania de qui ens governen, tamb\u00e9 els bisbes, de la realitat de la vida del poble.<\/li>\n<li>Els discursos sobre l\u2019avortament, l&#8217;eutan\u00e0sia, el preservatiu i les formes d&#8217;estima.<\/li>\n<li>Els menysteniment del valenci\u00e0.<\/li>\n<li>El comportament totalment anticristi\u00e0 d&#8217;una gran part de la Jerarquia.<\/li>\n<li>L&#8217;estructura piramidal on dones i membres de la comunitat no tenen dret a decidir.<\/li>\n<li>El posicionament eclesial en contra del conjunt de les classes populars.<\/li>\n<li>L&#8217;\u00e0nsia de dominar els altres, l&#8217;avidesa de riquesa i l&#8217;afany de perpetuar el poder.<\/li>\n<li>Que no reconega a les dones la feina i el paper que hi tenen negant-los el sacerdoci.<\/li>\n<li>L&#8217;exc\u00e9s d&#8217;estructures i la manca de transpar\u00e8ncia.<\/li>\n<li>El discurs poc encarnat en la realitat i la manca d&#8217;acci\u00f3 prof\u00e8tica.<\/li>\n<li>La diverg\u00e8ncia amb les tend\u00e8ncies socials i la dificultat de fer arribar el missatge.<\/li>\n<li>L\u2019oposici\u00f3 que troba el papa Francesc dins de l\u2019esgl\u00e9sia per canviar les coses.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s em dona esperan\u00e7a en l&#8217;actual realitat social i eclesial?<\/p>\n<ol>\n<li>La visi\u00f3 progressista i acollidora de l&#8217;esgl\u00e9sia valenciana.<\/li>\n<li>Les organitzacions socials auspiciades per l&#8217;Esgl\u00e9sia.<\/li>\n<li>Un Papa d&#8217;un discurs, renovador, m\u00e9s comprom\u00e8s amb els problemes del dia a dia.<\/li>\n<li>Els moviments cr\u00edtics dins de l\u2019Esgl\u00e9sia i l\u2019Esgl\u00e9sia de base.<\/li>\n<li>La part de la jerarquia que predica amb la paraula i els fets l&#8217;Evangeli de Jes\u00fas.<\/li>\n<li>Tots els treballs amb els col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables.<\/li>\n<li>La postura m\u00e9s democr\u00e0tica d&#8217;un sector del cristianisme del Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/li>\n<li>La idea que la Humanitat ja no pot anar a pitjor dins del capitalisme globalitzat.<\/li>\n<li>Que l&#8217;amor ha d&#8217;anar substituint l&#8217;odi i ho farem.<\/li>\n<li>Que encara hi ha molta gent que ajuda els altres i notes que l&#8217;Esperit revolta.<\/li>\n<li>Les iniciatives de pau, just\u00edcia i estima que brollen fora de l&#8217;Esgl\u00e9sia oficial.<\/li>\n<li>Els avan\u00e7os en la realitat del creient envers les persones divorciades o homosexuals.<\/li>\n<li>La for\u00e7a de l&#8217;Evangeli i l&#8217;acci\u00f3 de l&#8217;Esperit.<\/li>\n<li>El major comprom\u00eds dels fidels amb l\u2019Evangeli i l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/li>\n<li>Els petits grups que lluiten per una Esgl\u00e9sia que s\u2019ocupe de la gent desfavorida, accepte a tots i totes, i defense la llibertat.<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>S\u00cdNODE\u00a0 DE LA SINODALITAT 2021-2023 Aportaci\u00f3 del\u00a0 Grup Cristi\u00e0 del Dissabte Presentaci\u00f3 (p\u00e0g. 1) Procediment de treball (p\u00e0g. 1) Resum de la reflexi\u00f3 del sobre la Sinodalitat en l\u2019Esgl\u00e9sia (p\u00e0gs. 2-8) Demandes de canvi que proposem a la consideraci\u00f3 del S\u00ednode (p\u00e0g. 9) Contribucions de vint-i-una persones de fora el Grup (p\u00e0g. 10) Grup Cristi\u00e0 &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2022\/06\/30\/sinode-de-la-sinodalitat-2021-2023\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;S\u00cdNODE DE LA SINODALITAT 2021-2023&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-2021","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-documents-del-grup-cristia-del-dissabte"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2021","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2021"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2021\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2034,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2021\/revisions\/2034"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2021"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2021"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2021"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}