![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/thumbnail_Labadessa-i-labat-de-Montserrat...-300x174.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Laura Mor<\/p>\n
Publicat a Catalunya Religi\u00f3 el 04\/07\/2022<\/p>\n
Primer debat p\u00fablic compartit entre l\u2019abat de Montserrat Manel Gasch i l\u2019abadessa de Sant Benet, Maria del Mar Albajar. Ha estat a Manresa, en el marc de la Universitat Catalana d\u2019Estiu. Tots dos han analitzat quina \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia religiosa, el fet nacional i la proposta social de l\u2019Esgl\u00e9sia per al nostre pa\u00eds. I han situat la missi\u00f3 de la instituci\u00f3 en \u201crecordar qui som i qui podem arribar a ser\u201d i en \u201cla consci\u00e8ncia profunda que les coses es poden canviar\u201d.<\/p>\n
El president de la Lliga Espiritual de la Mare de D\u00e9u de Montserrat, Carles Armengol, ha moderat la taula rodona en qu\u00e8 han coincidit aquest divendres. Ha descrit \u201cuna Catalunya que ha evolucionat en pocs temps d\u2019un cristianisme culturalment predominant a una pluralitat de confessions, conviccions i viv\u00e8ncies sobre el fet religi\u00f3s\u201d. I els ha preguntat \u201ccom exerceix l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica el rol d\u2019anunciar l\u2019evangeli\u201d en aquest context que de vegades pot ser de \u201creligi\u00f3 a la carta\u201d.<\/p>\n
\u201cHem de fer un dol de l\u2019Esgl\u00e9sia que hem viscut fins ara; est\u00e0 naixent una Esgl\u00e9sia m\u00e9s senzilla, m\u00e9s petita, i \u00e9s el moment del testimoniatge\u201d, ha apuntat Albajar. En la seva intervenci\u00f3 ha descrit la crisi que viuen les religions, en un moment en qu\u00e8 una tercera part de la poblaci\u00f3 mundial es defineix \u201csense pertinen\u00e7a religiosa\u201d. Aqu\u00ed ha situat la crisi institucional que viu l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, que \u00e9s una de les institucions que generen menys confian\u00e7a, segons diverses enquestes d\u2019opini\u00f3.<\/p>\n
Una crisi, ha dit, que \u201c\u00e9s compartida amb totes les institucions\u201d i que considera \u201cla gran oportunitat de q\u00fcestionar la pr\u00f2pia instituci\u00f3\u201d. \u201cSi la societat no li veu sentit \u00e9s que potser no estem oferint respostes a la demanda d\u2019espiritualitat i de sentit\u201d, ha apuntat.<\/p>\n
L\u2019abat ha relacionat la crisi institucional amb el \u201ctrencament de la transmissibilitat\u201d i amb la \u201cfragmentaci\u00f3 que ha portat a la indifer\u00e8ncia religiosa\u201d. Recordant el pensament del monjo benedict\u00ed Llu\u00eds Duch, ha apuntat que \u201cel perill no \u00e9s l\u2019ateisme, sin\u00f3 que la gent no es preocupi ni parli de D\u00e9u\u201d.<\/p>\n
Entreteniment, immediatesa i poca capacitat d\u2019estar amb un mateix<\/p>\n
Sobre l\u2019an\u00e0lisi social que porta a arraconar les religions en el dia a dia, Albajar ha parlat d\u2019individualitzaci\u00f3 de la religiositat. Ha alertat que \u201cen el nostre m\u00f3n est\u00e0 desapareixent la subjectivitat\u201d i que detecta \u201cpersones amb poca capacitat cr\u00edtica, amb poca capacitat creativa i de recon\u00e8ixer la seva pr\u00f2pia originalitat i transcend\u00e8ncia\u201d. Ho ha atribu\u00eft, en part, a la immediatesa i la velocitat de les noves tecnologies, que disminueixen \u201cla capacitat d\u2019estar amb un mateix i de respondre a la preguntes essencials de la vida\u201d.<\/p>\n
En el mateix sentit s\u2019ha expressat l\u2019abat Gasch, que ha parlat de la societat de l\u2019entreteniment en qu\u00e8 \u201cconstantment hi ha alguna cosa a fer\u201d, per\u00f2 que ha perdut capacitat de lectura. En aquest sentit ha reivindicat una \u201cmaduresa subjectiva\u201d com a \u201cpr\u00e8via d\u2019una comprensi\u00f3 religiosa\u201d.<\/p>\n
Una proposta contracultural de sentit<\/p>\n
En un context de descr\u00e8dit social de les institucions, l\u2019abadessa de Sant Benet ha defensat: \u201cL\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica tenim la gran oportunitat de preguntar-nos quin \u00e9s el sentit de la nostra fe, com la fe ens ha ajudat a ser m\u00e9s persona, m\u00e9s lliure i m\u00e9s creativa per poder-ho comunicar a les noves generacions\u201d. Tamb\u00e9 ha defensat la necessitat de \u201cser testimonis m\u00e9s reals, una proposta m\u00e9s aterrada\u201d conscients que \u201ctots tenim la mateixa dignitat, que som \u00e9ssers capa\u00e7os de D\u00e9u, \u00fanics i irrepetibles\u201d.<\/p>\n
Tamb\u00e9 l\u2019abat ha dit que en aquest marc \u201cel cristianisme t\u00e9 molt de sentit com a contracultural\u201d i que \u201cavui la pr\u00f2pia espiritualitat \u00e9s quelcom constitutiu\u201d. Per exemple, en alguns dels h\u00e0bits de la vida mon\u00e0stica: \u201cEl silenci, la preg\u00e0ria, la cultura s\u00f3n contraculturals i tenen sentit\u201d. L\u2019abat de Montserrat ha parlat d\u2019un present de comunitats petites i de la import\u00e0ncia d\u2019acompanyar les persones. I ha defensat una \u201ccerta estabilitat de les opcions de vida i de les relacions\u201d, que s\u2019associa a la felicitat.<\/p>\n
Sobre qu\u00e8 pot aportar la vida mon\u00e0stica a la societat, Gasch ha dit que cal \u201cenfortir l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019acompanyament i d\u2019acollida\u201d dels monestirs, aix\u00ed com la \u201cpreg\u00e0ria p\u00fablica que arriba a milers de persones\u201d. I Albajar ha defensat que els cal \u201cviure amb autenticitat\u201d i oferir acollida i un lloc \u201con descansar interiorment\u201d a les persones que arriben a l\u2019hostatgeria. I tamb\u00e9 ha apuntat la funci\u00f3 d\u2019oferir \u201cformaci\u00f3 que ajudi a caminar des d\u2019aquesta utopia\u201d.<\/p>\n
Una Esgl\u00e9sia inclusiva que acull tothom<\/p>\n
El president de la Lliga ha apuntat que \u201cmolts creients demanen arrelament a l\u2019Esgl\u00e9sia catalana, sense perdre el car\u00e0cter universal\u201d. I els ha preguntat com implicar-se en la defensa dels \u201cdrets dels pobles\u201d, d\u2019acord al document Arrels cristianes de Catalunya.<\/p>\n
Per a Manel Gasch, \u201cdins l\u2019Esgl\u00e9sia catalana hi ha unes institucions sensibles que vetllen per aquesta identitat\u201d, com s\u00f3n la Confer\u00e8ncia Episcopal Tarraconense, la Uni\u00f3 de Religiosos de Catalunya o la Reuni\u00f3 d\u2019Abats i Provincials. \u201cAlguns ho troben massa i d\u2019altres massa poc\u201d, ha observat.<\/p>\n
Per\u00f2 que tamb\u00e9 veu que \u201chi ha una important secularitzaci\u00f3 i certa manca de vocacions\u201d que fa que \u201ca l\u2019entorn del seminari hi hagi gent que no comparteix aquesta visi\u00f3 de Catalunya\u201d. Aix\u00ed ha apuntat com una \u201ccerta realitat\u201d el que deia el bisbe Joan Carrera que \u201cl\u2019Esgl\u00e9sia catalanista ha sigut bastant est\u00e8ril\u201d en el sentit de \u201cproduir seminaristes\u201d.<\/p>\n
Segons l\u2019abat, aquesta dada afecta les estructures que han de vetllar pel pa\u00eds, aix\u00ed com tamb\u00e9 els ordes i congregacions que han de fusionar-se amb altres realitats territorials per ra\u00f3 de superviv\u00e8ncia num\u00e8rica. Amb tot, Gasch considera que \u201cl\u2019Esgl\u00e9sia catalana sempre ha estat molt fidel a la realitat que s\u2019ha trobat\u201d i que \u201cfidel a la seva tradici\u00f3, l\u2019Esgl\u00e9sia ha de ser el m\u00e0xim d\u2019inclusiva i acollir tothom\u201d.<\/p>\n
\u201cEl dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 \u00e9s personal, i tamb\u00e9 de les nacions i les comunitats\u201d<\/p>\n
En aquest punt Mar Albajar ha assenyalat que la Doctrina Social de l\u2019Esgl\u00e9sia diu \u201ccoses precioses del que \u00e9s l\u2019\u00e9sser hum\u00e0\u201d. Uns textos que recorden \u201cel valor \u00fanic, l\u2019originalitat i la sacralitat de cada persona\u201d. I que aquest fonament \u201cs\u2019aplica a la persona i a la comunitat\u201d.<\/p>\n
Aix\u00ed ha parlat del \u201cdret a la llengua i a la cultura\u201d que expressen \u201cuna sobirania espiritual\u201d. Per a Albajar, el magisteri de l\u2019Esgl\u00e9sia defensa \u201cel dret a construir el propi futur\u201d i que en dret internacional tamb\u00e9 reconeix \u201cels drets dels pobles i particularment el dret a la independ\u00e8ncia\u201d. En aquest punt ha recordat la resposta del papa Francesc, quan se li va preguntar pel proc\u00e9s a Catalunya. Bergoglio va distingir entre la independ\u00e8ncia per emancipaci\u00f3, v\u00e0lida per el cas de les col\u00f2nies, de la independ\u00e8ncia per secessi\u00f3, que calia \u201cagafar amb pinces\u201d.<\/p>\n
Per a l\u2019abadessa, \u201c\u00e9s essencial per l\u2019Esgl\u00e9sia recordar que hi ha uns drets humans intr\u00ednsecs\u201d entre els quals hi ha \u201cel dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 no nom\u00e9s personal, sin\u00f3 de les nacions i les comunitats\u201d.<\/p>\n
Preguntats pel p\u00fablic per la resposta eclesial a la repressi\u00f3 pol\u00edtica despr\u00e9s de l\u20191 d\u2019octubre, Gasch ha reconegut els \u201cintents de mediaci\u00f3\u201d i el \u201cseguiment dels presos\u201d per part del seu antecessor, l\u2019abat Josep Maria Soler. I Albajar ha apuntat que \u00e9s molt trist i dolor\u00f3s quan no es defensa la veritat.<\/p>\n
\u201cL\u2019Esgl\u00e9sia est\u00e0 cridada a ser aut\u00e8ntica i a reflectir el que diu\u201d<\/p>\n
Armengol els ha demanat tamb\u00e9 quina proposta social ha de tenir l\u2019Esgl\u00e9sia, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019acci\u00f3 social. I com combinar \u201cla radicalitat en la viure\u201d de l\u2019Evangeli que exigeix una \u201c\u00e8tica de m\u00e0xims\u201d, amb l\u2019amor i la miseric\u00f2rdia.<\/p>\n
Albajar ha explicat que \u201cl\u2019\u00e8tica exigent de l\u2019evangeli moltes vegades s\u2019ha proposat com una norma exigent\u201d. Ha fet refer\u00e8ncia a l\u2019enc\u00edclica Humanae vitae de Pau VI, sobre moral sexual, en qu\u00e8 \u201cl\u2019Esgl\u00e9sia marca uns valors que els cristians mateixos no compleixen\u201d.<\/p>\n
En aquest sentit ha dit que \u201cl\u2019Esgl\u00e9sia est\u00e0 cridada a ser aut\u00e8ntica i a reflectir el que diu\u201d i que \u201ct\u00e9 la missi\u00f3 de recordar qui som i qui podem arribar a ser\u201d. Aix\u00f2 passa pel \u201crepte d\u2019humanitzar la societat\u201d. \u201cNecessitem les utopies, necessitem qui ens recordi l\u2019infinit que viu en nosaltres, les possibilitats immenses que empenyen la persona humana\u201d, ha dit.<\/p>\n
\u201cTenim les mateixes necessitats i dificultats de la societat\u201d<\/p>\n
Albajar considera que \u201cl\u2019Esgl\u00e9sia ha comunicat el missatge de vegades com si nosaltres tingu\u00e9ssim la ra\u00f3\u201d i ha criticat que s\u2019hagi convertit en \u201cuna moral que jutja\u201d en comptes d\u2019entendre que \u201cestem en cam\u00ed i que la proposta \u00e9s tamb\u00e9 per a l\u2019Esgl\u00e9sia\u201d. Aqu\u00ed ha parlat de l\u2019ab\u00fas sexual i de l\u2019ab\u00fas espiritual que es produeix en situacions de poder en qu\u00e8 \u201c\u00e9s f\u00e0cil no respectar la subjectivitat o la llibertat dels altres\u201d. I ha concl\u00f2s que \u201cels membres de l\u2019Esgl\u00e9sia tenim les mateixes necessitats i dificultats de la societat\u201d i que \u00e9s un fet que cal \u201cacompanyar\u201d.<\/p>\n
Per a Gasch, \u201cuna de les funcions de l\u2019Esgl\u00e9sia en el m\u00f3n \u00e9s aquesta consci\u00e8ncia profunda que les coses es poden canviar\u201d. Com a exemple ha parlat del discurs ecosocial del papa Francesc i<\/p>\n
que, alhora, \u201c\u00e9s un dels grans interessos de la gent jove\u201d. Per\u00f2 ha dit tamb\u00e9 que \u201cdemana sacrificis personals\u201d i que cal \u201crecon\u00e8ixer ambig\u00fcitats per avan\u00e7ar junts\u201d.<\/p>\n
L\u2019abat creu que \u201cl\u2019Esgl\u00e9sia ha de tenir la seva moral i principis, i que no podem pretendre que siguin els de tota la societat\u201d. I que la clau \u00e9s \u201cgestionar la difer\u00e8ncia entre la utopia i la realitat\u201d.<\/p>\n
Sobre la dona a l\u2019Esgl\u00e9sia: \u201cAnem 200 o 300 anys tard\u201d<\/p>\n
El p\u00fablic tamb\u00e9 ha preguntat als ponents per la discriminaci\u00f3 de la dona a l\u2019Esgl\u00e9sia. L\u2019abat de Montserrat ha dit que \u201cl\u2019Esgl\u00e9sia va 200 o 300 anys tard\u201d, i que ara Francesc ha fet passos petits, per\u00f2 significatius. Com obrir la possibilitat a que hi hagi dones al capdavant dels dicasteris, amb rang de ministres. Tamb\u00e9 ha assenyalat com un fet positiu que la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola, en els documents finals del s\u00ednode, no hagi censurat la petici\u00f3 d\u2019un major reconeixement de la dona, que ha sortit reiteradament en el di\u00e0leg previ de les comunitats.<\/p>\n
Per a Albajar en aquest camp \u201ces dona una situaci\u00f3 d\u2019injust\u00edcia\u201d. I ha recordat que ja Pau VI va crear una comissi\u00f3 d\u2019estudi sobre els fonaments teol\u00f2gics que fan que la dona no pugui ser ordenada capell\u00e0, i que no en van trobar.<\/p>\n
A l\u2019acte han assistit, entre d\u2019altres, la directora general d\u2019Afers Religiosos, Yvonne Griley, el president de la Universitat Catalana d\u2019Estiu, Joan Casassas, i el gerent i secretari, Joan Maluquer., i la germana benedictina Regina Goberna.<\/p>\n
Publicat a Catalunya Religi\u00f3 el 04\/07\/2022<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019abadessa i l\u2019abat de Montserrat defensen una Esgl\u00e9sia aut\u00e8ntica i contracultural Laura Mor Publicat a Catalunya Religi\u00f3 el 04\/07\/2022 Primer debat p\u00fablic compartit entre l\u2019abat de Montserrat Manel Gasch i l\u2019abadessa de Sant Benet, Maria del Mar Albajar. Ha estat a Manresa, en el marc de la Universitat Catalana d\u2019Estiu. Tots dos han analitzat quina … Continuar llegint “L\u00b4ABADESSA I L\u00b4ABAT DE MONTSERRAT DEFENSEN UNA ESGL\u00c9SIA AUT\u00c8NTICA I CONTRACULTURAL”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2029","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2029","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2029"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2029\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2033,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2029\/revisions\/2033"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2029"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2029"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2029"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}