![\"\"](\"https:\/\/img.mesvilaweb.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/2135\/2017\/07\/mare-de-deu-del-carme.jpg\")
<\/p>\nCULTURA, INCULTURACI\u00d3 I ANIHILAMENT (A la mem\u00f2ria de don Paco Gil Gandia)ALFONS LLOREN\u00c7<\/p>\n
<\/p>\n
I<\/u><\/strong><\/p>\n Tocaven al Miquelet les 9 del mati. El \u201ccampanar nou\u201d voltejava a dol. El cotxe f\u00fanebre estava aparcat pegar al mur, a la dreta de la porta rom\u00e0nica dels Lleidatans, altrament dita del Palau. Al ta\u00fct jeia don Paco Gil. S\u2019esperava la imminent process\u00f3 de canonges que el rebrien i l\u2019entrarien a la tamb\u00e9 seua Seu per a les absoltes de cos present.<\/p>\n Puntual i a peu, venia l\u2019arquebisbe des del seu \u201cPalasio\u201d. Un home ben vestit i amb corbata, d\u2019una setantena d\u2019anys, se li acost\u00e0, ben respectu\u00f3s, al cardenal. Educadament, li digu\u00e9: \u201cDon Antonio, que \u00e9s don Paco, cal fer-ho en valenci\u00e0!\u201d El porprat, en un to poc afable, respongu\u00e9: \u201cYa veremos, ya veremos\u201d. Replic\u00e0 el fidel: \u201c\u00c9s don Paco Gil, al menys les lectures, la homilia\u201d. El mitrat: \u201cLo que mande la liturgia\u201d. El cristi\u00e0: \u201cAl menys una frase\u201d. El bisbe: \u201cNo s\u00e9, no s\u00e9\u201d. El valenci\u00e0, entristit: \u201cJa ho s\u00e9. No dir\u00e0 ni \u2018Bon dia\u2019\u201d. I, se\u2019n va anar, pesar\u00f3s, pel carrer de la Barcella. El prelat va entrar, tranquil, a la Catedral, a revestir-se. Qui ho ha vist i o\u00eft dona testimoni del fet i de la veritat. En efecte, ni una paraula en valenci\u00e0 al llarg d\u2019un extens funeral.<\/p>\n I, com si l\u2019esperit confonguera els qui no el deixen actuar, aquelles ex\u00e8quies estigueren desencarnades. Potser, igual haurien aprofitat per a un sacerdot valenci\u00e0 que per a un clergue de Villarrubia de Santiago. I, qui sap si la homilia era tan llunyana que, igual es podria adaptar a un soterrar com un bateig.<\/p>\n Cap al\u00b7lusi\u00f3 a la personalitat del sacerdot. Ni tan sols les dates vitals b\u00e0siques. Ni el lloc on va n\u00e0ixer, ni les parr\u00f2quies on va curar. Ni les seues idees, afanys i esperances. Ni una virtut proclamada. Ni una aportaci\u00f3 reconeguda, Ni una lli\u00e7\u00f3, aprofitable per als cristians, pregonada. Ni un exemple, fecund per a la vida cristiana, manifestat. Res. Com si el canonge finat no hagu\u00e9s estat ning\u00fa, un home sense poble, una vida sense vida.<\/p>\n II<\/u><\/strong><\/p>\n Per\u00f2, don Paco, En Francesc Gil i Gandia, era un bon cristi\u00e0 i un notable sacerdot valenci\u00e0. I, don Paco tenia llengua i cultura, poble i p\u00e0tria.<\/p>\n Nasqu\u00e9 a la ciutat de Val\u00e8ncia el 1932 al si d\u2019una llar benestant. No va escollir la brillantor dels poderosos, sin\u00f3 el servei als humils des del sacerdoci. Form\u00e0 part de les generacions de capellans, plens de fe i d\u2019esperan\u00e7a. que foren conciliars abans del concili, dels rectors que mostraren un gran amor a les parr\u00f2quies (que procuraren restaurar decorosament), dignificaren la lit\u00fargia per tal de posar-la al servei del missatge i del Poble de D\u00e9u i encetaren un intens comprom\u00eds amb la promoci\u00f3 humana i cristiana de les seues parroquianes i parroquians<\/p>\n La seua vida sacerdotal fou com pertocava. Destinat a\u00a0Ai\u00f2der<\/a>\u00a0(Alt Millars<\/a>), a\u00a0Cortes d\u2019Aren\u00f3s<\/a>\u00a0(Alt Millars<\/a>), on encara perviu la seua tasca d\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019arxiu parroquial, a\u00a0\u00a0Higueruelas<\/a>\u00a0(els\u00a0Serrans<\/a>), on va construir la casa abadia. Des 1968, rector de la parr\u00f2quia de nova creaci\u00f3 de la Mareded\u00e9u del Carme en\u00a0X\u00e0tiva<\/a>\u00a0(la\u00a0Costera<\/a>) i capell\u00e0 de l\u2019Institut \u00a0\u201cJosep de Ribera\u201d. Va sojornar a\u00a0Vinalesa<\/a>\u00a0(Horta Nord<\/a>), des del 1977, on \u00a0restaurar\u00e0 magistralment el campanar. Des del 1990 fou rector de la parr\u00f2quia de la Santa Creu, del Carme de Val\u00e8ncia .<\/p>\n Aquells anys de rector i feligr\u00e9s mantingu\u00e9rem varies converses sobre diversos assumptes. Per\u00f2, sobre tot, compartirem un projecte, que ens entusiasmava. Es tractava de refor\u00e7ar l\u2019antiga Confraria de la Mare de D\u00e9u del Carme, fundada per butlla del Papa Pau V\u00e8 de 30-X-1606. Parl\u00e0vem de reactualitzar-la i recuperar algun dels trets originals de les confraries, que fomentaven la fraternitat i afavorien la solidaritat, la caritat i l\u2019assist\u00e8ncia als desemparats. Constatarem l\u2019alt percentatge de persones velles i excloses en el barri i com, generalment, tastaven el desesperant virus de la soledat. Projectarem, inserides dins de la Confraria, xarxes d\u2019atenci\u00f3 als ancians: des de voluntaris que dedicaren uns minuts al dia a visitar o a acompanyar fins a estudiants amb pocs mitjans que pogueren conviure amb els majors gratu\u00eftament a canvi de serveis concrets.<\/p>\n Era el desig d\u2019una parr\u00f2quia arrelada al Carme i una confraria samaritana que trobara Jes\u00fas en els m\u00e9s marginats, que fera vida el manament de l\u2019amor: \u201cTenia fam, i em don\u00e0reu menjar; tenia set, i em don\u00e0reu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la pres\u00f3, i vingu\u00e9reu a veure\u2019m\u2026 Us ho assegure: tot all\u00f2 que f\u00e8ieu a un d\u2019aquests germans meus m\u00e9s petits, a mi m\u2019ho f\u00e8ieu\u2019(Mt<\/em>\u00a025,31-46)<\/em><\/strong><\/p>\n Per\u00f2, es va quedar en anhel. No va poder quallar perqu\u00e8 el 2002, don Paco fou despla\u00e7at indelicadament a la\u00a0Catedral de Val\u00e8ncia<\/a>, primer com a beneficiat, i despr\u00e9s com a canonge. No obstant, servint dignament el primer temple valenci\u00e0, sab\u00e9 recuperar la figura del canonge culte, mostrant i reiterant tamb\u00e9 el seu comprom\u00eds amb la nostra cultura, en escriure i publicar a la premsa ben interessant articles, sobre hist\u00f2ria, art, costums i religiositat.<\/p>\n III<\/u><\/strong><\/p>\n Era l\u2019agost de 1956. En una primerenca i breu estada a X\u00e0tiva va palpar de prop la dissortada hist\u00f2ria de la ciutat m\u00e0rtir, la rancuniosa venjan\u00e7a borb\u00f2nica. L\u2019amor a la cultura i al Pa\u00eds apleg\u00e0 el jove Francesc Gil i\u00a0Carles Sarthou<\/a>, \u201csocarrat\u201d per partida doble, per fill de Vila-Real i per habitador xativ\u00ed, i llavors Cronista Oficial. Aquella amistat quall\u00e0 en un fet altament simb\u00f2lic: entre el capella i el jutge penjaren el quadre de\u00a0Felipe V<\/a>\u00a0cap per avall al\u00a0Museu de l\u2019Almod\u00ed<\/a>.<\/p>\n Una acci\u00f3 d\u2019un patriota i d\u2019un sacerdot encarnat en el seu pa\u00eds. Un gest prof\u00e8tic, que s\u2019ha convertit en emblema de tot el Poble Valenci\u00e0.<\/p>\n Cap per avall el genocida! El responsable de la mort, la pres\u00f3, l\u2019exili de nombrosos valencians, de persecucions al clero, de sacrilegis, de robatoris de bens eclesi\u00e0stics o desterraments com el de l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia, Antoni Folc de Cardona, que mor\u00ed a Viena (Tants fets dram\u00e0tics, luctuosos i lamentables que l\u2019actual Esgl\u00e9sia que peregrina a Val\u00e8ncia s\u2019empenya en ignorar).<\/p>\n Un comprom\u00eds b\u00e0sic d\u2019un clergue amb el poble ; un c\u00e0stig incruent i al\u00b7leg\u00f2ric a qui va voler assassinar X\u00e0tiva. Ho diu el b\u00e0rbar decret del botx\u00ed Felipe Quinto:\u00a0A fin de imprimir el terror, y como ejemplo severo para evitar obstinaciones parecidas he hecho arrasar la ciudad\u201d\u00a0<\/em>per haver oposat una heroica resit\u00e8ncia (\u201cJam\u00e1s he visto una obstinaci\u00f3n como la de X\u00e0tiva<\/em>\u201d, deien els enemics). Foren derrotats per la fam. I, els botiflers entraren amb set de sang i \u00e0nsia de pillatge, sembrant el p\u00e0nic i matant espantats indefensos \u201cpara que sirva como ejemplo<\/em>\u201d, deien en el seu castell\u00e0; un \u201cexemple s\u00e9v\u00e8re d\u2019une canaille aussi rebelle<\/em>\u201d, escrivien en el seu franc\u00e8s.<\/p>\n Un record de quan fou \u201cabrasada la ciudad y sus habitantes exterminados\u2026 sin dejar persona viviente en la ciudad<\/em>\u201d.<\/p>\n La mem\u00f2ria, restaurada per un prevere sensible, d\u2019aquell dimecres 22 de juny de 1707, quan els botiflers expulsaren de X\u00e0tiva els xativins i del dijous, 23 de juny, que era la festa del Corpus, i ja no es va poder fer la grandiosa process\u00f3 xativenca, manifestaci\u00f3 de la religi\u00f3, de la cultura i del municipi. Aquell dia pels carrers de X\u00e0tiva nom\u00e9s corria la barb\u00e0rie deslligada, l\u2019\u201carruinar i abrasar<\/em>\u201d-, mentre ens arrabassaven els furs i les llibertats; el dret a ser un poble (\u201cEns han donat per p\u00e0tria un sepulcre\u201d).<\/p>\n Gr\u00e0cies a don Paco i al seu amor al poble tenim viva l\u2019evocaci\u00f3. I ens fa m\u00e9s lleuger el pes de tant ignomini\u00f3s oblit, de tanta vergonyosa amn\u00e8sia col\u00b7lectiva.<\/p>\n IV<\/u><\/strong><\/p>\n El 29 de juny, festa de sant Pere i sant Pau, aniversari de la canonitzaci\u00f3 de Sant Vicent Ferrer, En Francesc Gil i Gandia, sign\u00e0, com a canonge de la Catedral valentina, una carta adre\u00e7ada a l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia, demanant \u201cl\u2019aprovaci\u00f3 oficial de la versi\u00f3 valenciana dels textos lit\u00fargics, com a exig\u00e8ncia de just\u00edcia, d\u2019inculturaci\u00f3 de la fe i d\u2019una acci\u00f3 aut\u00e8nticament evangelitzadora\u201d. Una petici\u00f3 que ha calgut reiterar l\u201911 de juny del 2010 i el 29 de juny de 2016, sense que els bisbes que peixen al Pa\u00eds es donen per al\u00b7ludits. Ni cas! Malgrat que ara, lluny de batalles in\u00fatils i improductives, l\u2019AVL ha elaborat, en pau, els possibles textos \u201cen virtut de la seua autoritat normativa en mat\u00e8ria ling\u00fc\u00edstica, autoritat que l\u2019Esgl\u00e9sia no pot deixar de recon\u00e8ixer, per tal com deriva de l\u2019orde legal i democr\u00e0tic de la societat civil\u201d.<\/p>\n Don Paco, com a bon valenci\u00e0, patia l\u2019anormalitat d\u2019estimar \u2013i usar quotidianament- una llengua, que la seua Esgl\u00e9sia menyspreava i proscrivia. Li preocupava i l\u2019inquietava. El seu sentit de la prud\u00e8ncia i la bonhomia l\u2019allunyaven de tot radicalisme, per\u00f2 no el feien renegar de la que era la seua llengua.<\/p>\n Som l\u2019\u00fanic poble que no prega a D\u00e9u en la llengua que parla i molts escriuen i estudien. Un absurd des del punt de vista evang\u00e8lic. L\u2019anomalia valenciana nom\u00e9s \u00e9s explicable des de postures colonialistes i liquidadores: \u201cL\u2019extermini d\u2019una llengua vol dir tamb\u00e9 l\u2019extermini d\u2019una cultura. El m\u00f3n s\u2019empobreix cada vegada que desapareix una cultura. L\u2019extermini d\u2019una llengua, d\u2019una cultura i d\u2019un poble s\u00f3n una sola i mateixa cosa\u201d. (M. Sanchis Guarner).<\/p>\n Don Paco va signar que l\u2019\u00fas normal d\u2019una llengua en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic \u201cderiva d\u2019un dret natural de naturalesa col\u00b7lectiva, que obliga, tant als poders civils com a l\u2019autoritat religiosa, a recon\u00e8ixer-lo i a garantir-lo\u201d. Un principi fonamental proclamat constantment per l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, i, especialment, pel Concili Vatic\u00e0 II, que no pot m\u00e9s que fonamentar-se en els primordial misteris de l\u2019Encarnaci\u00f3 ( quan\u201cel Verb de D\u00e9u fet home ha assumit en ell totes les realitats temporals, tant de la natura com de la cultura, per a consolidar-les i purificar-les amb la seua gr\u00e0cia\u201d) i de la Pentecosta (quan l\u2019Esgl\u00e9sia \u201cabra\u00e7a en la caritat totes les lleng\u00fces i ven\u00e7 aix\u00ed la dispersi\u00f3 de Babel\u201d). L\u2019Esgl\u00e9sia nom\u00e9s esdev\u00e9 cat\u00f2lica en acollir en el seu si totes les lleng\u00fces i cultures. Si no es promou, un poble perd la seua cultura, \u00e9s a dir, el seu esperit, la seua \u00e0nima.<\/p>\n V<\/strong><\/p>\n I, el problema \u00e9s gros. M\u00e9s del que sembla. No sols s\u2019allunya a moltes persones de la fe, sin\u00f3 que posa en joc, la perviv\u00e8ncia de la identitat valenciana i l\u2019acci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia al si del nostre poble. Cristianisme i valencianitat s\u00f3n indestriables. Ac\u00ed es palesa el que afirm\u00e0 sant Joan Pau II en la UNESCO (2-VI-1980): \u00ab en la hist\u00f2ria de cada naci\u00f3\u00a0 (es manifesta) el lligam entre la cultura i el cristianisme\u00bb.<\/p>\n Jaume I configura la nostra naci\u00f3 al segle XIII. Funda un estat independent i sobir\u00e0, el Regne de Val\u00e8ncia, al si d\u2019Europa..<\/p>\n El 9 d\u2019Octubre de 1238, la festa ded Sant Dion\u00eds, van oc\u00f3rrer dos fets, per a aquells temps, altament emblem\u00e0tics: l\u2019entrada triomfal del Conqueridor al cap i casal i la consagraci\u00f3 de la Seu. Al mateix temps, simult\u00e0niament, ens estrenarem com a valencians i nasqu\u00e9rem com a cristians. Una ostentaci\u00f3 clara de l\u2019acta de naixement d\u2019un poble. I, tant \u00e9s aix\u00ed que quan, en 1239, en redactar-se els Furs, s\u00f3n datats \u201cen l\u2019any de Nostre Senyor MCCXXXVIII, a nou dies a l\u2019entrada del mes d\u2019octubre<\/em>\u201d. d\u2019un nou estat europeu, un nou Pa\u00eds cristi\u00e0, una nova esgl\u00e9sia, la valenciana, inclosa en la universalitat d\u2019una Esgl\u00e9sia, oberta a tots els pobles i a totes les cultures perqu\u00e8, com diu Francesc: \u201cel Poble de D\u00e9u s\u2019encarna en els pobles de la terra, cadascun dels quals t\u00e9 la seua cultura pr\u00f2pia\u201d (\u2018El Goig de l\u2019Evangeli\u2019).<\/p>\n Per aix\u00f2, \u00e9s inaudita, perillosa, temer\u00e0ria la indifer\u00e8ncia per la llengua i la cultura del Poble Valenci\u00e0. \u00c9s un contrasentit deixar la llengua del poble a la porta dels temples perqu\u00e8 dintre \u00e9s rebutjada; aix\u00ed les nostres esgl\u00e9sies no s\u00f3n el lloc on trobem \u201cla manera que la Paraula s\u2019encarne en una situaci\u00f3 concreta\u201d, com diu el Papa. I, pot ser grotesca la pretensi\u00f3 d\u2019evangelitzar una cultura sense utilitzar aquesta mateixa cultura<\/p>\n Sant Joan Pau II, en el S\u00ednode de 1985, assenyalava\u00a0 la necessitat de la inculturitzaci\u00f3 com \u00abuna \u00edntima transformaci\u00f3 dels aut\u00e8ntics valors culturals per la seua integraci\u00f3 en el cristianisme i la radicaci\u00f3 del cristianisme en totes les cultures humanes\u201d, concloent categ\u00f2ricament: \u201cl\u2019 Encarnaci\u00f3 del Verb ha estat tamb\u00e9 una encarnaci\u00f3 cultural\u201d.<\/p>\n El magisteri eclesial exigeix que els drets i els valors culturals\u00a0 dels pobles siguen respectats i, fins i tot, promoguts i, de cap manera no poden ser perseguits, destru\u00efts o assimilats a una altra cultura m\u00e9s poderosa o imperialista. Sant Joan Pau II a la UNESCO, es refer\u00ed al tresor de la pluralitat de les cultures: \u00abLa cultura \u00e9s una manera espec\u00edfica de l\u2019existir i del ser de l\u2019home. L\u2019home sempre viu segons una cultura que li \u00e9s pr\u00f2pia, per\u00f2 que, al seu torn, crea entre els homes un nexe que els \u00e9s tamb\u00e9 propi que determina el car\u00e0cter interhum\u00e0 i social de l\u2019exist\u00e8ncia humana\u00bb. El mateix Papa \u00e9s contundent en la defensa de les lleng\u00fces:: \u00abLa cultura de cada naci\u00f3 s\u2019expressa, entre d\u2019altres coses, i m\u00e9s que en cap altra, en la llengua. La llengua inclou els trets d\u2019identitat particulars d\u2019un poble i d\u2019una naci\u00f3. I, en un cert sentit, hi \u00e9s latent el cor d\u2019aquesta naci\u00f3, perqu\u00e8 en la llengua, en la llengua pr\u00f2pia, troba expressi\u00f3 all\u00f2 de qu\u00e8 viu l\u2019\u00e0nima humana en la comunitat d\u2019una fam\u00edlia, de la naci\u00f3, de la hist\u00f2ria\u00bb(Toquio, 24-II-1981).<\/p>\n Tamb\u00e9 el Papa Francesc insisteix: \u201cEn la inculturaci\u00f3, l\u2019Esgl\u00e9sia introdueix els pobles amb les seues cultures en la seua mateixa comunitat, perqu\u00e8 tota cultura proposa valors i formes positives\u201d (E.G.116).<\/p>\n La insensibilitat i el desdeny a la cultura i la llengua del Poble Valenci\u00e0 \u00e9s greu, alarmant, dram\u00e0tica. L\u2019Esgl\u00e9sia per a ser mare i casa d\u2019esperan\u00e7a s\u2019ha d\u2019inculturitzar. No pot ser l\u2019\u00fanic \u00e0mbit on el valenci\u00e0 no est\u00e0 reconegut ni present amb normalitat. Bandejar la llengua pr\u00f2pia i no deixar-se influenciar i enriquir per una respectable i valuosa cultura es tancar la porta a la vivificaci\u00f3 de la Pentecosta. El poble valenci\u00e0 pot perdre les arrels cristianes; l\u2019Esg\u00e9sia valenciana pot abocar-se en el desert, en lloc de ser rent del poble.<\/p>\n Cal saber que qui no defensa i conrea una cultura minoritzada ajuda a destruir-la i substituir-la.<\/p>\n Cal proclamar que l\u2019amor al poble i la seua cultura forma part de l\u2019amor al pro\u00efsme. \u201cLa ruptura entre l\u2019Evangeli i la cultura \u00e9s, sens dubte, el drama del nostre temps\u201d (Pau VI,\u00a0Evangelii nuntiandi<\/em>, n. 20)<\/p>\n Cal anunciar que la inculturaci\u00f3 \u00e9s indispensable. I, m\u00e9s en el cas valenci\u00e0. Si en tant que cristians, som valencians, i som valencians, en tant que cristians\u2026<\/p>\n \u201cSi la sal es torna fada, amb qu\u00e8 la salarem?\u00bb (Mt 5, 13).<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n<\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" CULTURA, INCULTURACI\u00d3 I ANIHILAMENT (A la mem\u00f2ria de don Paco Gil Gandia)ALFONS LLOREN\u00c7 I Tocaven al Miquelet les 9 del mati. El \u201ccampanar nou\u201d voltejava a dol. El cotxe f\u00fanebre estava aparcat pegar al mur, a la dreta de la porta rom\u00e0nica dels Lleidatans, altrament dita del Palau. Al ta\u00fct jeia don Paco Gil. S\u2019esperava … Continuar llegint “CULTURA, INCULTURACI\u00d3 I ANIHILAMENT (A la mem\u00f2ria de don Paco Gil Gandia”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2042","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2042","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2042"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2042\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2066,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2042\/revisions\/2066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2042"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2042"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2042"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/p>\n