{"id":2059,"date":"2022-08-04T17:15:31","date_gmt":"2022-08-04T16:15:31","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2059"},"modified":"2022-08-05T04:21:58","modified_gmt":"2022-08-05T03:21:58","slug":"mossen-josep-antoni-comes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2022\/08\/04\/mossen-josep-antoni-comes\/","title":{"rendered":"MOSS\u00c9N JOSEP ANTONI COMES"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-516\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/Bausset-1-96x96-1.jpg\" alt=\"\" width=\"200\" height=\"200\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Josep Miquel Bausset \u00e9s monjo de Montserrat.<\/em><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\">Moss\u00e8n Josep Antoni Comes<\/h3>\n<p>Aquest 3 d\u2019agost ens ha deixat als 92 anys, Josep Antoni Comes, periodista i prevere valenci\u00e0 i primer director de la revista Sa\u00f3.<\/p>\n<p>El juliol de l\u2019any passat, la revista valenciana Sa\u00f3 va complir 45 anys de vida, tot un r\u00e8cord, o millor dit, gaireb\u00e9 un miracle per a una publicaci\u00f3 en la nostra llengua. I Sa\u00f3 \u00e9s el que \u00e9s en l\u2019actualitat, gr\u00e0cies a Josep Antoni Comes, el seu fundador. Nascut a Pedreguer el 1930, i prevere durant molts anys a la parr\u00f2quia de la Mare de D\u00e9u de l\u2019Olivar, a Alaqu\u00e0s, moss\u00e8n Josep Antoni Comes va acollir amb entusiasme la proposta de Josep M\u00aa Soriano, que an\u00e0 a Madrid a parlar amb Comes, per fundar una revista d\u2019Esgl\u00e9sia i en valenci\u00e0. Un doble miracle si tenim en compte que ens trob\u00e0vem a l\u2019etapa final del franquisme.<!--more--><\/p>\n<p>A l\u2019entrevista que li va fer Vicent Bosc\u00e0, l\u2019actual director de Sa\u00f3, a Josep Antoni Comes (Sa\u00f3 n\u00ba 417, juliol-agost de 2016), el primer director de la revista deia a prop\u00f2sit de fundar Sa\u00f3: \u201cEm va semblar una bona idea\u201d. Evidentment \u201chav\u00edem de buscar gent per comen\u00e7ar el projecte i ell (Josep M\u00aa Soriano) va buscar algunes persones i jo unes altres\u201d. D\u2019aquesta manera, amb entusiasme i il\u00b7lusi\u00f3, es va reunir el 21 de novembre de 1975 (amb Franco encara de cos present!) al convent dels dominics de Val\u00e8ncia, al carrer Ciril Amor\u00f3s, el primer equip de redacci\u00f3 de Sa\u00f3. Com deia en aquesta entrevista Josep Antoni Comes, \u201cno va ser una data pensada pel seu simbolisme, per\u00f2 va coincidir-hi. En aquella reuni\u00f3 vam plantejar qu\u00e8 fer i com\u201d, des de buscar m\u00e0quines d\u2019escriure, a trobar un local i una impremta que imprimira la revista. Josep Antoni Comes volia que Sa\u00f3 no es convertir\u00e0 en una revista nom\u00e9s d\u2019Esgl\u00e9sia, sin\u00f3 que havia de ser \u201cuna revista cristiana, basada en l\u2019Evangeli, per\u00f2 que parlara de tot, no de l\u2019interior de l\u2019Esgl\u00e9sia, sin\u00f3 que abordara temes cultural i socials\u201d.<\/p>\n<p>A Madrid, Comes havia estat director de la revista \u201cIglesia Viva\u201d i secretari de redacci\u00f3 d\u2019una altra revista, \u201cPastoral Misionera\u201d.<\/p>\n<p>Pel que fa al nom de la revista, n\u2019hi havia dos: Solc i Sa\u00f3: \u201cVa guanyar Sa\u00f3, perqu\u00e8 quan tingu\u00e9rem sa\u00f3 podr\u00edem sembrar i recollir els fruits\u201d. D\u2019aquesta manera, Sa\u00f3, la revista degana de les publicacions en valenci\u00e0, va eixir per primera vegada el juliol de 1976 (ara fa 46 anys) en plena Transici\u00f3, quan encara no feia ni un any de la mort del dictador. Amb una periodicitat mensual, Sa\u00f3 va ser fundada i impulsada per sectors progressistes de l\u2019Esgl\u00e9sia del Pa\u00eds Valenci\u00e0, fermament compromesos amb el valencianisme cultural, la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i social de la llengua i les premisses renovadores del Concili Vatic\u00e0 II, basades en el di\u00e0leg de l\u2019Esgl\u00e9sia amb la cultura, la pol\u00edtica i la societat. L\u2019eixida del primer n\u00famero de Sa\u00f3, com deia Comes en aquesta entrevista amb Vicent Bosc\u00e0, \u201cva ser una gran satisfacci\u00f3, perqu\u00e8 havia costat molt\u201d. La presentaci\u00f3 d\u2019aquest primer n\u00famero de la revista, es va fer el 5 de juliol de 1976 a la llibreria Fontanal.<\/p>\n<p>Enmig d\u2019un desert period\u00edstic, editar el 1976 una revista, i a m\u00e9s, en la nostra llengua, no nom\u00e9s era una aut\u00e8ntica proesa, sin\u00f3 un miracle, com he dit abans. I aix\u00ed, amb la valentia dels seus iniciadors, Sa\u00f3 es va convertir en una publicaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 general, d\u2019an\u00e0lisi i de reflexi\u00f3, especialitzada en tem\u00e0tica valenciana. En un pa\u00eds amb una Esgl\u00e9sia arrelada a la terra i a la cultura, Sa\u00f3 hauria rebut el recolzament (i la benedicci\u00f3) de la jerarquia. Per\u00f2 amb uns bisbes valencians que odien la nostra llengua (amb l\u2019excepci\u00f3 del bisbe de Tortosa) i que, per tots els mitjans possibles, estan contribuint a un genocidi ling\u00fc\u00edstic, Sa\u00f3 no ha rebut mai el recolzament dels bisbes. Per aix\u00f2 en aquella entrevista, Josep Antoni Comes, a la pregunta de Vicent Bosc\u00e0 sobre quina va ser la reacci\u00f3 dels bisbes quan va eixir Sa\u00f3, deia: \u201cNi se\u2019n van assabentar.<\/p>\n<p>Vam enviar el primer numero al bisbe Jes\u00fas Pla i em va dir que no estava malament, per\u00f2 que hi havia una cosa que no li agradava i que si segu\u00edem per eixe cam\u00ed, malament\u201d. El que no li agradava al bisbe Pla era una \u201cnoticia xicoteta sobre un jove que havien expulsat del seminari\u201d. Els bisbes, segurament, volien una revista que utilitzara l\u2019encenser amb ells i que no destapara cap actuaci\u00f3 desp\u00f2tica al seminari o a les di\u00f2cesis valencianes.<\/p>\n<p>Per\u00f2 davant aquest \u201cmonitum\u201d o advert\u00e8ncia del bisbe Pla (\u201csi segu\u00edem per eixe cam\u00ed, malament\u201d), Sa\u00f3 va continuar pel seu cam\u00ed. Com deia Comes pel que feia als bisbes i la revista, \u201cno hi ha hagut cap relaci\u00f3\u201d. I no per culpa de Sa\u00f3: \u201cNo van fer res (els bisbes) per tindre-la, perqu\u00e8 els semblava una bogeria de tres retorets\u201d. I a Josep Antoni Comes, els bisbes \u201cmai m\u2019han dit res en els anys que n\u2019he estat director: ni per a felicitar-me ni per a renyar-me. I jo ben content; f\u00e8iem la nostra faena i no necessit\u00e0vem l\u2019aval de la jerarquia per a fer una cosa que vol\u00edem fer\u201d.<\/p>\n<p>I \u00e9s que Sa\u00f3 mai no ha pret\u00e8s ser una revista eclesi\u00e0stica, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un mitj\u00e0 que tracta temes d\u2019Esgl\u00e9sia i de Pa\u00eds, sense caure mai en el clericalisme.<\/p>\n<p>Entre els nombrosos col\u00b7laboradors de la revista, hi ha els catedr\u00e0tics de la Universitat de Val\u00e8ncia, Ramon Lapiedra, Antoni Ferrando o Albert G. Hauf, i tamb\u00e9 Joaquim Garcia Roca, Manuel Rodr\u00edguez-Castell\u00f3, Avel\u00b7l\u00ed Flors, Joan Francesc Mira, Ximo Puig, Enric Morera, Teresa Ciges, Daniel Climent, Vicent \u00c0lvarez, Adolf Beltran, Alfons Cervera, Josep Franco, Jes\u00fas Huguet, Emili Piera. Tamb\u00e9 van col\u00b7laborar en Sa\u00f3 amics ja traspassats com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Crist\u00f2fol Aguado o Vicent Ventura. I tamb\u00e9 monjos de Montserrat com els PP Miquel Estrad\u00e9, Llu\u00eds Duch, Ignasi Fossas i l\u2019autor d\u2019aquest article.<\/p>\n<p>En l\u2019actualitat, a m\u00e9s de poder trobar la revista en paper, tamb\u00e9 es pot consultar a trav\u00e9s de la xarxa. Sa\u00f3 tamb\u00e9 ha publicat tamb\u00e9 diversos llibres relacionats amb l\u2019Esgl\u00e9sia i el Pa\u00eds i quaderns de catequesi.<\/p>\n<p>Una revista com Sa\u00f3, que hauria de tindre el reconeixement, el recolzament i el suport dels bisbats del Pa\u00eds Valenci\u00e0, desgraciadament es mant\u00e9 nom\u00e9s amb l\u2019aportaci\u00f3 dels subscriptors i la propaganda que inclou. Encara m\u00e9s: des de l\u2019Esgl\u00e9sia \u201coficial\u201d o jer\u00e0rquica, Sa\u00f3 \u00e9s vista amb suspic\u00e0cia com una publicaci\u00f3 \u201csospitosa\u201d pel seu comprom\u00eds amb la nostra llengua i amb el nostre Pa\u00eds. M\u2019agradaria equivocar-me, per\u00f2 dubte molt que els bisbes del Pa\u00eds Valenci\u00e0 estiguen subscrits a Sa\u00f3. Com tamb\u00e9 no crec que els Seminaris de Val\u00e8ncia, d\u2019Oriola-Alacant, i de Sogorb-Castell\u00f3 estiguen subscrits a Sa\u00f3. Potser el de Tortosa i prou.<\/p>\n<p>Cal recordar que l\u2019arquebisbat de Val\u00e8ncia t\u00e9 un setmanari anomenat \u201cParaula\u201d, que malgrat el nom, est\u00e0 escrit \u00edntegrament en castell\u00e0, i el bisbat d\u2019Oriola-Alacant en t\u00e9 un altre, anomenat \u201cNoticias Diocesanas\u201d, publicacions (com les webs dels bisbats valencians, a excepci\u00f3 del de Tortosa), que marginen totalment la llengua de Sant Vicent Ferrer.<\/p>\n<p>La revista Sa\u00f3 ha passat moments cr\u00edtics degut a la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, ja que aquesta publicaci\u00f3 no rep cap ajuda ni t\u00e9 cap suport per part dels bisbats valencians. Per aix\u00f2 cada nou n\u00famero de Sa\u00f3 \u00e9s com un miracle, ja que aquesta publicaci\u00f3 continua, malgrat les dificultats i els entrebancs, fent sa\u00f3 mes rere mes, per una Esgl\u00e9sia Valenciana de veritat. I \u00e9s que com deia Comes, \u201cSa\u00f3 \u00e9s una revista que si no existir\u00e0, l\u2019haur\u00edem d\u2019inventar.\u201d<\/p>\n<p>Mon pare, gran amic de Josep Antoni Comes (com tamb\u00e9 d\u2019Emili Mar\u00edn i dels altres directors de Sa\u00f3) ja l\u2019haur\u00e0 portat a la tert\u00falia dels dilluns del cel, amb Fuster, Sanchis Guarner, Ferrer Pastor, Burguera, Estell\u00e9s&#8230;..<\/p>\n<p>Amb la mort de moss\u00e8n Josep Antoni Comes i de moss\u00e8n Joan Llid\u00f3, amb pocs dies de difer\u00e8ncia, ens han deixat dos preveres que creien en l\u2019Evangeli, en una Esgl\u00e9sia arrelada a la terra i en la defensa de la llengua i la cultura del Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n<p>Com va dir Josep Antoni Comes en una interessant entrevista, \u201cm\u2019agradaria que Sa\u00f3 mantinga els dos pilars de cristianisme i valencianisme\u201d, com continua defensant Sa\u00f3 46 anys despr\u00e9s de crear-se.<\/p>\n<p>Espere que la missa d\u2019enterrament de l\u2019amic Josep Antoni Comes siga en valenci\u00e0 i no passe com en el cas del funeral de moss\u00e8n Francesc Gil Gandia (i segurament el de moss\u00e8n Joan Llid\u00f3), on l\u2019arquebisbe Ca\u00f1izares, malgrat que li van demanar que fera la missa en valenci\u00e0, la va fer en castell\u00e0.<\/p>\n<p>I una \u00faltima cosa: enguany la Generalitat del Pa\u00eds Valenci\u00e0 hauria de concedir a Sa\u00f3 l\u2019Alta Distinci\u00f3, juntament amb els directors que ha tingut. Seria una bona manera de celebrar el 9 d\u2019Octubre, Dia Nacional del Pa\u00eds Valenci\u00e0, homenatjant aix\u00ed aquesta revista que, fidel i tena\u00e7ment, continua eixint cada mes, malgrat el nul recolzament que t\u00e9 per part dels bisbes valencians. I d\u2019honorar Josep Antoni Comes, el primer director i fundador de Sa\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Josep Miquel Bausset \u00e9s monjo de Montserrat. Moss\u00e8n Josep Antoni Comes Aquest 3 d\u2019agost ens ha deixat als 92 anys, Josep Antoni Comes, periodista i prevere valenci\u00e0 i primer director de la revista Sa\u00f3. El juliol de l\u2019any passat, la revista valenciana Sa\u00f3 va complir 45 anys de vida, tot un r\u00e8cord, o millor dit, &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2022\/08\/04\/mossen-josep-antoni-comes\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;MOSS\u00c9N JOSEP ANTONI COMES&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":18,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,1],"tags":[],"class_list":["post-2059","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2059","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/18"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2059"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2059\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2067,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2059\/revisions\/2067"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2059"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2059"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2059"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}