![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/alfons-Lloren\u00e7-198x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Cada 14 i cada 15 d\u2019agost de cada any un poble recupera la paraula i el cant. Elx canta cada estiu per tots els qui parlem les paraules perdurables del seu Misteri. La Festa d\u2019Elx, \u00fanica pe\u00e7a del teatre religi\u00f3s medieval representada, ininterrompudament, des del segle XV, a l\u2019interior d\u2019un temple, reactualitza molts dels trets del qu\u00e8 hem estat, una part del qu\u00e8 som i algun dels s\u00edmbols del qu\u00e8 volem ser. Cada 14 i 15 d\u2019agost, a la ciutat d\u2019Elx, es reviscuda una p\u00e0gina de la nostra hist\u00f2ria, sempre din\u00e0mica, i de la nostra cultura, sempre renovada.<\/p>\n
Per\u00a0<\/em>Alfons Lloren\u00e7<\/a><\/em><\/strong><\/p>\n Publicat el 15 d’agost de 2022<\/p>\n Per\u00f2, el Misteri d\u2019Elx no \u00e9s sols una dramatitzaci\u00f3. \u00c9s all\u00f2 que es representa, celebra, es fa i es viu a la Bas\u00edlica de Santa Maria elxana els dies 14 i 15 d\u2019agost de tots els anys. El 14 \u00e9s \u201cla Vespra\u201d, la primera jornada, que escenifica la fi de la vida i la mort de la Mareded\u00e9u, envoltada pels Ap\u00f2stols. El dia 15, segona jornada dels drama, \u201cla Festa\u201d, l\u2019argument de la qual \u00e9s l\u2019enterrament, l\u2019assumpci\u00f3 i coronaci\u00f3 de la Verge. El mateix 15, a les 10 del mat\u00ed, el Misteri surt al carrer amb la process\u00f3 del soterrar de Maria, amb la participaci\u00f3 dels cantors i el cant de psalms continguts en la Consueta del Misteri.<\/p>\n Pr\u00e8viament, hi ha hagut tota una s\u00e8rie d\u2019accions preparat\u00f2ries, que ens aproximen a les diades jubilars d\u2019agost i al m\u00f3n de la Festa. Aix\u00ed, el 6 d\u2019agost, festa de la Transfiguraci\u00f3, en la Sala del Consell municipal, es fa la \u201cprova de veus\u201d, una selecci\u00f3 dels qui cantaran el Misteri supervisada pel consistori en prova de l\u2019adscripci\u00f3 municipal, i no eclesi\u00e0stica, de la Festa elxana. El 10 del mateix mes, festa de sant Lloren\u00e7, a les sis de la vesprada, en la bas\u00edlica major, es realitza la \u201cprova de l\u2019\u00c0ngel\u201d, mitjan\u00e7ant la qual s\u2019escullen els infants resistents al vertigen i, per tant, aptes per a pujar i baixar des de la c\u00fapula, cantant, a dintre dels aparells de la tramoia a\u00e8ria. Els dies 11, 12 i 13 s\u2019efectuen assajos generals, que venen a ser com representacions extraordin\u00e0ries per tal de facilitar a un p\u00fablic m\u00e9s nombr\u00f3s el gaudi de la representaci\u00f3 assumpcionista.<\/p>\n I, aix\u00ed, cada any, des fa segles. El Misteri d\u2019Elx ha estat not\u00edcia i tornar\u00e0 a ser-ho. Parlar del Misteri, que a Elx, anomenen, ben apropiadament, \u201cLa Festa\u201d, no \u00e9s raonar sobre erudicions medievalistes, ni de reconstruccions arqueol\u00f2giques, ni d\u2019investigacions erudit\u00edssimes. El Misteri, amb la seua c\u00e0rrega d\u2019hist\u00f2ria, \u00e9s present i ser\u00e0 futur. \u00c9s un b\u00e9 viu. \u00c9s la festa major d\u2019una ciutat i la Festa Major d\u2019un poble, del nostre poble. \u00c9s poble i \u00e9s vida.<\/p>\n El mateix 15 d\u2019agost ha sigut i \u00e9s una festa c\u00edvica de primera categoria. La Mareded\u00e9u d\u2019Agost \u00e9s una marca clara de la nostra naci\u00f3 i de la seua configuraci\u00f3, de l\u2019origen. El rei Jaume I, conqueridor, fundador de dos regnes independents i el seu repoblador i colonitzador, feia beneir les mesquites mahometanes com a esgl\u00e9sies cristianes dedicades a \u201cSancta Maria\u201d, i la seua \u201cSancta Maria\u201d no podia ser altra que la de la Dormici\u00f3, ja que l\u2019esgl\u00e9sia medieval commemorava la festa mariana per excel\u00b7l\u00e8ncia el dia del seu trasp\u00e0s, el seu naixement al cel, com en el cas dels dem\u00e9s sants i donat que el segle XIII va portar a Europa una floraci\u00f3 \u201cdormicionista\u201d not\u00f2ria. Era una corrent europea, unida a la g\u00e8nesi de la ciutat, i al nostre rei li agradava profunditzar en arrels i sincronitzar amb contemporane\u00eftats. Amador d\u2019amar dames, amb la Dama celestial, amb \u201cnostra dona Sancta Maria\u201d, engendrava els regnes de Mallorques i Val\u00e8ncia, assenyalant el seu comen\u00e7, d\u2019ingr\u00e9s en la Hist\u00f2ria i en l\u2019Europa que, amb el temps, ajudar\u00edem a dissenyar i construir com a poble entre els pobles. Jaume I en ho escriu en la \u201cCr\u00f2nica \u201c dels seus fets: \u201cEn totes les viles que grans fossen, que D\u00e9u nos havia donades guanyar de sarra\u00efns, hav\u00edem edificada esgl\u00e9sia de Sancta Maria\u201d.<\/p>\n No ser\u00e0 necessari recordar que en aquell temps, la religi\u00f3 era la civilitzaci\u00f3 i cristiandat sin\u00f2nim d\u2019Humanitat. Per aix\u00f2, aquestes ares consagrades a la Mareded\u00e9u, reflecteixen la pres\u00e8ncia en terres que foren del Xarq-al-Andalus, d\u2019un nou sistema cultural, vingut del Nord, seguint els camins de la Tramuntana, d\u2019una nova llengua \u2013la del Misteri d\u2019Elx-, d\u2019una nova gent \u2013els pares del valencians actuals- i d\u2019una nova concepci\u00f3 del m\u00f3n, tan antiga com les m\u00e9s antigues de la Mediterr\u00e0nia mar.<\/p>\n La Festa d\u2019Elx troba el seu germen en aquesta innovaci\u00f3, en la fonamentaci\u00f3 del poble valenci\u00e0 i en la llengua que, segons el cronista Ramon Muntaner va arribar a l\u2019Elx del segle XIII, \u201ce parlen del m\u00e9s bell catalanesc del m\u00f3n\u201d. En aquest definitiu esdeveniment hist\u00f2rico-cultural, en els sincretismes de mites i ritus cuits segle rere segle i en el propi dramatisme de la lit\u00fargia cristiana, que ja havia inspirat rudiments teatrals com les \u201cEp\u00edstoles Farcides\u201d o el \u201cCant de la Sibil\u00b7la\u201d, compartit per Val\u00e8ncia, Mallorca, l\u2019Alguer, Elna o Urgell, o en els\u00a0misteris<\/em>\u00a0del Corpus o en els drames assumpcionistes de Santa Maria de l\u2019Estany, La Selva i Val\u00e8ncia, troba les seues fonts la Festa d\u2019Elx.<\/p>\n L\u2019Esgl\u00e9sia, al principi, anatemitz\u00e0 el teatre per les seues evidents connexions paganes. Dels segles III i IV s\u00f3n el principals pamflets contra els espectacles. Tertuli\u00e0 assevera: \u201cEls dimonis han inspirat als homes l\u2019afecci\u00f3 per les representacions… el teatre representa nom\u00e9s accions criminals, de furor a la trag\u00e8dia, de llibertinatge a la com\u00e8dia\u201d. Cebri\u00e0 de Cartago pontific\u00e0 que \u201cs\u2019apr\u00e8n l\u2019adulteri veient-lo representar\u201d. Joan Cris\u00f2stom assegur\u00e0: \u201cEl teatre \u00e9s la pesta de les ciutats… incita a la fornicaci\u00f3, la impud\u00edcia i tota mena d\u2019incontin\u00e8ncies\u201d. Per\u00f2,\u00a0 el cristianisme acab\u00e0 adoptant les dramatitzacions a fi de difondre millor\u00a0 les zones obscures dels seus dogmes i per a impressionar els sentits dels seus fidels, catequitzant-los al mateix temps que tractava d\u2019allunyar-los dels divertiments pagans o, simplement, profans.<\/p>\n Les peces de teatre religi\u00f3s s\u2019ompliren de nivells de significaci\u00f3 i de jocs equ\u00edvocs. Misteris com el d\u2019Elx, pel fet d\u2019escenificar un dogma, faciliten l\u2019apropiaci\u00f3 popular i arriben a ser \u201canti-dogm\u00e0tics\u201d; aquell principi de fe passa a un m\u00f3n pr\u00f2xim d\u2019irrealitat, de ficci\u00f3, d\u2019imaginaci\u00f3 i convida a les interpretacions, sempre lliures de les gents. El poble passa, de devot i fidel, a espectador i part\u00edcip. El temple deixa de ser lloc d\u2019iniciats per tal de convertir-se en espai d\u2019encontre ciutad\u00e0: l\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s carrer; la nau, pati; el presbiteri, escenari; l\u2019altar, dormitori; res separa el drama de la funci\u00f3 lit\u00fargica; l\u2019aplaudiment \u00e9s plegaria i el crit, invocaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El Misteri d’Elx, la festa major del nostre poble Cada 14 i cada 15 d\u2019agost de cada any un poble recupera la paraula i el cant. Elx canta cada estiu per tots els qui parlem les paraules perdurables del seu Misteri. La Festa d\u2019Elx, \u00fanica pe\u00e7a del teatre religi\u00f3s medieval representada, ininterrompudament, des del segle … Continuar llegint “EL MISTERI D\u00b4ELX, LA FESTA MAJOR DEL NOSTRE POBLE”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2073","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2073","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2073"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2073\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2074,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2073\/revisions\/2074"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2073"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2073"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2073"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}