VICENT ARTUR MORENO<\/p>\n
L\u2019Equip de redacci\u00f3 ha rebut aquest escrit-homenatge de Vicent Artur envers son pare, i creguem \u00e9s una regal per a qui tinga el gust de llegir-lo. Val la pena pel que t\u00e9 de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, tamb\u00e9 per all\u00f2 que es manifesta la seua vida en l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019una religiositat del B\u00e9 Abstracte, com un entramat ideol\u00f2gic de propostes intel\u00b7lectuals, cap a una espiritualitat alternativa de la Bondat, que es revela, com a resposta personal, en la immediat\u00e9s del fet present i en la inefabilitat de la bondat dels seus gestos que, m\u00e9s enll\u00e0 de paraules i conceptes s\u00f3n tot un rosari de sensacions i emocions. Sols la Bondat i la vida nidifiquen en la fr\u00e0gil seq\u00fc\u00e8ncia del ac\u00ed i ara.<\/em><\/p>\n A ma mare i a mon pare. Perqu\u00e8 els nostres pares no haurien de morir mai. .<\/em><\/p>\n Estic b\u00e9, Vicent…Estic b\u00e9…Em separava les s\u00edl\u00b7labes remarcant la pros\u00f2dia en cada colp de veu…No us preocupeu per mi…Estic b\u00e9…Ens ho deia nom\u00e9s amb aire, perqu\u00e8 el c\u00e0ncer li havia arrancat el poc que li quedava: la veu. Volia protegir-nos, que no pat\u00edrem. Aquest article no nom\u00e9s \u00e9s un homenatge a una persona que ha traspassat i ara \u00e9s…No s\u00e9 on \u00e9s. Dins del meu cor, supose. Permanentment dins del cor de la gent que ha deixat en el m\u00f3n f\u00edsic i que ara recorda la figura d\u2019un home que va morir com va viure: amb moltes ganes. \u201cM\u2019he mort ja?\u201d Em preguntava amb un filet d\u2019aire hores abans de morir…No, encara no, li deia el meu germ\u00e0…\u201dDoncs vinga, va\u201d…Ho deia amb aquella il\u00b7lusi\u00f3 de l\u2019infant que li han prom\u00e8s que vindran els reis, per\u00f2 que tarden, que no acaben de fer-ho. Per\u00f2 ell t\u00e9 ganes que vinguen…Perqu\u00e8 mon pare, en els darrers quatre anys, s\u2019havia transformat en un xiquet. Mon pare es bevia la vida a glops. Perqu\u00e8 la vida era un raig d\u2019aigua fresca…Era un infant d\u2019aquells que deia Jes\u00fas quan es referia a qui podria entrar al seu Regne, el Regne dels Cels…I volem compartir amb vosaltres moments de la vida de Vicent Moreno i Mira, un home com tants que va donar el millor i que deixa darrere moltes rialles, molts relats i una passi\u00f3: la curiositat i l\u2019amor profund cap a les persones i cap a tot all\u00f2 que l\u2019envoltava.<\/p>\n Des del mes d\u2019abril havia perdut la veu i parlava nom\u00e9s amb aire. El c\u00e0ncer. El…. c\u00e0ncer (ompliu per la l\u00ednia de punts la paraulota m\u00e9s grossa que tingueu a m\u00e0). O els c\u00e0ncers, tan se val. Un c\u00e0ncer de pulm\u00f3 que an\u00e0 estenent-se fins arribar al cervell…I a poc a poc, el desactiv\u00e0. I no el deix\u00e0 ni pensar, ni fer coses, ni escriure, ni pintar…Per\u00f2 el va deixar estimar fins a l\u2019\u00faltim moment. Una acci\u00f3 \u2013la de la sensibilitat i l\u2019estima- que per educaci\u00f3 cultural i per generaci\u00f3 va minimitzar mentre els seus fills van ser jovenets. Ja sabeu; en aquells anys 50, 60 i 70 els homes fumaven, es posaven Flo\u00efd i no ploraven. Per\u00f2 feia quatre anys mon pare havia tornat a la infantesa. I havia tret el Vicent sensible, el Vicent amor\u00f3s. Va tornar a comportar-se com en aquella \u00e8poca arc\u00e0dica on encara que als seus voltants el m\u00f3n s\u2019enfonsava (va experimentar la guerra i la postguerra dels anys 40) ell constru\u00efa universos habitables i c\u00e0lids…Aquella frase que tres hores abans ens deia al meu germ\u00e0 i a mi (\u201cJa m\u2019he mort?\u201d) mostrava el pare m\u00e9s innocent, el de la joia de viure curiosament, el m\u00e9s infant, el m\u00e9s il\u00b7lusionat…<\/p>\n El mes de mar\u00e7 del 2022 encara havia publicat un llibre. I un any abans, havia fet una exposici\u00f3 d\u2019olis i d\u2019aquarel\u00b7les a Planes. Era un \u201cratol\u00ed\u201d, un home incansable que no va parar quiet fins que les met\u00e0stasis els van fulminar. El llibre l\u2019havia escrit a quatre mans amb un amic que havia conegut tardanament, per\u00f2 que havien compartit des de menuts paisatges sagrats. Concretament, el pa\u00eds de Terrateig, a la Vall d\u2019Albaida i Gorga, al Comtat de Cocentaina. Juntament amb Val\u00e8ncia i Alcoi van ser els quatre punts cardinals de la seua exist\u00e8ncia. Ell i Casimir Romero havien escrit \u201cTerrateig, el plaer de recordar\u201d. En les seues primeres p\u00e0gines escriu: \u201c Temps era temps, quan l\u2019avi Sensio era jovenet, a Terrateig hi havia un bon capell\u00e0 que an\u00e0 destinat a una vila situada a les altes terres situades cap al migjorn, poble m\u00e9s enll\u00e0 de la m\u00edtica penya de Benicadell i on el garrofer t\u00e9 dificultats amb el clima. Quan el progr\u00e9s va aportar vies de comunicaci\u00f3 i vehicles, un considerable estol de feligresos escortava el pastor fins a la nova pla\u00e7a: s\u00f3n eixos fets els que originen les tradicions. Per\u00f2 al comen\u00e7ament del segle vint, els intercanvis econ\u00f2mics i els lla\u00e7os afectius es duien a terme caminant, a llom d\u2019atzembla o, si la senda era ampla, en carro. De manera que el clergue va demanar a Asensio i al seu cos\u00ed Emilio que l\u2019ajudaren a transportar els mobles al poble del qual l\u2019havien nomenat titular. L\u2019avi i Emilio no es van fer pregar molt i acceptaren encantats oferir bra\u00e7os i companyia al moss\u00e8n en el despla\u00e7ament a una ignota parr\u00f2quia. Un bon dia, quan l\u2019albada encara era un d\u00e8bil anunci, capell\u00e0 i donzells, xino-xano, mamprengueren cap a Montitxelvo i Castell\u00f3. En el poble de les Gerres agafaren el cam\u00ed que grimpava per les carenes dels contraforts septentrionals del Benicadell.<\/p>\n El cam\u00ed serpentejava abra\u00e7ant-se a la serra i pujaven amb dos matxos carregats amb quatre atifells de l\u2019in\u00e8dit rector. Les possessions d\u2019un capell\u00e0 de poble no eren gran cosa. (…) Van passar per Beniarr\u00e9s, Gaianes, Setla, Muro, Benimarfull, Benillup i Millena (…) Coronaren el portet i aparegu\u00e9 la vall de Seta. Moment especial que els permetria albirar la silueta allargassada de la vila<\/p>\n de Gorga com si estiguera recolzada en un triclini: era la destinaci\u00f3 del moss\u00e8n…i el dest\u00ed del meu avi…que engendraria els cimals dels fills i les branques dels n\u00e9ts. Jo n\u2019era un. Les dones-cambreres de Gorga col\u00b7laboraren en la instal\u00b7laci\u00f3 del nou rector a la casa abadia. Els xicots van ser presentats a les xicones-cambreres de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia, i el moss\u00e8n ascendit va preguntar al t\u00edmid Asensio: \u201cQuina de les xiques t\u2019agrada m\u00e9s?\u201d La resposta no es va fer esperar perqu\u00e8 el jove ja estava impactat des de molt abans de la interpel\u00b7laci\u00f3. \u201cLa rogeta\u201d, digu\u00e9 el xicon. I aix\u00ed va ser com, amb el benepl\u00e0cit de la rogeta, va comen\u00e7ar la relaci\u00f3 entre la parella que serien els meus avis paterns…Es deia Maria Gr\u00e0cia i era la meua \u00e0via.\u201d Molts de vosaltres \u2013estimades i estimats lectors- no hav\u00edeu sentit ni parlar d\u2019aquests pobles. I aix\u00f2 demostra la profunda ignor\u00e0ncia que tenim del nostre entorn, del nostre pa\u00eds.<\/p>\n En l\u2019any 1961 mon pare va con\u00e8ixer ma mare a Alcoi. L\u2019altra Maria Gr\u00e0cia de la hist\u00f2ria. I a mi aix\u00f2 em va marcar. Sobretot, perqu\u00e8 em va permetre n\u00e0ixer. Perqu\u00e8 aquesta Maria Pilar Gim\u00e9nez Planes va ser l\u2019aut\u00e8ntic pal de paller de l\u2019exist\u00e8ncia de mon pare. I la nostra. Que era capa\u00e7 de llevar-se el menjar de la boca durant dies per a comprar-nos llibres, perqu\u00e8 alluny\u00e0rem la mis\u00e8ria cultural. Ella ens va mostrar els valors de l\u2019humanisme i la solidaritat. La que va permetre a mon pare portar una exist\u00e8ncia plena de satisfaccions i de llibertat creativa. Una de les an\u00e8cdotes que ens contava mesos abans de morir era quan cap a 1967 es feien els Cursets de Cristiandat que tots els funcionaris p\u00fablics havien de fer. Eren una mena d\u2019exercicis espirituals americanitzats, ja que els tecn\u00f2crates de l\u2019Opus havien important del m\u00f3n anglosax\u00f3 la din\u00e0mica de grups i la seducci\u00f3 de les consignes. Un tecn\u00f2crates que al costat de les b\u00e8sties pardes feixistes semblaven germanetes de la caritat amb dinerets. El r\u00e8gim franquista es maquillava, l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica addicta al r\u00e8gim es refrescava i aparentment mostrava la cara m\u00e9s moderna i amable en forma de \u201cperformances\u201d sobreinterpretades vingudes de lluny. Ja sabeu \u201c25 a\u00f1os de paz\u201d. Bases militars, bombes de Palomares i… Cursets de cristiandat. Tots els ciutadans mascles amb funcions administratives o que aspiraven a funcionaris i que depenien de l\u2019Estat, estaven obligats durant uns dies l\u2019any a fer uns \u201cretirs\u201d espirituals on els gurus del r\u00e8gim mostraven el cam\u00ed d\u2019una m\u00edstica de cartr\u00f3-pedra engolada. Mon pare em contava que una mena de conferenciants-actors parlaven d\u2019una manera impostada i sobreactuada, de tal manera que alguns dels assistents queien en una mena d\u2019\u00e8xtasi, en un estat alterat de consci\u00e8ncia que certament, impressionava…I tamb\u00e9 em contava que si hi havia alguna cosa que valia la pena en el relat d\u2019aquells gurus de pa sucat amb oli, all\u00f2 mateix ja li ho havia dit ma mare de la manera m\u00e9s tranquil\u00b7la i senzilla del m\u00f3n. Ma mare el va ensenyar a no ser cobdici\u00f3s, a no vendre\u2019s per un plat de llentilles, a ser lliure sense fer mal a ning\u00fa…<\/p>\n Aquella Maria Pilar era l\u2019aut\u00e8ntica intel\u00b7ligent del grup. \u201cEst\u00e0 tan buit per dins que ha de vestir-se per fora\u201d, deia a vegades ma mare. Perqu\u00e8 era de les persones que miraven les persones pel que eren i no pel que tenien o pel que ostentaven. Era un aut\u00e8ntic testimoni de vida, on els valors i la humanitat anaven per davant de qualsevol ostentaci\u00f3…A principis dels anys 70, el Corte Ingl\u00e9s va inaugurar negoci a Val\u00e8ncia. Era un dels edificis m\u00e9s moderns que hi havia en aquella zona exclusiva de Val\u00e8ncia. I el van construir just damunt del cementeri dels jueus valencians. Una de les primeres coses que van fer els directius va ser convocar un certamen de pintura de \u201cjoves pintors valencians\u201d. Era el moment en qu\u00e8 l\u2019art de l\u2019oli venia, les cases dels burgesos benestants volien obra i el negoci de l\u2019art anava molt b\u00e9. Mon pare present\u00e0 un parell d\u2019obres, un parell d\u2019olis. Als quatre dies telefonaren a casa. La veu informava que abans de la inauguraci\u00f3 del certamen, les obres de Vicent Moreno estaven venudes, i que en volien m\u00e9s. Mon pare en don\u00e0 tres mes per a l\u2019exposici\u00f3. I es van vendre tamb\u00e9…El seg\u00fcent moviment va ser voler parlar amb mon pare el director d\u2019esdeveniments culturals d\u2019El Corte Ingl\u00e9s. El volien contractar com a pintor de l\u2019empresa. Com a pintor \u201cde cambra\u201d. Els clients es posarien en contacte amb ell i ell els pintaria all\u00f2 que volgueren. Vicent Moreno va arribar a casa molt content, exultant, fins i tot pensant que podria deixar-se el treball de funcionari…Li ho va contar a ma mare…Guanyaria molts diners, acabar\u00edem les limitacions econ\u00f2miques, Maria Pilar deixaria de fer tants n\u00fameros per acabar el mes…Ella se\u2019l va mirar fixament…\u201dEst\u00e0s disposat a pintar flors?\u201d A mon pare no li agradava pintar flors, que tamb\u00e9 tenien un mercat. \u201cEst\u00e0s disposat a renunciar a pintar el que et vinga de gust?, est\u00e0s disposat a pintar el que et manen?\u201d Perqu\u00e8 si tens algun problema, acabar\u00e0s per frustrar-te, per pintar sense passi\u00f3, sense ganes…\u201d Pinta el que vulgues, encara que siga a costa de guanyar menys, perqu\u00e8 continuar\u00e0s sent lliure, continuar\u00e0s creant…Ja ens arreglarem per arribar a fi de mes…Mon pare va renunciar a l\u2019oferta i va continuar sent un discret funcionari amb un sou encara m\u00e9s discret…Per\u00f2 era lliure per a pintar el que li donara la gana…Continu\u00e0 pintant albuferencs, cases emblanquinades dels nostres pobles, pots de llaut\u00f3 senzills per\u00f2 dign\u00edssims…<\/p>\n Per a ella la cobd\u00edcia i l\u2019enveja eren un aut\u00e8ntic problema, perqu\u00e8 provocaven frustraci\u00f3…Aix\u00f2 mon pare ho va posar en pr\u00e0ctica curiosament, quan fa quatre anys va morir ma mare. Ell va ser el successor d\u2019ella. Es va transformar en un infant conscient. En un jove de 83 anys que jugava, que continuava tenint la mateixa curiositat que als 20 anys. Pintava, anava a tert\u00falies, setmanalment feia classes de narrativaa la Facultat de Comunicaci\u00f3…Despr\u00e9s de jubilar-se va estudiar Belles Arts, Hist\u00f2ria de l\u2019Art…En una de les tert\u00falies \u2013la del dijous de mat\u00ed- s\u2019impregnava de la saviesa de te\u00f2legs, capellans, capellans descapellanats, fil\u00f2sofs…En l\u2019altra, mon pare bevia de les reflexions d\u2019homenots reflexius, il\u00b7lusionats i esc\u00e8ptics…Mon pare era un home constructiu, \u00fatil i feli\u00e7…Anava convertint-se en un xiquet. I tot al seu voltant, era molt f\u00e0cil i vital. La rialla s\u2019ensenyor\u00ed de la seua exist\u00e8ncia. Per\u00f2 la b\u00e8stia estava esperant-lo…<\/p>\n Arrib\u00e0 un moment en qu\u00e8 el c\u00e0ncer li afect\u00e0 tot el proc\u00e9s de cognici\u00f3. De pel\u00b7l\u00edcula. Aquesta seq\u00fc\u00e8ncia apareix en una s\u00e8rie i pensem que el guionista ha for\u00e7at la trama. Va comprovar el seu punt de degradaci\u00f3 quan li va tocar llegir el seu relat davant dels alumnes, dels seus companys tan joves com ell…Era el mes d\u2019abril. Va comprovar que en intentar llegir en veu alta, no podia fer-ho. Les lletres, les s\u00edl\u00b7labes, les paraules se li escapaven com ll\u00e0grimes en la pluja dins del seu cervell…L\u2019\u00faltim mes no podia coordinar els dits per tal de portar-los a les tecles de l\u2019ordinador, no podia llegir, no podia escriure…\u201dConta\u2019m coses\u201d em deia, \u201cEncara tinc ganes de fer coses\u201d…Era un home viu, inquiet, curi\u00f3s, interessat per tot…<\/p>\n Va ser tot molt r\u00e0pid. La limitaci\u00f3 f\u00edsica es va agermanar amb la ps\u00edquica. Arribats a aquest punt, volia pujar a la barca de Caront i travessar a l\u2019altra riba de la llacuna. Crec que ta mare est\u00e0 esperant-me…<\/p>\n Els meus pares m\u2019han llegat un patrimoni enorme i preci\u00f3s: l\u2019estima cap a les persones i la curiositat per les coses. I una passi\u00f3 que compartim molts de nosaltres. Com diria Fuster, i firmarien persones com Vicent i Maria Pilar : \u201cno tenim altra obsessi\u00f3 que aquesta: la d\u2019haver-nos apassionat fins a l\u2019obsessi\u00f3 per la vida i el dest\u00ed del nostre poble…\u201d Ara em sent orfe. Dos dels meus referents els tinc en un rac\u00f3 molt petit del meu cor. Que continuen donant-me forces per a recordar-los, per a honorar-los, per a donar continu\u00eftat a una filosofia de vida: la de construir societats m\u00e9s justes, m\u00e9s solid\u00e0ries, m\u00e9s tranquil\u00b7les…i m\u00e9s divertides. In memoriam…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" VICENT ARTUR MORENO L\u2019Equip de redacci\u00f3 ha rebut aquest escrit-homenatge de Vicent Artur envers son pare, i creguem \u00e9s una regal per a qui tinga el gust de llegir-lo. Val la pena pel que t\u00e9 de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, tamb\u00e9 per all\u00f2 que es manifesta la seua vida en l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019una religiositat del B\u00e9 Abstracte, com … Continuar llegint “LA MEM\u00d2RIA DELS \u00c0NGELS”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-2088","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2088","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2088"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2088\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2089,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2088\/revisions\/2089"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2088"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2088"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2088"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}LA MEM\u00d2RIA DELS \u00c0NGELS<\/h3>\n