![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/alfons-Lloren\u00e7-198x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Entrevista al periodista, historiador i pol\u00edtic, que va viure de prop els anys en qu\u00e8 es dibuixava el futur del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/strong><\/p>\n Pubicat en www.vilaweb.cat<\/p>\n Alfons Lloren\u00e7<\/strong>\u00a0(Alcoi, 1951) \u00e9s un d\u2019aquells personatges imprescindibles i poli\u00e8drics. Periodista, batlle, cap de gabinet del president Albinyana, assessor del president Lerma, articulista i organitzador de viatges. Entre m\u00e9s coses. Ara est\u00e0 jubilat, per\u00f2 continua escrivint articles sobre hist\u00f2ria i antropologia. Diu que el seu comprom\u00eds amb el pa\u00eds el va dur a improvisar-se com a pol\u00edtic. Considera un privilegi haver tingut l\u2019oportunitat d\u2019estudiar quan poqu\u00edssims de la seua generaci\u00f3 i de la seua extracci\u00f3 social ho van poder fer.<\/p>\n Havent militat en el PSAN, ha estat a la cuina de la majoria de fets hist\u00f2rics de la primeria de la democr\u00e0cia al Pa\u00eds Valenci\u00e0. La seua mem\u00f2ria \u00e9s la d\u2019aquells anys fundacionals tan convulsos. Com que tamb\u00e9 \u00e9s un gran coneixedor d\u2019all\u00f2 que passa a la c\u00faria, val la pena d\u2019escoltar les seues reflexions sobre el canvi imminent a la seu valenciana.<\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que una entrevista com aquesta pot comen\u00e7ar parlant de com s\u2019ho feia per amagar cintes de cinema amb not\u00edcies que no agradaven el govern, i pot acabar parlant de la joia que ha despertat la designaci\u00f3 del nou arquebisbe de Val\u00e8ncia.<\/p>\n \u2014Televisi\u00f3 Espanyola va recuperar fa unes setmanes unes imatges in\u00e8dites, per haver estat censurades, de l\u2019atemptat contra Joan Fuster l\u201911 de setembre de 1981. \u00c9reu el reporter que va anar a cobrir la not\u00edcia. \u2014Un infiltrat. \u2014Ho f\u00e8ieu tot sol? \u2014Acabeu de recordar que an\u00e0reu a Televisi\u00f3 Espanyola despr\u00e9s de ser cap de gabinet del president Albinyana. Com arrib\u00e0reu al c\u00e0rrec? Ac\u00ed hi havia MiIans del Bosch i a les comissaries van dur els inspectors m\u00e9s repressors del Pa\u00eds Basc<\/em><\/strong><\/p>\n \u2014Va durar poc, aquella \u00e8poca<\/strong>. \u2014Com definir\u00edeu aquells mesos? \u2014El Consell era una instituci\u00f3 molt tendra. \u2014Ho v\u00e0reu fer molt, aix\u00f2 de rec\u00f3rrer pobles. \u2014V\u00e0reu triar Morella com a ciutat on comen\u00e7ar el proc\u00e9s auton\u00f2mic. \u2014Per a estalonar aix\u00f2, deman\u00e0reu als ajuntaments que s\u2019afegissen a la petici\u00f3<\/strong>. \u2014Malgrat tots aquests suports, el 151 se n\u2019an\u00e0 en orris. Era important que l’estatut fos un instrument de sobirania i no ho \u00e9s<\/em><\/strong><\/p>\n \u2014Quan us vau adonar que tot all\u00f2 que f\u00e8ieu acabaria malament? Josep Llu\u00eds Albinyana; \u201cEspanya \u00e9s un estat fallit, inexistent, fantasmag\u00f2ric\u201d<\/strong><\/a><\/p>\n \u2014Enguany tothom celebra l\u2019estatut del 1982 com una vict\u00f2ria. Sembla que s\u2019obliden d\u2019aquella derrota. \u2014\u2026 \u2014Tamb\u00e9 v\u00e0reu ser assessor del president Lerma<\/strong>. \u2014El protocol de la festa del Nou d\u2019Octubre \u00e9s obra vostre? \u2014No deixa de ser una cosa un poc folkloritzada, ara, el Nou d\u2019Octubre. Com si el poder mateix intentara descafe\u00efnar aquesta reivindicaci\u00f3 i quedar-se amb el comboi<\/strong>. \u2014Aquesta neutralitzaci\u00f3 tamb\u00e9 es nota al carrer. El nomenament del bisbe Benavent, que estima la terra i la llengua, \u00e9s una cosa extraordin\u00e0ria, un b\u00e0lsam<\/em><\/strong><\/p>\n \u2014Tothom es felicita perqu\u00e8 l\u2019arquebisbe electe \u00e9s valenci\u00e0. Hi ha motius? \u2014Per\u00f2 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 han sorgit molts bisbes. \u2014Qui s\u00f3n? \u2014Encara funcionen aquestes intrigues de sotanes com si fos l\u2019\u00e8poca dels Borja? \u2014Heu citat l\u2019arquebisbe Omella<\/strong>. \u2014I un home arrelat al territori<\/strong>. \u2014El president Puig tamb\u00e9 estava content perqu\u00e8 \u00e9s el bisbe de la seua di\u00f2cesi. Alfons Lloren\u00e7: \u201cLa casa reial va prendre partit contra els valencians\u201d Entrevista al periodista, historiador i pol\u00edtic, que va viure de prop els anys en qu\u00e8 es dibuixava el futur del Pa\u00eds Valenci\u00e0 Pubicat en www.vilaweb.cat Alfons Lloren\u00e7\u00a0(Alcoi, 1951) \u00e9s un d\u2019aquells personatges imprescindibles i poli\u00e8drics. Periodista, batlle, cap de gabinet del president Albinyana, assessor … Continuar llegint “LA CASA REIAL VA PRENDRE PARTIT CONTRA ELS VALENCIANS”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2116","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2116","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2116"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2116\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2118,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2116\/revisions\/2118"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2116"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2116"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2116"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong>\u2014A Aitana, el centre de Televisi\u00f3 Espanyola a Val\u00e8ncia, em tenien una mica marginat. La UCD hi tenia uns censors que s\u2019encarregaven de vigilar-nos i controlar-nos. Quan dius alguna cosa clara o arribes a protestar, la marginaci\u00f3 \u00e9s autom\u00e0tica i diria que aquells ressorts encara no s\u2019han acabat. D\u2019aix\u00f2 de\u00a0Fuster<\/strong>\u00a0em van avisar i vaig anar al director per dir-li que calia fer-ho, per\u00f2 la resposta va ser que all\u00f2 no era not\u00edcia. Com que vaig insistir-hi, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 jo venia de ser cap de gabinet de la Presid\u00e8ncia, supose que devien pensar, a veure si aquest ara ens du problemes. Ens hi van enviar a mi i a un c\u00e0mera. Enregistr\u00e0vem amb cinta de cinema, sense so. En tornar em vaig posar a escriure una pe\u00e7a que havia de durar uns tres minuts. Quan ho vaig acabar, ho vaig passar al censor, que ho va llan\u00e7ar a la paperera. En aquell moment, vaig pensar en all\u00f2 que em deia\u00a0Sanchis Guarner<\/strong>, que en alguns llocs calia ser un infiltrat.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014S\u00ed. I vaig anar a la cabina de muntatge a rescatar tant com vaig poder dels dos rotllos que hav\u00edem filmat. La manera d\u2019amagar-ho era posar-ho dins la caixa on es guardava tot el material que s\u2019havia em\u00e8s durant el dia. Dins la caixa d\u2019aquell dia hi havia tot el film em\u00e8s, i aquell tros de rotllo no em\u00e8s. A vegades, en comptes d\u2019amagar la cinta censurada aconsegu\u00edem traure-la d\u2019all\u00e0 i passar-la, per exemple, a la corresponsal de la revista Tiempo, que era\u00a0Rosa Solbes<\/strong><\/a>, i ella en treia fotogrames i contava les hist\u00f2ries a la revista.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014Un c\u00e0mera i un muntador hi col\u00b7laboraven. Ho f\u00e8iem amb tota mena de material. L\u2019arribada de\u00a0Renau<\/strong>\u00a0de l\u2019exili el 1976, unes vagues salvatges que sab\u00edem que no sortir\u00edem i ja en guard\u00e0vem els primers minuts\u2026 Coses aix\u00ed.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014L\u2019any 1978 vaig fer el discurs de l\u2019Aplec de la Joventut a Sueca. Era un discurs molt cr\u00edtic. S\u2019acabava de fer el Consell de Pa\u00eds Valenci\u00e0 i jo deia coses com que callant tots, el Consell rebia m\u00e9s insults que compet\u00e8ncies, essent l\u2019\u00f2rgan de govern m\u00e9s important del pa\u00eds. Aix\u00f2 va arribar al president\u00a0Albinyana<\/strong>\u00a0i em va demanar que li portara el discurs. Despr\u00e9s em va proposar de ser el cap de gabinet. Jo li vaig respondre que segons com. Quan un pol\u00edtic et festeja, has de tenir un programa i un projecte. Acceptar un c\u00e0rrec \u00e9s un pacte. Jo l\u2019havia conegut quan era advocat laboralista i sempre m\u2019havia cridat l\u2019atenci\u00f3 el fet que era una persona que acceptava la cr\u00edtica, cosa que no era gaire habitual. Una de les meues funcions era fer-li una cr\u00edtica dura per a reflexionar i corregir algunes coses.<\/p>\n
\n\u2014Fins al desembre del 1979, realment, gener del 1980. Ens varen fer fora del Consell, que \u00e9s una cosa incre\u00efble, que un partit democr\u00e0tic se\u2019n vaja de les institucions.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014Intensos, emocionants, de patir, un poc de tot. Era la consci\u00e8ncia aut\u00e8ntica de refer un pa\u00eds. De construir un habitatge pilot. I tamb\u00e9 sab\u00edem que hav\u00edem de fer coses que ens transcendiren, perqu\u00e8 v\u00e8iem els perills que ens envoltaven. Ac\u00ed hi havia el senyor\u00a0Milans del Bosch<\/strong>. Van portar a les comissaries els inspectors de policia m\u00e9s fatxes i m\u00e9s repressors del Pa\u00eds Basc. Un exemple de com funcion\u00e0vem. Jo tenia un informador al regiment d\u2019intervenci\u00f3 immediata d\u2019Alcoi. El seu reglament, segons encara la disposici\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit de\u00a0Franco<\/strong>, deia que nom\u00e9s podien tenir vitualles per a vint-i-quatre hores. Si un dia se\u2019n demanaven per a quaranta-vuit, v\u00e8iem venir un cop.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014No tan sols l\u2019hav\u00edem de consolidar sin\u00f3 que, per si la desmuntaven, hav\u00edem de crear coses que pogueren ser referents: l\u2019himne, la senyera, el nom\u2026 I deixar molta documentaci\u00f3 escrita. I aix\u00f2 f\u00e8iem. S\u2019havia de normalitzar el pa\u00eds i crear-ne les estructures. \u00c9s el que intent\u00e0rem fer, fins i tot, en contra del PSOE. Va ser apassionant? S\u00ed. Perqu\u00e8 cada dia notaves que la presid\u00e8ncia creava una esperan\u00e7a. Era molt impressionant veure que quan algun dels partits desmobilitzava la gent i anaves a un poble, tenies la gent del PSAN i els immigrants donant suport al projecte.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014Sempre he pensat que un pa\u00eds necessita una capital, i jo m\u2019estime molt Val\u00e8ncia, per\u00f2 una de les coses que vaig pactar amb el president Albinyana era que hav\u00edem de traure el Consell de la ciutat de Val\u00e8ncia. An\u00e0rem de Sant Rafael del Riu a Oriola. Prepar\u00e0vem els viatges i el missatge era que la democr\u00e0cia no podia existir sense l\u2019autogovern. Tenia molta cura del protocol. Sempre feia que el president tinguera els honors que li corresponien, encara que haguera de fer alguna trampa perqu\u00e8, per exemple, sempre fos l\u2019\u00faltim a parlar. Molts batlles encara eren de l\u2019\u00e8poca franquista i jo sempre evitava que en cap fotografia apareguera cap sant del r\u00e8gim anterior, els Jose Antonios i els On\u00e9simo Redondos que encara hi havia en molts salons de plens, per exemple. Jo creia honestament que calia fer-ho perqu\u00e8 eren signes, era all\u00f2 que deia la gent propera al president\u00a0Companys<\/strong>, que la imatge de poder crea poder. I fer all\u00f2, en aquell moment, era l\u2019\u00fanica via.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014Hi vaig anar l\u2019any 1976 i vaig quedar-ne molt impressionat. Em va fer la impressi\u00f3 de ser a Flor\u00e8ncia. La gent tenia aquell esperit de ciutat, de cultura urbana. L\u2019havien degradada, per\u00f2 mantenia els s\u00edmbols. L\u2019ajuntament encara pujava a l\u2019esgl\u00e9sia amb una marxa especial. Es conservava la marxa dels reis, de quan hi anava a fer corts\u2026 Per aix\u00f2 vam triar Morella per a comen\u00e7ar el proc\u00e9s. Decid\u00edrem que all\u00ed es fes el\u00a0Plenari de Consellers<\/strong>\u00a0que decidiren l\u2019autonomia pel 151.<\/p>\n
\n\u2014A la vista de l\u2019assilvestrament progressiu de la UCD i de la relaci\u00f3 d\u2019Emilio Attard<\/strong>\u00a0amb els anticatalanistes m\u00e9s radicals, vaig tenir una mena d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3. Veia que all\u00f2 es podia aturar. Perqu\u00e8 llegies que la constituci\u00f3 prohibia de federar autonomies i ja tenies una idea per on aniria tot. Per aix\u00f2 vam demanar als ajuntaments que demanaren massivament l\u2019autonomia. Els v\u00e0rem enviar el text de l\u2019acord i un cartell perqu\u00e8 tot el m\u00f3n tinguera la mateixa informaci\u00f3. Sempre que pod\u00edem, el president hi anava. Dissimul\u00e0vem i ho f\u00e8iem coincidir amb les festes patronals, per exemple. En un despatx amagat de la Generalitat tenia un mapa i anava posant agulles als ajuntaments que signaven. Aix\u00ed sabia quines eren les zones on calia insistir. Per a no mobilitzar la UCD i Emilio Attard, don\u00e0vem les dades amb retard.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014Quan an\u00e0rem a dur tota la documentaci\u00f3 a Madrid ens vam trobar amb\u00a0Rafael Escuredo<\/strong>, que era el president d\u2019Andalusia.\u00a0Albinyana<\/strong>\u00a0li va contar com hav\u00edem fet les coses. Ell va prendre nota i van copiar el procediment. Els andalusos van poder fer el refer\u00e8ndum quan van voler. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0, no. Hi havia el pacte d\u2019Alfonso Guerra<\/strong>\u00a0amb\u00a0Abril Martorell<\/strong>, amb\u00a0Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>\u00a0i\u00a0Adolfo Su\u00e1rez\u00a0<\/strong>darrere. I la intercesssi\u00f3 de la casa reial. La medalla al m\u00e8rit que la casa reial va donar a\u00a0Maria Consuelo Reyna<\/strong>, la gran desestabilitzadora d\u2019aquest pa\u00eds, era un pagament pels favors. La casa reial va prendre partit contra els valencians.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014Massa tard. Ten\u00edem molta feina i an\u00e0vem fent-la. A m\u00e9s, cr\u00e8iem molt en la democr\u00e0cia. Ten\u00edem el comprom\u00eds auton\u00f2mic de tots els partits, de tots els sindicats. Fins i tot, Alianza Popular el va signar. Per\u00f2 vam veure que al president de l\u2019assemblea de parlamentaris no li donava la gana de redactar l\u2019estatut. Veies coses estranyes. Ten\u00edem el 99% dels municipis i el 99,99% de la poblaci\u00f3 representada. A partir d\u2019ac\u00ed, fan com el que han fet a Catalunya, tota mena d\u2019arbitrarietats i de conculcar els principis constitucionals.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014La via del 151 la vol\u00edem perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019\u00fanica via de la constituci\u00f3 que reconeix un m\u00ednim de sobirania al pa\u00eds. I de fet, l\u2019estatut el redacten els parlamentaris i, quan es debat a Madrid, els diputats del congr\u00e9s no poden esmenar-lo. Nom\u00e9s escriuen motius de desacord, que \u00e9s com s\u2019anomenen. Amb aquests motius, els parlamentaris valencians tornen a redactar-lo. Quan aix\u00f2 ho desbaraten i arriben a la cosa salvatge de fer desapar\u00e8ixer del Palau de la Generalitat les actes de les peticions dels ajuntaments, el que es fa \u00e9s una llei m\u00e9s de les que elabora el congr\u00e9s espanyol. \u00c9s un estatut atorgat, i no \u00e9s el mateix, perqu\u00e8 de la mateixa manera que et d\u00f3na compet\u00e8ncies, te les pot llevar. Per saber la categoria que tenim, nom\u00e9s cal veure on posen el president valenci\u00e0 en el protocol dels grans actes de l\u2019estat. El posen per darrere del president de M\u00farcia.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014En un desert, no deixa de ser un instrument amb el qual s\u2019han pogut fer coses. Per\u00f2 tota eixa propaganda que tenim un estatut de segona per\u00f2 que tenim les compet\u00e8ncies de no s\u00e9 qu\u00e8\u2026 Jo veig m\u00e9s aviat que ha estat un instrument que ens ha perm\u00e8s de fer coses, per\u00f2 per a mi era molt m\u00e9s important que fos un instrument de sobirania, i no ho \u00e9s tant. No tenim el dret privat valenci\u00e0, per exemple. A l\u2019estatut del 151, hi havia una disposici\u00f3 addicional que derogava el decret de Nova Planta. No oblidem que encara \u00e9s en vigor.<\/p>\n
\n\u2014Vaig ser el comissari del 750\u00e8 aniversari del naixement del poble valenci\u00e0, i despr\u00e9s el president em va demanar que em quedara com a assessor d\u2019afers culturals.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014S\u00ed. Me\u2019l vaig haver d\u2019inventar l\u2019any 1988. Volien fer coses molt folkl\u00f2riques, una naum\u00e0quia, coses aix\u00ed, per\u00f2 jo els vaig dir que calia donar una dignitat a la celebraci\u00f3, fer pa\u00eds, que la gent sabera que hav\u00edem tingut un estat sobir\u00e0 independent d\u2019en\u00e7\u00e0 del 1238.<\/p>\n
\n\u2014No tan sols han neutralitzat tot all\u00f2 que fos contestaci\u00f3 a la situaci\u00f3 de l\u2019estat, sin\u00f3 tot all\u00f2 que, senzillament, creava identitat. Fins i tot, ara empren la paraula identitat com un insult. No! L\u2019identitarisme insultant \u00e9s el de Vox. No pas el nostre, que, en definitiva, l\u2019\u00fanic que fa \u00e9s, serenament, afirmar una personalitat davant aquells que volen bandejar-la totalment. Com es pot celebrar un Nou d\u2019Octubre de la manera que se celebra? S\u2019hi han afegit una s\u00e8rie de coses de folkloritzaci\u00f3 nua i crua. No dic que la cultura popular no hi siga present. Al contrari. Per\u00f2 tot al seu lloc. Que la gent tinga clar que la cultura \u00e9s universal, per\u00f2 el gest \u00e9s particular. Que aix\u00f2 ens ha servit per a comunicar-nos. Si tu comences per desmuntar-ho\u2026 Per exemple, nosaltres f\u00e8iem, com a molt, dues altes distincions, ara en fan quaranta. Per a qu\u00e8? Per a omplir el sal\u00f3?<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014S\u2019ha centrat tot en l\u2019acte del mat\u00ed. Una process\u00f3 c\u00edvica \u00e9s una cosa seriosa. Aquesta i la de l\u2019Estendard de Palma s\u00f3n les dues festes nacionals m\u00e9s antigues del m\u00f3n. I Ia d\u2019Alcoi, que \u00e9s la processioneta del mat\u00ed, de Sant Jordi, amb la senyera. O la d\u2019Oriola. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa seriosa. Per\u00f2 el que s\u2019ha fet ha estat clavar-hi de tot. Fins i tot bous. I aix\u00f2 afecta la manifestaci\u00f3 de la vesprada. Ac\u00ed estem nom\u00e9s per a festes, no per a una cosa. Aix\u00f2 \u00e9s el que agrada a l\u2019estat espanyol, que siguem festius. Es fa expressament, perqu\u00e8 aix\u00f2 no deixa de ser una festa amb molt de cos i molta carn. Una festa que per si mateixa \u00e9s una reivindicaci\u00f3 imponent. Un estat sobir\u00e0, independent, naix a Europa. Jaume I agafa el dret rom\u00e0, el ressuscita i el du ac\u00ed. \u00c9s massa seri\u00f3s per a folkloritzar-ho.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014\u00c9s una cosa realment extraordin\u00e0ria. L\u2019esgl\u00e9sia encara t\u00e9 molta import\u00e0ncia sociocultural, no siguem babaus. Quantes coses sagrades pel poble per\u00f2 dessacralitzades no es mouen al voltant de l\u2019esgl\u00e9sia? En un poble, el 90% de la cultura popular pot moure\u2019s al voltant de l\u2019esgl\u00e9sia. Quan tu veus cavalls a les festes de Sant Joan al teu poble, aix\u00f2 s\u2019ha salvat perqu\u00e8 ha anat unit a l\u2019esgl\u00e9sia. Al nostre pa\u00eds tot val per a desfigurar-nos. Per exemple, no podem parlar d\u2019\u00e0nimes en pena perqu\u00e8 \u00e9s de mal gust, per\u00f2 hem de celebrar Halloween, ara. \u00c9s evident que hi ha una s\u00e8rie d\u2019accions deliberades per a deixar-nos en cal\u00e7otets. A m\u00e9s, als valencians, de la Batalla d\u2019Almansa en\u00e7\u00e0, ens han castigat molt m\u00e9s que altres pa\u00efsos. Hem tingut arquebisbes bascos, que al seu pa\u00eds s\u00f3n molt nacionalistes, per\u00f2 quan surten d\u2019all\u00e0 s\u00f3n la pica a Flandes i el bra\u00e7 armat de la monarquia castellana. Hem tingut les tres di\u00f2cesis castellanitzades.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014Que han pogut ocupar altres seus, per\u00f2 mai la de Val\u00e8ncia. El fet de tenir un bisbe valenci\u00e0, que parle valenci\u00e0, que estime la llengua com l\u2019estima el bisbe\u00a0Benavent<\/strong>, que siga prudent, aix\u00f2 \u00e9s un b\u00e0lsam\u2026\u00a0Ca\u00f1izares<\/strong>\u00a0era de Vox i s\u2019ha acomiadat fent un acte de Vox. Un rosari per la vida, l\u2019excusa de sempre. Volia que la unitat d\u2019Espanya fos dogma de fe, no transigia a fer misses en valenci\u00e0\u2026 I\u00a0Munilla<\/strong>, el que han enviat a Oriola, \u00e9s un impresentable. I aix\u00f2 \u00e9s per culpa del cardenal de Barcelona,\u00a0Omella<\/strong>, que \u00e9s qui nomena els bisbes i qui vol espanyolitzar tot l\u2019episcopat. Ara hem de tenir en compte tota la mobilitzaci\u00f3 contra Benavent que hi ha.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014Hi ha hagut insults. La Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana, lo Rat Penat. Hi ha capellans que imparteixen doctrina i la imposen i ara veuen com perilla el seu estatus. No el c\u00e0rrec, per\u00f2 s\u00ed la influ\u00e8ncia.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014Pitjor! Pitjor perqu\u00e8 a l\u2019\u00e8poca dels Borja hi havia on triar! Per\u00f2 ara no s\u00e9 com dir-te\u2026 Ara hi ha molta gent de segona fila. L\u2019atracci\u00f3 de l\u2019estat clerical ha caigut i ara s\u2019hi clava gent que, com ells mateixos comenten, vol ascendir. Ara que s\u2019han de nomenar c\u00e0rrecs hi ha batalles campals.<\/p>\n
\n\u2014En el nomenament de l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia hi ha hagut quatre candidats forts.\u00a0Rouco Varela,<\/strong>\u00a0que ja est\u00e0 jubilat, encara mana prou en un sector de la confer\u00e8ncia episcopal i tenia un candidat.\u00a0Omella<\/strong>\u00a0en tenia un altre, per\u00f2 no era\u00a0Benavent<\/strong>, volia dur el de Barbastre. El de Madrid volia dur el de Getafe\u2026 Van estar barallant-se fins que el nunci del Vatic\u00e0 es va plantar i va optar per\u00a0Benavent<\/strong>. Un home de doctrina segura, per\u00f2 no reaccionari. \u00c9s la persona que triarien els cristians si pogueren.<\/p>\n
\n\u2014Encara t\u00e9 el seu domicili a Quatretonda. I cada mes, un dia i mig, hi va a reconstruir-se, a rehabilitar-se. La serra, la terra\u2026 Li encanta. Els valencians al\u00b7lucinem que puga ser un dels nostres. Crec que ens anir\u00e0 molt b\u00e9. Encara que tindr\u00e0 una oposici\u00f3 dur\u00edssima. Tant dins l\u2019esgl\u00e9sia com a l\u2019entorn pol\u00edtic.<\/p>\n
\n<\/strong>\u2014S\u00ed. \u00c9s el bisbe del president. A m\u00e9s, ha estat m\u00e9s a Morella que cap altre bisbe de Tortosa. Ha presidit processons\u2026 Per\u00f2 pensa en tota la dretona. Ara els han llevat un altaveu. Far\u00e0 el que puga, per\u00f2 els altres no faran el que vulguen, i aix\u00f2 ja \u00e9s una passa endavant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"