{"id":2168,"date":"2022-11-28T17:10:16","date_gmt":"2022-11-28T16:10:16","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2168"},"modified":"2022-11-28T17:10:16","modified_gmt":"2022-11-28T16:10:16","slug":"seguint-amb-la-jornada-mundial-dels-p0obres-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2022\/11\/28\/seguint-amb-la-jornada-mundial-dels-p0obres-2\/","title":{"rendered":"SEGUINT AMB LA JORNADA MUNDIAL DELS P0OBRES 2"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Autor:\u00a0Pepe Carmona<\/em><\/p>\n

SEGUINT AMB LA JORNADA MUNDIAL DELS POBRES. 2<\/h3>\n

En la meua anterior reflexi\u00f3, realitzada al fil de la VI\u00aa Jornada Mundial dels Pobres<\/em>, celebrada el passat dia 13 d’octubre, que convidava a posar als pobres en el centre, i tamb\u00e9 de les manifestacions de dues personalitats p\u00fabliques del m\u00f3n de l’economia i de la pol\u00edtica convidant a no parlar de pobres i pobreses, ja apunt\u00e0vem que, seguint la recomanaci\u00f3 de Joan Pau II en el punt 41 de la seua enc\u00edclica Sollicitudo rei socialis<\/em> (La preocupaci\u00f3 per la q\u00fcesti\u00f3 social), seguir\u00edem amb la reflexi\u00f3 tractant d’oferir pistes de soluci\u00f3. Res nou si tenim en compte que la Doctrina Social de l’Esgl\u00e9sia en la seua elaboraci\u00f3 t\u00e9 per norma, des de Joan XXIII i el Vatic\u00e0 II, seguir l’esquema conegut com Veure-Jutjar-Actuar. Anirem per passos.<\/p>\n

    \n
  1. El primer va ser un crit de den\u00fancia.<\/strong> Convindr\u00e0 recordar que el que hui coneixem com a Doctrina Social de l’Esgl\u00e9sia tingu\u00e9 els seus or\u00edgens en l’enc\u00edclica Rerum novarum<\/em> (De les Noves q\u00fcestions), publicada el 15 de maig de 1891 pel papa Lle\u00f3 XIII.<\/li>\n<\/ol>\n

    Per tal de situar en el seu context aquella enc\u00edclica, tan significada no sols per la seua tem\u00e0tica sin\u00f3 tamb\u00e9 pel que va suposar per a l’esdevenir posterior dels ensenyaments socials de l’Esgl\u00e9sia, res millor que rec\u00f3rrer a una altra enc\u00edclica posterior escrita per Joan Pau II, la coneguda com Centesimus annus<\/em> (Als cent anys) i que va ser publicada el 1991, com el seu nom indica, per a commemorar els cent anys de la Rerum novarum<\/em>.<\/p>\n

    En el punt 4 de Centesimus annus<\/em>, ens diu Joan Pau II el seg\u00fcent: \u201cA la fi del segle passat, l’Esgl\u00e9sia es va trobar davant un proc\u00e9s hist\u00f2ric, present ja des de feia temps, per\u00f2 que arribava llavors al seu punt \u00e0lgid. Un conjunt de canvis radicals ocorreguts en el camp pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social, i fins i tot en l’\u00e0mbit cient\u00edfic i t\u00e8cnic varen ser factors determinants del proc\u00e9s, aix\u00ed com l\u2019influx m\u00faltiple de les ideologies dominants. Resultat de tots aquests canvis havia sigut, en el camp pol\u00edtic, una nova concepci\u00f3 de la societat, de l’Estat i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, de l’autoritat\u2026 En el camp econ\u00f2mic, on conflu\u00efen els descobriments cient\u00edfics i les seues aplicacions, s’havia arribat progressivament a noves estructures en la producci\u00f3 de b\u00e9ns de consum. Havia aparegut una nova forma de propietat, el capital, i una nova forma de treball, el treball assalariat, caracteritzat per onerosos ritmes de producci\u00f3, sense la deguda consideraci\u00f3 envers el sexe, l’edat o la situaci\u00f3 familiar, i determinat \u00fanicament per l’efici\u00e8ncia amb vista a l’increment dels beneficis. El treball es convertia d’aquesta manera en mercaderia, que podia comprar-se i vendre’s lliurement en el mercat i el preu del qual era regulat per la llei de l’oferta i la demanda, sense tindre en compte el m\u00ednim vital necessari per al manteniment de la persona i de la seua fam\u00edlia<\/em>\u201d. Crec que aquesta llarga cita explica millor del que jo hauria pogut, i amb m\u00e9s autoritat, la situaci\u00f3 amb la qual Lle\u00f3 XIII es va trobar a l’hora d’escriure Rerum novarum<\/em>. Realment, ell es va trobar amb moltes coses noves<\/em> de les quals parlar.<\/p>\n

    Doncs b\u00e9, ja en el primer punt d’aquella enc\u00edclica, Lle\u00f3 XIII fa una descripci\u00f3 de les coses noves i entre elles cita \u201cl’acumulaci\u00f3 de les riqueses en mans d’uns pocs i la pobresa de la immensa majoria\u201d<\/em>. Sense eixir d’aquest primer punt, d’ac\u00ed ve que h\u00e0gem titulat aquest apartat \u201cel primer va ser un crit de den\u00fancia<\/em>\u201d, Lle\u00f3 XIII exclamaria que \u201cno sols la contractaci\u00f3 del treball, sin\u00f3 tamb\u00e9 les regles comercials de tota \u00edndole, es troben sotmeses al poder d’uns pocs, fins al punt que un nombre summament redu\u00eft d’opulents i adinerats ha imposat poc menys que el jou de l’esclavitud a una muni\u00f3 infinita de proletaris<\/em>\u201d. Com no ressaltar aquest extrem si d’ac\u00ed, d’aqueix jou imposat<\/em>, arranca tot?<\/p>\n

      \n
    1. Per\u00f2 de seguida ve una proposta en positiu.<\/strong> Seguim sense eixir del punt primer de Rerum novarum<\/em>, i en el mateix ja s’apunta una tasca: \u201cveiem clarament, cosa en la qual tots convenen, que \u00e9s urgent proveir de la manera oportuna al b\u00e9 de les gents de condici\u00f3 humil, perqu\u00e8 \u00e9s majoria la que es debat indecorosament en una situaci\u00f3 miserable i calamitosa<\/em>\u2026\u201d No cap la indifer\u00e8ncia davant aquestes situacions que atempten contra la dignitat humana, ni molt menys ignorar-les.<\/li>\n<\/ol>\n

      Per aix\u00f2 Lle\u00f3 XIII deia, i ara fem un salt en l’enc\u00edclica i del punt un passem al trenta, que \u201ca ning\u00fa els est\u00e0 perm\u00e9s violar impunement la dignitat humana, de la qual D\u00e9u mateix disposa amb gran rever\u00e8ncia<\/em>\u201d.<\/p>\n

      Aquesta proposta, la de vetlar de manera especial per la gent de condici\u00f3 humil, la refor\u00e7aria Joan XXIII quan en el punt 56 de la seua enc\u00edclica Pacem in terris<\/em> (Pau a la terra) diria que \u201craons de just\u00edcia i equitat poden exigir, a vegades, que els homes de govern tinguen especial cura dels ciutadans m\u00e9s febles, que poden trobar-se en condicions d’inferioritat, per a defensar els seus propis drets i assegurar els seus leg\u00edtims interessos<\/em>\u201d. Com ignorar als pobres, els ciutadans m\u00e9s febles, encara que aix\u00f2 siga efectivament una cosa molt antiga i encara que alguns pensen que aix\u00f2 radicalitza a la societat? No seran ells, els empobrits, m\u00e9s que causa la conseq\u00fc\u00e8ncia d’una societat radicalitzada per injusta?<\/p>\n

        \n
      1. Passant necess\u00e0riament pel B\u00e9 Com\u00fa.<\/strong> En aqueixa indicaci\u00f3, la de \u201cproveir de la manera oportuna al b\u00e9 de les gents de condici\u00f3 humil<\/em>\u201d, comencem a albirar propostes en positiu que van m\u00e9s enll\u00e0 de la mera, i a vegades necess\u00e0ria, den\u00fancia. I molt m\u00e9s despr\u00e9s de la indicaci\u00f3 de Joan XXIII qui, per raons de just\u00edcia i equitat, apunta, i a m\u00e9s com a exig\u00e8ncia<\/em>, \u201cque els homes de govern tinguen especial cura dels ciutadans m\u00e9s febles<\/em>\u201d.<\/li>\n<\/ol>\n

        \u00c9s curi\u00f3s que aquesta cita de Joan XXIII en Pacem in terris<\/em> la fa\u00e7a en una part de l’enc\u00edclica (els punts que van de 53 al 59), que dedica a parlar sobre el B\u00e9 Com\u00fa<\/em>. Perqu\u00e8 parlant d’aqueix principi tan fonamental en la vida p\u00fablica i social, que obliga a ciutadans, governants (fins al punt d’afirmar que \u201cla ra\u00f3 de ser de quants governen radica per complet en el b\u00e9 com\u00fa<\/em>\u201d (PT, 54)) i del qual es diu que \u201cha de redundar en profit de tots<\/em>\u201d (PT, 56), \u00e9s quan diu que, si a alg\u00fa s’ha discriminar positivament des de l’acci\u00f3 de govern, \u00e9s als ciutadans m\u00e9s febles. I, qui m\u00e9s febles que aquells que es vol fer desapar\u00e9ixer del debat pol\u00edtic per desestabilitzadors o per antics, \u00e9s a dir els empobrits?<\/p>\n

        4.- Una adequada pol\u00edtica fiscal. Dues cites del CDSI.<\/strong> Llegim en el punt 303 del Compendi sobre la Doctrina Social de l’Esgl\u00e9sia<\/em> que \u201cEl benestar econ\u00f2mic d’un pa\u00eds no es mesura exclusivament per la quantitat de b\u00e9ns produ\u00efts, sin\u00f3 tamb\u00e9 tenint en compte la manera en qu\u00e8 s\u00f3n produ\u00efts i el grau d’equitat en la distribuci\u00f3 de la renda, que hauria de permetre a tots disposar del necessari per al desenvolupament i el perfeccionament de la pr\u00f2pia persona\u2026Un benestar econ\u00f2mic aut\u00e8ntic s’aconsegueix tamb\u00e9 per mitj\u00e0 d’adequades pol\u00edtiques de redistribuci\u00f3 de la renda que, tenint en compte les condicions generals, consideren oportunament els m\u00e8rits i les necessitats dels ciutadans\u201d<\/em>.<\/p>\n

        I tamb\u00e9 llegim en el punt 355 que \u201cEls ingressos fiscals i la despesa p\u00fablica assumeixen una import\u00e0ncia econ\u00f2mica crucial per a la comunitat civil i pol\u00edtica: l’objectiu cap al qual s’ha de tendir \u00e9s aconseguir una finan\u00e7a p\u00fablica capa\u00e7 de ser instrument de desenvolupament i de solidaritat. Una Hisenda p\u00fablica justa, eficient i efica\u00e7, produeix efectes virtuosos en l’economia, perqu\u00e8 aconsegueix afavorir el creixement de l’ocupaci\u00f3, sostindre les activitats empresarials i les iniciatives sense fins de lucre, i contribueix a acr\u00e9ixer la credibilitat de l’Estat com a garant dels sistemes de previsi\u00f3 i de protecci\u00f3 social, destinats en manera particular a protegir els m\u00e9s febles<\/em>.<\/p>\n

        La finan\u00e7a p\u00fablica s’orienta al b\u00e9 com\u00fa quan s’ajusta a alguns principis fonamentals: el pagament d’impostos com a especificaci\u00f3 del deure de solidaritat; racionalitat i equitat en la imposici\u00f3 dels tributs; rigor i integritat en l’administraci\u00f3 i en el dest\u00ed dels recursos. En la redistribuci\u00f3 dels recursos, les finances p\u00fabliques han de seguir els principis de la solidaritat, de la igualtat, de la valoraci\u00f3 dels talents, i prestar gran atenci\u00f3 al sosteniment de les fam\u00edlies, destinant a tal fi una adequada quantitat de recursos\u201d.<\/em><\/p>\n

          \n
        1. Concloent.<\/strong> Davant el fet innegable i escandal\u00f3s de la pobresa en un m\u00f3n amb recursos suficients perqu\u00e8 tots puguen viure amb dignitat:<\/li>\n<\/ol>\n