![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Jose-M\u00aa-Galduf-300x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Josep M\u00aa Jord\u00e1n Galduf<\/strong><\/p>\n He tingut l\u2019honor de rebre la XXIII edici\u00f3 del Premi Vicent Ventura que atorga cada any la Universitat de Val\u00e8ncia (junt amb la Universitat Jaume I de Castell\u00f3 i altres institucions). El lliurament del Premi va tindre lloc en dos actes (celebrats els dies 1 i 2 de desembre): un a la seu hist\u00f2rica de la pr\u00f2pia Universitat (presidit per la Vicerectora de Cultura Ester Alba), i l\u2019altre a l\u2019Ajuntament de Ll\u00edria (presidit per l\u2019Alcalde Joanma de Miguel). En tots dos actes va estar present un representant de la fam\u00edlia de Vicent Ventura (la seua neboda Anna Aguilar), va pronunciar unes paraules molt afectuoses sobre mi l\u2019escriptor Alfons Cervera, i vaig sentir-me molt ben acompanyat per un grapat de gent que m\u2019estima i estime.<\/p>\n Aquest \u00e9s un Premi que s\u2019atorga en virtut d\u2019una traject\u00f2ria c\u00edvica, democr\u00e0tica i de comprom\u00eds amb el Pa\u00eds. I jo vull assenyalar, d\u2019entrada, que la meua traject\u00f2ria personal no l\u2019he feta en solitari, sin\u00f3 sempre junt amb moltes altres persones a les quals dec un imprescindible reconeixement i gratitud.\u00a0 Persones integrades en diversos col\u00b7lectius al llarg del temps, com ara l\u2019antiga Associaci\u00f3 de Ve\u00efns de Ll\u00edria, l\u2019Ajuntament, l\u2019IDECO del Camp de T\u00faria, el Patronat Sud-Nord de la Universitat de Val\u00e8ncia, l\u2019Escola de Persones Adultes de Ll\u00edria o l\u2019Associaci\u00f3 Pentagrama de salut mental.<\/p>\n <\/p>\n El Premi Vicent Ventura es va concedir per primera vegada l\u2019any 2000, al mestre Josep Lluis Bausset. Aleshores, a banda de l\u2019acte que n\u2019hi hagu\u00e9 a la Universitat de Val\u00e8ncia, va tindre lloc tamb\u00e9 un altre acte a Ll\u00edria (presidit per l\u2019alcaldessa Fina P\u00e9rez Lapiedra i el rector Pedro Ruiz Torres) en ra\u00f3 de la vinculaci\u00f3 especial que tenia Vicent Ventura amb aquest poble. D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0 el Premi l\u2019han rebut tota una s\u00e8rie de persones i institucions vertaderament admirables, algunes d\u2019elles ben pr\u00f2ximes a mi, com ara la revista Sa\u00f3 (l\u2019any 2009), Paco Mu\u00f1oz (l\u2019any 2010), Rosa Serrano (l\u2019any 2011), Rosa Solbes (l\u2019any 2013) o Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia (l\u2019any 2022). Em plau molt\u00edssim sumar-me a aquesta llista de guardonats.<\/p>\n El lliurament del Premi ha constitu\u00eft sempre una magn\u00edfica ocasi\u00f3 per a retre un just homenatge a la figura de Vicent Ventura (1924-1998). I tamb\u00e9 jo ho he fet enguany aportant-ne la meua perspectiva personal. Sobretot he volgut destacar que, a m\u00e9s del seu comprom\u00eds amb el Pa\u00eds i el seu tarann\u00e0 profundament democr\u00e0tic, Vicent Ventura fou una persona tremendament humana, comprensiva, dialogant i sensible. Un home honest i gener\u00f3s, coherent amb les seues idees, per\u00f2 gens dogm\u00e0tic. D\u2019ell vaig aprendre realment moltes coses en la nostra relaci\u00f3 personal.<\/p>\n Vaig con\u00e9ixer Vicent Ventura en la primera meitat dels anys 70. Aleshores jo ja l\u2019admirava, entre d\u2019altres coses, perqu\u00e8 havia estat un dels promotors de dues obres que foren pioneres en els estudis i iniciatives d\u2019acci\u00f3 sobre el territori valenci\u00e0: L\u2019estructura econ\u00f2mica del Pa\u00eds Valencia<\/em> (la direcci\u00f3 de la qual va ser encarregada a Ernest Lluch) i el Nomencl\u00e0tor geogr\u00e0fic del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em> (que orient\u00e0 la perspectiva comarcal)..<\/p>\n L\u2019any 1974 Vicent Ventura ens va convocar al seu xalet de Ll\u00edria, clandestinament, a un grup d\u2019amics i professors universitaris per a parlar-nos sobre el Partit Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 que s\u2019acabava de fundar. Li vaig dir que m\u2019agradava molt aquell projecte, per\u00f2 que declinava la seua invitaci\u00f3 d\u2019entrar-hi at\u00e9s que jo ja havia fet un primer pas cap al Partit Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (de la m\u00e0 del professor Em\u00e8rit Bono). I ac\u00ed va comen\u00e7ar una relaci\u00f3 d\u2019amistat molt cordial i sincera amb Vicent Ventura que dur\u00e0 tota la vida. Una relaci\u00f3 amb nombroses coincid\u00e8ncies d\u2019opini\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 amb notables discrep\u00e0ncies.<\/p>\n Recorde que a mitjans dels anys 70 Vicent Ventura va mantenir un debat molt intens amb Amando de Miguel, catedr\u00e0tic de Sociologia de la Universitat de Val\u00e8ncia. Amando de Miguel considerava que els escrits de Vicent Ventura formaven part d\u2019una \u201cliteratura lacrim\u00f2gena-mendicante\u201d que exagerava la mala situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica de la realitat valenciana, i ell sostenia per contra que \u201cEl Pa\u00eds Valenciano avanza en marcha triunfal\u201d. Per la seua part, Vicent Ventura fugia de paraules grandiloq\u00fcents i argumentava d\u2019una manera senzilla sobre les mancances i debilitats de les menudes i mitjanes empreses valencianes (les quals ell coneixia molt b\u00e9 com a publicista i periodista a peu de carrer). Poc despr\u00e9s, un altre professor de Sociologia, Josep Pic\u00f3, donaria la ra\u00f3 a Vicent Ventura en presentar una magn\u00edfica tesi doctoral sobre les especials caracter\u00edstiques de l\u2019empresariat i el proc\u00e9s d\u2019industrialitzaci\u00f3 valenci\u00e0. A la fi, un ric debat que, si m\u00e9s no, t\u00e9 moltes resson\u00e0ncies a l\u2019actualitat.<\/p>\n Mai no oblidar\u00e9 dos escrits de Vicent Ventura directament referits a mi. A primers de 1977 jo acabava de publicar (en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Ricard Torres) un estudi sobre les transformacions econ\u00f2miques del Camp de T\u00faria en la revista Panorama Burs\u00e1til<\/em>, i Vicent Ventura va fer-ne un comentari molt elogi\u00f3s en la seua columna habitual en el setmanari Val\u00e8ncia Fruits<\/em>, tot animant-nos a seguir en aquesta l\u00ednia de recerca. D\u2019altra banda, en febrer de 1980 Vicent Ventura envi\u00e0 un article a La Veu de Ll\u00edria<\/em> (que era el butllet\u00ed de la nostra Associaci\u00f3 de Ve\u00efns) amb el cariny\u00f3s t\u00edtol de \u201cEl meu batlle dels estius i els caps de setmana\u201d; un article en qu\u00e8 ens animava a seguir endavant en la nostra gesti\u00f3 municipal i a tractar de superar les notables dificultats que hi hav\u00edem d\u2019afrontar.<\/p>\n <\/p>\n Em veig en aquella \u00e8poca com un jove ple d\u2019entusiasme que solia parlar amb Vicent Ventura accentuant les nostres difer\u00e8ncies de posici\u00f3. Per\u00f2 ell, d\u2019una manera tranquil\u00b7la, ho encaixava tot amb respecte i parsim\u00f2nia, i raonava sobre les coses fugint de qualsevol postura arrogant o sup\u00e8rbia. No era gens petulant ni vanit\u00f3s. Aquesta era una gran virtut seua. I em va donar una gran lli\u00e7\u00f3 de vida quan en certa ocasi\u00f3 va pronunciar aquestes paraules: \u201cels meus amics, els de deb\u00f2, s\u00f3n for\u00e7a cr\u00edtics amb mi com jo amb ells, sense que patesca per aix\u00f2 l\u2019amistat\u201d.<\/p>\n Tot un exemple de flexibilitat i toler\u00e0ncia, puix sabia captar el que \u00e9s essencial en les relacions humanes tot desbordant els plantejaments que fomenten la polaritzaci\u00f3 i la crispaci\u00f3 social. Uns plantejaments que, per desgr\u00e0cia, abunden massa freq\u00fcentment en la nostra societat actual. Front a ells, cal evitar qualsevol tipus de manipulaci\u00f3 i reivindicar un esperit positiu i dialogant com el que personificava Vicent Ventura.<\/p>\n Avan\u00e7ats els anys vuitanta vaig coincidir amb Vicent Ventura escrivint una columna d\u2019opini\u00f3 en el Setmanari Val\u00e8ncia Fruits<\/em> (com tamb\u00e9 ho feia aleshores el meu company d\u2019Universitat Isidro Antu\u00f1ano). Aix\u00f2 fou motiu per a reunir-nos de tant en tant i gaudir d\u2019un grat dinar i una bona tert\u00falia.<\/p>\n L\u2019any 1988, tanmateix, va faltar la seua dona Marina. Aquest desgraciat esdeveniment colpej\u00e0 fortament Vicent Ventura. Arran d\u2019aix\u00f2 va vendre el xalet que tenia a Ll\u00edria i deixarem de trobar-nos amb tanta freq\u00fc\u00e8ncia. Ni el seu optimisme natural, ni els homenatges que va rebre per part de la revista Sa\u00f3 (l\u2019any 1992) i la Universitat de Val\u00e8ncia (l\u2019any 1995), aconseguiren frenar un progressiu deteriorament de la seua salut. I va morir pel Nadal de 1998.<\/p>\n Ara fa 24 anys que va faltar Vicent Ventura, i fa uns dies que ho ha fet una altra insigne persona que compartia amb ell la passi\u00f3 pel Pa\u00eds i la cultura valenciana: Ferran Zurriaga, gran mestre i pedagog del Camp de T\u00faria. En el seu comiat, a Olocau, ens reun\u00edrem el 30 de novembre nombrosos amics, membres de l\u2019IDECO del Camp de T\u00faria i companys hist\u00f2rics de Ferran en la seua tasca educativa. En algun moment alg\u00fa va cridar \u201c\u00a1Ad\u00e9u mestre!\u201d, i de sobte esclat\u00e0 un fort aplaudiment en honor seu que volgu\u00e9 acompanyar-lo en el seu darrer viatge.<\/p>\n Ara Vicent Ventura i Ferran Zurriaga descansen ja units al Tot de l\u2019univers. Els recordarem i estimarem sempre, per la seua humanitat i perqu\u00e8 tots dos foren magn\u00edfics testimonis d\u2019un ferm comprom\u00eds a favor d\u2019un m\u00f3n millor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A PROP\u00d2SIT DEL PREMI VICENT VENTURA 2022 Josep M\u00aa Jord\u00e1n Galduf He tingut l\u2019honor de rebre la XXIII edici\u00f3 del Premi Vicent Ventura que atorga cada any la Universitat de Val\u00e8ncia (junt amb la Universitat Jaume I de Castell\u00f3 i altres institucions). El lliurament del Premi va tindre lloc en dos actes (celebrats els dies … Continuar llegint “A PROP\u00d2SIT DEL PREMI VICENT VENTURA 2022”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2179","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2179","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/27"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2179"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2179\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2180,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2179\/revisions\/2180"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2179"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2179"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2179"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}