{"id":2304,"date":"2023-05-13T11:35:48","date_gmt":"2023-05-13T10:35:48","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2304"},"modified":"2023-05-13T11:43:52","modified_gmt":"2023-05-13T10:43:52","slug":"mossen-antoni-sanchis-cent-anys-del-seu-naixement","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2023\/05\/13\/mossen-antoni-sanchis-cent-anys-del-seu-naixement\/","title":{"rendered":"“Moss\u00e8n Antoni Sanchis” Cent anys del seu naixement"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n

“Moss\u00e8n Antoni Sanchis”<\/b><\/h3>\n
\n
\n
\n

Cent anys del seu naixement<\/b><\/span><\/h3>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Hui 12 de maig commemorem el centenari del naixement de moss\u00e8n Antoni, com afectuosament l\u2019anomen\u00e0vem, un capell\u00e0 \u201cat\u00edpic\u201d, que va viure el seu ministeri presbiteral al servei de l\u2019Evangeli i al servei dels malalts.<\/p>\n

Per damunt de tot, moss\u00e8n Antoni era un home bo, un \u201cservidor per amor de Jes\u00fas<\/em>\u201d (2C 4:5), una persona afable que va saber estimar els h\u00f2mens i les dones, sense fer cap mena de distinci\u00f3 tant si eren de \u201cmissa<\/em>\u201d, com si no ho eren. Moss\u00e8n Antoni, amb la seua afabilitat i sana ironia, amb el seu bon humor i el seu somriure, era una persona que estimava i es feia estimar.<\/p>\n

Antoni Sanchis i Mart\u00ednez, que va n\u00e0ixer al Pa\u00eds Valenci\u00e0, a la ciutat d\u2019Alberic el 12 de maig de 1923, hui fa cent anys, va ser ordenat prevere el 23 de juny de 1946 i destinat com a vicari a la parr\u00f2quia de Sant Bartomeu de X\u00e0bia amb nom\u00e9s 23 anys. El 1948 va ser enviat a la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca per tal de fer la llicenciatura en Dret Can\u00f2nic i el 1950 pass\u00e0 a ser el rector d\u2019Alc\u00e0ntera, fent-se c\u00e0rrec tamb\u00e9 de les parr\u00f2quies de Gavarda i de Beneixida, a la comarca valenciana de la Ribera Alta. El 1957 fou nomenat Consiliari Dioces\u00e0 de la Joventut d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica i un any m\u00e9s tard, prefecte de te\u00f2legs del Seminari de Val\u00e8ncia. El 1962 ocup\u00e0 la pla\u00e7a de capell\u00e0 a l\u2019antic Hospital Provincial fins que es va jubilar l\u2019any 1988. Malgrat la seua jubilaci\u00f3, moss\u00e8n Antoni encara accept\u00e0 fer-se c\u00e0rrec de la parr\u00f2quia de Benimuslem, de 1993 a 1996.<\/p>\n

Moss\u00e8n Antoni Sanchis era un rector obert, dialogant i avan\u00e7at, que es relacionava amb tothom. Nom\u00e9s cal recordar, a difer\u00e8ncia dels altres capellans (i parle dels anys cinquanta!), que moss\u00e8n Antoni no es tancava a la sagristia sin\u00f3 que acostumava a anar al bar del poble per parlar amb la gent i es \u00a0despla\u00e7ava d\u2019un poble a un altre amb una moto Gucci.<\/p>\n

La seua manera de fer i de ser, lliure i plenament evang\u00e8lica, li va valdre algun que altre \u201cmonitum<\/em>\u201d o advert\u00e8ncia per part d\u2019una jerarquia ancorada en el passat, que representava un nacionalcatolicisme antievang\u00e8lic. Moss\u00e8n Antoni, per exemple, contava que una vegada, quan ell era prefecte del Seminari, va ser censurat pel mateix rector, pel fet d\u2019estar parlant en valenci\u00e0 davant de dos seminaristes. I \u00e9s que \u201cal Seminari parlar en valenci\u00e0 estava prohibit. D\u2019aix\u00f2, crec, diu en el seu llibre \u201cDespullament eclesi\u00e0stic d\u2019un moss\u00e8n septuagenari\u201d, que encara no ens hem refet totalment<\/em>\u201d. I \u00e9s que, encara en ple segle XXI, als Seminaris valencians de Sogorb-Castell\u00f3, Oriola-Alacant i Val\u00e8ncia, la nostra llengua continua arraconada i per aix\u00f2, des de fa anys i m\u00e9s anys, els cristians valencians estem esperant l\u2019edici\u00f3 del Missal Rom\u00e0 en \u201cvalenci\u00e0\u201d, com demanava moss\u00e8n Antoni.<\/p>\n

Amb el seu car\u00e0cter senzill, hum\u00e0 i rialler, moss\u00e8n Antoni Sanchis sabia prendre\u2019s la vida amb il\u00b7lusi\u00f3, amb esperan\u00e7a i sobretot amb alegria. I d\u2019aquesta manera sabia guanyar-se la gent.<\/p>\n

Moss\u00e8n Antoni i el seu llibre<\/figcaption><\/figure>\n

Moss\u00e8n Antoni era un capell\u00e0 preocupat per la nostra llengua, tants anys prohibida a l\u2019Esgl\u00e9sia. Ell mateix contava com va entrar en contacte amb \u201cLo Rat Penat<\/em>\u201d, \u201caquella instituci\u00f3 tan gloriosa que, hui, malauradament, per motius pol\u00edtics, ha esdevingut factor de secessionisme de la unitat de la llengua<\/em>\u201d. La seua amistat amb el benem\u00e8rit moss\u00e8n Vicent Sorribes (gran defensor del valenci\u00e0 a la lit\u00fargia), el va ajudar i molt, a viure el valencianisme. Moss\u00e8n Antoni col\u00b7labor\u00e0 amb entusiasme en la difusi\u00f3 del \u201cLlibre del Poble de D\u00e9u<\/em>\u201d, el missal en valenci\u00e0 preparat pel P. Pere Riutort, per tal de fer possible la lit\u00fargia en la llengua de Sant Vicent Ferrer, de la Beata Pepa Naval i de l\u2019abadessa Sor Isabel de Villena.<\/p>\n

Quan l\u2019any 1968, la revista \u201cSerra d\u2019Or<\/em>\u201d, publicada a Montserrat, dedic\u00e0 un n\u00famero monogr\u00e0fic al Pa\u00eds Valenci\u00e0, el periodista J.J. P\u00e9rez Benlloch, parl\u00e0 llargament amb moss\u00e8n Antoni, \u201cde tot all\u00f2 que duguera refer\u00e8ncia a la religi\u00f3 al pa\u00eds<\/em>\u201d. A la pregunta del periodista P\u00e9rez Benlloch sobre la llengua a la lit\u00fargia, moss\u00e8n Antoni contestava: \u201cLa veritat \u00e9s que la Unesco i el Concili fixen i reconeixen la l\u00ednia a seguir-hi. Per\u00f2 pense que la clerecia valenciana encara no se n\u2019ha adonat del valor pastoral de la llengua vernacla. Malgrat aix\u00f2, s\u2019hi ha fet cam\u00ed. Si mirem enrere, podem ser, fins i tot, optimistes. Jo recorde que despr\u00e9s de la guerra, al Seminari era durament castigat el fet de parlar valenci\u00e0<\/em>\u201d. En l\u2019actualitat, amb el nou arquebisbe de Val\u00e8ncia, les coses poden canviar. Per\u00f2 amb bisbes totalment contraris a la nostra llengua, com els d\u2019Oriola-Alacant i el de Sogorb-Castell\u00f3, el valenci\u00e0 encara no ha entrat amb normalitat a l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n

Uns anys m\u00e9s tard, moss\u00e8n Antoni escrivia: \u201cEls cristians valencians i els propis sacerdots valencians, tenim el deure ineludible d\u2019anar fent que l\u2019Esgl\u00e9sia de Val\u00e8ncia esdevinga plenament valenciana<\/em>\u201d. I hi afegia encara: \u201cTenim el dret que els bisbes, preveres i diaques s\u00e0piguen b\u00e9 el valenci\u00e0, la llengua pr\u00f2pia de la terra. Tenim dret a una evangelitzaci\u00f3 i a una catequesi en valenci\u00e0 i la lit\u00fargia, tamb\u00e9, a sentir la predicaci\u00f3 de la mateixa llengua de Sant Vicent Ferrer, no un dia a l\u2019any, sin\u00f3 sempre<\/em>\u201d. Amb valentia, moss\u00e8n Antoni acabava aix\u00ed: \u201cLa pseudo discussi\u00f3\u00a0 valenci\u00e0\/catal\u00e0, no \u00e9s m\u00e9s que una estratagema per tal de continuar amb una Esgl\u00e9sia castellanitzada<\/em>\u201d. Demanem a les parr\u00f2quies<\/em>\u201d, continuava moss\u00e8n Antoni \u201cm\u00e9s valenci\u00e0. Sigueu valents i no renuncieu als vostres drets<\/em>\u201d.<\/p>\n

Sempre que jo venia a l\u2019Alc\u00fadia, el meu poble, a vore els meus pares i les meues germanes, em despla\u00e7ava, amb mon pare a Alberic, per tal de visitar moss\u00e8n Antoni i passar una estona amb ell, mentre l\u2019escoltava, embadalit, ja que era un home ple de saviesa i de sentit com\u00fa. L\u2019any 2000, quan vaig anar a vore\u2019l amb mon pare, moss\u00e8n Antoni em regal\u00e0 el seu llibre, amb una dedicat\u00f2ria manuscrita que mostrava la seua humilitat, la seua gran bondat i el seu amor a Montserrat: \u201cA la comunitat benedictina de Montserrat, \u201cex toto corde\u201d, amb la pretensi\u00f3 (desproporcionada, potser?) de que forme part de la biblioteca d\u2019aquest hist\u00f2ric monestir, gl\u00f2ria de l\u2019Esgl\u00e9sia i de Catalunya. Antoni Sanchis. Any jubilar 2000<\/em>\u201d.<\/p>\n

Des d\u2019aquell dia, el llibre \u201cDespullament eclesi\u00e0stic d\u2019un moss\u00e8n septuagenari<\/em>\u201d forma part de la biblioteca de Montserrat, com un testimoni de la vida senzilla i exemplar de moss\u00e8n Antoni, un home de fe, un home bo, un servidor de l\u2019Evangeli i un capell\u00e0 valencianista, \u201crara avis<\/em>\u201d en una clerecia fortament castellanitzada.<\/p>\n

Moss\u00e8n Antoni va morir el setembre de 2009, amb 86 anys, despr\u00e9s d\u2019una vida dedicada a servir l\u2019Evangeli i el Poble de D\u00e9u.<\/p>\n

Hui que fa cent anys del naixement de moss\u00e8n Antoni, cal agrair a D\u00e9u la vida d\u2019aquest capell\u00e0, senzill i afable, que sempre va estar al servei del Regne. A m\u00e9s, moss\u00e8n Antoni va ser un home que va treballar i va apostar pel valenci\u00e0 a l\u2019Esgl\u00e9sia, malgrat la incomprensi\u00f3 i la des\u00eddia dels bisbes castellanistes del Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n

En aquest any del centenari del naixement de moss\u00e8n Antoni Sanchis, seria bo que la Generalitat del Pa\u00eds Valenci\u00e0 li atorgara, a t\u00edtol p\u00f2stum, l\u2019Alta Distinci\u00f3, per l\u2019excel\u00b7lent tasca pastoral de moss\u00e8n Antoni a favor dels malalts i pel seu comprom\u00eds amb el valenci\u00e0 a l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n

I tamb\u00e9 seria bo que els bisbats valencians, encap\u00e7alats pels bisbes Enric Benavent, de Val\u00e8ncia, Casimiro L\u00f3pez, de Sogorb-Castell\u00f3 i Jos\u00e9 Ignacio Munilla, d\u2019Oriola-Alacant, oferiren un homenatge p\u00fablic a moss\u00e8n Antoni en el seu centenari de naixement, i als altres mossens capdavanters en la lluita pel valenci\u00e0 a l\u2019Esgl\u00e9sia i que ja ens han deixat, com els admirables capellans Vicent Sorribes, el jesu\u00efta Francesc de Borja Banyuls, Julio Ciges, Josep Antoni Comes, Miguel D\u00edaz, Francesc Gil, Joan Llid\u00f3, Tiburci Peir\u00f3, Jos\u00e9 Enrique Sala, el P. Vicent Faus i el seu germ\u00e0 Josep (que com m\u2019ha recordat l\u2019amic Antoni Ferrando, hagu\u00e9 de deixar el Seminari de Val\u00e8ncia per l\u2019aversi\u00f3 dels formadors pel valenci\u00e0). De fet, en una carta a Joan Fuster, el jove seminarista Josep Faus li explicava a l\u2019assagista de Sueca, l\u2019ambient hostil envers el valenci\u00e0 que hi havia al Seminari, fins al punt que, com escrivia Josep Faus, es deia que \u201cser valencianista<\/em>\u201d era \u201cser tra\u00efdor a la p\u00e0tria<\/em>\u201d. I per aix\u00f2 el seminarista Josep Faus deix\u00e0 el Seminari de Val\u00e8ncia i hagu\u00e9 d\u2019anar-se\u2019n al Seminari de Barcelona, on la nostra llengua era valorada com cal.<\/p>\n

Tamb\u00e9 vull recordar l\u2019amic Vicent Mic\u00f3, que des de Turballos, introdu\u00ed la nostra llengua a la lit\u00fargia.<\/p>\n

I encara alguns mossens m\u00e9s, afortunadament vius, com (entre d\u2019altres), l\u2019amic Alexandre Alapont, tants anys a Zimbabwe i que tradu\u00ed al n\u00e0mbia la B\u00edblia, Joan Carles Alemany, Josep Almela, Josep Llu\u00eds Aracil, Guillem Badenes, Jes\u00fas Belda, Vicent Cardona, Jordi Cerd\u00e0, Jes\u00fas Corb\u00ed, Josep Escriv\u00e0, Vicent Estarlich, Enric Ferrer, Avel\u00b7l\u00ed Flors, Lloren\u00e7 Gimeno, Antoni L\u00f3pez, Emili Mar\u00edn, Manuel Mart\u00edn, Josep Mart\u00ednez, Josep Meli\u00e0, Jordi Miquel, August Monz\u00f3n, Francesc Mulet, Honori Pasqual, Ramon Peris, els germans Josep M\u00aa i Vicent Ruix, Joan Sanchis i Vicent Sarri\u00f3, i segur que molts d\u2019altres. De la mateixa manera que fa uns anys molts d\u2019aquests capellans van escriure una carta al bisbe Carlos Osoro per demanar la lit\u00fargia i el Missal Rom\u00e0 en valenci\u00e0, ara caldria, aprofitant que tenim un arquebisbe a Val\u00e8ncia favorable a la nostra llengua, que es reuniren amb ell per, definitivament, fer possible la introducci\u00f3 del valenci\u00e0 a l\u2019Esgl\u00e9sia i per fi, aprovar el Missal Rom\u00e0.<\/p>\n

El bisbes valencians tamb\u00e9 haurien d\u2019homenatjar els laics Francesc Ferrer Pastor i Manuel Sanchis Guarner i encara, no cal dir, els bons bisbes Josep Pont i Gol, Josep M\u00aa Cases i Rafael Sanus.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, amb un reconeixement p\u00fablic per part de la jerarquia valenciana a aquests \u201chomenots\u201d que vivien la fe arrelada (per utilitzar el t\u00edtol del llibre de l\u2019amic David Pag\u00e8s), l\u2019Esgl\u00e9sia Valenciana es reconciliaria (per fi), amb la llengua i la cultura del nostre pa\u00eds i repararia el genocidi ling\u00fc\u00edstic que durant tants i tants anys han perpetrar els bisbes del Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb l\u2019objectiu (com ho va intentar el rei Borb\u00f3 Felip V\u00e8 i la dictadura franquista), d\u2019anorrear i fer desapar\u00e8ixer per complet la llengua dels cristians valencians.<\/p>\n

\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Moss\u00e8n Antoni Sanchis” Cent anys del seu naixement   Hui 12 de maig commemorem el centenari del naixement de moss\u00e8n Antoni, com afectuosament l\u2019anomen\u00e0vem, un capell\u00e0 \u201cat\u00edpic\u201d, que va viure el seu ministeri presbiteral al servei de l\u2019Evangeli i al servei dels malalts. Per damunt de tot, moss\u00e8n Antoni era un home bo, un \u201cservidor … Continuar llegint ““Moss\u00e8n Antoni Sanchis” Cent anys del seu naixement”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":18,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2304","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2304","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/18"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2304"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2304\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2308,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2304\/revisions\/2308"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2304"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2304"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2304"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}