![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/Paco-Gramage-300x261.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
In memoriam. Paco Gramage (+25-06-2023)<\/em><\/p>\n Ben estimada fam\u00edlia, benvolgudes amigues i amics de Paco:<\/p>\n Quan fa\u00a0nom\u00e9s\u00a0dos mesos, el c\u00e0ncer es va apoderar de les entranyes de Paco, es van assecar\u00a0les nostres ll\u00e0grimes. I,\u00a0en veure que ni les mans dels metges, que es van dedicar\u00a0amb esfor\u00e7\u00a0i a fons, ni l\u2019afecte,\u00a0l\u2019atenci\u00f3\u00a0i la cura que li vau donar\u00a0la fam\u00edlia\u00a0en tot moment, podia detindre la for\u00e7a destructiva de la malaltia, ens obr\u00edrem al gran silenci: \u201cPare, per qu\u00e8 m\u2019has abandonat?\u201d. Un immens silenci que compartim creients i no creients. El gran creient\u00a0i mestre, que va ser Jes\u00fas el Galileu, va acabar la seua vida\u00a0tamb\u00e9\u00a0amb aquesta\u00a0angoixant\u00a0pregunta; \u201cPer qu\u00e8 m\u2019has abandonat, Pare?.<\/p>\n Els qui buscaven respostes segures, trobaren preguntes\u00a0vitals. I aix\u00ed, el moviment de Jes\u00fas podia incloure\u00a0els\u00a0uns i els\u00a0altres. Eixa era tamb\u00e9 la fe de Paco,\u00a0en\u00a0demanar-nos que en\u00a0aquest\u00a0acte d\u2019acomiadament tot fora inclusiu, que es trobaren c\u00f2modes i a gust persones de diferents idees i actituds.<\/p>\n Us parle des de la ferida oberta en carn viva de qui des dels 10 anys -70 anys!- ha compartit la vida i la salut, el pa i la paraula, el dol i la festa amb Paco. I, hui he de manifestar-vos una paraula de consol i d\u2019esperan\u00e7a, quan jo mateix les tinc minvades, totalment ferides.<\/p>\n Hem vist com,\u00a0en un temps breu,\u00a0s\u2019anava destrossat una vida excepcional, i\u00a0devastant\u00a0un il\u00b7lusionat projecte\u00a0de vida, ple de compromisos,\u00a0\u00e0nims\u00a0i coratges. Per\u00f2 l\u2019\u00faltima vict\u00f2ria de la mort\u00a0seria fer-nos\u00a0sentir derrotats i ven\u00e7uts.\u00a0Per aix\u00f2, necessitem recollir el testimoni de Paco, necessitem que no s\u2019esborren les petjades\u00a0de la seua\u00a0vida plena;\u00a0una vida\u00a0que ha obert avingudes d\u2019amistat, i camins de solidaritat, que no poden ser engolides pel terra. La bona gent no se soterra, sin\u00f3 que sols se sembra.<\/p>\n Em cal dir, en primer lloc, que Paco ha convertit la vida en una convocat\u00f2ria permanent d\u2019amistat. No\u00a0hi havia\u00a0bastants dies a la setmana per a assistir a totes les colles d\u2019amics\u00a0i cercles de comprom\u00eds. Hui toca a l\u2019Octubre, dem\u00e0 el Nihil Obstat,\u00a0desp\u00fas-dem\u00e0, la Terra d\u2019Acollida, el Grup del Dissabte,\u00a0un altre dia\u00a0el seminari de la Universitat, el grup de lectura i de debat,\u00a0encontrar-se i\u00a0conversar amb els amics d\u2019Ontinyent i de Sollana,\u00a0visitar familiars i companys…\u00a0Tot all\u00f2 que tocava ho convertia en proximitat. I a tots els que s\u2019acostaven\u00a0a ell,\u00a0els\u00a0contagiava la seua amistat.<\/p>\n Paco va entendre que la vida que no es comparteix, es podreix. Entenia la vida com un regal i un servei, com una donaci\u00f3 i una responsabilitat, com a creaci\u00f3 d\u2019un \u201cnosaltres\u201d col\u00b7lectiu enfront dels individualismes propietaris i egoistes.<\/p>\n \u00c9s,\u00a0per aix\u00f2\u00a0que, al llarg de la seua malaltia repetia que \u201che viscut intensament; em sent profundament agraciat per la meua fam\u00edlia, reconegut pels amics,\u00a0estimat per molts, feli\u00e7 per la traject\u00f2ria d\u2019una vida plena…\u00a0Naturalment,\u00a0m\u2019hauria agradat veure cr\u00e9ixer Mireia i Gerard, els meus nets, per\u00f2 ells ho comprendran…<\/p>\n Ens ha deixat com a her\u00e8ncia la seducci\u00f3 de la bondat. Fa uns mesos, en l\u2019homenatge que li van fer la seua fam\u00edlia i els amics, Paco ens va\u00a0explicar\u00a0que el seu criteri \u00faltim era la bondat, que\u00a0la\u00a0trobava\u00a0i veia a les mans cansades pel treball, a les mans que acaricien, a les mans que defensen un dret, a les mans que salven del naufragi a les persones immigrants, a les mans que, impotents, no es cansen de lluitar.\u00a0Ens\u00a0deia que s\u00f3n les persones corrents i comunes les que porten en els seus cors, l\u2019amor per tot\u00a0all\u00f2 que\u00a0viu. Despr\u00e9s de molts anys de viure centrats en la Veritat i en el B\u00e9 absolut,\u00a0en nom dels quals es van\u00a0fer barbaritats en les consci\u00e8ncies\u00a0de les persones\u00a0i en la vida comuna, arribava l\u2019hora de la bondat. Al llarg dels 70 anys de\u00a0fonda amistat, nom\u00e9s li he conegut episodis d\u2019ira quan veia manipulacions de la consci\u00e8ncia i de la llibertat per part de famosos directors espirituals\u00a0entossudits en voler sotmetre esperits de gent, en especial, l\u2019estimada o pr\u00f2xima.\u00a0Un enuig\u00a0nom\u00e9s comparable a la ira de Jes\u00fas\u00a0front\u00a0els mercaders del temple. Davant altres episodis, li bastava l\u2019humor d\u2019un pamflet. L\u2019humor va ser en Paco una arma d\u2019alliberament.<\/p>\n Ens deixa en her\u00e8ncia una manera d\u2019estar comprom\u00e8s\u00a0en la tasca educativa a favor dels que estan pitjor situats, personalment desmotivats, socialment exclosos i familiarment vulnerats.\u00a0Aix\u00f2 el\u00a0va convertir en expert en humanitat i en educador ferit, en cuidador de fragilitats, i\u00a0en\u00a0bussejador d\u2019oportunitats de vida.<\/p>\n En segon lloc, Paco ens deixa com a her\u00e8ncia una vida posse\u00efda per l\u2019ideal ut\u00f2pic. Jo no he pujat a cap cim sense que Paco\u00a0anara\u00a0davant.\u00a0Era aut\u00e8nticament un explorador de nous camins; imaginava i lluitava perqu\u00e8 el poder que descarta i mata tinguera\u00a0els dies comptats; imaginava i\u00a0combatia\u00a0perqu\u00e8 el masclisme i el patriarcalisme foren\u00a0bandejats; imaginava i lluitava perqu\u00e8 el clericalisme, que sufoca l\u2019ideal igualitari\u00a0de germanor\u00a0deixara pas a una Esgl\u00e9sia evang\u00e8lica. Mai\u00a0el\u00a0vam veure cansat ni derrotat sin\u00f3 que contagiava ganes d\u2019anar avant i convertia la caiguda en vol, i la decepci\u00f3 en una escala.<\/p>\n Desp\u00fas-ahir, a \u00faltima hora de la vesprada, vam parlar del que ens quedava per fer: com organitzar\u00edem les converses del Grup cristi\u00e0 del dissabte, que ell\u00a0coordinava, com defensarem les persones immigrants en aquest temps\u00a0d\u2019hostilitat, com i\u00a0quan\u00a0far\u00edem el viatge per a celebrar el nostre huitant\u00e9 aniversari.<\/p>\n Paco tenia un sentit especial per a percebre en quin tipus d\u2019educaci\u00f3, d\u2019organitzaci\u00f3 social, de pol\u00edtica i d\u2019Esgl\u00e9sia perilla la dignitat. Tot aix\u00f2,\u00a0el\u00a0portava al comprom\u00eds c\u00edvic i pol\u00edtic en defensa d\u2019all\u00f2 que \u00e9s p\u00fablic.<\/p>\n Voldria,\u00a0finalment, referir-me a la seua capacitat de somniar amb una altra Esgl\u00e9sia possible, m\u00e9s evang\u00e8lica.\u00a0Aquest comprom\u00eds i ideal\u00a0el\u00a0van\u00a0fer ser pioner, estar, cr\u00edticament, en l\u2019avantguarda i \u00e9sser un conven\u00e7ut de la\u00a0necessitat perempt\u00f2ria\u00a0d\u2019una\u00a0fonda\u00a0renovaci\u00f3 eclesial amb \u201cgust i sabor de fraternitat\u201d,\u00a0com insinua Francesc. Tan conven\u00e7ut estava de la necess\u00e0ria transformaci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia que em va suggerir,\u00a0hores abans de faltar, que en aquesta sala no\u00a0trobava\u00a0condicions per a celebrar hui l\u2019eucaristia com a mem\u00f2ria de la passi\u00f3, mort i\u00a0 resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas de Natzaret.\u00a0Ell desitjava que se celebrara el seu trasp\u00e0s en les\u00a0xicotetes comunitats que ell va promoure\u00a0o a les que va pert\u00e0nyer, cadascuna al seu estil i segons les seues idees i sensibilitats.<\/p>\n Paco, amigues i amics, al llarg de la seua vida, va ser obrer amb els obrers, futbolista amb els j\u00f3vens, intel\u00b7lectual amb els intel\u00b7lectuals, creient amb els aut\u00e8ntics creients i\u00a0-permeteu-me-\u00a0agn\u00f2stic amb els aut\u00e8ntics agn\u00f2stics, casat amb els casats; pare amb els pares, i d\u2019aquesta manera es va distanciar de les pr\u00e0ctiques que ni eren\u00a0realment\u00a0cristianes ni eren significatives per al nostre temps.\u00a0Ben al contrari, s\u2019agarrava a l\u2019estima i em repetia\u00a0amb gran convicci\u00f3 i\u00a0contund\u00e8ncia\u00a0que la seua major benedicci\u00f3 eren Charo, Andreu i Carles, Ester i Emma, Mireia i Gerard.\u00a0I en aquell moment tant pr\u00f2xim a la seua partida, amb una immensa alegria, em va llegir una nota, un\u00a0wassap del seu fill\u00a0Andreu que deia: \u201cPare eres tu qui ha sigut la major benedicci\u00f3 de les nostres vides\u201d.<\/p>\n Ahir,\u00a0en aquell especial moment,\u00a0conscient que emprenia un llarg viatge ens ofer\u00edrem una benedicci\u00f3 un a l\u2019altre,\u00a0m\u00fatuament.\u00a0\u201cAbans de beneir-te jo\u00a0-li vaig dir-, eres tu qui em beneir\u00e0s a mi i a totes i tots els qui t\u00b4estimen\u201d. Li vaig demanar una benedicci\u00f3 perqu\u00e8 els cansats recuperem l\u2019energia del cam\u00ed, perqu\u00e8 els decebuts ens reanimem en la lluita, perqu\u00e8 els tristos ens contagiem del seu humor i alegria, perqu\u00e8 sempre es troben en els nostres cors per anar m\u00e9s lluny. Com deia el poeta:<\/p>\n \u201cM\u00e9s lluny, heu d\u2019anar m\u00e9s lluny Ompliu xarxes de volguts estels…<\/p>\n l\u2019amor \u00f2mpliga el seu cos gener\u00f3s\u201d, <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" In memoriam. Paco Gramage (+25-06-2023) Ben estimada fam\u00edlia, benvolgudes amigues i amics de Paco: Quan fa\u00a0nom\u00e9s\u00a0dos mesos, el c\u00e0ncer es va apoderar de les entranyes de Paco, es van assecar\u00a0les nostres ll\u00e0grimes. I,\u00a0en veure que ni les mans dels metges, que es van dedicar\u00a0amb esfor\u00e7\u00a0i a fons, ni l\u2019afecte,\u00a0l\u2019atenci\u00f3\u00a0i la cura que li vau … Continuar llegint “IN MEMORIAM PACO GRAMAGE”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2344","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2344","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2344"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2344\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2345,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2344\/revisions\/2345"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\ndels arbres caiguts que ara us empresonen,
\ni quan els haureu guanyat
\ntingueu ben present no aturar-vos.
\nM\u00e9s lluny, sempre aneu m\u00e9s lluny,
\nm\u00e9s lluny de l\u2019avui que ara us encadena.
\nI quan sereu deslliurats
\ntorneu a comen\u00e7ar els nous passos.
\nM\u00e9s lluny, sempre molt m\u00e9s lluny,
\nm\u00e9s lluny del dem\u00e0 que ara ja s\u2019acosta.
\nI quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.<\/p>\n
\nXimo Garcia Roca<\/p>\n