![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/VICENT.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Vicent Fc Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n Setembre ens situa en l’aniversari del Colp Militar a Xile per part de Pinochet, el qual, tamb\u00e9, va ser capa\u00e7 de trair el seu amic de l\u00f2gia, Salvador Allende, en no complir la paraula que li havia donat de no atemptar contra el seu govern; es deix\u00e0 portar per la seua \u00e0nsia de poder sense estalviar tortures, execucions, morts\u2026 en una espiral de deshumanitzaci\u00f3 extrema.<\/p>\n Entre tots els morts i desapareguts en la salvatjada escomesa al llarg de massa anys, tenim dos companys molt pr\u00f2xims:\u00a0Antonio Llid\u00f3, sacerdot de la nostra di\u00f2cesi i Joan Alsina, sacerdot de la di\u00f2cesi de Girona.<\/p>\n El dia de hui, 19 de setembre, a les\u00a0 h. en el Pont Bulnes del riu Mapocho a Santiago de Xile va ser afusellat per un soldat de 18 anys d’edat, ara fa 50 anys. I encara avui hi ha molts desapareguts als qui no se\u2019ls ha retornat la dignitat robada.<\/p>\n Al Museu de la Mem\u00f2ria, en la comuna de Quinta Normal a Santiago de Xile hi ha un \u201caltar de la Mem\u00f2ria\u201d: un balc\u00f3, ple de ciris el\u00e8ctrics encesos als peus d’un retaule format per fotografies de tots aquells que van ser torturats i assassinats per la Junta Militar amb Pinochet al capdavant. El lloc imposa i all\u00ed pots asseure’t i meditar, contemplar, plorar, resar i respirar fons mentre van passant constantment alumnes de diferents col\u00b7legis on els professors, als peus dels rostres de tants massacrats, van explicant als estudiants tot el simbolisme d’aquell lloc, perqu\u00e8 la salvatjada que s’est\u00e0 contemplant mai m\u00e9s torne a poder passar pels caps de cap \u00e9sser hum\u00e0, de manera que s’eviten tots els possibles genocidis i tota crueltat deshumanitzadora.<\/p>\n Cada vegada que arribe a eixe altar, isc amb una espina clavada, perqu\u00e8 en el directori digital all\u00ed posat perqu\u00e8 pugues con\u00e9ixer a tots els all\u00ed representats en les seues fotografies i pugues con\u00e9ixer els qui eren, el nostre pais\u00e0 Antonio\u00a0Llid\u00f3\u00a0figura com\u00a0EXsacerdot.<\/strong> El nostre arquebisbat no s’ha mogut perqu\u00e8 desaparega aquesta mentida i ignom\u00ednia declarada per la Junta Militar i, encara que pel meu compte he escrit i he protestat en el mateix museu, cal que siga l’autoritat diocesana qui declare que Antonio Llid\u00f3 mai va deixar d’exercir el sacerdoci ni va renunciar a ell. S\u00f3n molts els testimoniatges donats en favor d’ell, per\u00f2 no apareix el testimoniatge de la nostra di\u00f2cesi (aquesta \u00e9s la resposta que vaig obtindre quan vaig presentar el meu escrit perqu\u00e8 corregiren eixa mentida).<\/p>\n Hui, dia 19 de setembre voldria reproduir un article publicat en Religi\u00f3 Digital el 15 d’aquest mes de Jaime Bustamante G\u00f3mez<\/strong>, secundant-se en el testimoniatge de diverses declaracions realitzades en la Cambra de Diputats de Xile, en declaracions judicials i en llibres o testimoniatges d’Alfonso Baeza en eixe temps Vicari Episcopal de Pastoral Obrera de la di\u00f2cesi de Santiago, de Miguel Jord\u00e0, sacerdot amic de Joan, missioner a Xile, procedent de la di\u00f2cesi de Girona, d’Ignaci Pujadas, sacerdot de la di\u00f2cesi de Girona, missioner a Xile, de Javier Gonz\u00e1lez: Doctor en Economia i\u00a0\u00a0en Desenvolupament Econ\u00f2mic i Social per la Universitat de Cambridge, i llicenciat i\u00a0Mag\u00edster\u00a0en Economia per la Pontif\u00edcia Universitat Cat\u00f2lica de Xile i Mario Boero, xil\u00e9 i vicepresident de l’Associaci\u00f3 de Te\u00f2legs d’Espanya, en el 50 aniversari de la mort de Joan Alsina i que puga servir-nos com a homenatge a totes les persones que per defensar els drets humans i la dignitat humana s\u00f3n massacrats, difamats o morts.<\/p>\n JOAN ALSINA HURTOS, UN TESTIMONI DE JES\u00daS A XILE<\/p>\n El 19 de setembre, es compleixen 50 anys de l’execuci\u00f3 del sacerdot espanyol, Joan Alsina H, per efectius militars; aquest fet va oc\u00f3rrer en el context del Colp d’estat, encap\u00e7alat per Augusto Pinochet a Xile. Dels militars responsables de la seua mort, un va ser condemnat per la Just\u00edcia i els altres dos estaven morts, al moment de realitzar-se el judici. Joan es va presentar al seu treball el 19 de setembre de 1973, a pesar que sabia que el buscaven per a detindre\u2019l. Per qu\u00e8 ho va fer? Aquest article pret\u00e9n donar una resposta.<\/p>\n 1.- Naix a Espanya 2.- Missioner a Xile 3.- 11 de setembre de 1973: Colp d’estat 4.- 19 de setembre: El comiat No es coneixen totes les raons que van impulsar a Joan a no seguir els consells dels seus amics i dels seus superiors, com el Bisbe Auxiliar de Santiago, Fernando Arizt\u00eda el Vicari Episcopal, Pablo Laur\u00edn: que buscara protecci\u00f3 en l’ambaixada d’Espanya; que no es presentara a l’hospital. Per\u00f2 el Vicari de la Pastoral Obrera, que va viure amb Joan, dona una pista: assenyala que en converses amb Joan, pr\u00e8vies al Colp Militar, i en l’hipot\u00e8tic cas d’un enfrontament entre dos b\u00e0ndols, d’un Xile profundament dividit, Joan tenia molt clar qu\u00e8 faria: \u201cestar en el seu lloc de treball<\/em>\u201d.<\/p>\n 5.- La Pasqua de Joan.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Arriba a l’hospital. Despr\u00e9s d’esmorzar, \u00e9s detingut pels militars. \u00c9s torturat; un dels colps el rep en l’est\u00f3mac. El porten al 5\u00e9\u00a0 pis. Una funcion\u00e0ria ho veu i relata: \u201cAnava custodiat per dos militars; venia afirmat per ells i s’emportava la m\u00e0 a l’est\u00f3mac per la culetada. Ell venia molt p\u00e0l\u00b7lid. Va pujar a penes les escales<\/em>\u2026\u201d. En una llitera el porten al policl\u00ednic. 6.- Com un altre Crist, Joan es va entregar volunt\u00e0riament. Vicent Fc Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. Setembre ens situa en l’aniversari del Colp Militar a Xile per part de Pinochet, el qual, tamb\u00e9, va ser capa\u00e7 de trair el seu amic de l\u00f2gia, Salvador Allende, en no complir la paraula que li havia donat de no atemptar contra el seu … Continuar llegint “M\u00c0RTIRS A XILE”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2392","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2392","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2392"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2392\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2397,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2392\/revisions\/2397"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2392"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2392"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2392"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/santiago-chile-2019-museo-memoria-7-300x200.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/LLID\u00d3-253x300.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Joan-Alsina-300x169.jpg\")
<\/p>\n
\nJoan Alsina Hurtos, va n\u00e0ixer el 28 d’abril de 1942 a Castell\u00f3 d’Emp\u00faries. Va estudiar en el seminari de Girona. Va ser ordenat sacerdot el 30 d’agost de 1966.<\/p>\n
\nTenia una profona vocaci\u00f3 missionera i el 30 de gener de 1967 arriba a Santiago a viure en una comunitat de sacerdots catalans, en la comuna de Sant Bernardo.
\nJoan Alsina, treballa a l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u. L’ex Vicari de la Pastoral Obrera, Alfonso Baeza, que va viure amb Joan, assenyala que el seu treball a l’hospital formava part de la seua missi\u00f3 sacerdotal: \u201cel que el va portar a prendre eixa opci\u00f3 missionera era l’evangelitzaci\u00f3 encarnada en el m\u00f3n del treball. Va ser una opci\u00f3 profundament sacerdotal\u201d<\/em><\/p>\n
\nL’11 de setembre de 1973, es produeix el Colp Militar, encap\u00e7alat per Augusto Pinochet. Joan es trobava a l’hospital i era Cap de Personal. El Director autoritza a tot el personal perqu\u00e8 es retire a les seues llars, abans que entrara en vig\u00e8ncia el Toc de Queda (15,00 hores). Joan decideix romandre a l’Hospital: \u201cHe d’estar amb els meus. <\/em>Si em necessiten ac\u00ed estic<\/em>\u201d
\nLa seua perman\u00e8ncia en eixos dies no va passar inadvertida pels treballadors de l’hospital: “La pres\u00e8ncia de Joan durant eixos tres dies ens va encoratjar molt, perqu\u00e8 era l’\u00fanic Cap de Departament que es va quedar. I tots sab\u00edem que ell era sacerdot. Per\u00f2 ser sacerdot per a ell no significava acollir-se a una situaci\u00f3 de privilegi, sin\u00f3 que ho mirava com un acte de servei<\/em>\u201d. Els treballadors que van estar amb ell, reconeixen que Joan no sols els va acompanyar, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va fer diversos treballs, davant la falta de personal.
\nEl dia 14 de setembre, s’al\u00e7a el Toc de Queda\u00a0per unes hores i un sacerdot el busca amb moto i es dirigeix a la parr\u00f2quia de Sant Bernardo, a c\u00e0rrec de tres sacerdots de Girona. Joan es queda en aquesta parr\u00f2quia des del dia 14 fins al 19 de setembre, al mat\u00ed. Celebra misses, entre elles, una per un soldat mort.
\nDe l’hospital, durant eixos dies, s’emporten a diversos treballadors detinguts: van ser afusellats. El director li telefona i li adverteix que no es presente a treballar: el buscaven els militars.
\nEl dia 18, conversa amb els sacerdots de la parr\u00f2quia la seua situaci\u00f3. Sap que han anat a l’hospital per a detindre’l; un d’ells, li aconsella que es refugie en l’ambaixada d’Espanya.
\nEscolta els consells, per\u00f2 ha decidit mantindre’s en el seu lloc de treball i en la seua labor pastoral. Aquesta decisi\u00f3, la va ratificar amb una profunda convicci\u00f3: \u201cHi ha moments en la vida en qu\u00e8 cal jugar-se el tot pel tot i si em necessiten all\u00e0 estic<\/em>\u201d.
\nLes detencions massives i arbitr\u00e0ries, les llistes de persones buscades que apareixien en la premsa, els cossos que suraven en el riu Mapocho, les execucions ordenades per Consells de Guerra, el soroll de bales creuant la ciutat, li indicaven que a ell tamb\u00e9 li havia arribat la seua hora.
\n\u00c9s molt probable que el 18 de setembre, en la nit, haja escrit el seu testament espiritual, conegut com a \u201c\u00daltim Escrit\u201d, trobat entre les seues pertinences, dies despr\u00e9s de la seua mort. El text acaba aix\u00ed: \u201cAdeu. Ell ens acompanya sempre onsevulla que visquem. Joan Alsina<\/em>\u201d<\/p>\n
\nEl 19 de setembre es dirigeix amb pas decidit a l’hospital. En eixir de la seua casa, tot indica que intu\u00efa el que anava a succeir: ell ho pressentia, ell ho vivia i ens ho va fer viure a tots nosaltres, confidencia un amic.
\nPrimer passa a entrevistar-se amb el Vicari Episcopal, que li aconsella que no vaja a l’hospital de moment. La resposta de Joan \u00e9s clara:\u201d Torne al meu treball. Jo s\u00e9 que els meus companys de treball patiran molt i vull ser solidari estant al costat d’ells. S\u00f3n moments crucials en qu\u00e8 un ha de ser conseq\u00fcent amb les seues conviccions. Pablo, resa per mi<\/em>\u201d
\nDespr\u00e9s visita uns militants del MOAC. Ells li insisteixen que no vaja a l’hospital. Un li demana \u201cpoc menys que plorant, que no anara a l’hospital<\/em>\u201d. Joan els comparteix la seua decisi\u00f3: \u201cEl meu deure \u00e9s ser a l’hospital<\/em>\u201d. Li reiteren: \u201cJoan, no vages, et mataran<\/em>\u201d. Els respon: \u201cCuiden-se vost\u00e9s que tenen fills; jo vaig a l’hospital passe el que passe<\/em>\u201d
\nS’acomiada i es dirigeix a l’hospital.<\/p>\n
\nProp de les quatre de la vesprada \u00e9s traslladat a un col\u00b7legi, que funcionava com a centre de detenci\u00f3. El militar a c\u00e0rrec del recinte, sol\u00b7licita a un capell\u00e0 de les FFAA que verifique si \u00e9s sacerdot; conversen i Joan, a m\u00e9s es confessa. Posteriorment, el capell\u00e0 informa al militar que el presoner \u00e9s efectivament un sacerdot.
\nEn fosquejar, durant el Toc de Queda, \u00e9s pujat a un jeep militar. El porten al Pont Bulnes del riu Mapocho.
\n\u00c9s custodiat per Nelson Ba\u00f1ados, soldat de 18 anys. Joan est\u00e0 emmanillat, pensatiu, no parla durant el trajecte: ja li havien comunicat que \u00a0l\u00b4anaven a matar. El van condemnar a mort sense un proc\u00e9s judicial, sense un advocat defensor, sense dret a defensa, amb falses acusacions.
\nArriben al Pont Bulnes. El soldat que el va afusellar, Nelson Ba\u00f1ados, relata en al tribunal: \u201c\u2026 vaig traure a Joan del furg\u00f3 i vaig anar a embenar-li els ulls. Per\u00f2 Joan em va dir \u2018per favor, no em poses la bena, mata’m de front, perqu\u00e8 vull veure’t per a donar-te el perd\u00f3\u2019\u2026 va ser molt r\u00e0pid. Recorde que va al\u00e7ar la seua mirada al cel, va fer un gest amb les mans, les va posar sobre el seu cor, va moure els llavis com si estiguera resant i va dir \u2018Pare, perdona’ls\u2019<\/em>\u201d .
\nEl soldat, nervi\u00f3s, li dispara amb la metralleta una r\u00e0fega. L’impacte va ser tan fort que va voltejar el seu cos i nom\u00e9s va haver de donar-li una suau espenta perqu\u00e8 caiguera a les brutes aig\u00fces del riu Mapocho.
\n\u201cEren les deu de la nit i d’aquest afusellament no m’oblidar\u00e9 mai de la vida<\/em>\u201d, afirma el soldat davant el jutge.
\nEls militars van afirmar que Joan havia mort en un enfrontament amb patrulles militars: que era un extremista, un franctirador. Desafortunadament, aquesta versi\u00f3 va ser creguda, en un primer moment, per l’Arquebisbat de Santiago. Posteriorment, el Cardenal Ra\u00fal Silva Henriquez, envia una carta als pares de Joan: \u201ceixa informaci\u00f3 va ser donada a la c\u00faria de Santiago pels militars que van entregar el cad\u00e0ver del seu fill. Per esbrinaments fets m\u00e9s tard, pels sacerdots gironins que hi ha ac\u00ed a Santiago, i que han fet indagacions bastants serioses, ha resultat que Joan va ser afusellat despr\u00e9s d’un judici sumari<\/em>\u201d.<\/p>\n
\nEl dia 20 els sacerdots de la parr\u00f2quia de Sant Bernardo inicien dilig\u00e8ncies per a trobar \u00a0Joan. Acudeixen a l’Arquebisbat, al Consolat d’Espanya i recorren centres de detenci\u00f3, com l’Estadi Nacional; no el troben.
\nEl 27 de setembre, l’Ambaixada d’Espanya els comunica que el cos ha sigut localitzat. Va ser trobat el 20 de setembre en el riu Mapocho, pujat a un cami\u00f3, i amb altres cossos, va ser portat a l’Institut M\u00e8dic Legal.
\nL’endem\u00e0 \u00e9s sepultat en el Cementeri Parroquial de Sant Bernardo. El Vicari Episcopal assenyala en el funeral: \u201cEn la mort de Joan hi ha una cosa molt profona que val la pena meditar: ell an\u00e0 a la trobada de la mort (\u2026) Com un altre Crist, Joan es va entregar volunt\u00e0riament<\/em>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"