![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/poema4-1-300x184.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El cam\u00ed recorregut per les dones<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong>Poema d\u00b4Irja Askola, pastora de l\u00b4Esgl\u00e9sia Luterana de Finl\u00e0ndia i Secret\u00e0ria del Deceni Ecum\u00e8nic pel Consell d\u00b4Esgl\u00e9sies d\u00b4Europa.<\/em><\/p>\n Anaven caminant a l\u00b4alba Les trobem al nostre cam\u00ed<\/em> Per\u00f2 la pedra I la pedra Som massa d\u00e8bils, massa menudes, massa poques\u2026 Les trobem al nostres cam\u00ed<\/em> El mat\u00ed est\u00e0 arribant a l\u00b4hort Trobem molts signes d\u00b4esperan\u00e7a al nostre cam\u00ed<\/em> Trobem dones i h\u00f2mens<\/em> I la pedra fou remoguda Plenes de vida, plenes Els deixebles I les trobem al nostre cam\u00ed<\/em> Per\u00f2 Pere es fic\u00e0 dret<\/p>\n deix\u00e0 l\u00b4habitaci\u00f3<\/p>\n \u00bfi si les dones tenien ra\u00f3? i al fons de son esperit la gelosia pertorbadora: \u00a0<\/em>Ell sap <\/em><\/p>\n que el perd\u00ed <\/em><\/p>\n l\u00b4he recuperat <\/em><\/p>\n i tanmateix <\/em><\/p>\n ja res no \u00e9s igual <\/em><\/p>\n ja no hi ha senda, sin\u00f3 tot el prat <\/em><\/p>\n ja no hi ha portes tancades sin\u00f3 estances obertes <\/em><\/p>\n ja no hi ha final sin\u00f3 vida per a sempre.<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n Trobem eixos h\u00f2mens en el nostre cam\u00ed <\/em><\/p>\n h\u00f2mens que volien veure <\/em><\/p>\n all\u00f2 que nosaltres les dones hav\u00edem descobert <\/em><\/p>\n que compartien l\u00b4alegria de les nostres troballes <\/em><\/p>\n que no tenien por de les nostres ll\u00e0grimes <\/em><\/p>\n que no es posaren a la defensiva <\/em><\/p>\n quan retrob\u00e0rem la nostra for\u00e7a i comen\u00e7\u00e0rem a florir.<\/em><\/p>\n Trob\u00e0rem h\u00f2mens a l\u00b4estan\u00e7a alta <\/em><\/p>\n que estaven cansats i assedegats del perfum de la vida. <\/em><\/p>\n Per\u00f2 tamb\u00e9 trob\u00e0rem els qui ens ignoraren, ens culparen.<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n Trob\u00e0rem h\u00f2mens a l\u00b4hort<\/p>\n meravellats per tot el que veien.<\/p>\n Trob\u00e0rem h\u00f2mens<\/p>\n que caminaven amb nosaltres, que s\u00b4uniren a nosaltres<\/p>\n que volien saber m\u00e9s que s\u00b4atrevien a preguntar abans de respondre<\/p>\n a escoltar abans d \u00b4ensenyar<\/p>\n que corrien el risc<\/p>\n de sentir i creure que tot all\u00f2 era cert.<\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n I a l\u00b4hort eixe mat\u00ed de Pasqua<\/p>\n Maria presenci\u00e0 l\u00b4aparici\u00f3 de Jes\u00fas.<\/p>\n Tan sol\u00b7l\u00edcit com abans<\/p>\n s\u00b4hi acost\u00e0, i suaument<\/p>\n comen\u00e7\u00e0 a preguntar:<\/p>\n \u201cDona, per qu\u00e8 plores?\u201d<\/p>\n <\/p>\n A l\u00b4hort<\/p>\n trob\u00e0 D\u00e9u<\/p>\n la primera pregunta del qual despr\u00e9s de la resurrecci\u00f3<\/p>\n es dirig\u00ed a una dona<\/p>\n afligida en el seu cor<\/p>\n plorosa i adolorida.<\/p>\n <\/p>\n En el moment m\u00e9s profund del cristianisme <\/em><\/p>\n en les primeres hores de la resurrecci\u00f3 <\/em><\/p>\n hi ha lloc per a una pregunta <\/em><\/p>\n hi ha inter\u00e9s <\/em><\/p>\n hi ha atenci\u00f3 per a una dona <\/em><\/p>\n plorosa!<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n I les trobem al nostre cam\u00ed<\/em><\/p>\n nombres infinits de dones <\/em><\/p>\n que estaven sanglotant. <\/em><\/p>\n Per\u00f2 ning\u00fa els preguntava per qu\u00e8 ploraven <\/em><\/p>\n ni tan sols l\u00b4Esgl\u00e9sia <\/em><\/p>\n que havia prom\u00e9s <\/em><\/p>\n imitar Jes\u00fas.<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n Trobem eixes dones <\/em><\/p>\n en oficines i en albergs de l\u00b4Esgl\u00e9sia <\/em><\/p>\n en llars i en trobades de cristians <\/em><\/p>\n dones el dolor de les quals est\u00e0 ocult, i tanmateix \u00e9s tan real <\/em><\/p>\n dones invisibles, oblidades, ignorades <\/em><\/p>\n dones supervivents <\/em><\/p>\n i aquelles la hist\u00f2ria de les quals continua essent la de v\u00edctimes <\/em><\/p>\n dones les ferides de les quals foren causades per un home de la seua esgl\u00e9sia <\/em><\/p>\n i el patiment de la qual <\/em><\/p>\n es justifica per la seua lleialtat a l\u00b4esgl\u00e9sia <\/em><\/p>\n i els llavis de la qual continuen serrats <\/em><\/p>\n per consell d\u00b4un pastor.<\/em><\/p>\n Trobem eixes dones <\/em><\/p>\n en cada pa\u00eds i en cada esgl\u00e9sia. <\/em><\/p>\n I comprengu\u00e9rem que <\/em><\/p>\n la viol\u00e8ncia contra les dones <\/em><\/p>\n existeix enmig de nosaltres mateix.<\/em><\/p>\n <\/p>\n I a l\u00b4hort,<\/p>\n Maria, Salom\u00e9 i Joana<\/p>\n Pere i els altres<\/p>\n recorden, comencen a recordar<\/p>\n i saben.<\/p>\n Hem de deixar l\u00b4hort.<\/p>\n No podem retre culte a un sepulcre buit.<\/p>\n El Senyor ressuscitat ja est\u00e0 cam\u00ed a Galilea<\/p>\n esperant-nos amb la promesa<\/p>\n cridant-nos a actuar\u2026<\/p>\n I els trobem al nostre cam\u00ed<\/em><\/p>\n dones i h\u00f2mens <\/em><\/p>\n que saben <\/em><\/p>\n que \u00e9s hora d\u00b4actuar <\/em><\/p>\n les cistelles plenes de narcisos i safr\u00e0 <\/em><\/p>\n els cors plens d\u00b4entusiasme i visions <\/em><\/p>\n que canten la can\u00e7\u00f3 de la vida <\/em><\/p>\n recordant a qui se n\u00b4an\u00e0 abans que nosaltres <\/em><\/p>\n celebrant a qui camina amb nosaltres <\/em><\/p>\n beneint a qui vindr\u00e0 despr\u00e9s de nosaltres <\/em><\/p>\n contant una i una altre vegada <\/em><\/p>\n la hist\u00f2ria de la pedra ja remoguda.<\/em><\/p>\n <\/p>\n \u00a0(Pres del blog Cristianisme i Just\u00edcia, abril 2020)<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El cam\u00ed recorregut per les dones \u00a0Poema d\u00b4Irja Askola, pastora de l\u00b4Esgl\u00e9sia Luterana de Finl\u00e0ndia i Secret\u00e0ria del Deceni Ecum\u00e8nic pel Consell d\u00b4Esgl\u00e9sies d\u00b4Europa. Anaven caminant a l\u00b4alba tristesa a l\u00b4\u00e0nima aromes a ses cistelles enmig de son desconsol trobaren forces per actuar mirra i \u00e0loe i b\u00e0lsam en les seues mans. Enmig de la … Continuar llegint “El cam\u00ed recorregut per les dones”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-242","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=242"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":245,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242\/revisions\/245"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=242"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=242"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=242"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\ntristesa a l\u00b4\u00e0nima
\naromes a ses cistelles
\nenmig de son desconsol
\ntrobaren forces per actuar
\nmirra i \u00e0loe i b\u00e0lsam en les seues mans.
\nEnmig de la paral\u00b7litzant realitat
\navan\u00e7aven
\na soles en el seu dolor
\njuntes en el seu caminar.<\/p>\n
\ndones de ciutats i de llogarets
\nen cuines i salons parroquials
\nque duen tristesa a l\u00b4\u00e0nima,
\nper\u00f2 aromes de vida en ses cistelles,
\nque s\u00b4afligeixen, serveixen i atenen, cada una al seu lloc
\nper\u00f2 tamb\u00e9 avancen
\ntrobant-se en el cam\u00ed
\ncreuant-se
\nen la senda de l\u00b4hort de la Pasqua
\ndones que, malgrat tot,
\ns\u00b4alcen a l\u00b4alba
\nes llancen a la vida.<\/em><\/p>\n
\nla gran pedra
\nque separa les dones del seu estimat
\nque els impedeix de fer
\nall\u00f2 que consideren natural, necessari, imprescindible
\n\u2026per\u00f2 el perfum de les aromes \u00e9s fort
\ni la necessitat de transformar
\nles seues emocions en acci\u00f3
\n\u00e9s evident.<\/p>\n
\nocupava el seu esperit.
\nEs feia m\u00e9s i m\u00e9s gran
\ni quasi les vencia l\u00b4aflicci\u00f3.<\/p>\n
\nL\u00b4olor de la impot\u00e8ncia i el desempar
\nes feia m\u00e9s forta que el perfum de les aromes
\ni dominava la seua espont\u00e0nia convicci\u00f3.
\nCamin\u00e0rem debades?
\nHem de llan\u00e7ar a perdre les nostres aromes?
\n\u00bfNo \u00e9s millor abandonar, i tractar nom\u00e9s d\u00b4oblidar?<\/p>\n
\ndones en confer\u00e8ncies i reunions
\nen oficines i en horts
\nl\u00b4entusiasme de les quals s\u00b4ha dessecat
\nel comprom\u00eds de les quals ha sigut aniquilat.
\nVeuen la pedra
\ni nom\u00e9s la pedra.
\nHan tornat sobre les seues passes
\nalgunes mans sagnaven
\nmassa resistent, massa dura. <\/em><\/p>\n
\nels rajos del sol ixent il\u00b7luminen l\u00b4horitz\u00f3
\nnarcisos, safr\u00e0, gesmilers
\nla vida celebrada en tots els seus colors.
\nAlivia el dolor la bellesa
\nnous despertars aconhorten la tristesa.
\nLes passes lentes i el silenci es transformen en
\nriure i alegria pel descobriment.
\nVingueu a veure!
\nJa el trob\u00e0reu?
\nMireu ac\u00ed, i ac\u00ed
\nquina gran eclosi\u00f3!<\/p>\n
\nnous despertars, renovaci\u00f3 i profunda transformaci\u00f3.
\nTrobem esgl\u00e9sies, convents i monestirs
\nescoles de teologia, consells i s\u00ednodes
\non la fidelitat a l\u00b4Evangeli ha posat al descobert
\ntalents ocults i ocults dolors
\ni on la fidelitat a la tradici\u00f3
\nha obert a les dones portes oblidades.
\nQuedem impressionats i impressionades\u00a0 <\/em>pels innombrables ministeris exercits per les dones a les quals es reconeix cabalment<\/em>
\ni per la fortalesa i els dons de les dones.<\/em><\/p>\n
\nen albergs i olles populars
\nen campaments de refugiats i centres d\u00b4orientaci\u00f3
\nque estan aprenent a deletrejar
\nen la seua lluita quotidiana
\nla paraula \u201csolidaritat\u201d.<\/em><\/p>\n
\ni el safr\u00e0 estava florint
\ni el perfum del dia era esperan\u00e7a i alegria.
\nLes cistelles en ses mans, les bones noves als seus cors
\nles dones s\u00b4afanyaren a la tornada
\ntant havien de compartir\u2026
\nla realitat que canvia la vida
\nha de comunicar-se, difondre\u00b4s, celebrar-se.<\/p>\n
\nles dones corren tot el cam\u00ed de tornada
\nr\u00e0pides passes en l\u00b4escala,
\nsense al\u00e8, colpegen
\na la porta de l\u00b4estan\u00e7a alta
\ndeleroses per compartir tot el que han vist.<\/p>\n
\nque havien rom\u00e0s tancats
\ni sense saber encara
\nqu\u00e8 havia esdevingut, qu\u00e8 estava esdevenint
\nnom\u00e9s obriren la porta, no la seua ment.
\n\u201cHist\u00f2ries sense fonament\u2026
\nno les creiem\u201d.
\nQuin colp!
\nQuedar-se sense al\u00e8 ja no era una cosa f\u00edsica;
\nestaven sense al\u00e8 all\u00e0 dins del seu \u00e9sser.
\nNo podien creure
\nque els h\u00f2mens no cregueren que era tant cert.
\nLes ll\u00e0grimes de tristesa de l\u00b4alba s\u00b4hi tornaren
\nll\u00e0grimes de rebuig i frustraci\u00f3.<\/p>\n
\ndones en les seues lligues i en els seus clubs
\ntrobades d\u00b4oraci\u00f3 i en escoles teol\u00f2giques
\nen consells i corredors parroquials
\ndones que duen amb elles una ferida
\na les quals un dirigent de l\u00b4Esgl\u00e9sia els digu\u00e9
\n\u201cS\u00f3n massa emotives, exageren,
\ns\u00f3n insuportables\u201d.
\nDones avergonyides dels seus talents
\nperqu\u00e8 la jerarquia de l\u00b4Esgl\u00e9sia els ha dit
\nque no en saben prou
\nque no s\u00f3n teol\u00f2gicament correctes
\nI que no acaben de comprendre.
\nDones que perderen part de la seua personalitat <\/em>perqu\u00e8 un sacerdot els digu\u00e9:<\/em>
\n\u201cAll\u00f2 que veieren
\nno \u00e9s cert
\ni el que senten
\nno \u00e9s correcte\u201d
\nDones que deixaren de florir
\nperqu\u00e8 ning\u00fa es creu
\nel que els ha succe\u00eft. <\/em><\/p>\n
\nCre\u00e8ncia i incredulitat
\nesperan\u00e7a i desesperan\u00e7a
\ncuriositat i confusi\u00f3
\ntot mesclat<\/p>\n
\nsi les dones tenien ra\u00f3
\nper qu\u00e8 jo no hi estigu\u00ed tamb\u00e9
\ncom a primer testimoni?
\nArriba a l\u00b4hort
\ni mira.
\nVeu, sent, sap ara
\nall\u00f2 que les dones volien compartir amb ell.
\nVeu amb els seus ulls
\nque la pedra est\u00e0 remoguda.
\nFa olor a l\u00b4aroma de les flors
\nla promesa d\u00b4albes noves
\nLa vida el saluda en els narcisos.<\/p>\n