{"id":2439,"date":"2023-11-05T17:52:31","date_gmt":"2023-11-05T16:52:31","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2439"},"modified":"2023-11-05T17:52:31","modified_gmt":"2023-11-05T16:52:31","slug":"honorat-ros-un-servidor-del-pais","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2023\/11\/05\/honorat-ros-un-servidor-del-pais\/","title":{"rendered":"HONORAT ROS, UN SERVIDOR DEL PA\u00cdS"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"\"<\/h1>\n

Sacerdot, mestre, referent sindical i figura clau en la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de l’escola valenciana, Honorat Ros (Vinalesa, 1940) va dir adeu a la seua vida el passat dimecres. Amb un comprom\u00eds insubornable per la llengua pr\u00f2pia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i per la just\u00edcia social, va combinar la milit\u00e0ncia al PSPV amb el seu paper de cofundador del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i va ser part\u00edcip del disseny i l’aplicaci\u00f3 de la Llei d’\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0. En l’\u00faltima d\u00e8cada de la seua vida, va treballar per la llengua a l’AVL.<\/strong><\/p>\n

Per\u00a0Mois\u00e9s P\u00e9rez <\/a>05.11.2023<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/header>\n

\n
\n
\n
El marcador de les Corts Valencianes reflectia un moment hist\u00f2ric. Amb els vots favorables del PSPV i del Partit Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0, aix\u00ed com amb l’abstenci\u00f3 d’una coalici\u00f3 de dretes integrada pel germen del PP i la blavera Uni\u00f3 Valenciana, s’havia donat llum verd a la\u00a0Llei d’\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0<\/strong>. La normativa trencava amb l’arraconament i la persecuci\u00f3 de la llengua pr\u00f2pia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 a l’escola i posava els fonaments per engegar un\u00a0proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica<\/a>\u00a0al conjunt del territori. El calendari marcava 25 de novembre de 1983.<\/figure>\n

<\/p>\n<\/div>\n

\n

En la confecci\u00f3 d’una llei que enguany bufa les espelmes del seu quaranta aniversari, fruit d’un consens pol\u00edtic que, en l’actualitat, seria impossible per les postures ling\u00fc\u00edstiques del PP i, especialment, de la ultradreta Vox, va participar un antic sacerdot reconvertit a mestre, un dels referents sindicals valencians i estatals a l’\u00e0mbit de l’ensenyament. Es tractava d’Honorat Ros<\/strong>, un d’aquells lluitadors inesgotables per la llengua i pel pa\u00eds que va dir adeu a la vida el passat dimecres, justament en la jornada que tothom recorda als seus difunts.<\/p>\n

\u00abHonorat Ros era una persona amb molta empatia, amb una gran capacitat de treball i amb una gran consci\u00e8ncia de pa\u00eds\u00bb, recorda\u00a0Jaume Mu\u00f1oz<\/strong>, un hist\u00f2ric d’Intersindical Valenciana<\/strong>. \u00abEra una persona amb una gran habilitat per comprendre a la gent, amb capacitat per encaixar els cops rebuts i aprendre d’aquestes situacions, amb un comprom\u00eds insubornable per la llengua i pel pa\u00eds, aix\u00ed com per la just\u00edcia social\u00bb, complementa\u00a0Cipri\u00e0 C\u00edscar<\/strong>, exdirigent del PSPV i conseller d’Educaci\u00f3, Cultura i Ci\u00e8ncia de la Generalitat Valenciana durant l’elaboraci\u00f3 i aprovaci\u00f3 de la Llei d’\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0.<\/p>\n

La sotana i la pissarra<\/strong><\/h3>\n

Nascut a Vinalesa durant els temps durs de la postguerra i la repressi\u00f3 franquista, va emprendre en la seua joventut el cam\u00ed de l’entrega a D\u00e9u. Ros va ordenar-se com a sacerdot i amb el sentit de servei al sant\u00edssim va traslladar-se al municipi d’Alcal\u00e0 de la Jovada<\/strong>, localitzat a la comarca de la Marina Alta i marcat per la llegenda del\u00a0cabdill \u00e0rab Al-Azraq<\/a>, per a difondre els valors del cristianisme. \u00abLa seua estan\u00e7a com a rector d’Alcal\u00e0 de la Jovada va exemplificar el seu comprom\u00eds per la llengua i un pensament allunyat dels c\u00e0nons del franquisme\u00bb, assenyala el periodista\u00a0Alfons Lloren\u00e7<\/a>, qui va compartir hores i hores de lluita i de comprom\u00eds amb el seu amic Ros.<\/p>\n

Com a integrant d’una generaci\u00f3 de sacerdots amb una mirada social, d’un cristianisme de base sensible amb la normalitzaci\u00f3 del catal\u00e0 i amb el combat contra les desigualtats, Ros va deixar petjada en els seus sermons i en el tracte directe amb la gent. \u00abEl seu comprom\u00eds es demostrava amb accions com ara dur a\u00a0Raimon<\/a>\u00a0a un poble tan xicotet com Alcal\u00e0 de la Jovada o escriure homilies en les quals les fonts d’inspiraci\u00f3 eren idees de revistes cr\u00edtiques amb la dictadura, com ara\u00a0El Ciervo<\/em>\u00a0o\u00a0Cuadernos para el Di\u00e1logo<\/em>\u00bb, explica Lloren\u00e7.<\/p>\n

Ros canviaria m\u00e9s tard aquelles valls precioses de les comarques centrals per la capital del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Seria destinat a una parr\u00f2quia del barri de Montolivet, concretament a la de Jes\u00fas Mestre. \u00abAll\u00ed hi havia un dels pocs cinef\u00f2rums de Val\u00e8ncia\u00bb, rememora el periodista i company de Ros, per ampliar: \u00abLa facultat de Magisteri estava prop i, per tant, Honorat va comen\u00e7ar a mostrar inter\u00e8s per formar-se com a mestre. Aquells estudis van obrir-li un nou m\u00f3n\u00bb. Eren els temps de les assemblees semiclandestines a l’Institut Benlliure<\/strong>\u00a0del cap i casal del Pa\u00eds Valenci\u00e0, d’una activitat lluny del radar de les autoritats franquistes per lluitar a favor de la democr\u00e0cia i la llengua.<\/p>\n

\n
Honorat Ros va destacar com a l\u00edder sindical i membre de la generaci\u00f3 de mestres que fundaria el Sindicat de Treballadors i Treballadores del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (STEPV)| Arxiu EL TEMPS.\u00a0<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

El descobriment de l’amor i els nous horitzons de la doc\u00e8ncia provocarien que Ros deixara la sotana i se secularitzara. L’antic sacerdot seria enviat per impartir classe a Carcaixent (Ribera Alta), Torrent (Horta) o Montroi (Ribera Alta). Tanmateix, destacaria dintre d’aquella generaci\u00f3 de mestres que fundaria el\u00a0Sindicat de Treballadors i Treballadores del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/strong>\u00a0(STEPV). \u00abEn aquell moment, hi havia persones rellevants des del punt de vists pedag\u00f2gic als moviments dels mestres com ara\u00a0Carme Miquel<\/a>. Honorat, en canvi, va ser important pel seu comprom\u00eds en l’organitzaci\u00f3 del professorat\u00bb, assenyala\u00a0Joan Blanco<\/strong>, un dels hist\u00f2rics de l’STEPV.<\/p>\n

\u00abHonorat va estar al capdavant de les negociacions sindicals amb els diferents ministres d’Educaci\u00f3 ja des del franquisme. El sindicat vertical de l’\u00e8poca estava desbordant i van organitzar-se unes comissions provincials que s’encarregaven de negociar amb el ministeri. El responsable de fer-ho per la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia va ser Honorat\u00bb, relata aquest sindicalista de llarga traject\u00f2ria, qui completa la narraci\u00f3: \u00abL’estructura valenciana estava dividida amb diferents sindicats a Alacant, Val\u00e8ncia i Castell\u00f3, aix\u00ed com a Val\u00e8ncia hi havia diversos moviments dintre de l’assemblearisme educatiu, amb els docents de l’ensenyament privat, els del batxillerat i els mestres. Honorat era el cap visible d’aquest \u00faltim\u00bb.<\/p>\n

\n

Com a persona de refer\u00e8ncia dintre d’aquest moviment, va ser una de les figures determinants per a l’estructuraci\u00f3 de totes aquestes organitzacions i la seua uni\u00f3 a escala del Pa\u00eds Valenci\u00e0. No debades, va estar en tots els primers secretariats de l’STEPV. \u00abHonorat no \u00e9s nom\u00e9s una figura central a escala valenciana, sin\u00f3 tamb\u00e9 de l’organitzaci\u00f3 dels sindicats d’ensenyament al conjunt de l’Estat espanyol. Per la seua condici\u00f3 de negociador de Val\u00e8ncia amb el ministeri d’Educaci\u00f3, va formar part de la coordinadora del moviment unitari de mestres d’\u00e0mbit estatal i va estar present a la conformaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Confederal de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament<\/strong>, d’abast estatal\u00bb, apunta.<\/p>\n<\/div>\n

\u00abMediatitzava els debats i tenia gran capacitat per apropar postures, per intentar configurar un moviment unitari en un moment de dispersi\u00f3, on es reunien onze persones progressistes i hi havia representants de set partits diferents. En un context de primacia de l’assemblearisme, era molt complicada la coordinaci\u00f3, per\u00f2 Honorat tenia una gran capacitat per unir\u00bb, descriu Mu\u00f1oz, qui ressalta \u00abla visi\u00f3 de conjunt i la capacitat per a fer propostes\u00bb d’aquest l\u00edder sindical. \u00abEra molt met\u00f2dic. Ho duia tot per escrit\u00bb, indica Blanco, qui reitera: \u00abSense Honorat, no s’explicaria una part important del\u00a0moviment de mestres al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a>\u00bb.<\/p>\n

Comprom\u00eds amb la llengua<\/h3>\n

La vida de Ros va estar guiada per un fil conductor: la seua estima per la llengua i l’activisme per la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Una de les seues contribucions a l’idioma propi del pa\u00eds va ser la seua tasca a l’Institut de Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3, una entitat encap\u00e7alada per l’erudit\u00a0Manuel Sanchis Guarner<\/a>. \u00abSanchis Guarner tenia molt clar que calia anticipar-se a una possible entrada del valenci\u00e0 a les escoles. Pensava que calien mestres preparats per a ensenyar en valenci\u00e0, aix\u00ed com que calia elaborar materials did\u00e0ctics per als mateixos mestres. D’aquesta feina, ens vam encarregar Honorat i jo, entre altres\u00bb, comenta Lloren\u00e7.<\/p>\n

Ambd\u00f3s, de fet, van escriure l’obra\u00a0Pany i Clau<\/em>, la qual estava destinada per a mestres de grau mitj\u00e0. \u00abNo ho f\u00e8iem per cursos, sin\u00f3 per nivells. L’objectiu era tenir tots els materials llestos perqu\u00e8 l’ensenyament en valenci\u00e0 comptara amb tots els recursos possibles en cas que s’implementaria al conjunt de les\u00a0escoles del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/strong>\u00bb, exposa. Ros faria un pas m\u00e9s en el seu comprom\u00eds ling\u00fc\u00edstic quan va constituir-se la conselleria d’Educaci\u00f3, Cultura i Ci\u00e8ncia. \u00abEl nomenament de\u00a0Baltasar Vives\u00a0<\/strong>com a director General de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica va conduir-lo a la conselleria. No debades, Honorat era militant del PSPV i havia coincidit amb Vives a l’STEPV\u00bb, desgrana.<\/p>\n

\n
Honorat Ros va accedir en el canvi de segle a l’AVL, on va treballar per la llengua fins a l’any 2021| AVL<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Ros exerciria de\u00a0coordinador d’ensenyament en valenci\u00e0<\/strong>\u00a0al departament entre 1983 i 1985, aix\u00ed com de director del Programa d’Ensenyament en Valenci\u00e0 entre 1985 i 1987. Tamb\u00e9 seria cap de l\u2019\u00c0rea de Coordinaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica de la Direcci\u00f3 General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica en el per\u00edode 1991-1992 i cap del Servei d\u2019\u00das Oficial i Acreditaci\u00f3 de Coneixements del Valenci\u00e0 entre 1992 i 1997. \u00abVa ser un animador i una de les persones que van treballar fort per la Llei d’\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0\u00bb, rememora C\u00edscar, qui subratlla la voluntat de Ros \u00abper treballar perqu\u00e8 s’iniciara l’ensenyament en valenci\u00e0\u00bb. \u00abVa formar part d’un gabinet d’\u00fas del valenci\u00e0 integrat per persones molt compromeses amb la llengua. Honorat, precisament, va arribar a dirigir-lo\u00bb, completa.<\/p>\n

\u00abVa ser una persona molt compromesa en l’impuls del proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, de\u00a0potenciaci\u00f3 del valenci\u00e0<\/strong>\u00a0i d’introducci\u00f3 del valenci\u00e0 a l’escola\u00bb, reitera l’exconseller que va encap\u00e7alar la confecci\u00f3 de la Llei d’\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0. \u00abA la conselleria que dirigia C\u00edscar, hi havia persones que no formaven part del sector docent, per\u00f2 que tenien una gran preocupaci\u00f3 per la llengua i provenien, en alguns casos, de l’\u00e0mbit universitari. Honorat va contribuir al disseny de la Llei d’\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0 gr\u00e0cies a la seua connexi\u00f3 amb la realitat dels docents i per la seua implicaci\u00f3 directa a les escoles\u00bb, agrega Blanco.<\/p>\n

Regidor del PSPV durant un mandat a Alc\u00e0sser (Horta) i figura important dintre de l’estructura de la formaci\u00f3 del puny i la rosa a l’Horta Sud, va accedir l’any 2001 a l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua<\/strong>\u00a0(AVL), amb la qual va estar vinculada fins fa dos anys. \u00abEl seu treball a l’AVL va estar centrat en la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, encara que aquesta circumst\u00e0ncia no impedia que participara de debats normatius\u00bb, relata Lloren\u00e7, qui afegeix: \u00abL’\u00faltima funci\u00f3 d’Honorat a l’AVL fou organitzar els actes del centenari de\u00a0Sant Vicent Ferrer<\/strong>\u00bb.<\/p>\n

\u00abHonorat era una persona marcada per un comprom\u00eds doble: amb la cultura del pa\u00eds i amb la just\u00edcia social. Ara b\u00e9, calia destacar que mai ha estat sectari en la seua milit\u00e0ncia i va mantenir una coher\u00e8ncia admirable, fins i tot quan va estar a l’administraci\u00f3 p\u00fablica\u00bb, tra\u00e7a el perfil el seu amic i company de lluites. \u00abVa formar part d’una generaci\u00f3 molt completa, la qual va obrir cam\u00ed al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Van aportar diferents maneres d’enfocar el m\u00f3n des de l’\u00e0mbit personal, cultural, com a treballadors, en el comprom\u00eds amb la terra. Una generaci\u00f3 irrepetible que va abastar diferents camps\u00bb, exalta Blanco. \u00abFou\u00a0un gran servidor del pa\u00eds<\/strong>\u00bb, tanca amb enyoran\u00e7a Lloren\u00e7.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sacerdot, mestre, referent sindical i figura clau en la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de l’escola valenciana, Honorat Ros (Vinalesa, 1940) va dir adeu a la seua vida el passat dimecres. Amb un comprom\u00eds insubornable per la llengua pr\u00f2pia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i per la just\u00edcia social, va combinar la milit\u00e0ncia al PSPV amb el seu paper de … Continuar llegint “HONORAT ROS, UN SERVIDOR DEL PA\u00cdS”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2439","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2439","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2439"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2439\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2445,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2439\/revisions\/2445"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}