{"id":2453,"date":"2023-11-09T15:01:08","date_gmt":"2023-11-09T14:01:08","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2453"},"modified":"2023-11-10T13:12:30","modified_gmt":"2023-11-10T12:12:30","slug":"leixida-i-la-veu-un-silenci-sinodal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2023\/11\/09\/leixida-i-la-veu-un-silenci-sinodal\/","title":{"rendered":"L&#8217;EIXIDA I LA VEU. UN SILENCI SINODAL"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\">L&#8217;EIXIDA I LA VEU. UN SILENCI SINODAL<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Ximo Garc\u00eda Roca. Membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: right; padding-left: 160px;\"><strong><em>A Paco Gramage, professor, a Honorat Ros, ling\u00fcista,<\/em><em> a\u00a0 Jos\u00e9 Luis Torner, infermer, a Jos\u00e9 Luis Porcar, fil\u00f2sof, a Josep Ignaci Espuche, professor, a Pepe Palau, psic\u00f2leg, a Luis Marco, mestre.<\/em><\/strong><\/p>\n<p>En els \u00faltims mesos, una generaci\u00f3 de somiadors i lluitadors s&#8217;han inscrit en el Llibre de la Vida. Tots ells van exercir, per un temps, el ministeri sacerdotal amb fidelitat i honestedat fins que un dia es \u201cvan eixir\u201d del sistema clerical buscant altres lleialtats, altres camins, altres acompliments; algunes de les seues hist\u00f2ries de vida estan plenes de coratges, d&#8217;autenticitats, de dubtes, de cerques i de desconcerts; amb ells vam aprendre a anomenar les coses en el seminari, a construir les nostres identitats, a teixir els nostres somnis amb els fils de l&#8217;amistat. Portaven el potencial prof\u00e8tic, que obri uns altres horitzons, i el potencial curatiu que cura les ferides, i el potencial cantaire que anima els cansats, i el potencial de l&#8217;organitzaci\u00f3 que els va portar a promoure cooperatives, a ser capellans alhora que mestres d&#8217;escoles, a promoure la cultura popular i els cineclubs. En les seues parr\u00f2quies, se&#8217;ls recorda com un m\u00e9s del poble, pr\u00f2xim a les seues esperances i als seus sofriments.<!--more--><\/p>\n<p>Va ser una generaci\u00f3 sedu\u00efda per la primavera conciliar que es va proposar ser poble, servir al poble i caminar amb el poble a la llum i per la for\u00e7a de Jes\u00fas de Nazareth. El Concili va portar per a tots ells un temps d&#8217;esperan\u00e7a col\u00b7lectiva, de llibertat personal, de creativitat popular, de trobada amb els de fora. No van tindre por d&#8217;obrir les portes dels seminaris, a construir ponts amb la nova cultura, a abandonar la disciplina del celibat, a exercir el treball manual, a construir una fam\u00edlia amb les seues dones i els seus fills. No van necessitar defensar la seua identitat amb la sotana i ni amb l&#8217;h\u00e0bit talar per a donar ra\u00f3 de la seua integritat.<\/p>\n<p>Des de fa dos anys, Francesc va iniciar un llarg proc\u00e9s d&#8217;escolta i discerniment, obert a tot el poble de D\u00e9u, per a \u201ccaminar junts\u201d sense excloure a ning\u00fa. El mes d&#8217;octubre, per primera vegada homes i dones han sigut convidats, en virtut del seu baptisme, a asseure&#8217;s en la mateixa taula i formar part de l&#8217;Assemblea del S\u00ednode dels Bisbes. Segons la Carta dirigida al Poble de D\u00e9u, \u201cs&#8217;han afavorit intercanvis rec\u00edprocs entre la tradici\u00f3 llatina i les tradicions de l&#8217;Orient cristi\u00e0, la participaci\u00f3 de delegats fraterns d&#8217;altres Esgl\u00e9sies i Comunitats eclesials, que ha enriquit profundament els nostres debats\u201d. I es proposa \u201cescoltar absolutament a aquells que no tenen dret a la paraula en la societat o que se senten exclosos, tamb\u00e9 de l&#8217;Esgl\u00e9sia\u201d i \u201cdeixar-se interpel\u00b7lar per la veu prof\u00e8tica de la vida consagrada, i estar atenta a aquells que no comparteixen la seua fe, per\u00f2 que busquen la veritat, i en els quals \u00e9s present i actiu l&#8217;Esperit.\u201d<\/p>\n<p>Aquesta tasca exigeix una major autocr\u00edtica institucional que aquella que s\u2019expressa al Document de l\u2019Assemblea sinodal; \u00e9s una inexplicable omissi\u00f3 ignorar els que se n\u2019isqueren, o moriren, en paraules de Fernando Urbina <em>\u201camb i per dolor d\u2019Esgl\u00e9sia\u201d.<\/em> Sens dubte, seria raonable i enriquidor escoltar una generaci\u00f3 de batejats que, a m\u00e9s d\u2019estudiar les Escriptures, van batejar els fidels, van anunciar la Paraula en les homilies, catequitzaren els fidels, van evangelitzar els increients i van fer la fracci\u00f3 del pa. Es calcula que en les d\u00e8cades 70 a 90 al voltant de 100.000 sacerdots cat\u00f2lics a tot el m\u00f3n optaren per demanar dispensa de les seues obligacions al Papa, en molts casos per a poder contraure matrimoni. Va ser un error identificar la secularitzaci\u00f3 amb la deslleialtat o la tra\u00efci\u00f3. La dissid\u00e8ncia \u00e9s un exercici de fidelitat quan \u00e9s fruit d&#8217;una consci\u00e8ncia informada, a la qual hi ha obligaci\u00f3 de seguir. La dissid\u00e8ncia reivindica la cerca humil que no es cancel\u00b7la amb el Codi de Dret Can\u00f2nic. On no hi ha dissid\u00e8ncia, nom\u00e9s existeix el gueto, que segons va advertir el gran te\u00f2leg RAHNER \u00e9s el permanent perill de l&#8217;Esgl\u00e9sia; nom\u00e9s queda el replegament, la restauraci\u00f3 de formes caduques que ja no tenen cap significat. Qui, quan i com es va tancar l&#8217;esperit conciliar? S\u00f3n els mateixos que hui pretenen desacreditar el S\u00ednode, practiquen la ra\u00f3 sect\u00e0ria i s&#8217;oposen a Francesc. El Document sinodal no hauria de silenciar patiments evidents i evitables a l\u2019interior de l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n<p>Qui s&#8217;acoste a estes hist\u00f2ries i les escolte trobaran un dep\u00f2sit de saviesa i experi\u00e8ncia per a prosseguir el cam\u00ed sinodal que vol erradicar el clericalisme, explorar camins alteratius al celibat obligatori i ampliar la ministerialitat dels casats i la participaci\u00f3 de la dona. Una Esgl\u00e9sia-en-eixida ha de sentir la veu dels qui \u201cse\u2019n van eixir\u201d o moriren de pena eclesial. Bastar\u00e0 comen\u00e7ar per penedir-se per la humiliaci\u00f3 institucional que provocaven els processos de secularitzaci\u00f3, i pels sofriments causats a les seues fam\u00edlies, dones i fills,\u00a0 que es van veure privats, moltes vegades, fins i tot dels leg\u00edtims drets laborals. I una paraula d&#8217;agra\u00efment per mostrar, com diu el poeta, que \u201cD\u00e9u t\u00e9 un cam\u00ed verge per a cada persona\u201d, i \u201cQu\u00e8 aprofita donar tu a D\u00e9u una cosa, es preguntava sant Joan de la Creu si Ell et demana una altra?\u201d Importa, com suggeria Pau VI en reivindicar la tradici\u00f3 viva de la Comunitat de Jerusalem i d\u2019Anti\u00f2quia, que \u00e9s un perill que l&#8217;Esgl\u00e9sia \u201crespire amb un sol pulm\u00f3\u201d.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;EIXIDA I LA VEU. UN SILENCI SINODAL Ximo Garc\u00eda Roca. Membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. A Paco Gramage, professor, a Honorat Ros, ling\u00fcista, a\u00a0 Jos\u00e9 Luis Torner, infermer, a Jos\u00e9 Luis Porcar, fil\u00f2sof, a Josep Ignaci Espuche, professor, a Pepe Palau, psic\u00f2leg, a Luis Marco, mestre. En els \u00faltims mesos, una generaci\u00f3 de somiadors &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2023\/11\/09\/leixida-i-la-veu-un-silenci-sinodal\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;L&#8217;EIXIDA I LA VEU. UN SILENCI SINODAL&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2453","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2453","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2453"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2453\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2457,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2453\/revisions\/2457"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2453"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2453"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2453"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}