{"id":254,"date":"2020-04-27T14:49:55","date_gmt":"2020-04-27T13:49:55","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=254"},"modified":"2020-04-27T17:39:45","modified_gmt":"2020-04-27T16:39:45","slug":"coronavirus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2020\/04\/27\/coronavirus\/","title":{"rendered":"Coronavirus"},"content":{"rendered":"

Honori Pasqual i Mart\u00ed,<\/strong>membre del Grup cristi\u00e0 dels dissabte, ens ofereix una reflexi\u00f3 personal sobre la situaci\u00f3 que el coronavirus ens est\u00e0 fent viure.<\/em><\/p>\n

Aturada en el cam\u00ed de la vida<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>Totes i tots el qui hem nascut despr\u00e9s de la Guerra Civil espanyola, la immensa majoria, mai no hem pogut imaginar un escenari com el que estem vivint a causa de la pand\u00e8mia de virus Covid-19. La pand\u00e8mia ens ha confinat a casa i ens han imposat uns l\u00edmits a la mobilitzaci\u00f3 que ni en el pitjor dels casos hagu\u00e9rem previst. Quan semblava que quasi toc\u00e0vem el cel, hem caigut del cavall que trotava velo\u00e7ment i ens hem quedat bocabadats sense albirar, de moment, eixida plausible.<\/p>\n

En aquesta conjuntura ens adonem que la fragilitat forma part substancial de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i, per tant, de la societat en la qual vivim. La forma de respondre a aquesta feblesa qualifica les persones. En molt\u00edssims ciutadans i ciutadanes aflora el tarann\u00e0 solidari, altruista i fraternal; o, altrament, l\u2019egoisme i el ferotge individualisme que nia al cor hum\u00e0.<\/p>\n

Igualment en situacions dif\u00edcils es fa pal\u00e8s la compet\u00e8ncia i efic\u00e0cia de les autoritats pol\u00edtiques. Si les mesures que adopten es queden en pol\u00edtica espectacle o serveixen per frenar la pand\u00e8mia. En aquest sentit es fa dif\u00edcil acceptar la inoper\u00e0ncia absoluta i total que el govern espanyol va demostrar respecte de la grav\u00edssima situaci\u00f3 de Madrid. La ciutat de Madrid hauria d\u2019haver estat tancada i continguda perqu\u00e8 era el principal focus de la infecci\u00f3. Tanmateix, no tan sols no es va tancar, sin\u00f3 que es va permetre la centrifugaci\u00f3 del problema tolerant els viatges i despla\u00e7aments irresponsables cap a fora, els quals han est\u00e9s encara m\u00e9s la malaltia.<\/p>\n

Quan ha actuat el govern ho ha fet amb el segell propi del nacionalisme espanyol: centralisme, autoritarisme i visibilitat medi\u00e0tica del protagonisme dels militars.\u00a0 Tot amb tot, cal donar suport a la proposta governamental de la renda b\u00e0sica ciutadana. La solidaritat i l\u2019empatia amb les m\u00faltiples v\u00edctimes d\u2019aquesta pand\u00e8mia ha de tenir traducci\u00f3 en uns ingressos que permeten una vida digna. El deute p\u00fablic que se\u2019n derivar\u00e0 ja l\u2019eixugarem mitjan\u00e7ant mesures fiscals progressives i de reducci\u00f3 del pressupost militar.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, el Covid-19 ens depara la possibilitat de la reflexi\u00f3 al voltant de les directius que la nostra societat i la filosofia de la vida han encunyat com a hegem\u00f2niques, tot i bandejant altres formes de viure, conviure, produir, investigar i de relacionar-se amb la natura i amb els altres. El paradigma neoliberal en el qual estem immersos, ha accelerat el creixement desmesurat en una sola direcci\u00f3, amb \u00e8xits notables. Nogensmenys, ha negligit altes par\u00e0metres consubstancial a la vida. El poder fer, investigar i produir s\u2019ha convertit en l\u2019\u00fanic horitz\u00f3 vehicular de la capacitat creativa, sense reparar en els l\u00edmits \u00e8tics que comporta. Tot el que es pot fer, no per aix\u00f2 s\u2019ha de fer.<\/p>\n

La hist\u00f2ria recent ens llega lli\u00e7ons que cal incorporar a l\u2019imaginari col\u00b7lectiu. Des de la devastaci\u00f3 at\u00f2mica a Hiroshima i Nagasaki el 1945, l\u2019\u00fas d\u2019agents de guerra biol\u00f2gics i bacteriol\u00f2gics, la pand\u00e8mia del virus d\u2019immunodefici\u00e8ncia de la sida, l\u2019actual Covid-19 i altres calamitats arreu del m\u00f3n, ens alerten que sense una \u00e8tica defensora de tota la vida, caminem vora l\u2019abisme. I hi podem caure.<\/p>\n

La pand\u00e8mia que sofrim \u00e9s transversal i global. Per tant, tamb\u00e9 la resposta ha de ser del mateix calibre. L\u2019individualisme competitiu, l\u2019afany desorbitadament consumista que exclou immenses masses de la poblaci\u00f3 mundial, aix\u00ed com la depredaci\u00f3 dels recursos naturals, van en direcci\u00f3 contr\u00e0ria a la soluci\u00f3 de l\u2019actual malaltia i de les possible a venir, i ens apropa, com m\u00e9s va m\u00e9s r\u00e0pidament, a altres possibles escenaris catastr\u00f2fics.<\/p>\n

Tot el que viu \u2013persones, pobles, natura- t\u00e9 dret a la vida. Aquesta est\u00e0 tan interrelacionada que res local deixa de tenir repercussi\u00f3 universal. La riquesa concentrada en una part del m\u00f3n, \u00e9s causa directe de la pobresa generalitzada en altres parts del m\u00f3n; la sobreabund\u00e0ncia d\u2019uns, origina mis\u00e8ria, crisis migrat\u00f2ries, guerres i malalties de tota mena en d\u2019altres.<\/p>\n

Ens cal un progr\u00e9s equilibrat \u2013que no sempre coincideix amb creixement- que abaste tota la poblaci\u00f3 i que incorpore el desenvolupament hum\u00e0, i presente uns par\u00e0metres de felicitat basats en valors de solidaritat, d\u2019espiritualitat, de relacions fraternals i de cura de les persones i de la naturalesa.<\/p>\n

Mai com ara tenim l\u2019evid\u00e8ncia que les decisions personals repercuteixen en el b\u00e9 com\u00fa. \u00c9s una oportunitat per a ser conscients que naveguem en el mateix vaixell, i que la coresponsabilitat \u2013prud\u00e8ncia, cooperaci\u00f3, solidaritat i valentia- \u00e9s imprescindible per al futur de tothom.<\/p>\n

Acabe amb una colpidora frase de Juan Garc\u00eda Casalles: \u201cEns falten uns quants segles per comen\u00e7ar a ser persones. Mentrestant el poder ens encega.\u201d<\/p>\n

Honori Pasqual i Mart\u00ed<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Honori Pasqual i Mart\u00ed,membre del Grup cristi\u00e0 dels dissabte, ens ofereix una reflexi\u00f3 personal sobre la situaci\u00f3 que el coronavirus ens est\u00e0 fent viure. Aturada en el cam\u00ed de la vida \u00a0Totes i tots el qui hem nascut despr\u00e9s de la Guerra Civil espanyola, la immensa majoria, mai no hem pogut imaginar un escenari com … Continuar llegint “Coronavirus”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-254","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/254","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=254"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/254\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":260,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/254\/revisions\/260"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=254"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=254"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=254"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}