{"id":2564,"date":"2024-03-02T19:08:13","date_gmt":"2024-03-02T18:08:13","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2564"},"modified":"2024-03-02T19:08:32","modified_gmt":"2024-03-02T18:08:32","slug":"lexperiencia-de-jacob-per-a-entendre-la-sinodalidad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2024\/03\/02\/lexperiencia-de-jacob-per-a-entendre-la-sinodalidad\/","title":{"rendered":"L’EXPERI\u00c8NCIA DE JACOB PER A ENTENDRE LA SINODALIDAD"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

autor: Pepe Carmons<\/strong>
\nArticle publicat el 27 de febrer de 2024 en Noticias Obreras.<\/em><\/p>\n

\u201cLa hist\u00f2ria de la B\u00edblia \u00e9s la hist\u00f2ria de la Paraula de D\u00e9u als homes (Hebreus 1, 1-2). Per\u00f2 en cap lloc de la B\u00edblia ens trobem amb la Paraula de D\u00e9u directament. Sempre arriba a nosaltres per mitj\u00e0 de determinats homes, sempre de manera humana i en un llenguatge hum\u00e0; i la narraci\u00f3 del di\u00e0leg entre D\u00e9u i els seus interlocutors privilegiats ha sigut enterament redactada per homes\u201d[1].<\/p>\n

Podr\u00edem afegir que D\u00e9u, en la seua manera de transmetre’ns la seua Paraula per mitj\u00e0 de persones, en forma humana i en llenguatge hum\u00e0, tamb\u00e9 ho fa respectant l’estil hum\u00e0. I aix\u00f2 implica que, en la seua relaci\u00f3 amorosa amb nosaltres, sempre respecta els nostres temps, la qual cosa equival a dir que, quan entra en relaci\u00f3 amb nosaltres, ho fa iniciant processos, que moltes vegades ens introdueixen en un estat de crisi, per\u00f2 del qual, si ho afrontem positivament, eixim m\u00e9s crescuts, m\u00e9s madurs, m\u00e9s humans.<\/p>\n

Referent a aix\u00f2, volem rec\u00f3rrer a una experi\u00e8ncia transformadora produ\u00efda en el profeta Jacob i ocorreguda en el transcurs del seu peregrinar entre Betel i Penuel, a trav\u00e9s del qual la seua trobada amb D\u00e9u va canviar totalment la seua vida, tal com llegim en el llibre del G\u00e8nesi. Per a un millor enteniment del que volem explicar d’ara en avant, bo ser\u00e0 que aclarim que Betel significa \u201ccasa de D\u00e9u\u201d i que el significat de Penuel \u00e9s \u201crostre de D\u00e9u\u201d.<\/p>\n

Ja coneixem la triple malifeta de Jacob: enganya el seu pare vestint pell de cabrit, roba al seu germ\u00e0 major la benedicci\u00f3 que corresponia al primog\u00e8nit i involucra a la seua mare Rebeca en la fraudulenta operaci\u00f3 (G\u00e8nesi 27, 1-41).<\/p>\n

A conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta malifeta i fugint del seu germ\u00e0 Esa\u00fa, Jacob, aconsellat per la seua mare, inicia un llarg viatge que li porta fins a Betel, on per primera vegada s\u2019adona que D\u00e9u, malgrat la seua reprovable conducta, li acompanyava en la seua vida. Ho podem descobrir llegint G\u00e8nesi 28, 10-22, per\u00f2 deixem que una veu m\u00e9s autoritzada explique el que, a partir de Betel, comen\u00e7a a experimentar Jacob.<\/p>\n

\u201cEl D\u00e9u que ha estat callat mentre se succe\u00efen les intrigues i els embolics de Jacob i de Rebeca, revela el seu sentir i el seu voler. La conjuntura triada per a revelar-se no \u00e9s la del triomf de Jacob, sin\u00f3 una ocasi\u00f3 en qu\u00e8 se sent perdut i desprove\u00eft de la seua seguretat i la seua pot\u00e8ncia. Deixar arrere la casa familiar, la nit i el somni s\u00f3n s\u00edmbols molt eloq\u00fcents en el relat de G\u00e8nesi 28, 10-22. Evoquen la inseguretat, la debilitat, la p\u00e8rdua de control. I \u00e9s precisament en aquesta situaci\u00f3 i no en l’anterior, quan D\u00e9u se li manifesta i li parla, quan es deixa sentir com Aquell que ofereix i regala tots els beneficis que pr\u00e8viament Jacob va voler arrabassar per la for\u00e7a de l’engany i l’ast\u00facia, en un gest prometeic\u201d[2].<\/p>\n

Despr\u00e9s d’aquesta trobada, descrita en els versicles 13 al 15 del cap\u00edtol 28, Jacob descobreix al Senyor, \u201crealment el Senyor est\u00e0 en aquest lloc i jo no ho sabia\u201d (G\u00e8nesi 28, 16). I a continuaci\u00f3, pronuncia un vot \u201csi D\u00e9u est\u00e0 amb mi i em guarda en el viatge que estic fent i em dona pa per a menjar i vestit per a cobrir-me, i si torne sa i estalvi a casa del meu pare, llavors el Senyor ser\u00e0 el meu D\u00e9u, i aquesta pedra que ha col\u00b7locat com a estela ser\u00e0 una casa de D\u00e9u i et donar\u00e9 un delme de tot el que em dones\u201d (G\u00e8nesi 28, 20-22).<\/p>\n

Jacob, despr\u00e9s d’eixe somni, descobreix que D\u00e9u est\u00e0 amb ell i que li convida a un viatge que li portar\u00e0, convertit en home nou, de tornada a la casa paterna i, sobretot, posant a D\u00e9u en el centre de la seua vida, \u201cel Senyor ser\u00e0 el meu D\u00e9u\u201d.<\/p>\n

Jacob ha iniciat en Betel un viatge que li portar\u00e0 despr\u00e9s de diverses perip\u00e8cies de tornada a Cana\u00e1n, per\u00f2 abans, en Penuel tindr\u00e0 una nova i definitiva experi\u00e8ncia de D\u00e9u. En G\u00e8nesi 31, 13 D\u00e9u li dir\u00e0 \u201cJo soc el D\u00e9u de Betel, on vas ungir una estela i em vas fer un vot. Ara, al\u00e7a’t, ix d’aquesta terra i torna a la teua terra nativa\u201d.<\/p>\n

En eixe cam\u00ed de tornada, D\u00e9u es torna a apar\u00e9ixer a Jacob. \u00c9s una trobada de dif\u00edcil comprensi\u00f3, una altra vegada de nit i nom\u00e9s, quan llegim que \u201cun home va lluitar amb ell fins a despuntar l’aurora. Veient que no li podia, li va colpejar la cavitat de la cuixa, i se li va quedar tesa a Jacob la cavitat de la cuixa mentre lluitava amb ell. Va dir: solta’m que despunta l’aurora. Per\u00f2 Jacob va respondre: no et solte si no em beneeixes. Li va dir: com et dius? Va contestar: Jacob. Va respondre: Ja no et dir\u00e0s Jacob, sin\u00f3 Israel, perqu\u00e8 has lluitat amb d\u00e9us i homes i has pogut. Jacob al seu torn li va preguntar: Dis-me el teu nom. Va contestar: per qu\u00e8 preguntes pel meu nom? I el va beneir all\u00ed. Jacob va cridar al lloc Penuel, dient: he vist a D\u00e9u cara a cara, i he eixit viu\u201d (32, 25-31).<\/p>\n

De Betel a Penuel, des de la debilitat, Jacob inicia un viatge de retorn que li permet sentir-se, gr\u00e0cies a la companyia i protecci\u00f3 de D\u00e9u, un home nou, tant \u00e9s aix\u00ed que, malgrat haver vist D\u00e9u cara a cara \u201che eixit viu\u201d (G\u00e8nesi 32, 31), i aix\u00f2 que Jacob-Israel sap molt b\u00e9 que \u201cning\u00fa pot veure el meu rostre i quedar amb vida\u201d (\u00c8xode 33, 20). Ha eixit com un home nou, l’home vell ha mort despr\u00e9s del proc\u00e9s que li ha portat a trobar-se amb D\u00e9u i acceptar que Ell siga el centre de la seua vida.<\/p>\n

Despr\u00e9s de Penuel, Jacob \u00e9s una altra persona. De la benedicci\u00f3 robada ha passat a una benedicci\u00f3 suplicada. Com a prova que \u00e9s un home nou, Jacob ha passat a dir-se Israel, amb tot el que aix\u00f2 suposa per al poble jueu, on el canvi de nom equival a admetre que D\u00e9u t’ha triat per a una missi\u00f3 especial (recordem a Abr\u00e1n i Sarai convertits en Abraham i Sara, a Sim\u00f3 convertit en Pere o a Saule convertit en Pau)<\/p>\n

I en prova d’eixa transformaci\u00f3 operada en ell en la seua caminar de Betel a Penuel, tot el cap\u00edtol 33 ens mostra la reconciliaci\u00f3 entre els germans. \u201cEll (Jacob) es va avan\u00e7ar i es va anar prostrant en terra set vegades fins a aconseguir al seu germ\u00e0. Esa\u00fa va c\u00f3rrer a rebre\u2019l, el va abra\u00e7ar, se li va tirar al coll i el va besar plorant\u201d (33, 3-4). Alguna semblan\u00e7a hi ha amb la par\u00e0bola del Fill pr\u00f2dig, o m\u00e9s aviat del Pare misericordi\u00f3s.<\/p>\n

Aquesta incursi\u00f3 per alguns dels episodis que de xiquets estudi\u00e0vem baix el t\u00edtol d’Hist\u00f2ria Sagrada ens ha perm\u00e9s con\u00e9ixer que D\u00e9u, partint de la nostra naturalesa i malgrat les nostres debilitats, escriu recte amb l\u00ednies tortes i va guiant els nostres passos a trav\u00e9s de processos que gradualment ens van transformant i fent persones noves.<\/p>\n

Ens podr\u00e0 aquesta experi\u00e8ncia, extreta de la nostra prehist\u00f2ria, ajudar a entendre i introduir-nos en el que el papa Francesc pret\u00e9n en voler una Esgl\u00e9sia sinodal? Arribarem a l’Esgl\u00e9sia a un consens generalitzat, malgrat les dificultats que el Papa est\u00e0 trobant a l’interior de la comunitat eclesial, que ens fa\u00e7a comprendre que, en paraules del mateix Francesc, \u201cla sinodalidad \u00e9s el cam\u00ed que D\u00e9u espera de l’Esgl\u00e9sia en el tercer mil\u00b7lenni\u201d?<\/p>\n

Creiem que s\u00ed. Malgrat les dificultats que posen els sectors conservadors de l’Esgl\u00e9sia, m\u00e9s centrats en l’ortod\u00f2xia que en la ortopraxis; malgrat les impaci\u00e8ncies dels sectors considerats m\u00e9s avantguardistes, que voldrien veure ja ara i ac\u00ed tantes i tantes coses, la sinodalidad l’hem de veure com un proc\u00e9s que, encara que ens introdu\u00efsca en per\u00edodes de crisis, si el vivim com a tal, ser\u00e0 l’instrument del qual es valdr\u00e0 D\u00e9u perqu\u00e8 tots, recorrent el cam\u00ed que va \u201cde Betel a Penuel\u201d, ens trobem amb Ell, morim a un model d’Esgl\u00e9sia caduc i renasquem a un model d’Esgl\u00e9sia m\u00e9s evang\u00e8lica i m\u00e9s d’acord amb els valors del regne que Crist va predicar amb la seua paraula i ens va mostrar amb els seus signes alliberadors.<\/p>\n

Per a nosaltres pot semblar tasca dif\u00edcil i quasi impossible, per\u00f2 per a D\u00e9u no. Encara que no ho sapiem, Ell \u00e9s ac\u00ed.<\/p>\n