{"id":2722,"date":"2024-07-13T11:27:18","date_gmt":"2024-07-13T10:27:18","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2722"},"modified":"2024-07-13T11:27:18","modified_gmt":"2024-07-13T10:27:18","slug":"temples-sinagogues-mesquites","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2024\/07\/13\/temples-sinagogues-mesquites\/","title":{"rendered":"TEMPLES, SINAGOGUES, MESQUITES"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-1018 aligncenter\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"300\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n<p>El debat sobre les arrels cristianes d&#8217;Europa, a l&#8217;entorn de la Constituci\u00f3 europea, encobria la q\u00fcesti\u00f3 del pluralisme i el mestissatge, i exaltava una identitat monocorde i excloent. El banc de prova era la immigraci\u00f3 que plantejava la vella contesa entre identitats. I el que estava en joc era qui mereixia entrar a Europa i qui no, ja que la identitat havia de prevaldre sobre la defensa de la solidaritat, que es desqualificava, per alguns, com: \u201cles gen\u00e8riques exaltacions de la solidaritat i del primat de la caritat evang\u00e8lica, es deia, s\u00f3n m\u00e9s bones intencions que \u00fatils quan es confronten amb la complexitat del problema i la densitat de la realitat factual\u201d<!--more--><\/p>\n<p>Un bon exemple d&#8217;aix\u00f2 va ser la carta pastoral (13-10-2000) del cardenal\u00a0 de Bolonya, en reclamar del Govern itali\u00e0 una pol\u00edtica que afavorira l&#8217;entrada d&#8217;immigrants cat\u00f2lics per a \u201csalvar la identitat de la naci\u00f3\u201d: fora de les fronteres italianes haurien de quedar-se, segons BIFFI, els immigrants musulmans, ja que \u201cIt\u00e0lia no \u00e9s un territori deshabitat, sense hist\u00f2ria i sense tradicions vives, sense una inconfusible fisonomia cultural i espiritual, que es puga poblar indiscriminadament, com si no existira un patrimoni t\u00edpic d&#8217;humanisme i civilitzaci\u00f3 que no ha de perdre&#8217;s. No tots els immigrants estan en condicions prop\u00edcies per a una pacifica i fructuosa conviv\u00e8ncia. Tenen un dret de fam\u00edlia incompatible amb el nostre, una concepci\u00f3 de la dona molt lluny de la nostra (fins a admetre i practicar la polig\u00e0mia). Sobretot tenen una visi\u00f3 rigorosament integrista de la vida p\u00fablica\u201d. \u201cO Europa torna al cristianisme o es tornar\u00e0 musulmana\u201d. Per aquells dies, la xen\u00f2foba Lliga Nord conclo\u00efa: \u201cA partir d&#8217;ara ning\u00fa podr\u00e0 definir la immigraci\u00f3 com un fet positiu\u201d. I el m\u00e9s il\u00b7lustre pensador del la\u00efcisme, Giovanni SARTORI en L\u00b4Espresso elogiava al Cardenal enfront del bonisme cristi\u00e0: \u201cJa hi ha prou d&#8217;\u00e8tiques de principis; benvingut al Cardenal que recorda l&#8217;\u00e8tica de la responsabilitat\u201d<\/p>\n<p>Quan la pres\u00e8ncia de la immigraci\u00f3 amena\u00e7a la identitat, \u00e9s que no existia o era molt fr\u00e0gil. Quan la polig\u00e0mia del meu ve\u00ed em fa q\u00fcestionar el meu matrimoni, \u00e9s que no hi havia matrimoni. L&#8217;experi\u00e8ncia cristiana cap m\u00e9s en una Europa cosmopolita els valors de la qual no estan vinculats a cap her\u00e8ncia particular. Els que seran capa\u00e7os de reinventar Europa s\u00f3n, hui com ahir, els que resisteixen davant tots els totalitarisme excloents, els que s&#8217;oposen a les guerres des de la defensa de la dignitat humana, els que rescaten del naufragi als que fugen de la pobresa i la viol\u00e8ncia, els que aposten pel mestissatge, el pluralisme i l&#8217;universalisme de b\u00e9ns de just\u00edcia accessibles a tots els \u00e9ssers humans. Basta una mirada pels nostres pobles per a percebre que som grecs i ibers, romans i jueus, \u00e0rabs, cristians i gitanos. Som un passatge d&#8217;incorporaci\u00f3 i no d&#8217;exclusi\u00f3, som her\u00e8ncies mestisses. Quan excloem, ens tra\u00efm i empobrim; quan incloem, ens enriquim i ens trobem nosaltres mateixos.<\/p>\n<p>La tasca cristiana hui en esta Europa, que naix entre plors, no \u00e9s reivindicar els or\u00edgens cristians d&#8217;Europa, sin\u00f3 trobar els ponts entre la meua Fe i la Fe dels altres. Europa s&#8217;ha constru\u00eft amb aigua de diferents pous, segons la met\u00e0fora evang\u00e8lica. L&#8217;aigua viva no cap en un \u00fanic pou, sin\u00f3 que necessita molts i diversos poals per a extraure-la. I el que \u00e9s urgent hui \u00e9s trobar els ponts entre el cristianisme, el budisme, l&#8217;hinduisme, el judaisme, l&#8217;islam i les fes de l&#8217;ateisme. Europa necessita del Betlem i de la Creu tant com de Shiva, de Buda, de Mahoma, de Francesc d&#8217;Ass\u00eds o d\u00b4Erasme. Darrere d&#8217;estes realitats, hi ha savieses que Europa necessita per a viure, desenvolupar-se i sentir-se segura. I la major tasca \u00e9s trobar el que hi ha de com\u00fa darrere de cada pou, ja que els d\u00e9us tenen milers de noms. A Europa pertanyen el temple hind\u00fa, el temple cat\u00f2lic, l&#8217;Esgl\u00e9sia ortodoxa, la sinagoga, la mesquita i les m\u00faltiples denominacions cristianes. Quan es desconeixen els m\u00faltiples or\u00edgens d&#8217;Europa, s&#8217;estrenyen els camins de la pau i del que \u00e9s sagrat, s&#8217;alcen fronteres f\u00edsiques, mentals i espirituals i se sembren els camins de la disc\u00f2rdia, de l&#8217;enfrontament i de l&#8217;odi al diferent<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. El debat sobre les arrels cristianes d&#8217;Europa, a l&#8217;entorn de la Constituci\u00f3 europea, encobria la q\u00fcesti\u00f3 del pluralisme i el mestissatge, i exaltava una identitat monocorde i excloent. El banc de prova era la immigraci\u00f3 que plantejava la vella contesa entre identitats. I el que &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2024\/07\/13\/temples-sinagogues-mesquites\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;TEMPLES, SINAGOGUES, MESQUITES&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2722","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2722","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2722"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2722\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2724,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2722\/revisions\/2724"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2722"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2722"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2722"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}