![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/jean-paul-1-300x144.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Fra Jean-Paul Vesco op, arquebisbe d\u2019Alger<\/em><\/p>\n Tribuna Joan Carrera – Barcelona, 16 d\u2019octubre de 2024<\/em><\/strong><\/p>\n Introducci\u00f3<\/strong> En primer lloc, s\u00f3c home, advocat de formaci\u00f3 (vaig exercir-ne durant set anys) i, als 33, vaig entrar a l\u2019ordre dominic. El meu vincle amb l\u2019Esgl\u00e9sia no es va forjar en un seminari en la meva joventut. La meva maduresa es va tramar fora de l\u2019\u00e0mbit eclesial, tot i que la meva fe era s\u00f2lida i la pr\u00e0ctica de la meva fe tamb\u00e9. S\u00f3c bisbe i pastor d\u2019una petita Esgl\u00e9sia inserida en un m\u00f3n totalment musulm\u00e0. D\u2019en\u00e7\u00e0 de la independ\u00e8ncia d\u2019Alg\u00e8ria, la nostra Esgl\u00e9sia ha viscut una vertiginosa p\u00e8rdua de poder i d\u2019estatus, per\u00f2 aquest fet no ha disminu\u00eft el significat de la seva pres\u00e8ncia ni de la seva missi\u00f3. Ans al contrari, com menys poder ha tingut m\u00e9s s\u2019ha afirmat la for\u00e7a del seu testimoni evang\u00e8lic. Els assassinats de dinou dels seus membres entre 1994 i 1996 \u2013entre els quals hi havia el bisbe dominic d\u2019Or\u00e0, Mons. Pierre Claverie\u2013, i de set monjos de Tibhirine, proclamats beats el 8 de desembre de 2018, van ser els moments de m\u00e9s debilitat de la nostra Esgl\u00e9sia i, alhora, els del seu testimoni evang\u00e8lic m\u00e9s fort.<\/p>\n Per comen\u00e7ar, voldria fer una breu repassada de la hist\u00f2ria i de l\u2019evoluci\u00f3 m\u00e9s recent d\u2019aquesta Esgl\u00e9sia, que \u00e9s especial en m\u00e9s d\u2019un sentit. Pel seu context, \u00e9s propera a l\u2019Esgl\u00e9sia del Marroc, mencionada pels dos anteriors convidats a aquesta Tribuna Joan Carrera, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019\u00e9s ben diferent. I. Una mirada a la hist\u00f2ria recent de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a Alg\u00e8ria<\/strong> De fet, va ser durant l\u2019estiu de 1962 que el cardenal Duval, arquebisbe d\u2019Alger i molt comprom\u00e8s amb la independ\u00e8ncia algeriana, va llan\u00e7ar una crida als seus sacerdots, religiosos i religioses, perqu\u00e8 tothom qui pogu\u00e9s es qued\u00e9s a Alg\u00e8ria per ajudar a construir una Alg\u00e8ria independent, sobretot mantenint oberts els dispensaris i les escoles. Resulta f\u00e0cil comprendre com de dolor\u00f3s i incomprensible va ser aquell gest per a un poble cristi\u00e0 que abandonava la seva terra natal mentre que el seu pastor decidia romandre-hi.<\/p>\n Tot i aix\u00ed, aquell va ser un gest prof\u00e8tic que el Concili Vatic\u00e0 II ompl\u00ed de contingut teol\u00f2gic en els anys posteriors. En efecte, tenia sentit que Crist estigu\u00e9s present en la seva Esgl\u00e9sia, fins i tot sense poble cristi\u00e0 i enmig d\u2019un poble musulm\u00e0. D\u2019aquesta manera, quan va comen\u00e7ar el curs escolar de 1962, totes les escoles van estar obertes per acollir les criatures algerianes, i els dispensaris van poder atendre els malalts. El temps ha Si b\u00e9 aquesta Esgl\u00e9sia no prov\u00e9 d\u2019una minoria cristiana ancestral com les Esgl\u00e9sies del Pr\u00f2xim Orient (el Nord d\u2019\u00c0frica \u00e9s un dels pocs indrets del m\u00f3n on l\u2019Esgl\u00e9sia va desapar\u00e8ixer durant segles), mai no ha estat una Esgl\u00e9sia sense poble. En primer lloc, perqu\u00e8 sempre ha estat al servei d\u2019una comunitat cristiana de vegades redu\u00efda a la m\u00e9s m\u00ednima expressi\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 s\u2019ha sentit enviada al poble algeri\u00e0 en tota la seva L\u2019Esgl\u00e9sia va estar sempre present i al servei d\u2019aquestes persones a trav\u00e9s de les seves escoles i dispensaris, fins al 1975 i el 1976, anys en qu\u00e8 es van nacionalitzar els sectors de la sanitat i l\u2019educaci\u00f3. En aquell moment, l\u2019Esgl\u00e9sia va patir una altra p\u00e8rdua considerable d\u2019estatus i de ra\u00f3 de ser. Per\u00f2 tampoc no va ser el final de la seva hist\u00f2ria algeriana. De fet, va ser capa\u00e7 de fer-se present en la societat a trav\u00e9s de tot tipus d\u2019iniciatives: biblioteques, tallers d\u2019artesania per a dones, activitats que involucraven el m\u00f3n dels discapacitats, i moltes altres iniciatives deixades a la creativitat de cadasc\u00fa de nosaltres. Des d\u2019un punt de vista hum\u00e0, aquesta pres\u00e8ncia pot semblar irriss\u00f2ria, i quantitativament ho \u00e9s. Per\u00f2 fins i tot si considerem que, d\u2019en\u00e7\u00e0 de la independ\u00e8ncia d\u2019Alg\u00e8ria, l\u2019Esgl\u00e9sia ha perdut influ\u00e8ncia, per no dir poder, la realitat \u00e9s que l\u2019experi\u00e8ncia dicta que el seu testimoni t\u00e9 encara m\u00e9s pes.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, la pr\u00f2pia Esgl\u00e9sia es planteja amb regularitat el perqu\u00e8 de la seva pres\u00e8ncia.<\/p>\n Aquesta pregunta \u00e9s molt m\u00e9s inquietant i m\u00e9s rica que la del com, que \u00e9s la que m\u00e9s es planteja l\u2019Esgl\u00e9sia davant dels reptes pastorals. El per qu\u00e8 el trobem, impl\u00edcitament, a la ment de molts algerians: \u201caquests cristians que fan el b\u00e9, aparentment de forma \u2018gratu\u00efta\u2019, han de tenir una idea al cap, i sens dubte intenten convertir-nos\u201d. I aquesta pregunta tamb\u00e9 \u00e9s omnipresent en l\u2019Esgl\u00e9sia fora d\u2019Alg\u00e8ria: qu\u00e8 fa aquesta Esgl\u00e9sia L\u2019Evangeli, com l\u2019Alcor\u00e0, no es pot transmetre d\u2019aquesta manera; si fos aix\u00ed, fins i tot amb la millor de les intencions, perdria l\u2019\u00e0nima.<\/p>\n La pregunta de per qu\u00e8 no t\u00e9 resposta o, millor dit, t\u00e9 tantes respostes que mai no s\u2019acaba de completar. Gran part de la for\u00e7a evang\u00e8lica de la nostra Esgl\u00e9sia impotent rau en aquesta pregunta, la qual no t\u00e9 una resposta humana definitiva. Per a mi, l\u2019\u00fanica resposta veritable consisteix a acceptar una part de desconeixement sobre la fe de l\u2019altre, i la convicci\u00f3 que sempre hi haur\u00e0 una part de la veritat sobre D\u00e9u que se m\u2019escapar\u00e0. Aquesta convicci\u00f3 va ser perfectament expressada per Mons. Pierre Claverie, bisbe d\u2019Or\u00e0, assassinat l\u20191 d\u2019agost de 1996: \u201cNing\u00fa no posseeix D\u00e9u, ning\u00fa no Una Esgl\u00e9sia enmig de la tempesta<\/strong> Despr\u00e9s d\u2019algunes vacil\u00b7lacions, es va decidir iniciar un proc\u00e9s dioces\u00e0 de beatificaci\u00f3: havien de beneficiar-se\u2019n les dinou persones en conjunt, o cap. Aquesta elecci\u00f3, que va ser un\u00e0nime, volia significar que el que es posava de relleu era el testimoni de l\u2019Esgl\u00e9sia en el seu conjunt, i no el dels individus. Dinou persones havien perdut la vida, per\u00f2 tots els membres de l\u2019Esgl\u00e9sia van arriscar la seva di\u00e0riament durant anys.<\/p>\n El Papa Francesc, contradient totes les previsions, va accelerar considerablement el calendari de la beatificaci\u00f3, que es va celebrar a Or\u00e0 el 8 de desembre de 2018, nom\u00e9s vint anys despr\u00e9s dels fets. Amb la beatificaci\u00f3, en paraules del Papa, es dibuixava \u201cun gran senyal de fraternitat al cel d\u2019Alg\u00e8ria\u201d!<\/p>\n L\u2019Esgl\u00e9sia d\u2019Alg\u00e8ria des dels anys 2000 fins als nostres dies<\/strong> Des dels anys 2000, la composici\u00f3 sociol\u00f2gica de la nostra Esgl\u00e9sia ha canviat significativament. S\u2019ha internacionalitzat considerablement, comen\u00e7ant per les religioses i els religiosos enviats per les congregacions existents, i per l\u2019arribada de noves congregacions, sobretot de l\u2019\u00c0frica subsahariana. La m\u00e9s petita de les nostres trobades diocesanes aplega, com a m\u00ednim, trenta nacionalitats. A aquesta internacionalitzaci\u00f3, s\u2019hi suma l\u2019arribada de laics procedents de l\u2019\u00c0frica subsahariana \u2013estudiants amb beca o migrants\u2013 i un petit grup de cristians algerians. Uns i altres, acollits d\u2019entrada per l\u2019Esgl\u00e9sia, van convertir-se de seguida en nous elements vius i estructurals de la nostra Esgl\u00e9sia. Quan vaig ser nomenat pastor de la di\u00f2cesi d\u2019Alger, durant la fase diocesana del S\u00ednode sobre la sinodalitat, vaig ser testimoni d\u2019un desig de m\u00e9s comprom\u00eds i de m\u00e9s repartiment de responsabilitats, amb l\u2019inevitable xoc de cultures que implica aquest Vam voler que aquesta aspiraci\u00f3 trob\u00e9s un ress\u00f2 directe en la composici\u00f3 dels diferents consells: l\u2019episcopal, l\u2019econ\u00f2mic i el pastoral. Aquests consells, que acostumaven a estar formats gaireb\u00e9 exclusivament per clergues o persones consagrades, s\u2019han vist de sobte enriquits per la pres\u00e8ncia de laics algerians, gaireb\u00e9 tan nombrosos com els clergues i Per completar la imatge, resulta que la c\u00faria diocesana \u2013l\u2019\u00f2rgan de decisi\u00f3 i II. Algunes consideracions m\u00e9s personals sobre l\u2019aspiraci\u00f3 a una Esgl\u00e9sia <\/strong>m\u00e9s sinodal<\/strong> Per concloure, m\u2019agradaria expressar una profunda convicci\u00f3: el testimoni que l\u2019Esgl\u00e9sia ha de donar al m\u00f3n \u00e9s el de la fraternitat. Voldria mostrar que aquest testimoni est\u00e0 \u00edntimament lligat a dos reptes a qu\u00e8 ha de fer front: la seva manera de govern i el paper i el lloc que hi ocupen les dones. Totes dues q\u00fcestions estan intr\u00ednsecament lligades.<\/p>\n La manera de govern<\/strong> La din\u00e0mica sinodal no es detindr\u00e0, sin\u00f3 que s\u2019escampar\u00e0 i estendr\u00e0 a tots els nivells de l\u2019Esgl\u00e9sia. Pot fer-ho sense posar en dubte la seva estructura sacramental; la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complexa pel que fa a tot el que t\u00e9 a veure amb el sagrament de l\u2019ordre. Qualsevol passa enrere aviat semblar\u00e0 completament anacr\u00f2nica i impossible. La meva convicci\u00f3 m\u00e9s profunda \u00e9s que la responsabilitat dins de l\u2019Esgl\u00e9sia, que no pot reduirse a una caricatura f\u00e0cil de la cerca de poder, augmenta alhora que es comparteix. En certa manera, el S\u00ednode sobre la sinodalitat ha deixat obsoleta la perspectiva d\u2019un Concili Vatic\u00e0 III! Qui podria imaginar avui que el futur de l\u2019Esgl\u00e9sia podria discernir-se nom\u00e9s en una assemblea de bisbes?<\/p>\n El paper i el lloc de les dones<\/strong> La q\u00fcesti\u00f3 de les responsabilitats dels laics, i per tant tamb\u00e9 de les dones, es va plantejar \u00e0mpliament durant les consultes diocesanes que van precedir al s\u00ednode: avui dia el problema \u00e9s evident. En els dicasteris vaticans, en qu\u00e8 les dones comencen a ser m\u00e9s nombroses que no pas abans i on ocupen posicions d\u2019alta responsabilitat, l\u2019ambient \u00e9s radicalment diferent. Calen nom\u00e9s unes quantes dones perqu\u00e8 la c\u00faria deixi de ser una reuni\u00f3 clerical herm\u00e8tica que pot caricaturitzar-se f\u00e0cilment.<\/p>\n De fet, la vocaci\u00f3 de les dones en l\u2019Esgl\u00e9sia s\u2019ha pensat tradicionalment en termes de complementarietat. Aix\u00f2 ja no \u00e9s suficient, cal pensar-la tamb\u00e9 en termes d\u2019alteritat. La vocaci\u00f3 de les dones es sost\u00e9 per si mateixa. Aquesta dimensi\u00f3 d\u2019alteritat \u00e9s ara molt present en la vida conjugal. Les tasques es comparteixen, els dos membres de la parella poden treballar i ocupar-se de les criatures\u2026 Cadasc\u00fa actua amb les seves difer\u00e8ncies de sexe, de car\u00e0cter, etc. S\u00f3n les mateixes tasques realitzades de forma En conclusi\u00f3, la Fraternitat com figura principal de l\u2019Esgl\u00e9sia<\/strong> No pot dir-se el mateix del patriarca, qui conserva la seva autoritat fins a la mort. I en aquest sentit, la paternitat institucionalitzada em sembla m\u00e9s un model patriarcal que paternal. La fraternitat, com en el cas d\u2019una comunitat de germans i germanes, fa possible tot tipus de relacions. Una germana gran pot ocupar durant un temps un paper maternal cap al seu germ\u00e0 petit. Sempre hi haur\u00e0 alguna tra\u00e7a d\u2019aquesta relaci\u00f3, per\u00f2 tant ell com ella experimentaran l\u2019alteritat fonamental que han rebut pel fet de ser fill i Crec profundament que la nostra Esgl\u00e9sia hauria de pensar-se m\u00e9s com una comunitat de germans i germanes. \u00c9s el millor testimoni que pot donar al m\u00f3n. M\u00e9s que una lluita de poder, el necessari reequilibri entre clergat i gent laica, entre homes i dones, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019alteritat i fraternitat. Si m\u2019agrada que em diguin germ\u00e0 i no pare o monsenyor, no \u00e9s per falsa mod\u00e8stia o coqueteria, \u00e9s precisament per aquest repte d\u2019alteritat, que \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fra Jean-Paul Vesco op, arquebisbe d\u2019Alger Tribuna Joan Carrera – Barcelona, 16 d\u2019octubre de 2024 Introducci\u00f3 L\u2019home, el germ\u00e0, el bisbe que us parla s\u2019expressa a partir de la seva hist\u00f2ria personal, teixida d\u2019educaci\u00f3, psicologia i experi\u00e8ncies. Cap reflexi\u00f3 teol\u00f2gica, cap posicionament eclesiol\u00f2gic no existeix en si mateix, fora de les experi\u00e8ncies personals de cadasc\u00fa. … Continuar llegint “PER UNA ESGL\u00c9SIA SINODAL. L’EXEMPLE DE L’ESGL\u00c9SIA D’ALG\u00c8RIA”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2817","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2817","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2817"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2817\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2837,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2817\/revisions\/2837"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2817"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2817"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2817"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nL\u2019home, el germ\u00e0, el bisbe que us parla s\u2019expressa a partir de la seva hist\u00f2ria personal, teixida d\u2019educaci\u00f3, psicologia i experi\u00e8ncies. Cap reflexi\u00f3 teol\u00f2gica, cap posicionament eclesiol\u00f2gic no existeix en si mateix, fora de les experi\u00e8ncies personals de cadasc\u00fa.<\/p>\n
\nS\u00f3c un frare dominic format en l\u2019Esgl\u00e9sia a trav\u00e9s d\u2019una relaci\u00f3 m\u00e9s fraternal que paternal. Soc frare ordenat sacerdot i despr\u00e9s bisbe. Per\u00f2 fins i tot com a bisbe, em condueix l\u2019espiritualitat del germ\u00e0 abans que la del pare. M\u2019allunyo de la paternitat espiritual quan s\u2019institucionalitza. I puc explicar-ne el perqu\u00e8. Pertanyo a l\u2019orde dels dominics, i el fet d\u2019haver estat escollit pels meus germans com a prior provincial de la Prov\u00edncia de Fran\u00e7a vol dir que estic marcat per un model de govern democr\u00e0tic, el qual
\ncontrasta amb el model mon\u00e0rquic de l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n
\nA continuaci\u00f3, gosar\u00e9 exposar algunes reflexions sobre com es pot construir un model d\u2019Esgl\u00e9sia m\u00e9s sinodal, una Esgl\u00e9sia que inclogui laics, dones, ministeris i formes de governan\u00e7a; i tamb\u00e9 repassar\u00e9 com estem intentant, modestament, posar en pr\u00e0ctica el que ens \u00e9s possible dins de la nostra di\u00f2cesi.<\/p>\n
\nPodem destacar-ne tres per\u00edodes principals:
\nDe la independ\u00e8ncia d’Alg\u00e8ria a la d\u00e9cennie noire (1990-2000)<\/strong>
\nPer entendre d\u2019on ve la nostra Esgl\u00e9sia i comprendre el vertigin\u00f3s cam\u00ed que hem recorregut, cal comen\u00e7ar per la independ\u00e8ncia d\u2019Alg\u00e8ria i l\u2019estiu de 1962, any en qu\u00e8 els europeus nascuts a Alg\u00e8ria \u2014coneguts amb l\u2019apel\u00b7latiu un p\u00e8l pejoratiu de pieds-noirs\u2014 van anar cap a Fran\u00e7a com si prenguessin el cam\u00ed de l\u2019exili. L\u2019Esgl\u00e9sia europea, comparable a totes les Esgl\u00e9sies d\u2019Europa en aquella \u00e8poca, havia arribat a la seva majoria d\u2019edat. Per\u00f2 aquell cap\u00edtol no era l\u2019\u00faltim de la seva hist\u00f2ria!<\/p>\n
\npassat, per\u00f2 la petjada d\u2019aquell testimoni roman a la mem\u00f2ria.<\/p>\n
\ndiversitat. Fins i tot considerada com una entitat estrangera, l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a Alg\u00e8ria no pot veure\u2019s a si mateixa m\u00e9s que com l\u2019Esgl\u00e9sia d\u2019un poble, incl\u00fas d\u2019un poble no cristi\u00e0.<\/p>\n
\ncat\u00f2lica que no converteix m\u00e9s musulmans al cristianisme? Per qu\u00e8 no respon, a l\u2019altra riba de la Mediterr\u00e0nia, al que es percep com un proselitisme musulm\u00e0 agressiu a Europa? Per romandre fidels a l\u2019Evangeli, s\u2019espera que com a cristians a Alg\u00e8ria fem el que en altres llocs es percep com una agressi\u00f3 salvatge o un gest de conquesta!<\/p>\n
\nposseeix la veritat; i a mi em cal la veritat de l\u2019altre\u201d.<\/p>\n
\nVa ser aquesta Esgl\u00e9sia sense per qu\u00e8 que va veure\u2019s immersa en la tempesta dels anys 1990-2000. (A Alg\u00e8ria, aquest per\u00edode es coneix com la d\u00e9cennie noire o guerra civil algeriana. [N. de la T.]) En situaci\u00f3 de perill, especialment exposats pel fet de ser cristians, estrangers i sovint implicats en situacions on es vivia la precarietat, els membres de l\u2019Esgl\u00e9sia van continuar d\u2019una manera natural la seva humil vida quotidiana: com a
\nmonjos, responsables de biblioteques, professors i professores, cosidores en tallers d\u2019artesania femenina, bisbes… Entre el 8 de maig de 1994 i l\u20191 d\u2019agost de 1996, dinou persones van perdre la vida; totes s\u2019havien atrevit a viure.<\/p>\n
\nLa nostra Esgl\u00e9sia a Alg\u00e8ria, des de la independ\u00e8ncia del pa\u00eds fins als anys 2000, va ser una Esgl\u00e9sia militant, composta essencialment per religiosos, religioses i sacerdots, tots i totes compromesos al servei de la societat i sense \u00e0nim proselitista. Tot i el seu comprom\u00eds amb la societat, cal recon\u00e8ixer que aquesta Esgl\u00e9sia, gaireb\u00e9 sense poble, era una Esgl\u00e9sia de \u201cprofessionals\u201d de la religi\u00f3, de fet, una Esgl\u00e9sia molt clerical (per b\u00e9 que, paradoxalment, tots els sacerdots es consideraven m\u00e9s aviat anticlericals!) en qu\u00e8 els laics, poc nombrosos, tenien poques possibilitats de fer sentir la seva veu.<\/p>\n
\ncomprom\u00eds.<\/p>\n
\nconsagrats. El nou equilibri s\u2019ha completat, sense realment haver-ho buscat, amb una quasi paritat entre homes i dones.<\/p>\n
\nadministraci\u00f3 del dia a dia\u2013 est\u00e0 composta pel bisbe, el vicari general (dos homes) i per l\u2019ec\u00f2noma, l\u2019ec\u00f2noma-adjunta, la secret\u00e0ria general i la delegada diagonal, \u00a1quatre dones! Una composici\u00f3 que no ha estat tampoc buscada. Hi ha hagut una obertura positiva cap a la difer\u00e8ncia, tot i que no \u00e9s sempre l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s f\u00e0cil. El que ahir semblava impensable s\u2019ha convertit r\u00e0pidament en una evid\u00e8ncia, i el que \u00e9s impensable ara s\u00f3n els retrocessos.
\nCom hem vist, la nostra Esgl\u00e9sia a Alg\u00e8ria disposa d\u2019una impressionant hist\u00f2ria de densitat humana i espiritual, escrita per la vida de gegants, com el cardenal Duval, el beat Pierre Claverie, els monjos de Tibhirine i els seus onze companys m\u00e0rtirs. Per\u00f2 ells s\u00f3n nom\u00e9s la superf\u00edcie del conjunt de personatges an\u00f2nims d\u2019aquesta hist\u00f2ria. Enriquits per aquest passat recent, som plenament conscients que som nans enfilats a les espatlles de gegants. Alhora, per\u00f2, \u00e9s evident que si tenim en compte la profunda transformaci\u00f3 sinodal de l\u2019Esgl\u00e9sia universal, aquesta Esgl\u00e9sia de gegants pertany a una \u00e8poca passada.<\/p>\n
\nLa sinodalitat de l\u2019Esgl\u00e9sia est\u00e0 directament connectada amb la q\u00fcesti\u00f3 de la seva relaci\u00f3 amb el m\u00f3n. Per a mi, \u00e9s una veritable revoluci\u00f3 del Papa Francesc haver emp\u00e8s l\u2019Esgl\u00e9sia universal a sortir d\u2019ella mateixa i implicar-se plenament en el m\u00f3n al qual ha estat enviada. Mencionar\u00e9 nom\u00e9s algunes de les moltes iniciatives que ha endegat: les enc\u00edcliques Laudato Si\u2019 i Fratelli tutti, el manifest sobre la fraternitat humana signat conjuntament amb el Gran Imam d\u2019al-Azhar, la revoluci\u00f3 sociol\u00f2gica al col\u00b7legi cardenalici amb l’incompliment de la regla de les \u201cseus cardenal\u00edcies\u201d\u2026 En la seva relaci\u00f3 amb el m\u00f3n, i en particular amb el m\u00f3n no cristi\u00e0, l\u2019experi\u00e8ncia de la nostra
\nEsgl\u00e9sia a Alg\u00e8ria s\u2019ha vist profundament afectada per les aspiracions del Papa Francesc.<\/p>\n
\nL\u2019organitzaci\u00f3 jer\u00e0rquica de l\u2019Esgl\u00e9sia s\u2019inspira en la monarquia\u2026 en qu\u00e8 la successi\u00f3 heredit\u00e0ria n\u2019\u00e9s la salvaguarda! Tots els s\u00edmbols hi s\u00f3n presents: en el moment de la seva consagraci\u00f3 (de la seva coronaci\u00f3!), el bisbe \u00e9s ungit com un rei, rep un anell, un ceptre (el b\u00e0cul), una corona (la mitra), s\u2019instal\u00b7la en un tro (la c\u00e0tedra), tria un escut d\u2019armes com un noble\u2026 \u00c9s l\u2019organitzaci\u00f3 humana garant de la unitat des de gaireb\u00e9 el principi, i ha demostrat la seva v\u00e0lua. En qualsevol cas, \u00e9s el que som, i \u00e9s important
\nser-ne conscients i no sacralitzar en exc\u00e9s el que no t\u00e9 per qu\u00e8 ser-ho. Aquesta sacralitzaci\u00f3 d\u2019un model de govern es troba en l\u2019arrel del clericalisme. Aquest sistema d\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019inspiraci\u00f3 mon\u00e0rquica no exclou funcions i \u00f2rgans m\u00e9s democr\u00e0tics, com fan les monarquies modernes. Els models de governan\u00e7a de la vida religiosa poden
\nser inspiradors: moltes decisions es prenen per cap\u00edtols o consells elegits, i les limitacions al poder de decisi\u00f3 dels superiors no els resten poder simb\u00f2lic.<\/p>\n
\nCompartir la responsabilitat \u00e9s augmentar-la, i la nostra Esgl\u00e9sia pateix d\u2019una gran falta de responsabilitat. Sovint es diu que avui seria impossible convocar un concili a nivell de l\u2019Esgl\u00e9sia universal per la dificultat material de reunir m\u00e9s de cinc mil bisbes. Per\u00f2 aquesta ja no \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3. La imatge de l\u2019Aula Pau VI durant el s\u00ednode \u2013amb cardenals, bisbes, sacerdots, religiosos i religioses, laics i laiques\u2013 al voltant de taules a la mateixa al\u00e7ada manifesten un canvi d\u2019\u00e8poca, la presa de consci\u00e8ncia que decidir nom\u00e9s entre bisbes resulta ja impossible.<\/p>\n
\nSegons el nostre mode de veure, l\u2019Esgl\u00e9sia \u00e9s per definici\u00f3 atemporal, una Esgl\u00e9sia patriarcal a la qual no afecten les tend\u00e8ncies, les modes ni els estralls del temps. Tot i aix\u00ed, sense una participaci\u00f3 molt m\u00e9s gran de les dones en posicions de responsabilitat i de visibilitat, la nostra Esgl\u00e9sia corre el risc, paradoxalment, de convertir-se en una Esgl\u00e9sia antiquada; no atemporal, sin\u00f3 anacr\u00f2nica i desfasada en la seva organitzaci\u00f3. L\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, \u00e9s a dir, l\u2019Esgl\u00e9sia universal, si no \u00e9s del m\u00f3n \u00e9s en gran mesura
\npart del m\u00f3n i no pot refugiar-se en una l\u00f2gica de n\u00ednxol autoreferencial en relaci\u00f3 amb el m\u00f3n. Si ho fa, renuncia a ser plenament cat\u00f2lica!<\/p>\n
\ndiferent. Aix\u00f2 \u00e9s v\u00e0lid per a tots els \u00e0mbits de la societat. Com es pot pensar que no pot haver un ress\u00f2 d\u2019aquesta evoluci\u00f3 social dins de l\u2019Esgl\u00e9sia, en la manera d\u2019exercir els carismes i els ministeris, tot respectant la tradici\u00f3, que no \u00e9s un cos mort, sin\u00f3 viu, alhora imm\u00f2bil i sempre en moviment?<\/p>\n
\nLa q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019alteritat est\u00e0 lligada a la q\u00fcesti\u00f3 de la fraternitat: la fraternitat exigeix i fa possible l\u2019alteritat. No passa el mateix amb la paternitat espiritual. Jo crec en la paternitat espiritual, i com a germ\u00e0 dominic en formaci\u00f3 l\u2019he experimentada. Per\u00f2 aquesta paternitat espiritual l\u2019he rebut d\u2019un germ\u00e0, d\u2019un alter ego molt m\u00e9s avan\u00e7at que jo en la
\nvida religiosa i tamb\u00e9 en la santedat. Si no hagu\u00e9s mort quan va morir, hauria pogut ser el seu prior provincial. Tinc m\u00e9s dificultats amb la paternitat espiritual institucionalitzada, fonament del clericalisme. En la paternitat espiritual institucionalitzada, els papers mai no s\u2019inverteixen, a difer\u00e8ncia del que passa a la vida real, en qu\u00e8 la relaci\u00f3 entre
\nprogenitors i els seus fills i filles no deixa mai d\u2019evolucionar. Un dia, els fills i filles tenen cura dels seus progenitors.<\/p>\n
\nfilla d\u2019uns mateixos progenitors. La vida s\u2019encarregar\u00e0 de desenvolupar el seu vincle, i potser en algun moment d\u2019invertir-lo.<\/p>\n
\nno \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019elecci\u00f3, sin\u00f3 d\u2019evid\u00e8ncia: necessito els germans i les germanes de la meva di\u00f2cesi de la mateixa manera que vaig necessitar els meus germans dominics per ser el que soc per a ells.
\nMoltes gr\u00e0cies!<\/p>\n