![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/20240630_104214-225x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n Recorde de xiquet\u00a0l’aura\u00a0que corria pel poble en torn al “missioneret” (manera\u00a0afectuosa\u00a0de com es feia refer\u00e8ncia a Alexandre Alapont, el “pastisseret”) quan\u00a0decid\u00ed\u00a0servir al poble\u00a0nambia\u00a0a\u00a0Zimb\u00e0bue\u00a0(quan ell hi \u00a0an\u00e0 s\u2019anomenava\u00a0Rhod\u00e8sia). Era el temps\u00a0en qu\u00e8\u00a0a les parr\u00f2quies es parlava\u00a0d’ajudar\u00a0als “negrets” i als “xinesets” i dominava\u00a0la idea\u00a0d’anar\u00a0a convertir-los.<\/p>\n El “pastisseret” ens feia arribar com era la vida a \u00c0frica i pod\u00edem descobrir la riquesa humana i espiritual de totes aquelles persones, com s\u00f3n de \u00a0sacrificades i quant inter\u00e9s i agra\u00efdes s\u00f3n en sentir-se afavorides per l’atenci\u00f3 i possibilitat de creixement.<\/p>\n \u00c9s cert que Alexandre ens parlava de\u00a0la interioritzaci\u00f3\u00a0espiritual en la vida\u00a0d’aquell\u00a0poble i\u00a0l’acceptaci\u00f3\u00a0a compartir les viv\u00e8ncies des\u00a0d’on\u00a0ell trobava les forces per a viure amb elles, parlant-nos de Jesucrist i a la vegada, el descobriment per part\u00a0d’ell\u00a0de la riquesa espiritual, emanada de les divinitats, encoratjadores de vida per a tot el poble.<\/p>\n A l’Alc\u00fadia no es parlava de conversions sin\u00f3 de respondre a les urg\u00e8ncies que Alexandre feia arribar per a fer possible que les persones pogueren cr\u00e9ixer dignament, per ajudar-los a poder tenir acc\u00e9s a l’aigua, escola i salut, ajudar a desenvolupar treballs i fer-los sentir protagonistes del seu dest\u00ed. Es donava per suposat que Alexandre, molt bon sacerdot, celebrava l’eucaristia i els parlava de Jes\u00fas, per\u00f2 implicava molt el fet de saber que altres persones, altres pobles vivien desigualtats injustes i es tenia la possibilitat de participar en ajudar\u00a0 eixes persones a eixir d\u2019aquestes situacions.<\/p>\n L’Esgl\u00e9sia ha volgut fer-se present all\u00e0 on no arriben els governs, essent samaritana i descobrint la necessitat d’un canvi en les pol\u00edtiques agressores i violadores de drets humans, perqu\u00e8 eixa \u00e9s l’evangelitzaci\u00f3 de Jes\u00fas i la tasca que accepta tot missioner. Per aix\u00f2, quan es parla de missions com un proselitisme encaminat a augmentar el nombre de membres de l’Esgl\u00e9sia, estem faltant a l’esperit evang\u00e8lic, on no cap ni considera digne ajudar a canvi d’engreixar les files de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n Jes\u00fas no feu proselitisme, mai acud\u00ed a les persones per a fer-los xantatge ni condicion\u00e0 l\u00b4ajuda al fet que el seguiren. Sempre acudia a les persones per elles, acompanyant-les en la seua situaci\u00f3 i s’entregava a elles sense cap condici\u00f3, sin\u00f3 fent-les sentir protagonistes del seu dest\u00ed i subjectes dignes d’atenci\u00f3. Per aix\u00f2 la missi\u00f3 es realitza des d’una inculturitzaci\u00f3, acceptant cultura, hist\u00f2ria, llengua i vida del poble. No es tracta de colonitzar, d’imposar religi\u00f3, cultura, llengua i costums sin\u00f3 de fer-se membre del poble amb el qual vols viure i ser amb ells. Es tracta d’enriquir, de viure l’intercanvi d’experi\u00e8ncies i de vida, caminar junts i ajudar-nos a ser responsables de la nostra vida.<\/p>\n La missi\u00f3 necessita que no condicionem la nostra acci\u00f3 solid\u00e0ria a una racionalitzaci\u00f3 sin\u00f3 a deixar-nos contagiar vivencialment per l’altra persona i no com una experi\u00e8ncia espor\u00e0dica sin\u00f3 com una forma de vida, com una forma de veure el m\u00f3n que ens colpeja des del sofriment de persones a qui se\u00a0les\u00a0nega la dignitat i el respecte.<\/p>\n La missi\u00f3 necessita persones que se senten universals, ciutadanes del m\u00f3n, que els afecta tot all\u00f2 que viuen i sofreixen les persones obligades a callar, abandonades i ignorades de tal manera que es mouen a donar-se per compartir vida, recursos i lluita per conquerir llibertat i somnis, humanitat i sentiments.<\/p>\n Cal eixir\u00a0d’eixa\u00a0visi\u00f3 eclesi\u00e0stica\u00a0que\u00a0el missioner\u00a0va a convertir\u00a0en favor de la causa. Totes\u00a0les\u00a0persones tenen la seua projecci\u00f3\u00a0transcendent, cadascuna la pr\u00f2pia,\u00a0constru\u00efda\u00a0des de la seua hist\u00f2ria i des del seu poble. Es tracta, llavors, de compartir les nostres hist\u00f2ries, intercanviar el nostre suport i ajudar-nos a ser fidels al nostre comprom\u00eds i des\u00a0d’ah\u00ed\u00a0estar dispostos a fer cam\u00ed junts, acompanyant-nos al llarg de\u00a0tots els canvis\u00a0de la vida.<\/p>\n Evangelitzar no \u00e9s catequitzar, de manera que obrim portes, mirem-nos als ulls i analitzem si estem mantenint all\u00f2 de “cadasc\u00fa en sa casa i D\u00e9u en la de tots” o estem dispostos a obrir la ment i passar a compartir sense fer capelletes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. Recorde de xiquet\u00a0l’aura\u00a0que corria pel poble en torn al “missioneret” (manera\u00a0afectuosa\u00a0de com es feia refer\u00e8ncia a Alexandre Alapont, el “pastisseret”) quan\u00a0decid\u00ed\u00a0servir al poble\u00a0nambia\u00a0a\u00a0Zimb\u00e0bue\u00a0(quan ell hi \u00a0an\u00e0 s\u2019anomenava\u00a0Rhod\u00e8sia). Era el temps\u00a0en qu\u00e8\u00a0a les parr\u00f2quies es parlava\u00a0d’ajudar\u00a0als “negrets” i als “xinesets” i dominava\u00a0la idea\u00a0d’anar\u00a0a convertir-los. El “pastisseret” … Continuar llegint “REVISANT EL DOMUND”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2826","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2826","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2826"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2826\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2827,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2826\/revisions\/2827"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2826"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2826"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2826"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}