{"id":2851,"date":"2024-11-03T12:11:50","date_gmt":"2024-11-03T11:11:50","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2851"},"modified":"2024-11-03T12:11:50","modified_gmt":"2024-11-03T11:11:50","slug":"aldaia-en-el-fang","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2024\/11\/03\/aldaia-en-el-fang\/","title":{"rendered":"ALDAIA EN EL FANG"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Publicaci\u00f3n de Revista Lletraferit \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0<\/em>Jos\u00e9 Mart\u00ednez Rubio \u00a0<\/a><\/span>\u00a0|\u00a003\/11\/2024<\/span><\/em><\/p>\n

L\u2019esper\u00e0vem sempre a mitjan setembre, incl\u00fas en octubre. El barranquet es desbordava totes les voltes per la mateixa banda, pla\u00e7a de la Vict\u00f2ria, carrer de l\u2019esgl\u00e9sia, el mercat, el barri de la Col\u00f2nia i, amb el temps, la pla\u00e7a d\u2019Europa i el Cintur\u00f3 Verd. La gota freda era un fenomen peri\u00f2dic, la malaltia cr\u00f2nica d\u2019un territori pla, que des de finals del segle XX havia anat substituint l\u2019horta i el treball agr\u00edcola per la construcci\u00f3 abrupta de nous barris, pol\u00edgons i centres comercials.<\/p>\n

La via ferrovi\u00e0ria quedava coberta d\u2019aigua i fang, els t\u00fanels que connecten Aldaia<\/strong>\u00a0i\u00a0Alaqu\u00e0s<\/strong>\u00a0anegats. Els xiquets sempre ens estalvi\u00e0vem un dia o dos d\u2019escola, a soles en casa perqu\u00e8 els pares s\u00ed que anaven a treballar. I amb l\u2019emoci\u00f3 d\u2019encendre un ciri, col\u00b7locat sobre una botella de vidre, per si se n\u2019anava la llum. Era la tempesta acostumada. Era la pluja que formava riuades pels carrers, el soroll del cataclisme, una normalitat cruel que els xiquets observ\u00e0vem excitats des de l\u2019altre costat de les finestres.<\/p>\n

Quan amainava, la iaia ens portava a vore el t\u00fanel i els cotxes varats sobre l\u2019aigua. Observ\u00e0vem morbosament els cad\u00e0vers met\u00e0l\u00b7lics encallats entre les baranes i el pont, i imagin\u00e0vem els minuts de terror. Entre el ve\u00efnat transmet\u00edem la cat\u00e0strofe durant dies, alimentada per les hist\u00f2ries de qui s\u2019havia salvat de miracle, de qui estava arribant a casa des del treball, de qui havia tractat de travessar un corrent d\u2019aigua i havia eixit a presses i corregudes del cotxe abans que el barranc, el barranquet, l\u2019arramblara i l\u2019engolira. \u201cInconscient!<\/em>\u201d, \u201cirresponsable!<\/em>\u201d, \u201cignorant!<\/em>\u201d\u2026 Tamb\u00e9 els relats es farcien d\u2019improperis i acusacions a qui posava en perill la seua vida.<\/p>\n

Eixe va ser el nostre aprenentatge. Morb\u00f3s, desestructurat, transm\u00e9s a trav\u00e9s d\u2019hist\u00f2ries incre\u00efblement normals.<\/p>\n

Des de fa d\u00e8cades hi ha plans per a desviar les aig\u00fces dels barrancs que arriben a\u00a0Aldaia<\/strong>,\u00a0Alaqu\u00e0s<\/strong>\u00a0i\u00a0Xirivella<\/strong>, com passa tamb\u00e9 a Torrent<\/strong>,\u00a0Picanya<\/strong>,\u00a0Paiporta<\/strong>\u00a0i els altres pobles de l\u2019Horta Sud<\/strong>. Sempre ens han dit que s\u00f3n massa cars. I nosaltres som molts milers de persones, per\u00f2 som fonamentalment pobres.<\/p>\n

Al costat de la via del tren, junt al barranc de la Saleta, va cr\u00e9ixer el barri de la Brillantina. Eixe nou ve\u00efnat de plantes baixes va acollir una altra allau, esta vegada humana, des dels anys 60. Pobres de\u00a0M\u00farcia<\/strong>, pobres d\u2019Arag\u00f3<\/strong>, d\u2019Extremadura<\/strong>, de la\u00a0Manxa<\/strong>, d\u2019Andalusia<\/strong>. M\u00e0 d\u2019obra per al desenrotllisme franquista,\u00a0una generaci\u00f3 sacrificada per al progr\u00e9s de la dictadura<\/a>\u00a0i que va conquerir un territori perill\u00f3s en uns pobles que es desbordaven amb l\u2019arribada de noves fam\u00edlies.<\/p>\n

La mis\u00e8ria don\u00e0 pas a la civilitzaci\u00f3: l\u2019aigua corrent, l\u2019asfalt, la llum el\u00e8ctrica, l\u2019hero\u00efna, la construcci\u00f3 fren\u00e8tica de nous edificis i nous barris, un ambulatori, un poliesportiu, una biblioteca, un pol\u00edgon on treballar de dilluns a divendres i beure i drogar-se els caps de setmana. El centre comercial m\u00e9s gran d\u2019Europa<\/strong>\u00a0del seu temps,\u00a0Bonaire<\/strong>, un projecte d\u2019aniquilament del xicotet comer\u00e7 que oferia una determinada forma d\u2019oci i de cultura per als adolescents, i que prometia llocs de treball a qui no tenia ni experi\u00e8ncia laboral, ni estudis, ni perspectives. Tot a baix preu.<\/p>\n

Per\u00f2 el barranc, el barranquet, pujava sempre en setembre i octubre, recordant que la civilitzaci\u00f3 t\u00e9 un preu que els pobres no podem pagar.<\/p>\n

Els plans per a evitar les inundacions del barranc eren massa cars, i mai no es feren, llevat d\u2019algunes actuacions puntuals. El\u00a0Pla Sud<\/strong>\u00a0de desviament del\u00a0T\u00faria<\/strong>\u00a0s\u00ed, i aix\u00ed la capital queda fracturada de l\u2019Horta Sud i protegida de tots els seus mals. De tota la seua barb\u00e0rie. De tota la seua pobresa.<\/p>\n

Tamb\u00e9 els plans per a connectar els pobles i Val\u00e8ncia amb una l\u00ednia de metro eren massa cars, i mai s\u2019han fet. Quan la Renfe d\u2019Aldaia va deixar d\u2019arribar a l\u2019Estaci\u00f3 del Nord, i descarregava la gent a quil\u00f2metres del centre, el tren va caure en des\u00fas, redu\u00efren les freq\u00fc\u00e8ncies i deix\u00e0 de ser \u00fatil per a anar a treballar o a estudiar. Nom\u00e9s\u00a0Fernanb\u00fas<\/b>\u00a0continua hui en dia transportant una poblaci\u00f3 prec\u00e0ria a la capital, des de les dones que ixen de matinada per a anar a netejar cases en negre, a jubilats que fan quaranta i cinquanta minuts per a rec\u00f3rrer cinc quil\u00f2metres cap a l\u2019Hospital General, o estudiants que travessen la ciutat emprant un temps de megal\u00f2polis.<\/p>\n

\u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de classe. El metro, el tren o un desviament del barranc que evitara la cat\u00e0strofe eren massa cars per a nosaltres, que \u00e9rem fonamentalment pobres. Encara ho som. Quan ve la\u00a0riu\u00e0<\/i>, tractem de salvar les cases i la vida, per\u00f2 \u00e9s impossible desprendre\u2019s d\u2019un menyspreu hist\u00f2ric cap als nostres pobles.<\/p>\n

A la\u00a0riu\u00e0<\/i>\u00a0ara se li anomena DANA, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 el nom de la pobresa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jos\u00e9 Mart\u00ednez Rubio<\/strong> (Aldaia, 1985) \u00e9s professor de literatura contempor\u00e0nia a la Universitat de Val\u00e8ncia.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00c9s autor de la novel\u00b7la\u00a0Mujeres blancas<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Publicaci\u00f3n de Revista Lletraferit \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0Jos\u00e9 Mart\u00ednez Rubio \u00a0\u00a0|\u00a003\/11\/2024 L\u2019esper\u00e0vem sempre a mitjan setembre, incl\u00fas en octubre. El barranquet es desbordava totes les voltes per la mateixa banda, … Continuar llegint “ALDAIA EN EL FANG”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-2851","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2851","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2851"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2851\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2853,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2851\/revisions\/2853"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2851"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2851"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2851"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}