{"id":2854,"date":"2024-11-04T13:10:34","date_gmt":"2024-11-04T12:10:34","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2854"},"modified":"2024-11-10T12:55:39","modified_gmt":"2024-11-10T11:55:39","slug":"danys-i-resistencies-en-la-catastrofe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2024\/11\/04\/danys-i-resistencies-en-la-catastrofe\/","title":{"rendered":"DANYS I RESIST\u00c8NCIES EN LA CAT\u00c0STROFE"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/div>\n
Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/div>\n
<\/div>\n
Teologia en el fang<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
L’1 de novembre de 1755 va tindre lloc el terratr\u00e8mol de Lisboa , que va destruir la ciutat, va causar la mort de milers de persones i un trauma social que va desafiar l’optimisme dels qui creien que \u201cvivim en el millor dels mons possibles\u201d i la idea que tot el que ocorre \u00e9s part d’un orde div\u00ed perfecte. El gran pensador Voltaire, en la seua obra sat\u00edrica \u201cC\u00e1ndido o l’Optimisme\u201d (1759) i en el \u201cPoema sobre el desastre de Lisboa\u201d es va encarregar de ridiculitzar l\u2019optimisme i expressar els seus dubtes sobre bondat de D\u00e9u davant la magnitud de les desgr\u00e0cies i sofriments. El terratr\u00e8mol de Lisboa es va convertir en l’argumentari modern de l’ateisme.<\/div>\n
En la devastaci\u00f3 sense l\u00edmits de Val\u00e8ncia, s’ha anat construint un altre mode d’afrontar les cat\u00e0strofes basada en el fet que tot el que es produ\u00efx en el m\u00f3n, t\u00e9 les seues raons en el m\u00f3n. Ning\u00fa ha buscat en el cel all\u00f2 que pot trobar en la terra. La pregunta a Lisboa \u201con estava D\u00e9u\u201d, s’ha transformat a Val\u00e8ncia \u201con estava l’Estat\u201d. I la terra revela, en primer lloc, que la conca mediterr\u00e0nia \u00e9s propensa als incendis forestals en l’estiu sec, i aig\u00fces devastadores en hiverns plujosos. En el meu poble, canta el poeta, la pluja no sap ploure, o plou poc o plou molt, si plou poc \u00e9s la sequera, si plou molt \u00e9s la cat\u00e0strofe. La gota freda, \u00e9s, doncs, part del paisatge; la DANA no \u00e9s un accident a Val\u00e8ncia, com no \u00e9s el Mediterrani ni el seu clima paradis\u00edac, ni el blau del cel, com la boira en el nord o l’hurac\u00e0 a l’Oest; no existeix Val\u00e8ncia sense la gota freda, no hi ha necessitat d’acudir a cap poder mal\u00e8fic ni ben\u00e8fic per a explicar el que els ge\u00f2grafs diuen amb major propietat: l’aigua sempre torna als seus llits amb l’escriptura de propietat sota el bra\u00e7. I la ci\u00e8ncia sap el que cal fer en una Val\u00e8ncia que sense la gota freda seria un cercle quadrat.<\/div>\n

<\/p>\n

El meu pare, home del camp valenci\u00e0, avisat coneixedor dels vents i les aig\u00fces de la seua terra, em va fer comprendre en qu\u00e8 consistia la vulnerabilitat del nostre territori; em deia que sempre ha existit la pluja intensa, per\u00f2 en el meu temps no existien autopistes que impedien el pas de les aig\u00fces, ni es constru\u00efen cases en barrancs, que impedeixen les desembocadures\u201d Els te\u00f2rics de les cat\u00e0strofes han confirmat la saviesa popular en una formula senzilla: el dany \u00e9s el resultat de la intensitat del colp (els litre per metres quadrats) menys les resist\u00e8ncies. Esta senzilla f\u00f3rmula D = I \u2013 R hauria d’apoderar-se de les ments, de les comunitats, de les institucions, de les associacions, de les escoles. La intensitat de la pluja caiguda en un espai i temps tan curt (en mitja hora va caure la mateixa aigua que tot un any) ha sigut determinant per a entendre la cat\u00e0strofe. Per\u00f2 la grand\u00e0ria del mal dep\u00e8n de les resist\u00e8ncies, com s\u2019esdev\u00e9 en qualsevol \u00e0mbit de la vida. Un refredat \u00e9s distint en un cos fr\u00e0gil o en alg\u00fa ben alimentat i immune als virus. La comunitat cient\u00edfica ha assenyalat les debilitats de les resist\u00e8ncies, i at\u00e8s que tot el natural \u00e9s social, i tot el social \u00e9s pol\u00edtic darrere de cada fragilitat hi ha responsabilitats socials, pol\u00edtiques i penals. No ha sigut una cat\u00e0strofe natural sin\u00f3 ambiental. Ens ha fragilitzat la negaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic, un desenvolupament urban\u00edstic irracional, l’afebliment territorial, la reducci\u00f3 dels serveis d’emerg\u00e8ncies, la construcci\u00f3 en els barrancs, el retard d’obres necess\u00e0ries, el d\u00e8ficit de governan\u00e7a en un estat amb diferents nivells administratius.<\/div>\n
El meu amic i admirat Joan Romero, catedr\u00e0tic em\u00e8rit de geografia humana despr\u00e9s de denunciar les neglig\u00e8ncies, les des\u00eddies i l’abs\u00e8ncia de l’Estat en els seus distints nivells, ha assenyalat, amb encert, l\u2019avinguda de la ra\u00f3 en esta cat\u00e0strofe. Davant el d\u00e8ficit de governan\u00e7a, calen governs fiables i recursos p\u00fablics; enfront de les fallades del sistema d’emerg\u00e8ncies, cal cooperaci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3; davant un estat compost, cal la coordinaci\u00f3 de tots els nivells de les administracions -centrals, auton\u00f2miques i locals-. ; davant la transformaci\u00f3 i l’augment dels riscos, la prevenci\u00f3, planificaci\u00f3 i formaci\u00f3; davant el desbordament dels rius i dels barrancs, la gesti\u00f3 de les aig\u00fces; enfront del trauma col\u00b7lectiu, escombrar l’\u00e0nima i l’\u00e0nim col\u00b7lectiu.<\/div>\n
La cat\u00e0strofe colpeja per igual a creients i decrescuts. Les ci\u00e8ncies, les humanitats i les espiritualitats queden afectades per la cat\u00e0strofe i estan cridades a aportar els seus propis dispositius \u00bf\u00c9s possible que la teologia ajude a crear resist\u00e8ncia i a escombrar l’\u00e0nima amb paraules assenyades ? Sobre el quin, el com i el per qu\u00e8 de la cat\u00e0strofe, la teologia no sap una altra cosa que les ci\u00e8ncies. Per\u00f2 t\u00e9 el coratge de creure que la Vida \u00e9s m\u00e9s forta que la mort i que la bondat val la pena i que l’esperan\u00e7a \u00e9s tan fr\u00e0gil com indestructible. L’experi\u00e8ncia d’un testimoni excepcional, bo i just, Jes\u00fas de Natzaret, es va atrevir a confiar en l\u2019 Abba, Pare, com el cor de la realitat. El coratge d’estimar incondicionalment i la confian\u00e7a en la realitat i l’esperan\u00e7a en el do \u00faltim de la vida s\u00f3n les h\u00e8lixs que poden ajudar a escombrar l’\u00e0nim col\u00b7lectiu, i encara que no dispensar\u00e0 de con\u00e8ixer l’abisme i tots els inferns, ajudar\u00e0 a convertir la caiguda en vol, la destrucci\u00f3 en una escala i la des\u00eddia en responsabilitat.<\/div>\n
En les vespres del dia 1 de novembre de 2024 . Empar, una dona de 85 anys, davant la devastaci\u00f3 massiva del seu poble i la mort de totes les seues ve\u00efnes, amb el plor i la veu entretallada despr\u00e9s d’identificar pel n\u00famero de les seues cases a totes les seues ve\u00efnes mortes – potser oferint la seua \u00faltima localitzaci\u00f3 per a la seua cerca-, va pronunciar el gran s\u00edmbol \u201cGr\u00e0cies a D\u00e9u estic viva. Empar sap que la mort de les seues ve\u00efnes no t\u00e9 res a veure amb D\u00e9u, fins i tot confia que D\u00e9u els haja ajudat a suportar tant de dolor. No va poder deslliurar-los de la cat\u00e0strofe per\u00f2 els va poder ajudar a suportar la cat\u00e0strofe i a revelar-se contra el mal. El dia 3 de novembre Nerea de 19 anys posse\u00efda per una for\u00e7a extraordin\u00e0ria s’enfronta cara a cara amb els representant pol\u00edtics i els llan\u00e7a la seua indignaci\u00f3; \u00e9s la mateixa for\u00e7a que li va portar a les poques hores a agrair als pol\u00edtics que sentien el seu crit d’impot\u00e8ncia i repetia tamb\u00e9 ella \u201cgr\u00e0cies a D\u00e9u estic viva\u201d Indignaci\u00f3 i agra\u00efment s\u00f3n les dos cares de la mateixa moneda.<\/div>\n
Una teologia seriosa no pot atribuir a D\u00e9u el que no es pot atribuir a un pare o a una mare, que porten fills al m\u00f3n encara que saben que patiran en un m\u00f3n immisericorde, per\u00f2 val la pena, i l’\u00fanica cosa que poden fer \u00e9s bolcar-se perqu\u00e8 realment valga la pena haver-los portat al m\u00f3n. D\u00e9u Pare i Mare viu bolcat al seus fills sense poder assegurar que estaran lliure de tota trag\u00e8dia. L’\u00fanica cosa que sabem de D\u00e9u \u00e9s que consisteix a estar estimant incondicionalment, viure bolcat cap a nosaltres.<\/div>\n
\u201cOn est\u00e0 D\u00e9u?\u201d es preguntava el te\u00f2leg de l’alliberament Victor Codina, des de l’hospital afectat greument de COVID \u201cEst\u00e0 en les v\u00edctimes d’esta cat\u00e0strofe, est\u00e0 en els metges i sanitaris que els atenen, est\u00e0 en els cient\u00edfics que busquen vacunes antivirus, est\u00e0 en tots els que en estos dies col\u00b7laboren i ajuden per a solucionar el problema, est\u00e0 en els que resen pels altres, en els quals difonen esperan\u00e7a. No estem davant un enigma, sin\u00f3 davant un misteri, que ens fa confiar en un D\u00e9u Pare-Mare creador, que no castiga, que \u00e9s bo i misericordi\u00f3s, que est\u00e0 sempre amb nosaltres”. Potser la nostra pand\u00e8mia ens ajud\u00e0 a trobar D\u00e9u on no ho esper\u00e0vem” I Javier Vit\u00f2ria des del llit de l’hospital conclo\u00efa que \u201cla provisi\u00f3 de D\u00e9u s\u00f3n les dones i els homes bons. S\u00f3n \u201cles seues mans llargues\u201d,<\/div>\n
Des de la teologia cristiana, D\u00e9u nom\u00e9s sap estimar i es va bolcar en la cat\u00e0strofe valenciana en els constructors de la cadena humana que amb llen\u00e7ols van salvar a una dona del naufragi, foren creients o descreguts; es va bolcar a trav\u00e9s de l’home, fora creient o descregut, que baix\u00e0 del segon pis per a brindar el seu bra\u00e7 a qui estava ven\u00e7ut per l’aigua; es va bolcar en els fills que van buscar els seus pares i se’n van alegrar quan els van trobar, foren creients o descreguts; es va bolcar en les persones que s\u2019enfangaren per a portar l’aigua i el pa, foren creients o descreguts; es va bolcar en les infermeres i en les metges que van curar les ferides , foren creients o descregut; es va bolcar en els soldats que van buscar sense cansament, foren creients o descreguts; es va bolcar en els responsables que van anteposar el b\u00e9 com\u00fa als seus interessos de part, foren creients o descregut. Es va bolcar suscitant riuades de solidaritat, foren creients o descreguts. La cat\u00e0strofe colpeja per igual a creients i descreguts. Si alg\u00fa atribu\u00efx a D\u00e9u alguna cosa que no siga compatible amb la seua condici\u00f3 de pare, sol dir Andr\u00e9s Torres Queiruga, el millor te\u00f2leg que ha repensat el problema del mal, estar\u00e0 promovent la candidatura de D\u00e9u al Tribunal de la Haia.<\/div>\n
No ajuda a la cultura de la resist\u00e8ncia utilitzar les situacions de fragilitat i limitacions humanes per a mostrar la necessitat de D\u00e9u, ja que a un pare no se l\u2019estima perqu\u00e8 som fr\u00e0gils sin\u00f3 per a ser forts. Tampoc ajuda parlar del silenci de D\u00e9u en les cat\u00e0strofes, perqu\u00e8 ning\u00fa imagina a un pare callar davant la trag\u00e8dia dels seus fills.<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. Teologia en el fang L’1 de novembre de 1755 va tindre lloc el terratr\u00e8mol de Lisboa , que va destruir la ciutat, va causar la mort de milers de persones i un trauma social que va desafiar l’optimisme dels qui creien que \u201cvivim en el … Continuar llegint “DANYS I RESIST\u00c8NCIES EN LA CAT\u00c0STROFE”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2854","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2854","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2854"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2854\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2856,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2854\/revisions\/2856"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2854"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2854"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2854"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}