![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/20240421_180146-215x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n Al voltant del fang que estem llevant hi ha persones, hist\u00f2ries, morts, drames i tamb\u00e9 esperan\u00e7a, les quals no sols no poden ser agranades i ignorades sin\u00f3 que requereixen que tinguem cura d’elles i atenci\u00f3 especial per mantenir, com diu l’Evangeli de Mateu, llegint el profeta Isa\u00efes: “La canya clivellada no la trencar\u00e0, la metxa que vacil\u00b7la, no l’apagar\u00e0, fins que fa\u00e7a triomfar la just\u00edcia”<\/em>(Mt.12,20)<\/p>\n Va demostrant-se, segons passen els dies, com de necess\u00e0ria \u00e9s l’aportaci\u00f3 dels professionals de la psicologia i la psiquiatria per ajudar les persones que han sofrit la cat\u00e0strofe de fer-se c\u00e0rrec de l’ordenament dels seus pensaments i sentiments.<\/p>\n Voldria, des d’aquest article, ajudar en eixa tasca acudint a Viktor Frankl (psiquiatra, neur\u00f2leg i fundador de la Logoter\u00e0pia), com a supervivent dels camps de concentraci\u00f3 Theresienstadt (prop a Praga), Knufering, Turkhim i Auschwitz on, no sols suport\u00e0 el sofriment en la seua pr\u00f2pia persona, sin\u00f3 tamb\u00e9 la separaci\u00f3 i mort de la seua dona i fam\u00edlia.<\/p>\n La seua superviv\u00e8ncia en Theresienstadt fou el transfon de l’escrit: “L’home a la recerca de sentit”<\/strong>. El vull dur a reflexi\u00f3 perqu\u00e8 ens mostra que fou capa\u00e7 d’eixir i recon\u00e9ixer, malgrat el sofriment i la trag\u00e8dia, que “la vida \u00e9s digna de ser viscuda”.<\/em><\/p>\n La DANA ens ha dut, d’immediat, a preguntar-nos: Per qu\u00e8 a nosaltres? Quin mal hem fet?, Quin sentit t\u00e9 a\u00e7\u00f2? En aquest moment volem buscar moltes explicacions, i segurament equivocades si les busquem a l’exterior de nosaltres, buscant resposta a la nostra vida i al nostre interior. Ara \u00e9s quan volen tranquil\u00b7litzar-nos des de reflexions espiritualistes o buscant culpables, com si el fet de fer-se c\u00e0rrec de la pr\u00f2pia vida, del moment que a cadasc\u00fa ens pertoca viure, pogueren altres viure’l per mi. Molts intents per part de qui ens volen ajudar per donar-nos explicacions o consols, sense adonar-se que ning\u00fa pot fer-se c\u00e0rrec de la nostra vida sin\u00f3 nosaltres mateixos.<\/p>\n Ens diu Viktor Frankl: “En realitat no importa que no esperem res de la vida, sin\u00f3 si la vida espera alguna cosa de nosaltres<\/u>. […] Hem de deixar de preguntar pel sentit de la vida i, en compte d’aix\u00f2, adonar-nos que \u00e9s la vida qui ens planteja preguntes, cada dia i a cada hora”<\/em>. (el subratllat \u00e9s meu).<\/p>\n Els \u00e9ssers humans venim a la vida sense que ning\u00fa ens demane perm\u00eds, senzillament ens la trobem; aix\u00ed que cal que ens fem la pregunta de qu\u00e8 fer amb ella, \u00e9s a dir, \u00e9s la vida qui ens ha de dir que vol de nosaltres, perqu\u00e8 no \u00e9s la vida condicionada per nosaltres sin\u00f3 que som nosaltres qui hem de desenvolupar-la, dur-la a terme, fer-nos c\u00e0rrec d’ella, descobrir com gestionar-la per a sobreviure.<\/p>\n El que esperem nosaltres de la vida no \u00e9s important. Podr\u00edem, incl\u00fas, no esperar res; per aix\u00f2 la pregunta a la qual hem d’acudir en aquestes circumst\u00e0ncies \u00e9s: qu\u00e8 espera la vida de mi?<\/strong><\/p>\n Cal deixar d\u2019encasellar la vida en la nostra quadratura, dels nostres desitjos, expectatives, il\u00b7lusions i esquemes. Aix\u00ed no sobreviurem a la trag\u00e8dia, perqu\u00e8 no estarem fent-nos c\u00e0rrec d’all\u00f2 que la vida, que \u00e9s a les nostres mans, requereix per a no defallir.<\/p>\n A l’\u00e9sser hum\u00e0 se li s’ha atorgat una vida que t\u00e9 la responsabilitat de desenvolupar, ser responsable d’eixa tasca, expectant a all\u00f2 que aquella li demande, unes vegades requerir\u00e0 actuar i altres sols acceptar-la en la situaci\u00f3 que se’ns presente.<\/p>\n Quan la situaci\u00f3 que viu l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s tr\u00e0gica, dantesca i infernal, Viktor Frankl diu: “Quan un home descobreix que el seu dest\u00ed \u00e9s patir, ha d’acceptar-lo perqu\u00e8 el patiment es converteix en la seua \u00fanica i singular tasca<\/u>. M\u00e9s encara, ha de recon\u00e8ixer que eixe dest\u00ed dolor\u00f3s li atorga el valor de persona \u00fanica i irrepetible. Ning\u00fa pot redimir-lo del seu sofriment ni patir per ell. Tanmateix, \u00e9s la seua actitud front al dolor on rau la possiblitat d\u2019aconseguir un \u00e8xit excepcional.<\/u>\u201d<\/em> (el subratllat \u00e9s meu).<\/p>\n No busquem dormideres ni ajornar el dolor, no busquem evasions ni succedanis que ens distraguen de la tasca que a cadasc\u00fa ens pertoca per mantenir viva la vida que se’ns ha encomanat. No oblidem que la vida se’ns dona com un do i no valen solucions col\u00b7lectives ni allunyades d’assumir la pr\u00f2pia realitat. Un consol posat en un mal de molts, ja ho diguem: consol de babaus.<\/p>\n Ajudem-nos a assumir la pr\u00f2pia responsabilitat perqu\u00e8 hi ha molts cap\u00edtols de la nostra vida que sols ens queda que acceptar-los. Procurem descobrir qu\u00e8 espera la vida de nosaltres, perqu\u00e8 de vegades ens demana actuar i d\u2019altres, assumir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. Al voltant del fang que estem llevant hi ha persones, hist\u00f2ries, morts, drames i tamb\u00e9 esperan\u00e7a, les quals no sols no poden ser agranades i ignorades sin\u00f3 que requereixen que tinguem cura d’elles i atenci\u00f3 especial per mantenir, com diu l’Evangeli de Mateu, llegint … Continuar llegint “SOBREVIURE EN LA TRAG\u00c8DIA”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2864","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2864","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2864"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2864\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2865,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2864\/revisions\/2865"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}