![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n \u00bfPodrem esperar en el lloc de la p\u00e8rdua? \u00c9s la pregunta que ens fem quan l’angoixa ens ofega i la destrucci\u00f3 ens aterreix. La nostra esperan\u00e7a personal, social, pol\u00edtica i cultural, que sempre \u00e9s enllumenament i irradiaci\u00f3, ha quedat ferida, colpejada i danyada, fins a instal\u00b7lar-nos en la impot\u00e8ncia personal, en el sotsobre col\u00b7lectiu i la incertesa sobre el futur. No obstant aix\u00f2, l’esperan\u00e7a ha estat brollant, en l’emerg\u00e8ncia, quan s’obrin les cases als qui les van perdre, els xiquets amb els peus mullats reparteixen el menjar als avis, els joves desafien al fang de manera incondicional, els adults es van creuar les mans per a salvar la dona arrossegada per la <\/p>\n Als vint dies de la cat\u00e0strofe, l’esperan\u00e7a \u00e9s una passi\u00f3 militant i creativa que pot canviar el curs de les coses i obrir avingudes in\u00e8dites.<\/p>\n El coratge de comen\u00e7ar <\/em><\/strong><\/p>\n La primera avinguda de l’esperan\u00e7a arrela en el territori que som, volem i pertanyem; quan el territori s’ha destru\u00eft, queden afectats els espais f\u00edsic i els llocs afectius i culturals que ens van oferir significats i somnis viables; l’esperan\u00e7a militant batalla en dos fronts: la reconstrucci\u00f3 dels espais que condu\u00efen a la casa, al treball i a la festa; i l’enfortiment dels llocs de la mem\u00f2ria que donen sentit a les nostres vides. Mentre les m\u00e0quines i els ex\u00e8rcits netejaran precisament els enderrocs, no donem per perduda la batalla pels lla\u00e7os emocionals amb el territori, que constru\u00efm en les fam\u00edlies, a les escoles, en les parr\u00f2quies, en les mesquites, en els pol\u00edgons esportius, a les escoles de m\u00fasica i en les associacions, en els casals. No consentim que la destrucci\u00f3 de l’espai, destru\u00efsca tamb\u00e9 l’\u00e0nim que guardem en les fotos encara que estiguen danyades pel fang, en les hist\u00f2ries que ens contem encara que estiguen inacabades, en els moments de felicitat que mai volgu\u00e9rem perdre, en els abra\u00e7os que ens cuidaren. Com suggeria Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s : \u201cAra, s\u2019ha de tornar a casa i s\u2019ha de comen\u00e7ar\u201d. Si perdem els llocs de la mem\u00f2ria s’haur\u00e0 consumat la nostra pitjor derrota, i la major vict\u00f2ria de la destrucci\u00f3. Podem transformar la caiguda en vol i la p\u00e8rdua en bastida. Els \u00e9ssers humans hem nascut per a comen\u00e7ar, per a prendre iniciatives i convertir-nos en precursors d’una cosa nova. I la porta oberta no condu\u00efx a la normalitat que va produir la cat\u00e0strofe: si nom\u00e9s aspirem a restaurar la normalitat perduda, estarem preparant una altra cat\u00e0strofe. La destrucci\u00f3 del territori demana el coratge de comen\u00e7ar un urbanisme que no estiga sotm\u00e9s a l’especulaci\u00f3 mercantil; que les cases prec\u00e0ries, que van n\u00e0ixer en els barrancs per motius econ\u00f2mics, es convertisquen en llars dignes i segures, que els sistemes de detecci\u00f3 de riscos permeten confiar de nou.<\/p>\n Un poble que ve <\/em><\/strong><\/p>\n Una avinguda de l’esperan\u00e7a est\u00e0 sent portada pels ve\u00efns que s’ajuden en les coses quotidianes, promouen l’amistat social que no exclou a ning\u00fa, i practiquen la generositat i la bondat an\u00f2nimes. La seua empara, refugi, protecci\u00f3 i defensa s\u00f3n els rostres de la resist\u00e8ncia que \u00e9s la germana major de l’esperan\u00e7a que custodien les associacions de ve\u00efns i moviments socials. Una d’estes avingudes que constru\u00efx el gust de ser poble t\u00e9 a veure amb la cooperaci\u00f3 gratu\u00efta dels voluntaris, que mostren que l’\u00e9sser hum\u00e0 nom\u00e9s cap en la utopia. \u201cSense voluntaris \u2013 se sent pels carrers – \u00a0este poble estaria mort\u201d; \u201camb accions concretes, incondicionals, emp\u00e0tiques i organitzades formen una comunitat de commoguts\u201d, que se senten afectats, i interpel\u00b7lats i responen amb exig\u00e8ncia i responsabilitat; estimen les conquestes socials i no fragilitzar les institucions protectores; es reconeixen com a actors secundaris, vulnerats amb els vulnerats, ajudants i ajudats. En la construcci\u00f3 del poble que ve tenen un paper essencial la indignaci\u00f3 que, en reclamar responsabilitats, implica els ciutadans en la conducci\u00f3 de la comunitat; els qui no s\u00f3n capa\u00e7os d’indignar-se per l’ocorregut, \u00e9s que no estimen realment el seu poble. Indigna la construcci\u00f3 de cases en zones inundable; indigna la fragilitat del sistema d’emerg\u00e8ncies; indigna l’arrog\u00e0ncia de la incompet\u00e8ncia; indigna el dogma neoliberal que sobren els sistemes p\u00fablics; indigna la mala pol\u00edtica que aprofita el dolor per a guanyar lleialtats.<\/p>\n Les tres formes de la solidaritat social s’acrediten si enforteixen i consoliden estructures comunes de serveis que protegeixen quan som agredits, sanen quan estem malalts, incorporen quan estem bandejats, i acompanyen quan \u00a0estem sols. Reconstruir la casa comuna, els serveis p\u00fablics universals, els b\u00e9ns comuns de just\u00edcia garantits com a drets en l’\u00e0mbit social, educatiu, sanitari, residencial s\u00f3n components essencials de l’esperan\u00e7a pol\u00edtica oberta a qualsevol que siga la ra\u00e7a, la nacionalitat, la classe social o la religi\u00f3. Sense la donaci\u00f3 es malmet la vida en com\u00fa, sense drets consolidats es fragilitza el \u201cnosaltres\u201d que som.<\/p>\n Hospitals de campanya<\/em><\/strong><\/p>\n Peter Handke (2006) i el fil\u00f2sof sud-core\u00e0 Byung-Chul Han (2012) en els seus respectius \u201cAssajos sobre el cansament\u201d proposen que ens preguntem \u201csi el cansament ens fa un senyal i ens conta alguna cosa\u201d i reconeixen en la comunitat de Pentecosta una comunitat de cansats que s’alcen i comen\u00e7a una cosa in\u00e8dita. Este cansament, afirmen tots dos autors, \u201cet rejoveneix, et dona una joventut que mai has tingut\u201d. D’esta manera, l’esgotament\u00a0 que vivim obrir\u00e0 les portes que la trag\u00e8dia va tancar. El moviment cristi\u00e0 es va iniciar en una comunitat de cansats i decebuts que es van al\u00e7ar . Aix\u00ed ho han ent\u00e8s les parr\u00f2quies que en el lloc de la cat\u00e0strofe s’han convertit en hospitals de campanya, en centres guaridors de la fam i de la soledat. En els primers dies de la torrentada, algunes imatges de sants eixien del temple sobre les aig\u00fces torrencials, com a n\u00e0ufrags entre els n\u00e0ufrags. \u00c9s la gran met\u00e0fora de l’Esperit per als nostres dies, que en paraules de Francesc \u201ces converteix en signe viu d’una Esgl\u00e9sia que camina junta, que fa costat als que no arriben i que no vol deixar a ning\u00fa arrere. \u00c9s la imatge de l’Esgl\u00e9sia “hospital de campanya” que, com el bon samarit\u00e0, s’acosta amb compassi\u00f3 i embena les ferides vessant sobre elles oli i vi. Tot en silenci i amb discreci\u00f3, perqu\u00e8 davant el sofriment, les paraules han de deixar espai a la proximitat i als gestos de tendresa. Els encomana: que este siga sempre el seu estil!\u201d<\/em><\/strong><\/p>\n La taula del pa i el vi celebrada en la pla\u00e7a del poble convertida en abocador amb els comensals amb botes enfangades \u00e9s la imatge del futur esperan\u00e7at. En eixe context es fa cre\u00efble la promesa d’un\u00a0 futur per als morts. Si l’esperan\u00e7a \u00e9s nom\u00e9s per a nosaltres, acabar\u00e0 confonent-se amb l’optimisme de les elits i amb el benestar d’uns pocs. No hi ha esperan\u00e7a per als vius, si no hi ha futur per als morts<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. \u00bfPodrem esperar en el lloc de la p\u00e8rdua? \u00c9s la pregunta que ens fem quan l’angoixa ens ofega i la destrucci\u00f3 ens aterreix. La nostra esperan\u00e7a personal, social, pol\u00edtica i cultural, que sempre \u00e9s enllumenament i irradiaci\u00f3, ha quedat ferida, colpejada i danyada, fins a … Continuar llegint “CAMINS D’ESPERAN\u00c7A EN LA CAT\u00c0STROFE”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2870","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2870","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2870"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2870\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2874,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2870\/revisions\/2874"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2870"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2870"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2870"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/DANA3.jpg\")
\u00a0torrentera, les parr\u00f2quies es converteixen en centres de menjar, els representants pol\u00edtics s’acosten al dolor de les persones, s’at\u00e9n la muntanya de sofriment i de v\u00edctimes des de tots els racons, les persones immigrants indocumentades netegen les voreres, fins i tot dels centres de policies. L’esperan\u00e7a en l’emerg\u00e8ncia t\u00e9 la l\u00f2gica de l’hospitalitat, la proximitat, l’amistat social, i la fraternitat universal: \u201cOn est\u00e0 la perdici\u00f3, est\u00e0 la salvaci\u00f3\u201d<\/p>\n